Primer parcial (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Història i Epistemologia de la Psicologia
Año del apunte 2016
Páginas 46
Fecha de subida 26/06/2017
Descargas 3
Subido por

Descripción

Temes 1, 2, 3, 4 i 5

Vista previa del texto

PRIMER PARCIAL HISTORIA, M4 EPISTEMOLOGIA I HISTORIA DE LA PSICOLOGIA Que es l’epistemologia? Es una branca de la filosofia que estudia el coneixement. En la psicologia signific estudiar com s’ha arribat aquest coneixement científic.
Que és la historia de la psicologia? Volem comprendre la importància dels esdeveniments, el com i el perquè, conèixer quina es la nostra historia per no repetir els mateixos errors.
La historia de la psicologia s’ocupa de l’evolució dels constructes, teories, pressupostis o creences que componen el conjunt del saber psicològic o Context social i cultural Que enquadren èpoques i institucions (laboratoris, càtedres, revistes, societats,…). Teoria del zeitgeist o esperit del temps, la primera explicar ho que va succeir durant les circumstancies social economiques... ex: de aquí sorgeix la psicologia clínica, (Francia, el lema).
O també es pot explicar des de l’autor que es va presentar...
o La vida dels grans personatges i les seves aportacions a la psicologia. Teoria dels grans homes. ex: Wundt.
Em de conèixer el saber psicològic per tenir una visió critica i reflexiva amb la qual incloure, contrastar i verificar el saber psicològic. Fomentar una actitud critica saber valorar, i una formació integral.
Per què serveix la Història de la Psicologia? Possibilita la comprensió de la psicologia actual, en donar-nos a conèixer la forma progressiva de com s’ha constituït la ciència psicològica. Proporciona un marc en el que es poden enquadrar les diferents teories i conceptes psicològics. Ajuda en la investigació psicològica: font d’inspiració, evita repeticions, aprèn d’errors ja comesos. Fomenta les actituds crítiques, tolerants i no dogmàtiques, ens ajuda a reconèixer allò que són modes passatgeres, i ens dona independència individual.
Contribueix a la formació integral del psicòleg. El posa en contacte amb el marc històric i les forces culturals que han configurat la disciplina, cosa que permet donar sentit a cada contingut específic de la psicologia.
TEMA 1: ASPECTES INTRODUCTORIS 1.1 HISTORIA, CIENCIA I PSICOLOGIA  Història Donar sentit al passat, comprendre la importància dels esdeveniments, com i per què es van produir.
Adonar-nos de la seva influència sobre el futur.
 Què és la ciència? Va sorgir com una manera d’obtenir respostes a qüestions de la naturalesa però sense dependre exclusivament de l’església, les supersticions, els mites...
La ciència és un conjunt de coneixements obtinguts mitjançant l’observació y el raonament sistemàtica estructurats i dels que es dedueixen principis i lleis generals.
La ciència s’utilitza diferents mètodes i tècniques per adquirir organitzar el coneixement sobre fets objectius i accessibles a diferents observadors.
o El mètode científic Racionalisme i empirisme: dos antics mètodes d’obtenir coneixement, que la ciència combina: Racionalisme: les operacions mentals es donen abans d’obtenir el coneixement, es a dir, treballar una teoria i observar o comprovar si es compleix. (Teoria  després observació) Empirisme: l’observació sensitiva es la font del Observació, es a dir, s’observa el fenomen que es vol estudiar i després es fa la teoria. (Observaciódesprès teoria) Observació sistemàtica, medició, experimentacio i modificació d’hipotesis.
L’aplicació d’aquest mètodes basats sobretot en la experimentació i coneixement ens porta a: -Generar més coneixement objectiu - Replicabilitat: Prediccions concretesprediu Quantitativeses pot mesurar Comprovables es pot comprovar novament En aspectes psicològics? L’home del temps i un psicòlegs, poden fer prediccions! El mètode científic ens serveix per establi lleis. Una llei científica relació conscient i observable entre dos o més variables, (successos empírics (llei causal) SY “Si puja molt la meva temperatura corporal febre” Interès en els casos generals, no en els particularslleis generals observables.
o Tipus de lleis Lleis Correlacionals: Com varien conjuntament dos fets (prediccions), ens permet predir. Ex: correlaciona + mes intel·ligent mas creatiu, o negativa contra més i més X Per exemple: si puntua alt en intel·ligència, també en creativitat Lleis Causals: Relació causal entre dos fets (predicció i control). Si podem predir la causa, podem evitar que succeeixi un fet. P.ex. Malalties, si sabem la causa podem tractar d’evitar-les Lleis científiques: són DETERMINISME.
Suposició del determinisme (totes les ciències l’assumeixen): Qualsevol fet està sotmès a lleis causals, si es coneixen, es pot predir el fet.
Tot està sotmès a un número finit de causes. Com més causes coneixem més fiable serà la nostra predicció (p.ex.
predicció del temps).
o COM EVOLUCIONEN LES CIÈNCIES? KARL POPPER (problemes i falsabilitat) L’activitat científica no comença amb l’observació sinó amb un problema (que determina l’observació).
L’observació sempre és selectiva. Li cal la selecció d’un objecte, una tasca definida, un interès, un punt de vista, un problema.
Popper planteja als seus alumnes de física a Viena: Agafin un llapis i un paper: observeu curosament i “escriviu el que heu observat!!”. És clar, ells em van preguntar que què volia que observessin. Clarament, la instrucció “observeu” és absurda.... L’observació és sempre selectiva. Li cal la selecció d’un objecte, una tasca definida, un interès, un punt de vista, un problema.
Els problemes que la societat ens planteja ens guia en la nostra investigació.
Problema + pregunta = noció de ciència.
Principi de Falsabilitat: Perquè un anunciat sigui científic ha de ser falsable, es a dir, a de poder pressuposar alguna situació on la teoria sigui falsa. Quan alguna cosa no pot ser falsa no es científic.
Una teoria (o proposició) és científica si pot ser falsejada: Hem de poder especificar situacions (observació/experimentació) que contradiguin la proposició/teoria. Llei falsable o refutable: “imaginar un enunciat empíricament comprovable que contradigui la proposició original” Cuando algo no puede ser falso es tan utópico que nunca podría ser verdadero Exemples: -Totes les formigues són negres. Es falsable, podem trobar situacions on l’enunciat sigui fals.
-Tots els metalls es delaten quan s’escalfen. Es falsable, podem trobar algun que no es dilati.
-La pupila es dilata davant un ésser que ens atrau. Es falsable, puc especificar alguna situació on no es dilatin així aquesta teoria es pot refutar.
-L’orientació visual cap a una llengua coneguda és més ràpid. Es falsable, pots fer una prova amb un altre idioma i es pot orientar més ràpid.
-És possible que demà em toqui la loteria. No es falsable.
-Deu ens ha enviat la pluja. No es falsable.
-He caigut perquè m’han llençat un mal d’ull. No es falsable.
-L’inconscient és la causa de la psicosi. No es falsable, no es pot comprovar.
Si les coses no es poden demostrar o no es falsable, no es científic. No es cap veritat absoluta, es científic, si es pot comprovar podem refutar o no la teoria.
Un teoria es científica (verdadera o falsa)  Quan es pot contrastar empíricament, generar prediccions que poden refutar la teoria.
Teoria no científica  Prediccions i fet que mai son falsos, sempre poden ser re-interpretats. Post-dicció: explicar fenòmens una vegada s’han produït.
POPPER NO JUTJA LA UTILITAT DE LES TEORIES SINÓ SI PODEN SER CONSIDERADES CIENTÍFIQUES THOMAS KUHN (noció de paradigma)  escola, forma de pensar... Entès com a conjunt de coneixements i tècniques que ens porta a fer una investigació d’una forma y no una altre...
Un paradigma és un grup de supòsits sobre el contingut d’una ciència en concret. Determina el que constitueix un problema de recerca i com es busca la solució a aquestguia totes les activitats de l’investigador.
Ex: Es diferent la manera de fer d’un conductista a la que un psicoanalista.
Paradigma a la psicologia: Amb el pas del temps sorgeixen anomalies (entra en crisis), llavors quan les preguntes que ens formulem no poden ser respostes amb el paradigma actual, entra en crisis i sorgeix un nou paradigma.
o Evoluciona en tres etapes: Estat pre-paradigmàtic  Competeixen diversos paradigmes (punts de vista). Hi ha grups o escoles contraposades.
La psicologia estem en aquesta fase. Existeixen diferents escoles de pensament competit sempre entre elles. A l’espera del paradigma unificador, podem dir que som una disciplina multi-paradigmàtica (tots podem donar respostes amb èxit a múltiples preguntes).
Estat paradigmàticUna escola guanya a les demés (factors socials) i es dona un període on es genera ciència bàsica.
Estat revolucionari Un paradigma existent és desplaçat per un de nou (anomalies en el nou paradigma, necessitat social de donar resposta als nous problemes).
Quina relació te això amb la Psicologia? Disciplina Pre-paradigmàtica: Existeixen diferents escoles de pensament competint sempre entre elles. A l’espera del paradigma unificador.
Disciplina multi-paradigmàtica.
o Què és la ciència? -Popper l’activitat científica està guiada per problemes.
-Kuhnl’activitat científica està guiada pel paradigma que es consideri cert.
PSICOLOGIA La Psicologia («psico», del grec ψυχή, ànima o activitat mental, i «logia», -λογία, teoria) És la disciplina que estudia la conducta dels individus i els seus processos mentals, incloent els processos interns i les influències que s’exerceixen des del seu entorn físic i social (com ens afecta les variables externes).
La definició que ha anat canviant en relació a la modificació del seu objectius: Estudi de la psique (o ment), de l’esperit, de la consciència, o de la conducta...
 Pot ser o no ser una ciència la psicologia? Galileo o Kant, i inclús alguns científics d’avui en dia afirmen: La psicologia no podrà ser una ciència degut al seu interès per l’experiència subjectiva, no observable...
Psicologia és una ciència? Per ser-ho hem de assumir el determinisme, lleis causals. Fer prediccions, poder mesurar quantifica i comprovar (replicabilitat dels estudis).
Psicologia experimental (aprenentatge, percepció, atenció, memòria, personalitat, intel·ligència, motivació, psicoteràpia,…), processos bàsics de la nostra ment.
Tipus de Determinisme en Psicologia (causes de la conducta): 1. Determinisme Físic -BiològicExpliquen la conducta però les condicions fisiològics o predisposició genètica. Ex: reaccions hormonals que afectin el SN i ens faci estar mes nerviós o deprimit,etc. Síndrome de Down, Autisme, TOC, Esquizofrènia.
-MediambientalEstímuls (físic) de l’entorn que determinen la conducta. Ex: clima fred o calor, pot afectar el nostre estat d’ànim. Treballar amb molt de soroll, pot provocar nivells de estrés o ansietat més alts.
-SocioculturalTipus de determinisme ambiental, no són estímuls físics sinó regles socials i culturals, costums, creences i regles...ex: practicar el ramandam, salutacions Japó vs. España.
2.Determinisme psíquic Els determinants més importants de la conducta són d’origen intern (determinants subjectius vs. determinants físics). Són d’origen intern, estats mentals que fan variar la nostra conducta (Successos mentals, conscients o no: Experiència cognitiva i emocional emocions, percepcions, sensacions, idees, valors,…) Diferencies de processos simples i processos superiors en l’acceptació del determinisme psíquic , en tant a poder ser mesurats. ( de lo més simple a ho més complexa) Com més causes es descobreixin més previsible i controlable serà la conducta humana. Es considera quasi impossible conèixer totes les causes: - La conducta s’origina per multitud de successos.
- Circumstàncies fortuïtes fan més complexa la causalitat.
Indeterminisme: Les causes de la conducta són determinades però no poden mesurar-se. És creu la possibilitat de estudiar-la no científicament, perquè la observació pot modificar-la. Principi d’Incertesa de Heinsenberg (19011976): en ciència res es pot conèixer amb certesa (el propi acte d’observar pot alterar la conducta).
No determinismes (lliure albir – libre albedrío): No s’accepta la ciència per a estudiar l’ésser humà. La conducta es genera de manera espontània, els humanistes creuen que no es cert que estem sotmesos a factors externs o interns.
(Les causes de la conducta s’auto-generen, independentment de causes físiques/psíquiques).
Alguns psicòlegs assumeixen el determinisme, ... d’altres no! Els psicòlegs que no l’assumeixen no acostumen a negar l’existència de causes de la conducta, però si el fet de no poder arribar a conèixer-les.
1.2 CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT HISTÒRIC: DADES I FONTS DE DADES Per a descriure un relat històric, hem de recórrer a dades i fonts de dades. Una vegada s’han compilat una sèrie de dades, extretes de les fonts, aquestes s’han d'elaborar. Tipus de font: Fonts primàries: Material de primera mà relatiu a un fenomen. L’autor/a expressa els seus pensaments originals.
Són fonts específiques, concretes i particulars. És un text ,obra o escrit realitzat per el mateix autor. Per exemple: Un article o llibre de Wundt, de Freud,...
Fonts secundaries: Comentaris, anàlisi i crítica basades en fonts primàries (recull el que aquestes ens diuen).
Recopilacions anàlisis i cítriques basades en les fonts primàries. Per exemple: un manual de Història de la Psicologia.
Fonts terciàries: Selecció i compilació de fonts primàries i secundaries. Ens ajuden a trobar fonts més especifiques, per exemple: Enciclopèdies Bibliografies, Catàlegs de biblioteca, Directoris, Llistes de lectures...
Com citar les fonts Normativa APA (Podem citar articles, llibres, capítols de llibre, fonts terciàries, pàgines web, tesis doctorals,...) Exemple: Mellers, B. A. (2000). Choice and the relative pleasure of consequences. Psychological Bulletin, 126(2), 910-924.
1.3 MODELS EXPLICATIUS EN HISTORIA DE LA PSICOLOGIA Inicialment formava part de la Filosofia, la delimitació de l’objecte d’estudi i l’adopció de mètodes propis fan possible l’establiment d’un disciplina independent.
Quatre etapes en la seva evolució de l’objecte d’estudi. Quatre definicions de PSICOLOGIA en funció del contingut: o o o o Ciència de l’ànima Ciència de la ment Ciència de la conducta Ciència de la ment i la conducta (actualment) Ciència de l’ànima (Edat antiga i edat mitja) Des de S.IV a.C. amb Plató i Aristòtil fins a S.XVII amb Descartes.
o o Psykhe racional de Plató: ànima racional, independent del cos (dualisme Platònic).
Psykhe biològica de Aristòtil: ànima biològica, inseparable del cos, i que fora d’aquest no te sentit ni existència.
Existència d’una ànima (dependent o independent del cos) creences religioses.
Va suposar l’inici de la Psicologia, tractant d’explicar els fenòmens que afecten al humans a través d’aquesta ànima.
Ciència de la ment (món modern, Renaixement) Hi ha una realitat, que és la ment (CONSCIÈNCIA, importància de les idees). Accentua la consciència o reflexivitat de l’ànima de l’edat mitjana. Anàlisis descriptiu i reflexiu de l’activitat conscient. Introducció de metodologies experimentals, pròpies de la fisiologia.
 Inici de la PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA Ciència de la conducta (principis S. XX) Necessitat de construir una Psicologia OBJECTIVA. Les nocions de consciència o ment eren massa individuals, privades i heterogènies. El comportament ha de ser una activitat observable i mesurable.
Ciència de la ment i de la conducta (mitjans finals s. XX) La Psicologia Cognitiva: - Estudi prioritari dels processos cognitius i simbòlics - Tracta d’explicar la conducta, basant-se en processos mentals que: Analitzen i processen la informació que reben.
Prenen decisions. Donen lloc a múltiples formes de comportament.
TEMA 2: EPISTEMOLOGIA I PSICOLOGIA 1879 Neix la psicologia com a ciència, es va inaugurar el primer laboratori per el pare de la psicologia, Wundt.
2.1 LA REVOLUCIÓ CIETIFICA Antecedents del canvi de visió: -Homes precivilitzats: 15.000 a.C.
-Grècia Daurada: 600-300 a.C. : Primers filòsofs, Medicina grega, Relativitat de la veritat, Plató i Aristòtil...
-Esplendor de Roma: després d’Aristòtil: 300-0 a.C. : Generalitats, Filosofies terapèutiques, Estoïcisme-epicureïsme, neoplatonisme i religió Hebrea...
Resumint...
Antiga Grècia i Roma: Filosofia psicològica: Naturalisme (Aristòtil) / Espiritualisme (Plató).
Edat mitjana: saber filosòfic en mans de l’església.
Renaixement (s. XVII-XVIII): -Revolució científica -Racionalisme i Empirisme Revolució de valors; el pensament es centra en l’home (raonament; sistemes sensorials,…) i no en Déu.
Crisis i revolució: canvis en la organització social i el pensament de l’edat mitjaEstabliment de les bases del món modern.
-Política: Fi del feudalisme i inici dels estats-nació. Religió: Reforma i contra-reforma, escissió de l’església cristiana en protestantisme i catolicismetots volen preservar respectives ortodòxies + Inquisició.
-Humanisme: interès per temes centrats en el potencial humà per conèixer el món (art, ciències, política,...) -Il·lustració: Canvi de pensament, confiança en la raó i l’experiència humana que va substituir (de manera gradual) la fe en la religió i en l’autoritat tradicional.
Físics-astrònoms que destrueixen encara més el dogma eclesiàstic: Fi de geocentrisme i inici d’heliocentrisme: arguments basats en la fe són desplaçats per la lògica, les matemàtiques, l’experiència i la raó.
-Nicolàs Copèrnic (1473-1543): Teoria heliocèntrica (la terra no és el centre del sistema solar; vs Ptolomeu).
-Johannes Kepler (1571-1630) i Galileo Galilei (1564-1642): Moviments planetaris explicats per les matemàtiques.
-Isaac Newton (1642-1727): Llei de la gravitació universal: Principis de la ciència newtonianaDéu ha creat però no intervé. Per tant l’explicació de la voluntat de Déu no és vàlida. “Déu va ser matemàtic” Mètodes de verificació: Observació, deducció matemàtica i experimentació.
Explicació científica dels fenòmens naturals.
Universalitat: Una teoria ha de poder proporcionar una explicació de tots els fenòmens en qualsevol àmbit.
Èxit de l’observació empírica i la deducció matemàtica Èxit de l’enfocament : Univers = màquina. La ciència es convertiria en la nova religió.
En Psicologia també: Anàlisis atomista i reduccionista de la psicologia i del comportament humà per fer de la psicologia una ciència legítima.
Context de coneixement i ciència, potencial de l’ésser humà (observació, experimentació. Ja no preocupa l’ànima sinó la ment. Apareixen nous enfocaments: -racionalisme - empirisme i associacionismes -positivisme 2.2 RACIONALISME, EMPIRISME I POSITIVISME.
Són les propostes de Plató i Aristòtil els que proposen els racionalismes i empirismes; Plató i Aristòtil van originar aquestes dues tradicions filosòfiques diferents però a la vegada amb aspectes comuns: -Punts en comú Tracten d’explicar l’origen del coneixement. Base del coneixement: les idees (innates/derivades de l’experiència).
Aquestes propostes tracten de explicar com és el coneixement humà, com funciona, que hi ha en la ment; tenen la base de les idees. Els racionalisme afirmes que les idees són innates i els empiristes que no, que som com un full en blanc i anem adquirit-les.
RACIONALISME Doctrina filosòfica que considera que la raó (capacitat de raonar) és la via segura per a l’obtenció del coneixement.
Accepten la importància de la informació sensorial, però postulen que a través d’una ment activa, s’arriben a conèixer els principis no presents en aquesta informació. La ment és més que una col·lecció d’idees derivades de l’experiència sensorial. Existència d’idees innates, veritats inicials indiscutibles (adquirides des del naixement, com per exemple: la idea de Deu).
Existeixen veritats a les que només podem arribar a través de la deducció lògica (vs inducció), l'anàlisi, l’argument,…ja que no es poden “descobrir” a través únicament dels sentits. No només és important el contingut de la ment, sinó també els mecanismes i capacitats que processen aquest contingut. ( Mètode deductiu és l’únic vàlid per anar descobrint; no ens interessa el contingut si no el tipus de pensament per anar evolucionant).
RENÉ DESCARTES (Fundador del racionalisme modern) Nascut a Le Haye (França), fill d’una família acomodada. Autèntic home renaixentista: soldat, matemàtic, filòsof, científic i psicòleg. Home aventurer a qui li agradava el joc, la dansa, i els viatges. Interessat en el coneixement de la naturalesa i la ciència en general. Als 33 anys es trasllada a viure a Amsterdam on va fer gran part de la seva obra.
Mecanicisme: L’Univers i tota la naturalesa (animals i homes), són màquines creades per Déu. L’Univers és una sofisticada màquina que no te poder diví o sobrenatural, que funciona mecànicament. El coneixement de la voluntat de Déu és competència de la Teologia, la religió i la fe, però el descobriment de les lleis de la naturalesa és competència de la raó i la ciència.
Tant l’univers, com el planeta, com el ésser humà, són vistos com a maquines i tot i que siguin creades per Deu, jo com individu tinc de descobrir com funciona.
Dualisme cartesià: L’ésser humà està format per dues substàncies que interaccionen entre sí: -L’espiritual-immaterial (res inextensa): La ment pensament conscient, no material, esta composada per: idees, voluntat sentiments i enteniment, exclusiu de l’ésser humà.
- La material (res extensa): El cos  part material i funcionament mecànic, que produeix moviments reflexes, moviments voluntaris i passions (causades aquestes pel conflicte ment-cos).
Aquestes dues estaven unides per la glàndula pineal on segons l’autor unia la part extensa amb la inextensa, on també es troben els “tubs buits” (nervis) on corrien els esperits animals.
Les idees innates: són la base de pensament.
Les idees innates Inscrites en la ment des del naixement, per Déu (entre elles estan els conceptes: infinit, perfecció, els axiomes de la geometria, la unitat, Déu,…) Idees derivades de la raó, que provenen de la nostra activitat mental a l’hora de relacionar-nos amb el món extern. Es a dir, permeten conèixer com és en realitat el món extern i accedir a la veritat.
Ciència cartesiana: Intuïció i deducció.
Intuïció: una ment obté una idea clara; no pot dubtar de la seva validesa.
Deducció: a partir d’aquesta idea, es poden deduir moltes altres idees vàlides.
 Dignitat de la introspecció, per tant de l’experiència purament subjectiva Fenomenologia és vàlid utilitzar el mètode introspectiu, preguntar-nos a nosaltres mateixos que està passant per la nostra ment.
Estudi intuïtiu/introspectiu de la naturalesa. Puc dubtar de l’existència del món físic (inclús del meu propi cos), però no puc dubtar de l’existència de mi mateix, ja que dubto (penso)  Cogito, ergo sum Contribucions a la Psicologia -Anàlisi mecanicista de la conducta (homes i animals màquines creades per Déu).
-Cervell com a mediador de la conducta.
-Especifica relació ment-cos.
-Estimula reaccions posteriors.
-Investiga l’animal per entendre l’home.
-Destaca l’experiència subjectiva.
Però….crítiques perquè moltes de les seves idees no eren susceptibles de ser comprovades científicament.
GOTTFRIET WILHELM LEIBNIZ Proposà la Monadologia (la existència de les monades).
L’Univers està composat per petites partícules independents (mònades o unitats d’energia psíquica). Cada mònada o partícula és activa i té capacitat de consciència. Poden variar en la claredat de pensament (diferent intel·ligència): escala gradual, diferencies quantitatives Plantes, microbis, insectes, animals, homes i Déu.
Es poden anar agrupant i tenir mes capacitat de consciencia o raonament.
El pensament segueix el principi de gradació: -Petites percepcions: inconscients (per sota del llindar de la consciència) es a dir, si les monades són petites o són agrupacions petites tenen petites percepcions poca claredat de pensament, són inconscient estan per el sota del llindar de consciencia.
En canvi les monades que tenen una claredat de pensament superen el llindar de consciència i es formen les apercepcions, agrupacions de petites percepcions. Conscients, clares i diferenciades (per damunt del llindar)..
Les operacions mentals (la raó) només es pot treballar amb les apercepcions.
Influències de Leibniz: -Va ser el primer en la història del pensament de parlar d’un continu inconscient-conscient. Idea desenvolupada després pel Psicoanàlisis.
-Va ser el primer en adoptar la noció de llindar. Concepte desenvolupat després J. F. Herbart (1776-1841) i fonamental per la psicofísica de Fechner (1801-1887).
- La filosofia de Leibniz va ser present a: Conceptes claus en l’obra de W. Wundt (1832-1920) – apercepció. La Psicologia de l’acte de F. Brentano (1838-1917) i els seus deixebles. La Psicologia Humanista basada en la idea del creixement personal.
JOHANN FRIEDRICH HERBART Mecànica d eles idees: Les idees tenen energia pròpia, i atrauen/eviten idees compatibles/incompatibles (no calen lleis associació, com deien els empiristes)idees complexes. El món de les idees tenen vida pròpia. Tenen tendència en la autoprotecció (tendència d’una idea per a buscar l’expressió conscient) competeixen entre elles per fer-se conscients. És més partidari de les idees empiristes.
D’acord amb els empiristes en que les idees deriven de l’experiència (sensorial), però en contra diu que aquestes un cop existien, tenien vida pròpia.
Pren les idees de Leibniz: Apercepció (conjunt d’idees compatibles que han aconseguit expressar-se conscientment) com el conjunt de idees que es ponen en el conscient,  (atenció voluntària) guia el meu pensament.
Repressió idees: les idees perdedores expulsen del llindar de consciencia cap el llindar de la inconsciència, es el mecanisme actiu de la ment.
La massa aperceptiva conté totes les idees a les que estem atenent, i dirigeixen la percepció del món a través de l’estructura d’aquella massa aperceptiva.
Influència de Herbart: -Repressió d’idees: les idees “perdedores” són expulsades a la perifèria de la consciència on es mantenen en estat inconscient. La teoria de les idees, juntament amb les nocions d’inconscient, repressió i conflicte, van anticipar les teories dinàmiques de l’inconscient (Sigmund Freud).
- Llindar de consciència: límit que havien de superar les idees per poder ser (a)percebudes per al ment. Concepte de llindar important per a la psicofísica de Fechner.
EMPIRISME El coneixement deriva de la experiència. Neguen l’existència de les idees innates, no parlen d’una ment activa.
Em de dubtar de les nostres experiències mentals? Doctrina filosòfica que considera que el coneixement deriva de l'Experiència.
Filòsofs de França i Gran Bretanya neguen l’existència d’idees innates de Descartes (i dels racionalistes alemanys), afirmant que totes les idees deriven de l’experiència. Busquen, com Newton o Galileo, explicar tots els successos mentals mitjançant algunes lleis o principis. John Locke (1632-1704) i el seu Assaig sobre l’enteniment humà (1690) donen el tret de sortida a l’empirisme.
Empirisme: Experiència: Font primària de tot coneixement, però no l’aporta per si sola. Els processos intel·lectuals següents es centren en aquesta experiència sensorial per formular proposicions.
Associacionisme: Teoria psicològica que explica la unitat de la consciència des de l’associació d’idees. Formulen una sèrie de lleis associatives de les idees (vida mental). L’associacionisme és empirista: les experiències sensorials (percepcions) deixen rastres que, associats amb d’altres, en formaran de més complexes, determinant la continuïtat de la vida mental que es veu en les reflexions.
Són un tipus d’empiristes però estan interessats en la associació d’idees en la ment, per explicar com la experiència sensorial queda rastres i conformen idees en la ment que fan idees més complexes en al ment.
FRANCIS BACON: precursor Empirista radical: s’ha d’investigar la natura des d’una posició naturalista i mecanicista, evitant la teologia. La naturalesa només es pot entendre mitjançant l’estudi directe i objectiu. El mètode a seguir és la inducció: partim d’allò que s’observa cap a la generalització: -Repetició d’observacions -Confecció d’una taula de “descobriments” -Establir a partir de la taula una llei general hipotètica -Realitzar experiments fructífers que verifiquin la llei THOMAS HOBBES L’Univers està únicament compost de matèria i moviment (Galileo)materialisme.
L’home és una màquina que funciona dins d’una altra màquina (l’univers)mecanicisme.
Visió Mecanicista, Materialista i Hedonista de l’home: Aquest es podria entendre com si fos una màquina a la cerca de impressions sensorials (sensacions) plaents, es a dir, l’esser humà és una maquina hedonista (exemple amb babes) busquen el plaer. La voluntat tan sols era un desig experimentat abans de passar a l’acció.
Parla de la consciencia (no per idees innates): Sensació: impacte físic mecànic que té un estímul sobre el meu sistema sensorial, es a dir, efecte mecànic dels estímuls sobre els sentits. Ex: sistema auditiu capta les vibracions de un objecte a determinades decibel o freqüència.
“Percepció? Seria la nota SOL , hem de aplicar un procés mental més complexa que es la experiència. Hem de interpretar l’estímul haig de atorgar un significat.” Imatge mental: en la ment romandre l’estímul durant un temps, es a dir, sensacions que romanen més enllà de la presència de l’estímul.
Idees i processos mentals: com el SN en resposta els estímuls extern romanen en la memòria en forma de idea.
Moviments del sistema nerviós en resposta a estímuls externs (funcionen per associació).
Sentiments: vivència de plaer o dolor, que acompanyen als tres anteriors.
JOHN LOCKE Assaig sobre l’enteniment humà (1690) carta magna de l’empirisme modern.
Volia: “estudiar els orígens, l'abast i certesa de l'enteniment humà, juntament amb els fonaments i grau de creences, opinions i assentiments”.
Idees: Tots els continguts que passen per la ment quan una persona està pensant, incloent les impressions sensorials, percepcions, conceptes, estats d’ànim, propòsits, etc.
Idea = l’objecte de l’enteniment quan un home pensa.
Tota idea, per molt abstracte o complexa que pugui ser, s’origina a partir de l’experiència sensorial més simple.
Cap idea és innata! Les idees son fenòmens complexos que han de ser reduïts a elements més simples per tal de conèixer la seva naturalesa.
Idees simples: Experiència externa versus interna.
o Experiència externa Es produeixen les idees de sensació, arriben de forma passiva a la nostra ment. Son molt simples i indivisibles. Procedent dels sentits externs.
-Originen les idees de sensació, la matèria primera del coneixement.
-Primeres en arribar a la ment a través dels sentits externs.
-Entren inevitablement (passivament) en l’enteniment.
-Són indivisibles (simples).
-Ex: idees sobre les qualitats sensibles (colors, olors, sabors, etc.).
-Poden procedir conjuntament de dos sentits (figura: visió + tacte) Ex: qualitat sensible, olor o color. O que poden venir de dos sentis.
o Experiència interna idees de reflexió provenen del teu mon intern. Estan per sobre de les idees de sensació.
procedent de la reflexió sobre les operacions mentals.
Originen les idees de reflexió: -Activitat mental sobre les idees de sensació -Espècie de sentit intern que informa a la ment de les diferents operacions que s’estan duent a terme, com ara percebre, pensar, dubtar, creure, raonar, etc.
Idees de reflexió: Combinació: idees simples juntes formen una complexa.
Comparació: Relacions entre idees (semblança, proximitat,...).
Abstracció: Aïllar una idea de totes les que l’acompanyen a la vida real.
Connexions associatives: marginals, per repetició, producte de l'hàbit o l’atzar.
BASES DE ASSOCIACIONISME Teoria Psicològica que explica la unitat de la consciència amb el principi de l’associació d’idees.
o Pertany a la doctrina filosòfica de l’empirisme, però no tots els filòsofs empiristes van ser associacionistes.
o L’associacionisme neix amb l’assaig Tractat sobre la Naturalesa Humana (1739) del filòsof escocès David Hume (1711-1776). Explicà la unitat de la consciència amb l’associació d’idees, entesa com una força similar a la gravetat que unia les impressions sensorials en cadenes de pensament.
Llei de la combinació per forma una idea complexa: -comparació: Llei de semblança o proximitat entre dues idees.
-abstracció, treure una idea del conjunt complex al qual esta ubicada. Família  Fill -connexions associatives  com es combinen dues idees simples per atzar.
Tipus d’empiristes que son associacionistes: explica la unitat de la consciència amb el principi de l’associació d’idees.
DAVID HUME Va considerar l’home com a un objecte natural que podia ser observat. Una observació objectiva ens podia dur a trobar explicacions vàlides sobre el seu comportament. Explicà la unitat dels continguts mentals amb tan sols l’associació d’idees: o Una força cohesiva (equivalent a la gravetat) que feia innecessària la noció metafísica d’una ànima.
Va desenvolupar l’explicació causal basada en conceptes associacionistes.
Classificació dels continguts mentals: Hi ha dues classes de percepcións: Impresions i Idees.
Impressions  Són equivalents a les nostres sensacions i emocions; són molt vives i clares a nosaltres, entren a la ment de forma molt forta. Romandran en la ment.
Idees Copies de les impressions guardades en la memòria; s’empraven desprès en els processos dels pensament. Aquestes eren molt més dèbils i borroses.
Percepcions Simples vs. Complexes: segons el criteri de divisibilitat.
Impressions: poden ser simples o complexes: SimplesEquivalents a les sensacions d’un receptor sensorial (un unic sentit), per exemple: color vermell, sabor amarg...
-Complexes Resultat de la combinació de vàries impressions simples (combinació de diferents estímuls sensorials). Les més freqüents degut a l’activació simultània dels receptors sensorials. Ex: Una poma = olor + color + tacte + gust, etc...
Idees Simples vs. Complexes: o Simples: Copia de les impressions simples.
o Complexes: Copies de les impressions complexes.
Associació d’idees: El funcionament mental es fonamenta en els 3 principis bàsics (unificadors) associatius: -Semblança: El pensament passa fàcilment d’una idea a una altra quan hi ha un elevat grau de similitud; dos idees que es semblen es junten a la meva consciència.
-Contigüitat (espacial o temporal): Les impressions que succeeixen juntes en l’espai/temps tendeixen a unir-se en el pensament.
-Causa-Efecte: Quan pensem en l’efecte tendim a pensar en la causa que el va produir; i a la inversa, pensar en la causa ens porta a pensar en l’efecte; de forma automàtica tendim a buscar la causa de la altre que a succeït. Ex: escoltar un soroll pensem en la causa. És instintiu innat.
* D’on sorgeix la nostra idea de causalitat? Definició objectiva de CAUSALITAT: Un objecte precedent i contigu a un altre. Per dir que una cosa és causa de l’altre, cal simplement que siguin contigües en l’espai i en el temps i que es conjuntin contínuament (mateixa causa sempre mateix efecte).
Definició psicològica de CAUSALITAT: Tenim la tendència instintiva (degut a hàbits creats en el nostres sistema nerviós) a creure en la relació causal entre esdeveniments. Definició psicològica del perquè no es real, si no es observable no tinc per que concloure que estan relacionats o de la seva existència. Hem de provar experimentar o observar aquesta relació.
LA CAUSALITAT Mai podem saber que dos esdeveniments van junts a no ser que els experimentem junts. Per tant, la causalitat no és una necessitat lògica (NO tenimexperiència directa d’ella), sinó una experiència psicològica.
Observacions que s’han de fer per concloure que dos successos estan relacionats causalment: o Contigüitat: Causa-efecte en l’espai i en el temps.
o Precedència temporal: La causa ha de ser sempre anterior a l’efecte.
o Consistència: Unió constant entre la causa i l’efecte.
Si plou em mullo; el foc crema (coneixement basat en l’experiència; però no tenim una impressió sensible del “poder” de la causa sobre l’efecte) Pensem que és així perquè en el passat i fins ara sempre ha estat així (un altre hàbit psicològic: creure que el futur sempre serà com el passat)Inducció que ens pot dur a cometre errors No hem de creure en la causalitat, doncs? o Un dels principis més bàsics que utilitzem per a conèixer el món no te una rigorosa validesa científica, és útil però no l’hem d’aplicar més enllà de l’experiència (“ver/tocar”).
o Connectar només causa-efecte sempre que siguin perceptibles/verificablespels sentit.
Això suposa una dura crítica a conceptes cartesians com ànima/Déu/món.
Per què és tant important parlar d’aquest principi? L’utilitzem constantment per explicar fets i conèixer les seves causes.
L’utilitzem per poder preveure esdeveniments futurs i controlar-los.
DAVID HARTLEY L’associacionisme psicofiosiològic.
Va presentar proposicions psicològiques basades en enunciats fisiològics per explicar els processos nerviosos subjacents.
Vibracions i “Petitíssimes vibracions” Va aplicar la teoria vibratòria Newtoniana al sistema nerviós Acabà amb la doctrina dels esperits animals (Descartes). El cervell, la medul·la i els nervis eren fibres continues (cordes), constituïdes per petitíssimes vibracions, que arriben sensacions.
En les vibracions s’originaven els processos mentals i els moviments corporals.
Sensacions: vibracions dels nervis perifèrics i la medul·la espinal, generades pels receptors sensorials en contacte amb objectes externs.
Idees i Imatges: vibracions molt dèbils de la substància cerebralperdien intensitat de camí al cervell...
Contigüitat i repetició de les vibracions de les fibres nervioses generen associacions Simultànies i successives:  Simultànies Quan les sensacions ocorrien al mateix temps, es a dir, quan hi ha una vibració que provoca dos tipus de sensacions es produeix de forma simultània ( aquesta idea compacta totes les idees simples lligades a la sensació, per exemple:sento el nom d’una persona i recordo la seva cara, forma, color de cabell...
 Successives quan les sensacions ocorrien en successió, es a dir, aquestes van lligades. Per exemple: Records d’esdeveniments en seqüència temporal.
JAMES MILL (pare) Desenvolupà una versió de l’associacionisme que es va anomenar Física (o Mecànica) Mental.
• La ment era un mecanisme (passiu i mecanic) perfecte, on els seus engranatges eren les sensacions i les idees simples, regulades per les lleis de l’associació. (De forma automàtica) • L’única llei fonamental era la contigüitat.
• Les idees complexes es formaven per simple suma o juxtaposició de les impressions (o d’idees simples) que havien arribats juntes a la ment a través dels sentits.
• La força de l’associació depenia de la INTENSITAT i la FREQÜÈNCIA.
JOHN STUART MILL (fill) Re-elabora la fisica mental del seu pare, també es troba una reacció química en la ment, no es tot física.
Química mental: L’associació d’idees pot generar una idea totalment nova, no reductible a idees o sensacions simples. Per exemple: successió ràpida de colorspercepció del color blanc.
Fusiona dos idees simples per genera una de nova, crea idees diferents de la experiència real.
No totes les lleis son conegudes per nosaltres.
Un dels filòsofs que més ha contribuït al desenvolupament de la Psicologia com a ciència.
Els fenòmens mentals són com els fenòmens naturals:  Succeeixen amb regularitat i són susceptibles a l’anàlisi estadístic.
 Poden predir-se si coneixem les lleis que les provoquen.
 No són predictibles amb exactitud perquè desconeixem moltes de les lleis que les causen i pel gran número de variables que intervenen.
Resum: Empiristes/Associacionistes      Neguen l’existència d’idees innates Tot el coneixement (consciència, idees) prové de l’experiència sensorial.
Postulen lleis associatives.
Postulen una ment passiva.
Mètode científic: inductiu, observació.
Resum: Empirisme i racionalisme L’adequada integració de les dos disciplines (racionalisme i empirisme) és el que ha permès construir aquest sistema que anomenem ciència.
EMPIRISME BRITÀNIC Basa el coneixement en l’experiència  Sensacionalisme francès, que emfatitzen en la sensació a l’hora d’explicar l’experiència.
Sensacionalisme francès(empirisme radical): Molt en comú amb els empiristesTotes les idees provenen de l’experiència i poden explicar-se per les lleis de l’associació. Èmfasi en les sensacions; són la base de l’evolució del coneixement, la sensació provoca les facultats mentals.
Hedonistes: les facultats mentals són producte del plaer i del dolor intrínsec de la sensació.
ÉTIENNE BONNOT DE CONDILLAC Facultats mentals humanes deriven de les sensacions i els records d’aquestes sensacions (+ sentiments bàsics: plaer/dolor). Sensació, emocions (desig) i records.
Record de sensació agradable plaerdesig de més Record de sensació desagradabledolordesig de menys -La estàtua que pot percebre, recordar i sentir, però que només te olfacte.
-Metàfora per explicar l’origen del coneixement, provinent de les sensacions.
POSITIVISME Positivisme Alemany (finals del segle XIX) Èxit de les doctrines empiristes i sensacionalistes. Sorgeix el positivisme: La ciència pot resoldre tots els problemes (“cientifisme”). Només s’ha d’estudiar el que es pot experimentar directament.Tot el coneixement, inclús el moral, deriva de l’experiènciaoposició a la religió.
AUGUST COMTE Insistia en equiparar el coneixement amb l’observació empíricaPositivisme Observació pública: només podem estar segurs del que observem públicament i que podem compartir.
Reformista social: interès en la ciència per canviar la societat.
“Conèixer per predir”: la ciència ha de ser pràctica i no especulativa (interessat en la ciència com a eina per a millorar la societat).
Tengo una extrema aversión a las tareas científicas cuya utilidad, directa o remota, no puedo ver.
L’evolució de la societat i del coneixement s’explicava en tres etapes històriques: Llei dels 3 estadis (o fases) 1.Teològica superstició i misticisme: Els fenòmens naturals s’explicaven en funció de causes externes: La voluntat i capricis dels Déus.
2. Metafísica principis o lleis invisibles: La raó prevalia sobre la fantasia, però l’explicació del per què dels fenòmens naturals no es podien verificar.
3.Científica descripció sobre explicació, predicció i control dels fenòmens: Estadi POSITIU.
Religió de la humanitat: analitza el positivisme com si fos una religió. “La ciència és tot el que un home necessita com a creença i tot en el que ha de creure”.
Jerarquia de les ciències: de la més bàsica fins la més desenvolupada. Matemàtiques, astronomia, física, química...i sociologia.
És la psicologia una ciència? Comte, no considera la psicologia com a ciència perquè no es pot observar, la ment no es observable. No forma part de ciència per els positivistes.
No podem observar públicament l’experiència conscient (contrari a la introspecció, contrari a empiristes).
DOS MÈTODES PER ESTUDIAR A L’INDIVIDU OBJECTIVAMENT Frenologia: estudi de l’esser humà individual, relaciona processos del cervell amb l’anatomia.
Sociologia: Estudi de la ment a partir dels seus productes (conducta manifesta).
RESUM...
Racionalisme  Obtenció del coneixement a través de la raó.
EmpirismeEl coneixement parteix de l’experiència.
Associacionisme Explica la unitat de la ment a través de l’associació d’idees.
Sensacionalisme Èmfasi en la sensació a l’hora d’explicar l’experiència.
Positivisme L’únic coneixement vàlid és el científic (l’observable).
S.XIX : Després de la revolució científica (física, astronomia,...) i reaccions de filòsofs per a explicar el funcionament de la ment humana (racionalistes/empiristes/sensacionalistes) ... Nous descobriments en: NEUROANATOMIA, PSICOFISIOLOGIA, PSICOFÍSICA.
2.3 LA FRENOLOGIA, FISIOLOGIA I PSICOFISICA Conèixer el Sistema Nerviós va proporcionar les bases per l’establiment de la Psicologia Científica, que es va allunyar de forma definitiva dels plantejaments metafísics anteriors centrats en allò “immaterial”.
La Psicologia es va anar separant de les arrels filosòfiques que la van originar, i es va anar equiparant a les demés ciències naturals.
Va començar a quedar clar que els fenòmens psíquics deriven de l’activitat del Sistema Nerviós i són fenòmens naturals.
FRENOLOGIA Teoria segons la qual el caràcter i els trets de personalitat podien ser determinats, basant-se en la forma del crani (prominències i cavitats), ja que les facultats mentals estaven localitzades en diferents àrees cerebrals.
Les facultats mentals estan localitzades al cervell, i es feia palpant el crani, i sabien les característiques de la personalitat.
FRANZ JOSEPH GALL Considerava que la magnitud de les facultats de cada individu es podia determinar examinant les prominències i cavitats del crani.
Juntament amb el seu ajudant, Johan Spurzheim (1776- 1832), va recórrer les principals capitals europees fins que es va establir a París.
Tres principis frenològics:  La ment està dividida en facultats mentals innates. Les capacitats varien en magnitud, per exemple, tots tenim “destructivitat però en un cert grau”).
 Localització de les facultats mentals en àrees cerebrals concretes.
 La superfície del cervell te prominències i enfonsaments que es reflecteixen en el perfil del crani.
Conèixer les característiques del crani permet conèixer les àrees cerebrals subjacents. (Tot es comprova segons el relleu del crani, la forma del cervell dona forma al crani).
La ment: Va dividir la ment en 27 facultats (més tard es van arribar a formular 43), dividides en:  Facultats Intel·lectuals: Perceptives vs. Reflexives.
Perceptives, ex.: sentit de la forma, mida, pes i resistència, color, etc. Sentit del temps, Capacitat de càlcul, llenguatge...
Reflexives: Comparació i causalitat.
 Facultats Emocionals: Impulsives vs. Afectives.
Impulsives, ex: desig de viure, golafreria, afany de destrucció, combativitat, adhesivitat...
Afectives, ex: sentiment de cautela, autoestima, fermesa...
La pràctica frenològica: En els seus inicis, F. Gall realitzà estudis comparatius amb cranis de tot tipus de persones, des de delinqüents fins a pacients psiquiàtrics elaboració del mapa de les facultats mentals (craniometria).
F. Gall creia que les facultats mentals eren modificables mitjançant l’educació.
 Era important realitzar un estudi de les peculiaritats de cada persona el més aviat possible, per a poder tractar o compensar els trets no desitjables.
 Feia aquests estudis palpant el cap, mesurant cada una de les característiques que suposadament es reflectien en la superfície cerebral.
Tot això ho feien mitjançat estudis comparatius amb cranis de delicuents o amb persones amb malalties mentals...
Gall creien en la gimnàstica del múscul mental, es a dir, amb l’educació jo puc disminuir o augmentar la capacitat mental (plasticitat cerebral). Ex: nen de cinc anys on la capacitat de càlcul hi ha un enfocament, per compensa-ho i fer –lo fer problemes etc..
ERRORS! Observa crani en un sol individu i ho generalitza a tots. (Generalització excessiva, no fiabilitat).
Localització estricte i rigorosa de les facultats mentals, algunes molt abstractes i ambigües.
Suposició de que el relleu cerebral dona forma al cranial.
MOLTES APORTACIONS!  Primers en buscar la ubicació de les funcions del cervell, de forma EMPÍRICA. Relació cervell-conducta.
 Anàlisi objectiu i materialista de la ment: ja es podia explicar objectivament i en funció de causes naturals.
 Va més enllà de les idees-sensacions .
 Aporta informació pràctica i és una disciplina que en remarca la importància: tenien explicació de la raó de caràcter, de conductes aberrants,...
 Fer molt mes palpable la ment humana. Estableix una relació entre cervell -conducta. Fem un pas més cap un anàlisis materialista de la ment humana, fem una cosa tangible...
 Nova tecnologia.
 Johann Gasper Spurzheim (1776-1832) La popularitza a EUA. Èxit a Europa i als EUA.
 Influeix en l’educaciógimnàstica del múscul mental: per exemple, millorar la capacitat de raonament mitjançant les matemàtiques.
Seguidors de Gall, exageraven la credibilitat de la frenologia: -Es va descobrir que característiques de la part dreta del crani de Napoleó no quadraven amb el caràcter de l’emperador: Napoleó tenia com a dominant l’hemisferi esquerre.
-Es va descobrir que les àrees de la raó i la reflexió del crani de Descartes no eren de mida singular: Sempre s’ha sobreestimat la racionalitat dels filòsofs.
PRIMERS DUBTES SOBRE LA FRENOLOGIA (propostes localicionistes) Pierre Flourets : abalació experiemtnal PIERRE FLOURENS (abalació experimental) Treballa amb animals (gossos i coloms) perquè va observar que el seu cervell era semblant al dels humans.
Extirpacions sistemàtiques de teixit per veure conseqüències en la conducta: L’extirpació del cerebel no destruïa la “amativitat”, sinó la coordinació de moviments( com més teixit del cerebel estripava, la coordinació motriu i el caminar del animal empitjorava). Extirpació paulatina del teixit nerviós per veure com cambiaba les facultats mentals. Treballava molt amb la zona occipital i el cervell.
Localització vaga: En general, els resultats eren favorables a la localització, però, aquesta era molt menys concreta que la que havien suposat els frenòlegs.
Tanmateix, Flourens va trobar en animals joves que quan la lesió era molt petita, les àrees intactes assumien les funcions de les parts lesionades.
Són una proposta localitzacionista, la frenologia deia que allà es situaba la destructivitat, no són les facultats proposades per els frenolegs.
PAUL BROCA (estudi sobre afàsia) Pacien Tan, va ser tancat en una institució mental, Broca l’estudia, però no troba anomalies físiques ni intel·lectuals però quan va morir, el senyor Broca va fer la autòpsia per veure que en el cervell havia una area narcotitzada (lesió a la circumval·lació de l’hemisferi esquerre (frontal inferior)): AFASIA DE BROCA (motora). Així en tots els pacients que presentaven els mateixos símptomes, i aquella area estava igual. Llavors es va dir que el area de broca es la area que controla la motricitat de la parla. El llenguatge no es trobava on deien els frenòlegs, es refutar la teoria.
L’evidència de l’error: excitabilitat del còrtex cerebral: Gustav Fritsch (1828-1927) Edward Hitzig (1838-1907) David Ferrier (1843-1928)    Diferents observacions sobre el funcionament del còrtex cerebral (estimulació elèctrica de cervells animals).
Troben diferents funcions al còrtex, però NO on els frenòlegs les postulaven.
Només troben àrees motores i sensorials, no pas àrees encarregades de bondat, amor, vitalitat,…. La frenologia decau i és titllada finalment de falsedat.
Transició La investigació del cervell (inspirada per la frenologia):   Estímul físic produeix diferents experiències subjectives Relació: experiències – activitat cerebral El proper pas cap a la psicologia experimental és veure com està relacionada l’estimulació sensitiva amb l’experiència conscient.
- Psicofisiologia (funcionament) -Psicofísica (relació psico-física) LA PSICOFISIOLOGIA La Psicofisiologia s’ocupa del funcionament del Sistema Nerviós (Central i Perifèric) i de com aquest reacciona davant els estímuls externs.
Al S.XIX es van fer grans descobriments en anatomia i funcionament del Sistema Nerviós.
Aquests van afavorir l’eclosió de la Fisiologia Experimental.
Aquesta disciplina es pot considerar independent a partir del 1833 quan Johannes Müller va fundar el primer laboratori d’investigació a la Universitat de Berlín.
CHARLES BELL – F.MAGENDIE LA LLEI DE BELL – MAGENDIE Charles Bell, el 1811 estudiant conills (utilitzant electricitat), descobreix que els nervis sensitius accedeixen a la medul·la per les banyes posteriors i els nervis motors per les banyes anteriors (no publicat).
11 anys després François Magendie fa el mateix descobriment.
Diferència anatòmica i funcional nervis sensitius i motors Queda demostrat científicament que els nervis no eren “tubs buits” pels quals circulaven esperits animals (Descartes) ni una sèrie de conductes de “vibracions” (Hartley).
Queda demostrat científicament que programes sensitius i motors van per separat.
Estímulimpulscervell Cervellimpulsmúscul/glàndules JOHANNES MÜLLER (pare de la psicofisiologia) Doctrina sobre les Energies nervioses específiques:  Amplia la Llei de Bell-Magendie  Considera que cada un dels òrgans sensitius és sensible a determinats tipus d’estimulació (estimulació adequada): ulls sensibles a llum, oïda a sons,...
 Descriu 5 tipus diferenciats de nervis sensitius (els 5 sentits clàssics).
Som conscients de les sensacions, no de la realitat física.
 SN és el mediador entre món físic i consciència: La naturalesa del nostre sistema central, i no la naturalesa dels estímuls físics, determina les nostres sensacions.
 El nostre coneixement del món es troba limitat al tipus de receptors que l’ésser humà posseeix.
Descriu deforma exhaustiva, estudia els òrgans sensorials i la forma que tenim de captar el món, doctrina sobre les energies nervioses.
Cada òrgan sensorial respon a un tipus de energia. (Sobretot en la oïda i la vista).
Captem la realitat segons el nostre sistema, percebem el món tal i com els nostres sensorials ens permeten.
H. Von HELMHOLTZ Fisiologia sensorial fa distinció entre: Sensació: procés purament fisiològic.
Percepció: no només depèn de l’anatomia fisiològica sinó també de l’aprenentatge i variables psicològiques personals. Necessita al SNC, una organització i un judici.
Va distingir entre la sensació (bàsic i biològic) i percepció (experiència prèvia i aprenentatge).
Explica la percepció del color: Diferents longituds d’ona = percepció de diferents colors (ja en Newton).
Helmholtz: existència de diferents receptors (no única energia específica), que combinats produeixen diferents percepcions.
*Ceguesa al color = manca d'algun receptor Aspectes de la percepció auditiva: Diferents receptors per captar diferents freqüències.
La percepció de l’espai i de la profunditat Constància perceptiva: Tot el que jo rebo de l’exterior, jo ho interpreto, i per la meva experiència se que el meu entorn es constant i no canvia.
Va treballar molt la percepció de color, longitud d’ona, diferents receptor que responen a una determinada ona.
Estudia la velocitat dels impulsos nerviosos (en granotes) Estimular la granota per veure el temps que tardava en moure la cama.
Amb això introdueix a la psicologia els estudis cronomètrics i de temps de reacció (mètode).
Cronometria mental: estudi i medició del temps que requereixen els processos psicològics.
LA PSICOFÍSICA Disciplina científica que estudia les relacions entre els fenòmens físics i psicològics (com s’estableix la relació entre el món físic amb el psíquic). Antecedents son deguts essencialment a Weber, però va ser G. T. Fechner qui la va desenvolupar i preparar per a ser la base de la Psicologia Científica pròpiament dita.
ERNST H. WEBER Especialitzat en fisiologia sensorial: La seva recerca més important es va centrar en el sentit del tacte. La sensibilitat tàctil segons ell comprèn 3 sentits: Pressió, Temperatura, Localització (p.ex. Llindar de dos punts) Els seus estudis sobre Llindars sensorials van ser molt rellevants per a l’estudi de la sensació i la percepció.
Llindar de dos punts, descriure la sensibilitat en la localització de les persones en un estímul, amb un compàs de fusta, en funció de la zona del cos (esquena) on apliques la pressió els individus notaven tan sols un punt. Ex: esquena poc sensible, parpelles distingir dos punts.
Llindar sensorial: Parlem de la quantitat d’energia d’un estímul que és necessària per a produir en nosaltres una sensació. És a dir, només estimulen els nostres sentits aquells estímuls que estan compresos dins d’una gamma energètica determinada (per exemple els ultrasons no els captem, però si que es produeixen).
Llei de Weber (primera llei quantitativa de la història de la psicologia) experimentació de la percepció del pes segons cada individu. Ex: 100gr, afegeixo 1gr, no noto cap diferencia, la teva percepció no varia però la física si a canviat, en canvi si afegim 10gr més si notarem cert canvi en el pes.
Aquesta llei va ser la primera manifestació d’una relació sistemàtica entre l’estimulació física i l’experiència psicològica.
Ell, com a fisiòleg, no va veure en aquell moment la importància que per a la Ψ tenia aquell descobriment, en tant a possibles explicacions al problema de la relació entre ment i cos.
GUSTAV T. FECHNER (pare de la psicofísica) La magnitud d’una sensació (mental) ha d’estar relacionada amb la magnitud de l’estímul (físic).
Va considerar impossible mesurar directament la sensació i va buscar la forma indirecta de fer-ho (mesurar la ment de forma indirecta a partir de la forma de la conducta del individu).
Es va basar en un principi establert per Weber: LLINDAR=MESURA INDIRECTE DE SENSACIÓ Llindar màxim: magnitud en la qual ja no notem canvis en la sensació.
Llindar mínim: magnitud mínima necessària per captar l’estímul.
Llindar diferencial: quantitat d’energia que s’ha d’afegir per a notar canvis.
Llei de Weber-Fechner : Dona expressió matemàtica a la intuïció inicial de Fechner sobre la relació entre els increments de sensació i els estímuls.
S = sensació; R = Estímul (en alemany Reiz); K=constant que depèn de la unitat de mesura No va resoldre el problema de la relació entre ment i conducta (problema encara actual), però va demostrar que es podien mesurar els successos mentals i relacionar-los amb successos físics.
Va donar peu al treball posterior de Wundt i va tenir una gran influència sobre Ebbinghaus, sobre Sigmund Freud i sobre la Psicologia en general.
La publicació de la seva obra “Elementos de Psicofísica” (1860) marca el començament de la Psicologia experimental. Però encara manca un altre pas per acabar de considerar que la Psicologia podia emergir com una ciència autèntica Va ser Wilhelm Wundt qui va fer aquest pas (proper tema).
TEMA 3: LA TASCA FUNDACIONAL DE W.WUNDT Wilhelm M. Wundt va recopilar tot aquest coneixement i va ser considerat el fundador de la Psicologia experimental contemporània.
Veurem com definitivament la Psicologia científica es va distanciar de la Psicologia filosòfica i de la fisiologia. La nova Psicologia pretenia treballar des del laboratori (recollir dades, poder-les controlar, variar condicions experimentals, repetir observacions, generalitzar resultats,...).
3.1 LA CONSTITUCIÓ DE LA COMUNITAT DE PSICÒLEGS WILHELM M. WUNDT Wundt, creia en el positivisme, creia en fer una ciència positivista. Va treballar conjuntament amb Von Helmholtz.
Hibridació de roles, hi ha dos roles fisiòlegs i filosòfic, la psicologia neix d’aquestes disciplines.
Rol-Hybridization: Situació en que una disciplina poc valorada és acollida en el prestigi científic d’una altra, que te possibilitats de desenvolupar-se.
La Psicologia al món universitari era una branca de la Filosofia.
La Fisiologia estava en un moment àlgid del seu desenvolupament i tenia molt prestigi, però no hi havia càtedres disponibles.
La Psicologia científica neix en Wilhelm Wundt (que era fisiòleg) accepta una càtedra de Filosofia de la Universitat de Leipzig.
Podem dir que va aparèixer una nova figura acadèmica, el Psicòleg, a cavall entre la fisiologia i la filosofia.
La seva primera obra 1873 Prinicpis de la Psicologia Fioligica: explica quin era el mètode per estudiar el objecte de estudi “consciència”. Delimita el camp d’estudi de la Psicologia Experimental.
1879, crea el primer Laboratori de Psicologia Experimental del mon, per estudiar la consciència. En aquest laboratori es va formar una primera generació de persones interessades en la Psicologia, provinents sobretot d’Alemanya, Anglaterra i Estats Units.
Aquesta primera comunitat de Psicòlegs van anar expandint i desenvolupant aquesta disciplina per tot el món, principalment a les universitats, fundant nous laboratoris i desenvolupant diverses formes de Psicologia.
El desenvolupament dels laboratoris de Psicologia: El de Wundt (1879), tenia una gran infraestructura instrumental i humana: fructífer i amb reconeixement. Max Friedrich, primera tesi que dirigeix “Els temps d’Apercepció simple i complexa”.
Molts dels seus deixebles al acabar van proposar propostes diferents, tots ells es dedicaven a estudiar la ment humana, i continuen la seva feina i creen multitud de laboratoris més, tots dedicats a l’estudi de processos psíquics de forma experimental.
Eren els primers psicòlegs científic-professionals, i van general multitud d’investigacions, sobretot en temes com la SENSACIÓ, PERCEPCIÓ, PENSAMENT i ASSOCIACIÓ.
Entre d’altres podem trobar: Oswald Külpe (Würzburgo), James Mc Keen Cattell (Columbia), Titchener (Cornell), Angell (Stanford), Stanley Hall (Clark), Kraepelin (Munich).
Oswald Külpe  estudia el pensament, existeix un tipus de pensament que no obeeix a una qualitat visual o verbal.
Wundt , proposa la ciència de l’experiència,on delimita els objectius “consciència”, mètodes de recerca “ aparells”i programa científic “ passos que el psicòleg han de seguir per estudiar la ment humana”.
L’obra fundacional de Wundt: Organitzà sistemàticament tot el conjunt de la Psicologia, assenyalant les seves característiques com a ciència, els seus límits i els seus objectius.
Va establir una definició específica de la Psicologia, com a “Ciència de l’Experiència”, delimitant:    OBJECTE D’ESTUDI MÈTODE DE RECERCA PROGRAMA CIENTÍFIC Va fundar les primeres revistes especialitzades:   “Estudis de Filosofia” (1881) “Estudis de Psicologia” (1905) La proliferació de laboratoris i la creació de revistes especialitzades Creació de societats de Psicòlegs i de congressos a Europa (a partir de 1904).
Diem que Wundt va institucionalitzar la Psicologia perquè:       Definició Psicologia Planteja objecte d’estudi Concreta problemes d’estudi Indica la metodologia a seguir Funda el primer laboratori (1879) Crea un òrgan de difusió (Estudis de filosofia, 1881) 3.2 LA PSICOLOGIA DES DEL PUNT DE VISTA WUNDTIÀ Voluntarisme: vol dir que per Wundt el procés de la consciència ho més rellevant es la voluntat, es a dir, existeix un predomini de voluntat en la consciència, per sobre de altres facultats mentals. La voluntat ens ajuda a focalitzar l’atenció a un objecte, decidim a què atendre (elecció) i així percebre-ho clarament i interpretar-ho. Major part d’atenció selectiva te un propòsit. Entendre la consciència i les lleis mentals (dinàmiques).
 Wundt planteja que la psique pot operar per dues branques, de manera experimental o fisiològica o la de psicologia de pobles (Volkerpsychologie).
La primera estudia els processos més elementals ( els més basics) de la consciència en el laboratori, com les idees, emocions...
La psicologia de pobles consisteix en estudiar els processos superiors de la consciència( no es poden estudiar experimentalment) com la són intel·ligència, memòria, pensament...
PSICOLOGIA EXPERIMENTAL 1.OBJECTE D’ESTUDI EXPERIÈNCIA IMMEDIATA (forma la consciència): Arriba per la percepció sensorial Sensacions, sentiments, idees i voluntat.
Experiències dels subjectes comunicades directament per ells mateixos sense cap tipus d’abstracció o reflexió (idees, sensacions, sentiments).
Experiència directa (no proporcionada per cap instrument).
Wundt, parla de la consciència humana com una experiència immediata que es dona a traves de la experimentació sensorial. Tot allò que el subjecte pot comunica directament. Per explicar la totalitat es necessiten la immediata i la mediata.
S’estudia l’experiència des de la perspectiva dels processos que es donen en un subjecte, essent les seves dades directes i immediates.
La dicotomia mediata-immediata també feia referència al punt de vista des del qual s’observava l’experiència:p.ex.
Color? -E. Mediata: des del punt de vista de l’objecte (Física).
- E. Immediat: des del punt de vista del subjecte (Psicologia).
Psicologia i física-fisiologia eren complementaries: les dos estudien l’experiència, però de forma diferent.
2.MÈTODES -Es limita a processos basics  Limitada a processos elementals: reconeixement de colors, números o lletres, sentiments simples de plaer o dolor, etc.
-Detectar variables per ser controlades Condicions experimentals rigorosament controlades. Els estímuls administrats als subjectes eren presentats amb aparells de precisió: metrònoms, taquistoscopis, timbres elèctrics, cronoscopis, etc...
-La introspecció es un mètode molt subjectiu, però per contrarestar la subjectivitat de la introspecció, va fer un previ entrenament i coneixen els objectius previs de l’experimental. Informes introspectius simples i breus: dir si/no s’havia detectat un color, una olor, una emoció.... Subjectes entrenats i coneixedors dels objectius (el mateix Wundt!) Es classifiquen els mètodes en tres tipus: AUTO-OBSERVACIÓ o INTROSPECIÓ EXPERIMENTAL per detectar la experiència psicològica hem de preguntar al subjecte quina a sigut la seva percepció. Hem de ser ho més precisos i rigorosos que puguem.
Els estudis eren de poc subjectes, si haguessin sigut més hauria anat millor tenir una mostra molt més gran per ser un experiment més ferma.
     Contrària a la “introspecció filosòfica” (percepció interna).
Necessària per a estudiar experimentalment la consciència (experiència immediata), en context de laboratori (controlat).
No útil per explorar processos superiors de la consciència.
Objectiva (Helmholtz, psicofísica): aparells que regulen la presentació d’estímuls.
Deficiències en l’objectivitat, però les “contraresta” amb: Entrenament: Participaven en els experiments subjectes amb experiència en tasques experimentals (gent del propi laboratori).
Estat d’atenció i concentració elevat a l’hora de realitzar la tasca.
Repetició: L’experiència havia de repetir-se moltes vegades per tal de detectar errors i omissions.
Replicabilitat: Condició bàsica del mètode experimental.
Però.... Pocs subjectes/coneixedors de l’objectiu...
TEMPS DE REACCIÓ (cronometria mental) temps que es tarda en respondre a un estímul.
Mètode subtractiu, un procés mental semi-complexe esta composat per uns quants processos simples. Per saber el temps de identificació (12msg) hem de restar en la tasca A i restem en el de B.
Estudis sobre cronometria mental: precisar el temps necessari per a realitzar procés mental (Bases en Helmoltz o Donders).
Metode substractiu de Donders: TR total = resultat de la suma dels TR dels diferents processos mentals implicats en la realització d’una tasca. Es calcula restant el temps de reacció: Tasca Complexa – Tasca Simple.
Taquitoscòpis (p.ex. Max Friedrich, 1883)   Discriminació/reconeixement de colors Presentació 2 vs 4 colors (o més...) Max Friedrich, temps de discriminació i reconeixement de color. El fet de que hi hagin més colors (mes estímuls) fan que el temps de reacció sigui mes llarg, també el fet de dissipació (colors semblants), també la posició si es la mateixa o una diferent.
Conclou: TR majors a més colors presentats. Més fixacions aperceptives. Imatges mentals afectades per condicions que l’envolten (importa més la configuració o ho que acompanya l’estímul, i no es tan importat l’estímul en si, es a dir, no es ho mateix presentar el blanc amb colors pedra o pastel que amb colors vius) .
Medidor de pensament: Temps que es tarda en “traslladar” atenció d’una idea (so) a una altra (visió) Mai simultani (es pot atendre al pèndol o a la campana, però mai als dos a la vegada).
Finalment abandona l’ús dels TR: Molta variabilitat inter- i intra-subjecte No podia trobar generalitats de la consciència mitjançant aquest mètode.
MESURES FISIOLOGIQUES/CONDUCTA EXTERNA Sudoració, Tensió muscular, Taxa cardíaca...Pricipalment per mesurar els sentiments.
3.PROGRAMA CIENTÍFIC (els passos que a de fer tot psicòleg per entendre-ho).
Proposa 3 tasques fonamentals per la investigació en psicologia: o ANÀLISIS: Trobar i descriure els continguts simples de l’experiència immediata . La consciència es configura entorn a unitats d’experiències elementals (3): -Sensació (matèria prima): L’experiència més simpleImpacte d’un estímul a la consciència.
a) MODALITATS Sensacions de qualitat: procedents de sentits externs. Orgàniques o internes (dolor, fatiga muscular,...).
b) ATRIBUTS Qualitat (p.ex. to/timbre auditiu). Intensitat.
-Sentiments Reacció aperceptiva sobre el contingut sensorial . Qualitat i intensitat (com sensacions), però a més: Teoria tridimensional dels sentiments: Plaer – displaer/ Excitació – calma/ Tensió relaxació (abans/després d’estímul).
Estableix índex de qualitat amb mesures fisiològiques.
-1+2= Idees (percepció) Contingut representacional (percepció final)Imatges Estímul físic + Anatomia de l’individu + Experiència prèvia o SÍNTESIS: Descriure i explicar la combinatòria d’aquests elements (sensacions, sentiments i idees ) i els seus productes resultants: pensaments, emocions i l’evolució d’aquests.
-ASSOCIACIÓ: procés mitjançant el qual les idees simples es vinculen entre sí, seguint determinades lleis, per a formar idees complexes.
Combinació NO additiva: configuracions integrades a través de l’acció deliberada de la voluntat (l’atenció). P.ex: associació paraules: Mare – pare/ Kraeplin: Psicòtics fan associacions il·lògiques: mare – odi -APERCEPCIÓ : Procés pel qual en un moment concret determinats continguts de la consciència són captats amb major nitidesa que d’altres (es fan conscients).
Orientació activa i voluntària de l’atenció (vs empiristes!).
- SINTESI CREATIVA: Activitat voluntària sobre els elements apercebuts. Creació de continguts nous a partir de la fixació de l’atenció en associacions prèvies. El nou contingut és diferent de les idees prèviament relacionades.
o LLEIS DE LA CAUSALITAT PSÍQUICA (Establir els principis que regulen els processos psicològics).
Finalitat última de la Psicologia: significat últim de la consciència i relació entre els seus processos finals.
Lleis mentals i principis generals que actuen sobre el contingut de la consciència i regulen el desenvolupament dels processos psicològics (les enuncia però no explica els continguts).
Les va dividir en dues classes:   Lleis de relació: tracten les regularitats observades en les connexions de la consciència individual.
Lleis del desenvolupament psíquic: els processos més complexes del desenvolupament individual, ètic i social.
Lleis de la causalitat psíquica, veure si els processos mentals estan relacionat i com es relacionen.
La psicologia dels pobles (Volkerpsychologie): El seu OBJECTE d’estudi és la ment col·lectiva o l’esperit del poble (conjunt de pensaments, sentiments i maneres de viure, compartits per un grup social).
Es refereix als processos/productes col·lectius que no podien ser abordats experimentalment.
Inconscients i complexes, no abordables amb experimentació -introspecció, però si anàlisis observacional/descriptiu dels seus productes (estudi històric i de desenvolupament) TRES grans productes de la consciència col·lectiva: 1) EL LLENGUATGE: Vincle principal de la comunicació interpersonal i condició necessària per a l’existència d’una comunitat.
Funció: compartir els pensaments.
Inicialment comunicació gestual, innata, inconscient.
2) ELS MITES: representacions col·lectives on es reflecteixen pors/esperances d’un poble. Tendència a projectar estats anímics a objectes externs (mort, esperits, Déus,...) 3) LES COSTUMS SOCIALS i NORMES ÈTIQUES (individuals/socials): Hàbits d’una societat i expressió de motius comuns dels seus membres (Art, Literatura, Religió, legislació,...) 3.3 LIMITACIONS DE LA PSICOLOGIA DE WUNDT CONTINGUTS: Va considerar que el pensament (entre d’altres processos), en tant que procés complex de la consciència, no era abordable experimentalment.
 MÈTODE: Va rebre moltes crítiques per utilitzar la introspecció.
Pocs subjectes, molt entrenats i coneixedors dels objectius dels estudis.
Limitat a processos simples i curts (màxima objectivitat...però no suficient pel positivisme!) IMPACTE: Gran però curt: immediatament van sorgir nous grups de psicòlegs amb concepcions i treballs molt diversos i molt crítics amb els plantejaments Wundtians.
Amb la psicologia Cognitiva s’ha tornat a recuperar la importància de les seves idees.
TEMA 4: PSICOLOGIA A ALEMANYA Impacte de la proposta de Wundt: Proliferen els laboratoris de recerca en Psicologia experimental:   El segon laboratori es va establir a Gotinga (1881) El tercer laboratori a Berlín (1885) fundat per de H. Ebbinghaus, pioner en l’estudi de la memòria.
A la vegada van aparèixer altres formes d’enfocar la nova disciplina (tant en mètode com en objecte d’estudi)   Les que ampliaven el pensament de Wundt Les que no, o fins i tot eren crítiques amb ell En tot cas Coexistència de diferents enfocaments. La Psicologia de la consciència va ampliar el seu camp explicatiu i va anar obrint el camí a diferents escoles (inici S. XX). Interès per l’estudi d ela consciència.
4.1 H. EBBINGHAUS I L’ESTUDI DE LA MEMÒRIA Va ser el primer en estudiar la memòria i els processos de aprenentatges, oblit...i els factors que influeixen en aquest processos. Afirma que sí es pot estudiar experimentalment els processos superiors com la memòria, a contrari que Wundt que deia que només es podien estudiar(experimentalment) els processos simples com les idees.
Volia demostrar que Wundt estava equivocat quan afirmava que els processos superiors (com la memòria) no eren abordables experimentalment. No necessitava utilitzar la introspecció analítica pròpia dels experiments de Wundt.
Inspirant-se en Fechner (sensacions) busca una mesura indirecta de la memòria per tal de mesurar-la de forma precisa (quantificar-la, ell esta influenciat per el positivisme, allò que estudio ha de poder ser observat, quantificat...), basant-se en variables observables (empíriques).
El que pretén Ebbinghaus, buscar una forma indirecta de estudiar la memòria, inspirat en la psicofísica mitjançant en llindars. Per estudiar la memòria haig de prescindir del significat, perquè es subjectiu segons la persona, podria esbiaixar el resultat final.
Dificultat de mesurar la memòria de forma objectiva quan hi havia diferents variables com: significat, prejudicis o experiències prèvies.
Decisions que va prendre estaven motivades per les “exigències de l'època”. Per fer Psicologia científica, s’havia de portar l’estudi dels processos mentals al laboratori. La memòria era un procés complex…Era difícil abordar l’estudi de l’aprenentatge/record de materials significatius (textos, contes, històries) amb rigor experimental.
o Què va fer Ebbinghaus? Simplifica l’estudi fent creat un material que permet un gran control experimental: Crea un llista de síl·labes sense sentit ni significat, ella va crear 2300 (en llistes). Era un material lliure de significat, simple i homogeni, i es podia fer múltiples combinacions (més que en cas dels números).
Crea un procediment experimental: Mètode del estalviEs basa en fer al subjecte aprendre un material, deixar passar un temps, i desprès torna a fer-ho a veure quan de temps tarda. Així Ebbinghaus veu el procés d’oblit. Quan el subjecte ja sabia les síl·labes deia que entraven en el domini.
1ra part: TASCA D’APRENENTATGE Lectura en veu alta a una velocitat de 0,4 síl·labes per segon (metrònom). Pausa de 15 segons. Seguidament intentava repetir el llistat i comptava quantes síl·labes recordava. Si fallava, tornava a repetir la lectura fins a arribar a repetir el llistat sense errors ni vacil·lacions DOMINI 2na part: TASCA DE RE-APRENENTATGE (interval variable de temps) La diferència entre el temps d’aprenentatge i re-aprenentatge ESTALBI Estalvis en funció del temps, de la longitud de la llista a aprendre, i del número de repeticions característiques de l’oblit i de l’aprenentatge.
Anàlisis de l’evolució temporal de la memòria: Un X% d’Estalvi significa que el subjecte ha d’estudiar la llista un X% menys de temps que la primera vegada per a recordar la llista completa. A més estalvi, major record.
Material amb significat: -buscar significat.
-fer agrupacions -...
o La corba de l’oblit”: Anàlisis de l’evolució temporal de la memòria.
-Oblit a llarg temps: 1)A més temps passat, menys estalvi ( i més oblit).
2)Oblit més pronunciat durant les primeres hores.
Efectes del número de repeticions: Davant un sobre-aprenentatge (seguir exposant-se al material després del domini) el % d’oblit es redueix molt (major estalvi!) Efectes de la longitud del material a aprendre: Material amb significat: Ebbinghaus intenta memoritzar un vers de Don Juan (Byron) compost per 80 síl·labes.
Només necessita 9 repeticions! El material amb significat s'aprèn molt més ràpid.
Pràctica massiva vs. distribuïda: Va observar que la pràctica espaiada era més eficaç que la massiva.
Per exemple: una llista de 12 síl·labes, 38 lectures distribuïdes en 3 dies, produïen el mateix efecte que 68 lectures en un mateix dia.
Sembla aconsellable dividir el treball i repetir uns quants dies consecutius. A més, sabem que la major part de l’oblit ocorre durant les primeres hores...repassem!! SEGONA FASE DE L’EXPERIMENT EBBINGHAUS (mateix procediment): EL REAPRENENTATGE Passat un interval de temps concret (20 min.; 60 min; 12 hores,...).
Que el subjecte torni a repetir (llegir llista fins creure que la te en memòriare-aprenentatge).
Experimentador, fer les dues comprovacions i anotar temps desprès de la primera comprovació.
Efecte de primacia, acostumen a recordar millor el primer element detectat.
Efecte de recencia , en recordem millor també de l’últim.
Al refrescar podem tornar el contingut al plànol conscient, ja que estan en el inconscient.
Critiques: TASCA D’EBBINGHAUS: RESULTATS La diferencia de temps entre els valors de el primer aprenentatge (arribar al domini) i el reaprenentatge posterior (a diferents intervals de temps)ESTALVI 1r interval de temps :20 min aprox.
CONCLUSCIONS Anàlisis experimental de la memòria (procés superior!) Estudi dels efectes de: -Longitud de la llista de síl·labes: més material, més difícil el record, major és l’oblit.
-Número de repeticions: afavoreix la retenció.
- Intervals de temps: a més temps més oblit, menys síl·labes es recorden.
-Significat del material: S'aprèn 9 vegades més ràpid.
-Efecte de primacia i recència Què implica que el material no s’oblidi del tot, i que puguem “re-aprendre” el mateix material amb menys temps? IMPORTÀNCIA DELS SEUS ESTUDIS SOBRE LA MEMÒRIA -Procediment experimental, resultats quantitatius, sobre procés superior.
-Evidència objectiva vs. Introspecció - Inventa material que permetia control experimental.
-Utilitzava models matemàtics per a interpretar les seves dades.
-Encara que les dades eren sobre únic subjecte, eren molt clares i es van poder replicar.
CRITIQUES -Plantejaments simplistes i reduccionistes -Aprenentatge artificial; oblidava els factors semàntics (el significat del material a aprendre) i com aquests juguen un paper fonamental en l’aprenentatge.
La simple repetició i la recitació activa són processos diferents.
ALTRES ESTUDIS Va ser el primer en publicar un article sobre test d’intel·ligència en nens en edat escolar (1897).
Va inventar altres proves d’intel·ligència (estava interessat en els processos superiors): Completar frases inacabades (prova posteriorment desenvolupada per Alfred Binet) * *Mètode de combinació (test frases inacabades), es mesura amb el mètode del compàs, per diferenciar els infants mes o menys gestos. Aquest test correlacionava amb les avaluacions finals dels nens. Ebbingaus, deia q la intel·ligència no només és el q sap memoritzar si no també el saber relacionar.
METODE DE COMBINACIONS Utilitzat per mesurar la intel·ligència, com a resposta de demanda específica: fatiga a final del dia (rendiment escolar).
Fins aleshores es mesurava l’efecte de la fatiga amb el mètode del compàs (Ebbinghaus observa que te poca relació amb la intel·ligència).
Prova que obté molt d’èxit perquè s’observa una alta correlació amb el rendiment escolar.
Observa que hi ha un efecte de fatiga (augment d’errors al final de la jornada escolar).
La intel·ligència no era memoritzar ràpidament, sinó ésser capaç d’ unir coneixements de forma significativa (capacitat de síntesis).
4.2 L’ESCOLA DE WÜRZBURG (doctrina del pensament sense imatges) Grup de Psicòlegs de la Universitat de Würzburg. Direcció: Oswald Külpe, deixeble directe de Wundt (ajudant del laboratori de Leipzig durant 8 anys) i posterior mentor de Max Wertheimer.
Altres membres destacats: Mayer, Orth, Marbe i Watt, entre d’altres.
L’escola de würzburg: Prèviament Ebbinghaus havia demostrat que es podia estudiar experimentalment la memòria (procés superior).
Animats per aquest fet, i a diferència de Wundt, estudien experimentalment fenòmens complexes o superiors: Pensament (judici, raonament, abstracció)  OBJECTE D’ESTUDI Dificultats en l’estudi del pensament -Com saber què pensa el subjecte experimental? - Si intentem observar el nostre propi pensament, com el podem observar si justament necessitem pensar per a observar-lo? -Problema intrínsec a l’estudi experimental del pensament humà.
El pensament: El pensament és un procés irreductible, en el que trobem altres fenòmens a part dels continguts representacionals, i en el que intervenen tendències preparatòries.
El pensament està format per representacions però també per d’altres processos no representables (existeixen experiències no reductibles a una sensació): estats de consciència (no analitzables).
Els subjectes, davant la tasca, mostren una tendència o predisposició a respondre (caràcter orientatiu del pensament, de forma individual).
Mètode d’estudi: La introspecció sistemàtica Característiques especials: -Substitució d’un estímul simple per una tasca o problema a resoldre (judicis, associacions lliures,...).
- Els subjectes no coneixen objectiu de l’estudi, però es troben davant un problema que resoldre.
-Fragmentació de l’observació: Presenten problema interrompre la tasca del subjecte demanant que “pensés” en els diferents aspectes de la seva vivència.
Interrupcions successives, fins que es resolia la tasca (introspecció sistemàtica o fragmentària).
Reportar què havia ocorregut en la seva ment.
La introspecció sistemàtica 1) Definició de la tasca (orientació per al subjecte, qui ja preveu un conjunt de respostespredispsició FASE CLAU!  La fase clau es la definició de la tasca per veure com es prepara la ment (recursos cognitius que posem en marxa) humana.
2) Aparició de l’estímul (major complexitat que en Wundt)  Desprès de la definició de la tasca, presentem l’estímul complexa.
3) Cerca de la resposta més adequada. (Resolució del problema) NO FASE CLAU: La solució “flueix” 4) Resposta Analitzen, entre altres, els processos del pensament en tant: -Associacions lliures (que et suggereix la paraula “mostassa”) -Associacions forçades (categoria semàntica de “balena”) - Judicis (és certa aquesta oració? – fer una suma – traduir una frase) -Abstraccions (pensar en aspectes comuns/particulars d’una idea) Resultats obtinguts No van trobar que sempre es reportessin imatges, sensacions, sentiments,...hi havia quelcom més.
“Estats (actes) de consciència” tipus de pensament difús i abstracte no lligat a cap imatge ni sensació.
“Ja ho tinc” ; “Sé el que significa però ara no puc especificar el seu contingut” “dubte, vacil·lació, sorpresa, cerca”...
La Einstellung o predisposició mental: Tendència o predisposició determinada i no conscient que es crea en un subjecte davant d’una tasca en concret.
Aquesta predisposició deriva tant del problema presentat com de les vivències i experiències anteriors del subjecte.
Per exemple (experiment Bryan, deixeble de Külpe): -Mostra una sèrie de síl·labes sense sentit amb colors diferents.
- En funció de la instrucció rebuda (presta atenció a la síl·laba o al color), s’obtenien resultats diferents.
El procés d’atenció, i no els estímuls, és el que determina les operacions mentals i les sensacions experimentades.
Aspectes motivacionals dels problemes.
Davant d’un problema, operació, etc,...els subjectes tendim a aplicar estratègies per resoldre-ho fins arribar a la solució (Psicologia de la Gestalt també ho proposarà* problema trenca la harmonia de la ment, busquen com resoldre el problema).
CONCLUSIONS GENERALS o o o Pensament sense imatges: -Certs processos mentals succeeixen independentment del contingut.
-La tasca es podia resoldre sense reportar ninguna imatge o representació (visual/verbal) dels diferents moments del procés de resolució. És a dir, existeix pensament sense representació conscient, sense imatges ni continguts verbals: “estats de consciència” L’objectiu a aconseguir (acabar la tasca o resoldre el problema) motiva al subjecte i orienta el seu procés de pensament. Es crea una tendència preparatòria / predisposició mental.
Podem dir que finalment va ser un deixeble que es va tornar un gran opositor de les idees de Wundt, ja que: - El pensament (procés superior) SI és abordable experimentalment.
-S’ha de distingir entre l’activitat de pensar i el contingut del pensament.
- La introspecció o auto-observació de la experiència (mètode utilitzat per Wundt) no és apropiada.
CONSEQÜENCIES DELS RESULTATS OBTINGUTS Es possible estudiar experimentalment el pensament, tot i que el mètode s’hagi de modificar.
No s’està estudiant el pensament en si mateix sinó el procés de pensament. És a dir, no s’estudia el contingut mental sinó l’activitat mental, activitat que a més a més, és independent del contingut.
Külpe i l’Escola de Würzburg, com també els estudis d’Ebbinghaus: -En detriment de la Psicologia Wundtiana.
- Desplacen l’interés de la Psicologia del Contingut a la Psicologia de l’Acte.
- Würzburg i la psicologia de l’Acte (Brentano) senten les bases per la Gestalt.
CRITIQUES PRINCIPALMENT METODOLOGIQUES -Retorn a introspecció fenomenològica (intent de captar la naturalesa pura de la vivència del pensament).
- Planteja el dilema (ja existent): contingut vs funció Obeeixen a lleis diferents? Es divideix en dos : psicòlegs del contingut de la ment/psicòlegs interessats en el acte de la ment (funció de la ment).
- Pot abordar-se experimentalment l’estudi del contingut mitjançant la introspecció però l’estudi de les funcions no? -Funcions = inestables i dinàmiques, només poden ser “observades” retrospectivament? -Poca (o nul·la) replicabilitat dels resultats. Impossible repetir l’experiment amb el mateix subjecte (mateixa pregunta activa la memòria i no el pensament).
-Analitzar de forma retrospectiva el pensament implica limitacions de la memòria.
-Influència suggestiva de les preguntes de l’experimentador.
4.3 FRANZ BRENTANO I LA PSICOLOGIA DE L’ACTE Contemporani de Wunt, Franz Brentano (1838-1917) filòsof i sacerdot Polonès, proposa una psicologia que suposà un contrapunt/contrast a la de Wundt. Imparteix docència a la Universitat de Würzburg.
Escriu, al 1874, La Psicologia des d’un punt de vista empíric.
La concepció psicològica de Brentano va donar lloc a la PSICOLOGIA DE L’ACTE: o o L’objecte de la Psicologia ha de ser l’estudi dels actes de la consciència o funcions conscients.
L’estudi de la ment ha d’emfatitzar el que aquesta fa, no els seus continguts.
Objecte d’estudi: CONSCIÈNCIA - La consciència ÉS acte (fenomen).
-No preexisteix en l’experiència.
- No es composa d’elements connectats de forma associativa.
- L’essència de l’entitat mental (o consciència) consisteix en el conjunt de relacions establertes amb els objectes circumdants.
CONSCIÈNCIA: Dos tipus de fenòmens...
FÍSICS: Tenen extensió (en l’espai i en el temps). Son “objectes” dels fenòmens psíquics.
PSÍQUICS (importants per a la psicologia): No tenen extensió (son acció pura). Inexistència intencional (intencionalitat, direccionalitat): tot acte psíquic recau sobre algun contingut (pensem alguna cosa, odiem alguna cosa,...). Objectivitat immanent: tot acte psíquic conté en si mateix un fenomen físic (objecte extern.) *Per Brentano ho important eren els fenòmens psíquics de la consciència.
Ex: estimar a la parella (fenomen físics que forma par de la consciència) però el fet de estimar és el fenomen psíquic (qualsevol procés mental) .
Fenomen psíquic, inexistència intencional, existeixen en la intenció. Es a dir, existeixen si tenen una direccionalitat, van dirigits cap a un fenomen físic. * Tres tipus de fenòmens psíquics : -(re)Presentacions (idear): presència de l’objecte a la ment, sigui aquest real o imaginari (veig, sento, imagino...). Es la base dels fenòmens psíquics; res no podia ser jutjat ni desitjat si abans no havia estat “presentat” .
- Judicis (jutjar): acceptació o rebuig de l’objecte mental en funció de la seva veracitat o falsedat (refuso, crec, ...).
-Sentiments d’amor/odi: processos volitius i afectius (vull, desitjo, intento...).
o o Son psíquics els actes de (re)presentar: Per exemple: pensar, fantasiejar, jutjar, recordar etc., i els estats d’ànim, la tristesa, la por, l’esperança, … És un fenomen físic, ALLÒ QUE ÉS REPRESENTAT: Per exemple: el color, forma, imatge, idea, fantasia...
METODE DE LA PSICOLOGIA DE L’ACTE Introspecció fenomenològica o percepció interna Processos mentals: no observables conscientment, desapareixen en el moment que son objecte d’una atenció especial.
Percepció interna: prendre consciència immediata d’un mateix en l’acte de percebre.
Per exemple: si volem analitzar la còlera no ens hem de centrar en aquesta sinó en aquell objecte que ens la genera.
La percepció interna és: la consciència immediata d’un mateix quan s’està percebent un objecte extern, sense ser objecte d’una atenció especial.
A complementar amb: -Contemplació retrospectiva d’experiències mentals (però problemes per deformació de memòria).
- Observació de manifestacions conductuals d’altres persones.
En contra de l’auto-observació de l’experiència proposa la PERCEPCIÓ INTERNA o captació immediata de l’experiència tal i com es va produint en el subjecte.
Mètode fenomenològic. Recull la experiència tal i com es produeix, sense anàlisis introspectiu simultani.
INFLÈNCIES o o o Un dels seus deixebles: Sigmund Freud Gran impacte en les teories de la Gestalt i en el Funcionalisme americà Molts estudiants, entre d’altres STUMPF i HUSSERL La psicologia a Alemanya...
   Disputes entre Leipzig i Würzburg La psicologia no s’acabava de consolidar com a disciplina seriosa, amb objecte (no observable) i mètode acceptat per tots.
Primera GM atura activitat als laboratoris.
Durant la recuperació, i després de la jubilació d’Stumpf, passa el relleu als Psicòlegs de la GESTALT (fins que arriba el nacional-socialisme,...) TEMA 5: GESTAL Corrent de pensament dins la Psicologia moderna. Sorgeix a Alemanya a finals del S.XIX principis del S.XX.
Els principals representants van treballar al Institut de Psicologia de la Universitat de Berlín. Disciplina plural (aplicable a gairebé tots els fenòmens psicològics) va plantejar interpretacions alternatives a la psicologia alemanya del moment (Wundt) com també a les tradicions nord-americanes com l’estructuralisme i el funcionalisme o el conductisme.
Gestal: psicologia científica que s’ocupa de la consciència humana amb mètodes experimentals. L’objecte d’estudi es la experiència, processos mentals i esdeveniments conscients.
Terme sense traducció al català/castellà precisa. Aproximadament: Configuració, forma, figura, aspecte, conformació, estructura...
5.1 ANTECEDENTS I.KANT Deia que la nostra consciència es activa.
Experiència conscient = -Interacció entre estimulació sensorial i les accions de les facultats de la ment.
-No es pot reduir a l’estimulació sensorial.
-És diferent als elements que la composen.
La ment (segons Kant), o cervell (segons la Gestalt): -“Afegeix” quelcom que no és present a la informació sensorial.
-Canvia l’experiència sensorial, l’estructura, la organitza.
Important diferència entre percepció i sensació ERNST MACH Som capaços de captar la essència dels elements, el que tenen el comú, independentment de la estimulació física.
O mateix succeeix a nivell auditiu (forma del temps) Capaços de captar generalitat o la essència de l’element.
Diferencia dos tipus de percepcions que eren independents dels elements que les composaven: Forma de l’espai: captem l’essència dels elements, independentment de les característiques sensorials. Experimentem “l’essència de cercle”, encara que el cercle sigui petit, gran, vermell,...
Forma del temps: Una melodia es pot reconèixer independentment de la velocitat o temps de presentació (més / menys ràpid).
Davant d’una gran varietat d’elements sensorials tenim una mateixa percepció.
CHISTIAN Von EHRENFELS Va continuar treballant les característiques de l’autor anterior, som capaços de captar al globalitat.
La nostra percepció va captan. El tot treballa independentment de estímuls aïllats.
WILLIAM JAMES Es contrari al atomisme o elementarisme de la psicologia de Wundt.
La consciència és un fenomen compacte i dinàmic. La ment no es composa d’elements mentals aïllats sinó d’una corrent de consciència. La ment no es pot descompondre en elements més simples per ser estudiada (La GESTAL creia que si).
BRENTANO I CARL STUMPF (PSICOLOGIA DE L’ACTE) Psicologia el acte vs el contingut (funció) Treballen a traves de la fenomelogia, el procés de la consciència.
Psicologia centrada en els ACTES de percebre, sentir o resoldre problemes. No fer introspecció per estudiar els elements mentals sinó els fenòmens mentals.
5.2 FUNDADORS DE LA PSICOLOGIA DE LA GESTAL MAX WERTHEIRMER Estudia amb Ehrenfels i Stumpf.
Es doctora amb Külpe a Würzburg.
Desenvolupa les seves idees principalment a Alemanya, entre Praga, Viena i Berlín.
Amb la pressió del nazisme, marxa als EUA, s’instal·la a Nova York.
És el que té la primera il·luminació i comença a treballar en una perspectiva concreta de la percepció visual.
WOLFGANG KÖHLER Insight com forma d’aprenentatge.
Va treballar sota la direcció de Carl Stumpf .
L’Acadèmia Prussiana de Ciències, el convida a l’estació d’antropoides de Tenerife, per a estudiar els ximpanzés (1914- 1920).
Especulacions sobre el seu paper d’espia per a l’exèrcit alemany durant la primera guerra mundial semblen confirmades, però quan els nazis arriben al poder canvia completament de parer.
El 1921 torna a Alemanya, i finalment marxa a EUA al 1935.
KURT KOFFKA Va treballar sota la direcció d’Stumpf.
Era treballant amb Külpe a Wurzburg abans que arribé Wertheimer.
El 1927 accepta una plaça a EUA.
Organitzador i sistematitzador de la Ψ de la Gestalt (fonaments, principis, experiències,...): Principis de la Psicologia de la Gestalt (1935), que va permetre la lectura en anglès.
Institucionalitzador de la Gestalt.
Tasca organitzadora i sistematizadora de la psicologia de la Gestalt.
5.3 PLANTJAMENT TEÒRIC I METODOLÒGIC Centraven el seu atac en l’elementarisme (Wundt, conductistes, funcionalistes, psicofísica... enfocament molecular). Contraris a la psicologia elementarita de Wundt. Volen entendre la consciència molt més global (holista, molt més molar).
-Enfocament molar: l’experiència conscient no es pot reduir a elements sense distorsionar-ne el significat real.
-Psicologia holista (vs. l’elementarista o atomista) -L’estudi de la consciència es centrava en l’experiència fenomenològica (fenomen: tal i com apareix, el que es dona), de la conducta dirigida a un objectiu (intencionada) Principi de totalitat: el fonament primari de la nostra experiència no el constitueixen els elements individuals sinó al revés: cada part individual depèn del tot (Gestalt), i les seves qualitats estan determinades per l’estructura en el qual s’integren.
EL TOT ÉS MÉS QUE LA SUMA DE LES PARTS, I ANTERIOR A AQUESTES.
*Ho important és la totalitat no els elements.
Caràcter primari de la Gestalt i secundari de les qualitats sensorials aïllades.
Les qualitats sensorials només apareixen posteriorment com a resultat de l'abstracció o elaboració analítica.
Per exemple: Un jugador de bàsquet que faci de base ens semblarà baix al costat dels demés jugadors, però molt alt al costat del locutor que l’entrevista al final del partit.
Jugador de bàsquet = element; Escena = el tot Cada component ha de ser considerat com a part integrant d’un sistema dinàmic de relacions.
La construcció (Gestalt) és en certa manera independent de les peces (es poden substituir). Si manca/manquen alguna peça/ces, l’estructura global encara es pot identificar.
La realitat psíquica és unitària. Només es pot comprendre si s’enfoca el conjunt estructural. No s’ha d’estudiar la ment demostrant com els elements es combinen en el tot sinó com s’hi subordinen.
 La investigació psicològica es basava en l’anàlisi fenomenològic experimental, on el punt de partida eren els fenòmens (gestalten) i no els elements sensorials aïllats.
L’estudi es basa en l’experiència en tant la seva configuració i presència actual i global, sense descompondre’l, combinant a la vegada la descripció, l’experimentació rigorosa i l’aplicació de les matemàtiques.
Experiments de cas únic (representatiu, que conté tota la informació rellevant).
Condicions experimentals recreades amb el màxim de realisme, el més semblants possibles a l’experiència habitual: -Descripció de l’experiència directa tan natural i plena com sigui possible (Koffka, 1935) -L’experimentació i l’observació han d’anar de la mà (Koffka, 1935) 28 Utilitzaven el mètode introspectiu però no per a investigar peces aïllades (sensacions, sentiments,...), sinó experiències globals amb significació, i intactes (no aïllades) .
No veiem pedaços de color verd, marró i blau, sinó que veiem un arbre, un cotxe...
5.4 PERCEPCIÓ Fenòmen Phi (moviment aparent) Les nostres percepcions ens posa al quelcom diferent a les característiques reals. Com ho fa la ment? si presento un estímul amb 60msg creo moviment, és el fenomen phi. (crear una il·lusió de moviment) Les percepcions s’estructuren de forma diferent que l'estimulació sensorial. Percepció de moviment on no hi ha.
Estudi amb estroboscòpis i taquitoscòpis (aparell que permet presentar dos estímuls lluminosos en successió temporal i ritme pautat). Possibilitat de mesurar les variacions de l'efecte percebut en funció del temps de separació entre les dues presentacions: •Successió→ interval llarg entre presentacions (200 msg) •Simultaneïtat→ interval molt curt entre presentacions (30 msg) •Moviment→ interval d’ aproximadament 60 msg.
Excitacions continues i discontinues òptiques produeixen percepció semblant al moviment continu. L'aparença de moviment era una experiència diferent a la realitat física, que ja no es podia explicar en termes elementarismes o mitjançant l'anàlisi sensorial Isomorfisme i Teoria de Camps Els camps d’activitat es poden anar modificant per els estímuls que es van donant al llarg de la vida.
El cervell te camps de forces electroquímiques que estan estructurats.
Experiència conscient→ Interacció entre l'estímul sensorial i el camp de força del cervell. Es creen camps d'activitat.
Els camps d'activitat cerebral (el tot) transformen les dades sensorials (les parts),i els otorga significat.
Isoformisme psicofísic→ els patrons d'activitat del cervell i els patrons de l'experiència conscient són estructuralment equivalents (no idèntics). El cervell no és un receptor passiu d'informació sensorial, és una configuració dinàmica de forces que transformen la informació sensorial.
Llei de Prägnanz ( Prägnanz = essència o significat últim de l'experiència) Debat d’una escena visual abstracte...la nostra ment ho interpretarà de la manera més simètrica i senzilla possible.
Quan el tot no s’entén la ment ho fa harmonia. La nostra ment ho interpreta les coses d’una forma determinada.
Les configuracions que es creaven, eren el resultat de les forces que interactuaven. La informació sensorial pot ser incompleta o fragmentada, però quan interactua amb un camp de força cerebral, la informació s'organitza i es completa. Aquesta organització (experiència cognitiva resultat) sempre serà el més bona (simètrica, regular, simple) com sigui possible.
Constància perceptiva Davant d'estimulacions sensorials diferents, percebem el mateix objecte físic (veiem algú de lluny, no suposem que mesura 30 cm, i quan s'acosta ja mesura 1,60 cm).
Els empiristes ho expliquen a través de l'aprenentatge→ aprenem a "corregir" aquestes diferencies.
Gestalt→ rèflex directe de l'activitat continuada del cervell (constància de color, de forma i de mida).
Lleis Gestaltiques Lleis que actuen com a factors d'agrupació, que configuren els estímuls en estructures més simples i conegudes, per a dotar-los de significat.
Relació Figura-Fons→ la nostra percepció separa el camp preceptua’l en dues parts: •Figura→ és clar, uniforme, és el focus d'atenció.
•Fons→ difús, qualsevol cosa sobre al que no prestem atenció.
En funció d'on posem el focus de la nostra atenció, podem canviar el fons per figura i a l'inrevés. (el conjunt figurafons constitueix una totalitat).
Llei de continuïtat→ els estímuls que tenen continuïtat amb d'altres estímuls, s'experimenten com a unitat perceptiva.
Llei de proximitat→ quan els estímuls estan junts, es tendeixen a agrupar com a una unitat perceptiva.
Llei de semblança→ els objectes que son similars tendeixen a agrupar-se com a unitat perceptiva.
Llei de inclusió→ quan hi ha més d'una figura, s'acostuma a veure la figura que conté major número d'elements.
Camuflatge.
Aquesta llei va en contra dels empiristes que deien que la percepció de determinats elements es basava en l’experiència.
Llei de tancament→ les figures incompletes s'acostumen a percebre com si fossin completes.
5.5 APRENENTATGE I INSIGHT Fins ara hem vist l’estudi de la gestalt en tant la PERCEPCIÓ.
VAN ESTUDIAR ALTRES CAPACITATS COM L’APRENENTATGE.
KÖHLER va ser un dels que es va dedicar a explorar com es donava.
Plantegen una alternativa a les interpretacions mecanicistes dels conductistes -Cervell: tendència a l’equilibri, segons la llei de Prägnanz.
-L’existència d’un problema suposa trencar aquest equilibri.
-La tensió d’aquest desequilibri genera motivació per solucionar aquest problema.
TANTEIG COGNITIU (vs tanteig conductual): resolució de problemes basat en l’exploració perceptiva de l’entorn, intentant diferents solucions de forma cognitiva, fins que es trobava la solució.
 Insight o Aprenentatge penetrant: Insightcomprensió Estudis amb ximpanzés -Per exemple, penjava un objecte desitjat (plàtan) i disposava en l’entorn objectes que podien servir per a arribar-hi (pals, caixes,..) Solució: pujar sobre de la caixa, apilar-les.
Solució: utilitzar un pal, ajuntar dos pals.
Problemes de “desviaments”  es pot veure el plàtan però no es pot arribar directament, ni amb objectes.
ETAPES: Estadi de pre-solució: calibren la situació, proven diferents hipòtesis (tanteig cognitiu) Insight: de cop, l’animal “sap”, “entén”, “compren” allò que ha de fer per resoldre el problema.
-Problema resolt inclús abans d’actuar - En la propera situació com aquesta repetirà sense titubeig Característiques de l’Insight: 1) passen de pre-solució a solució de forma sobtada i completa 2) l’execució de l’acció-solució és uniforme i lliure d’errors 3) la solució és retinguda per un considerable període de temps 4) el principi obtingut es pot generalitzar a altres tipus de problemes -Representa considerar un tipus de conducta animal intel·ligent (vs conductistes).
-Capacitat per percebre i entendre les relacions estructurals i instrumentals capacitat simbòlica i intel·ligència.
-Solució no arriba per atzar (ni assaig-error), sinó fruit de la comprensió de la situació en tant la seva estructura global i posterior reestructuració.
5.6 PENSAMENT PRODUCTIU -Wertheimer (El Pensamiento productivo, 1945) vs. pensament reproductiu (repetició mecànica) -Aplicacions pedagògiques -Els sistemes educatius imperants estaven basats en la memoritzacióimperants el desenvolupament de la comprensió i creativitat.
-Repetició i memorització només porta a aprenentatge trivials (número de telèfon) -Gestalt: proposen tipus de pensament basat en l’enteniment de la naturalesa del problema, en la comprensió.
Problema = desequilibri cognitiu Solució = restabliment de l'harmonia cognitiva Aprenentatge i resolució de problemes: -Son personalment satisfactoris -Governats per reforç intrínsec (vs extrínsec) Comprensió implica: Factors emocionals, actituds, percepcions i intel·lectes.
S’ha d’ordenar i reordenar cognitivament el problema, fins a arribar a la solució  Camp psicofísic: relació entre l’estímul i el subjecte  Diferent per a cada individu, tot i que objectivament és el mateix estímul.
Per l’aprenentatge cada subjecte ha d’estructurar els elements de la tasca a realitzar.
Pensament Productiu: Aprenentatge i resolució de problemes basats en aquests principis moltes avantatges sobre la simple memorització mecànica.
5.7 MEMÒRIA Wertheimer i Köhler es van orientar més als aspectes físics i neurològics.
Koffka (i com veurem despres, Lewin) als aspectes psicològics (les explicacions de l’activitat psicològica i d’adaptació de la conducta).
KURT KOFFKA Va ser el que més va escriure sobre memòria MEMÒRIA: Activitat del cervell causada per un succés de l’entorn.
Quan el succés acaba, l’activitat cerebral també, quedant-hi una traça de memòria.
Les properes experiències relacionades amb aquest succés, implicaran una interacció amb la traça creada anteriorment.
La traça registra el que les experiències tenen en comú.
A més experiència, més estables i fermes les traces.
Activitat del cervell causada per un succés de l'entorn. Quan el succés acaba, l'activitat cerebral també, quedant-hi una traçà de memòria. En les properes experiències relacionades amb aquest succés, implicaran una interacció amb la traça creada anteriorment. La traça registra el que les experiències tenen en comú. A més experiències, més estables i fermes les traces.
5.8 TEORIA DE CAMPS DE LEWIN S ́ha de restar importància a instints, mesures, tipologies, etc. Destacar la importància de forces dinàmiques complexes que actuen sobre individu en un moment donat. Les forces dinàmiques determinen la conducta.
Comportament resultat d'un camp de forces que interactuen. Els components adquireixen valències + o – i actuen com a forces d'atracció o repulsió d'intensitat variable.
Individu→ un component més, considerat una unitat. L'estat d'equilibri o tensió depèn de les forces que actuen.
Conducta→ resultat de la dinàmica de forces interactives.
Espai de vida→ Totes les influències d'una persona en moment donat. Coneixement de successos interiors (gana, pena, etc), successos exteriors (restaurants, altres persones, etc), experiències anteriors (saber q ue algú és agradable o no).
Principi de contemporaneïtat→ un succés psicològic ho és sempre que son presents en l'espai de vida, nomes així podran influir en el nostre pensament i conducta. Una experiència passada nomes serà un succés psicològic sempre que s'evoqui en el present. També poden ser successos imaginaris.
Motivació → les persones busquen un balanç psicològic. Necessitats psicològiques i biològiques creen tensió en l'espai de vida. La tensió es redueix amb la satisfacció de la necessitat.
Efecte Zeigarnik→ recordar més tasques incompletes que completes (en incompletes no s'ha reduït la tensió).
El conflicte→ descriu 3 tipus de conflicte: •Aproximació-aproximació→ atracció per dos objectius agradables al mateix temps.
•Evitació-evitació→ rebuig de dos objectius desagradables al mateix temps.
•Aproximació→ és el més difícil de resoldre perquè implica un únic objectiu que te pros i contres.
Dinàmica de grups→ estudia la influència dels estils de lideratge: •Grup democràtic→ el líder anima a fer un anàlisis grupal i la participació de tots en la presa de decisions (grup altament productiu i amistós).
•Grup autoritari→ el líder pren les decisions i desprès comunica als demés que poden o no poden fer (grup altament agressiu).
•Grup laissez-faire→ no es prenen decisions, i els membres poden fer el que volen (grup improductiu).
El líder influeix en la caracterització del grup i a la vegada en l'actitud i productivitat del grup.
*DINAMICA DE GRUPS No ens comportem igual amb crets grups per les influencies, la gestal seria a totalitat (el grup es la totalitat) . El grup funciona com un sistema on hi ha diferents elements que es subordinen.
En cada grup hi ha un lider, Com el grup afecta a la nostra conducta.
-Grup democratic: es comporta de manera democretica, el grup colabora, amb la presa de decisions, demostraven mes creativitat i feien milloor la feina -Grup autoc rati: era mes altament agresiu, eren menys productiu a no ser que el lider estigues present -Grup liberal: caos El grup com a totalitat o sistema influeix en els elements individuals.* 5.9 TRAJECTORIA DE LA GESTALT Acaba als estats units, els autors fugen de nazi, allà perden forces les seves teories (s’extingeix) ja que no te un suport acadèmic i econòmic per les politiques alemanyes, aquest paradigma no comptava amb cap ajuda. Al principi no es tenia.
Ambigüitat dels conceptes del paradigma, no es podia establir ni dominar l’escena. I finalment una de les grans raons vas er per el Conductisme, es va aconseguir establir com a paradigma dominant en USA.
Alguns aspectes es conserven en diferents tipus de psicologies: escolar (raonament basant en la comprensió i no tant mecànic) , social, personalitat i psicodiagnòstic ( tractament de malalties mentals).
5.10 CRITITQUES I APORTACIONS CRITIQUES: -Plantejar conceptes ambigús i difícils de mesurar (com es mesura linsait o la llei de pragma...) -Els conductistes critiquen els psicòlegs de la gesta per el fet de explorar la consciència i la seva ambigüitat, deien que la feien una psicologia filosòfica. Els conductistes proposen l’estudi de la conducta humana que es ho únic observable.
Termes i conceptes centrals poc precisos i difícils de concretar experimentalment (Gestalt, llei prägnanz, insight...) Els conductistes van atacar la preocupació de la Gestalt per la consciència era un retrocés a l’antiga metafísica que just s’acabava de superar APORTACIONS: Oposició a l’estructuralisme i al conductisme extrem.
Enriquiment de la psicologia als EUA.
Influencia en casi tots els aspectes de la psicologia moderna.
ha influït en la psicologia moderna.
Possibles preguntes de examen: Pregunta 1: Quin nom rep el context acadèmic alemany que va donar lloc al sorgiment de la psicologia científica? A) Hybrud-context B) Rol-hybridization C)Positivisme D)Cap de les anteriors Pregunta 2: Els processos superior segons Wundt serien abordables de manera experimental? a)Sí B)No,context acadèmic alemany, càtedres filosòfiques plenes, càtedra de filosofia plenes.
C)La memoria i el pensament Sí D)Només el llenguatge Pregunta 3: Quin autor va donar el nom de frenologia a aquesta disciplina: A)Fechenr B)Gall, era frenòleg C)Wundt D)Müller Pregunta 4: Quins dels següents mètodes estava d’acord Comte que eren científics i pretenien estudiar al esser humà: A)La introspecció B)La frenologia C)La sociologia D)La B i la C són correctes Pregunta 5: La frenologia es basa en: A) Correlació entre característiques innates i estructures cerebrals.
B)Les facultats o característiques de cada persona es poden determinar examinant les prominències o depressions dels cranis.
C)Les facultats de cada subjecte es poden determinar en funció de les estructures cerebrals profundes.
D) A i B són certes.
...



Comentario de mavilagomez en 2017-10-12 20:08:23
Me gusta
Comentario de ydortiz en 2017-10-12 20:09:11
Mersii! espero que te ayude a estudiar bien el temario!