Tema 1 derecho civil I (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho civil I
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 10/01/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1. El Dret Civil i els ordenaments civils Concepte de dret civil Una aproximació al concepte del dret civil, fa necessària una anàlisi de la seva evolució històrica.
El seu contingut ha variat d’acord amb els grans successos que han marcat la història d’Europa des de del segle IV fins a la Codificació del dret civil en el segle XIX Etapes en que dividirem l’estudi      Dret privat comú o general Segle IV a I a J.C: Ius Civile/ ius gentium/ ius honorarium Període intermedi Edat Mitjana: Corpus Iuris Civile ( ius commune)/ estatus municipals/ dret canònic Dret privat/ dret públic Edat Moderna: Dret nacional/ dret romà s. XVIII Segles IV a I a J.C Ius Civile: era el dret propi dels ciutadans romans. Incloïa:   Institucions de caràcter penal, processal i administratives.
Relacions jurídiques de les persones, propietat, obligacions i herència.
Ius gentium: Era el dret dels que no eren ciutadans romans.
Era un dret de creació judicial.
Ius honorarium: Era el dret creat pel pretor. Era creat per a ajudar a acabar de formar al Ius civile.
Diferència entre el Ius Civile i el Ius Gentium  Els seus destinataris: Ius Civile. Ciutadans romans Ius gentium. Sistema comú aplicable a tots els pobles civilitzats.
1 Diferència entre els Ius civile i el Ius honorarium  Les fonts de producció Ius civile. Assemblees populars, interpretació dels juristes Ius honorarium. Produït pel magistrat, i era complementari.
Dret privat comú o general- Període intermedi Edicte perpetu de Adriano a.130 d.JC    Elimina la creació de dret per part del pretor.
Ja no es continua el Ius honorarium Senadoconsulto Caracalla a.212 d.JC Concedeix la ciutadania romana a tots els habitants.
Desapareix la base de Ius Gentium.
Aquests fets no fan desaparèixer el Ius honorarium ni el Ius gentium, sinó que es incorporant al Ius civile.
   Caiguda de l’imperi Romà d’Occident( s.V d.J.C) El dret Romà perd vigència com a norma directa d’aplicació, però es manté, s’incorpora relativament i influeix en les normes aportades per els invasors germànics.
L’imperi Romà d’Orient estudia el Dret Romà clàssic, fins a la elaboració de la Compilació Justinianea: Corpus Iuris Civilis (s.VI) Edat Mitjana Característiques:    Recepció del dret Romà.
Sorgiment dels Drets particulars.
Apareix la ciència canònica del Dret ( s. XII).
 El dret civil és el Corpus Iuris Civilis de Justinià que passa a ser ius commune.
Conté: o Dret Romà públic i privat o És el dret comú que s’estén per l’Europa occidental en contraposició als drets locals dels territoris que havien format part de l’Imperi Romà.
 Estatus municipals 2  o Drets locals o Dret canònic Corpus Iuris Civilis ( ius commune) o Glosadors estudien i interpreten el Corpus Iuris i estenen el Dret Romà per Europa, principalment el dret privat.
o La Escola dels Postglossadors s.XV, intenten coordinar el Corpus Iuris amb els estatuts municipals i el Dret canònic.
Concepte de Dret Civil  La societat medieval va comportar canvis polítics, socials, econòmics i culturals.
 Per això es feia difícil aplicar el Dret públic romà que partia d’una organització política, social i econòmica diferent.
 Per això es redueix l’àmbit del dret civil que s’assimila al Dret privat. És el començament de la privatització del dret civil.
 El fet coincideix en el temps, amb l’enfortiment dels estats i amb la creació de normes vinculants per regular les relacions entre particulars.
Edat Moderna    Els Estats moderns s’imposen com a titulars absoluts del poder de dictar normes i fer-les complir.
o Recopilacions de dret consuetudinari.
o Legislació real.
o Ius civile commune, s’aplica de forma subsidiària.
Fixació del dret nacional i el seu estudi o Nacionalització del dret civil o Dret civil= dret nacional privat Codificació del Dret civil ( s XVIII) o Dret de la persona, la família, patrimonial i successori.
Dicotomia “dret públic”/ “dret privat” No hi ha una oposició radical entre dret públic i dret privat Amb tot, aquesta distinció és important tècnicament perquè determina: Jurisdicció  Tradicionalment s’ha senyalat les següents diferencies entre dret públic/dret privat: o Objecte o finalitat: interessos col·lectius o individuals o Caràcter de les normes: imperatives o dispositives o Subjectes de les relacions que regula: particulars o entitats públiques.
3    El dret públic és el que organitza jurídicament la comunitat política: dret constitucional i també el dret fiscal o tributari, el dret penal i el dret administratiu.
El dret civil és el dret privat general i es dirigeix als particulars.
Els drets privats especials prenen en consideració alguna circumstància especial dels destinataris: mercantil i laboral.
Les matèries del dret civil La persona i els drets de la personalitat.
  Dret de família: o Filiació. Responsabilitat parental.
o Aliments entre parents o Matrimoni. Separació i divorci. Efectes o Parelles de fet Dret patrimonial: o Dret de coses: Propietat. Drets reals limitats o Drets de crèdit o personals. Obligacions i contractes.
Responsabilitat civil o Dret de successions Codificació civil Espanyola     Etapa de projectes unitaris ( 1821-1869) Etapa de lleis especials (a nivell estatal). Congrés de 1863 o ( Lle Hipotecaria 1861, Llei Notarial 1862, Llei Registre Civil 1870, Lprov.MC 1870) Etapa de la Llei de Bases o Proyecto LB 1881 Alonso Martínez o Proyecto LB 1885 Silvela o Proyecto LB 1888 Alonso Martínez Codi Civil espanyol de 1889: 1976 arts; 13 DT; i 3 DA Títol preliminar i 4 llibres (LITICASE) o Títol preliminar: les normes jurídiques i la seva aplicació i eficàcia.
o Llibre primer: dret de la persona i familiar no econòmic.
o Llibre segon: els béns, dret de la propietat: ocupació, donació i adquisició per successió per causa de mort.
o Llibre tercer: modes d’adquirir la propietat: ocupació, donació i adquisició per successió per causa de mort.
o Llibre quart: obligacions i contractes i inclou els contractes econòmico-matrimonials, la usucapió i la prescripció.
4 Ley de Bases del Código Civil de 1888.
  Conservación de los derechos forales Las provincias y territorios en que se subsista derecho foral en le momento de la entrada en vigor del Código lo conservaran “ por ahora” en toda su integridad, incorporandose a través de Apéndices al Código Civil...
Apéndice del derecho foral de Aragón ( 1925)   Congreso Nacional de Derecho Civil de Zaragoza 1946. Compilaciones de derecho foral que se incorporan al Código general.
Compilaciones de: o Vizcaya y Alava ( 1959), Cataluña( 1960), Baleares (1961), Galicia Competències en matèria civil de les CCAA  Art. 149. 1.8 CE: “ L’estat té competència exclusiva sobre les següents materies: Legislació civil, sense perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les CCAA dels drets civils, forals o especials, allà on existeixin En tot cas, son competències exclusives.
Competència exclusiva de l’Estat Art. 149.1.8 CE       Regles relatives a l’aplicació i eficàcia de les normes jurídiques.
Relacions jurídico-civils relatives a les formes de matrimoni.
Ordenació dels registres i instruments públics.
Bases de les obligacions contractuals Normes per resoldre els conflictes de lleis Determinació de les fonts del dret, amb respecte, en aquest darrer cas a les normes de dret foral o especial.
Competència en matèria civil de les CCAA. Conservació, modificació i desenvolupament    Teories limitadores o restrictives Teories intermèdies ( STCS 88/1993 i 156/1993) Teories amplies o autonomistes: Art.129 EAC.
Competència exclusiva de l’estat  Art 149. 1.8 CE Art. 149.3 CE Art 129. Estatut Autonomia Catalunya 5 Codificació civil catalana     Llei 13/1984, sobre la Compilació del dret civil de Catalunya ( compilació de 1960).
Lleis especials ( Fundacions. Filiació, adopció, etc.).
Codis parcials: codis de successions per causa de mort en el Dret Civil de Catalunya( llei 40/1991); Codi de família ( llei 9/1998) Codi civil de Catalunya: un codi obert elaborat a partir de la successió de lleis que l’aniran aprovant per parts.
Sistema de numeració dels articles discontinua que indica la ubicació: llibre, títol, capítol ( guió) numeració de l’article dins el capítol que comença sempre per 1.
Codi civil modern diferent. S’han d’introduir modificacions.
La llei 29/2002, de 30 de desembre, ( Primera llei del Codi civil de Catalunya, i Llibre I), estableix l’estructura, del contingut bàsic i el procediment de tramitació del CCCat.
Consta de 6 llibres ( LITICA nº- SE): Llibre primer: disposicions preliminars, prescripció i caducitat.
Llibre segon: persona i família.
Llibre tercer: persona jurídica- associacions i fundacions.
Llibre quart: relatiu a les successions.
Llibre cinquè: relatiu als drets reals.
Llibre sisè: relatiu a les obligacions i contractes.
6 7 ...