DEMOGRAFIA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Introducció a la història
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 26/04/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DEMOGRAFIA DEMOGRAFIA La importància de la població i el seu creixement és degut al benestar, i l’estudi de la població es fa per conèixer les característiques de les vides privades i familiars d’aquestes. Els canvis importants de població suposen canvis socioeconòmics, tecnològics i mèdics, a més de polítics i socials. ELS ÉSSERS HUMANS A LA TERRA El primer fòssil humà (3 milions d’anys, Etiòpia) pertany a un antecedent de l’homo erectus i sapiens. Pel que fa a les primeres migracions, dates de fa uns 1’7 milions d’anys, des d’Àfrica cap a altres terres d’acord amb el crani trobat a Geòrgia, d’un homo habilis. Apareix més endavant l’Home Neandertal, un ésser més alt, fort, ràpid i amb el cervell una mica més gran i desenvolupat que els seus antecessors, que emigra d’Àfrica i porta el creixement de la població cap a la Xina i Indonèsia fa més de 100 milions d’anys. Aquesta evolució de la humanitat no es pot negar, però si que podem veure diferents opinions al llarg dels anys, com la racista: algunes teories formulen que les races surten de dues branques de diferents espècies. Els individus occidentals provenien dels descendents genèticament superiors, els neandertals, mentre que els individus orientals venien de l’homo erectus, considerat inferior. Avui en dia, per això, sabem que això és una teoria falsa: els primers éssers humans anatòmicament moderns (homo sapiens) apareixen a l’est i al sud d’Àfrica, entrant més endavant a Europa on substitueixen els neandertals (són superiors, guanyen una competició per aliments, es reprodueixen amb ells i els maten). Avui en dia doncs, l’ADN dels éssers humans natius a Europa, Àsia i Amèrica posseeixen una petita part neandertal i una major part de homo sapiens. LA DEMOGRAFIA PREHISTÒRICA Al llarg de la història hi ha hagut entre 40 i 50 edats de gel, compreses entra fa 190mil i 9mil anys (els més durs), i es creu que fa 100mil anys només hi havia 20mil homo sapiens a la Terra. Després d’aquestes dures eres glacials apareixen les bones temperatures i majors pluges, la qual cosa suposa que augmenti la població a Àfrica, i que aquesta emigri cap a Europa i Àsia. Tot i així, les temperatures tornen a baixar just quan els humans emigren, coincidint amb la última edat de gel (fa 70 mil anys), arribant així al menor nombre de població de la història. I no és fins al 18 mil i 10 mil aC que la població no es multiplica per 12 i segueix creixent fins als 7 milions d’habitants a la Terra d’avui en dia. 2 INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DEMOGRAFIA NATALITAT I MORTALITAT L’augment de la taxa de natalitat farà que la població creixi mentre que l’augment de la taxa de mortalitat farà que la població disminueixi, i a l’inrevés. Per norma general, la població sempre creix més que decreix, i per tant, hi ha una taxa més alta de natalitat que de mortalitat. Per mesurar les taxes, s’han de saber les dades en un any sobre la quantitat de morts i de naixements que hi ha en un territori. Per poder controlar la natalitat, es pot prendre mesures com els mètodes anticonceptius, l’edat de matrimoni, el paper de la dona a la societat (si treballa o no), l’avortament, etc. En concret, les dones aristocràtiques tenien més fills per diverses raons: - Es casaven a un edat més jove, per la qual cosa tenien més anys per tenir fills. A això hi va lligat l’esperança de vida, com que era més alta, podien tenir nens durant més anys (no es morien en plena edat de tenir fills). - Les aristocràtiques donaven els seus fills a madrines perquè els donessin de mamar, per la qual cosa podien seguir tenint fills (quan mamen els nens, tu no ets fèrtil, o pràcticament gens). Per tant, hi havia menys interval entre fills. - Existien més opcions d’un segon matrimoni en cas de quedar-se viudes. La cosa però, canvia: cap al 1800, la població pobre tenia més descendència. A més a més, en general descendeix la taxa de natalitat (les dones de totes les classes tenen menys fills, però les aristocràtiques i de classe mitjana encara menys). Tot això és degut a que el paper de la dona en la societat és cada vegada més potent: hi ha més dones treballadores, sobretot en l’àmbit tèxtil. També hi ha el fet que el patrimoni de les famílies riques s’ha de repartir entre tots els fills per igual, i els rics, per avarícia, no tenen tants fills per no haver-ho de repartir tant. Pel que fa a la mortalitat, hi ha la ordinària i la extraordinària. - Ordinària: dins aquest grup hi trobem la mortalitat infantil i la dels adults. En la mortalitat infantil les morts es produeixen, casi al 50%, en els primers mesos de la seva vida, mentre que en l’actualitat això és completament diferent: set de cada mil nens moren als països rics, i 73 de mil als països pobres. Per exemple, a França del 1750 aproximadament, morien 500 de cada mil nens abans d’arribar als 15 anys. També utilitzem la mortalitat infantil per mesurar el desenvolupament i el consum d’energia (on hi ha més desenvolupament, hi ha menys mortalitat infantil). Hi ha 3 INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DEMOGRAFIA també l’infanticidi: junt amb l’abandonament, són les formes més usuals de controlar la natalitat durant la prehistòria (escriu que es feia segons la selecció natural, és a dir, els més seductors o guapos eren els que sobrevivien), tot i que també es practica en èpoques més avançades com a la Roma clàssica o a la Xina fins no fa tants anys. Pel que fa a la mortalitat adulta, és causada sobretot a causa de: la mort de les dones durant els parts per les males condicions, per culpa de la mala higiene (hi havia una higiene molt dolenta i afavoria als cossos a estar més exposats a malalties bacterianes i víriques), la mala alimentació (hi havia tant la desnutrició com la alimentació* excessivament rica i desequilibrada, descompensada) i les malalties, que podien ser pulmonars, digestives, la tuberculosi, malalties de transmissió sexual i les varies epidèmies de la època (xarampió, varicel·la, pesta, etc). - Extraordinària: aquesta mortalitat pot ser dividida en fam, guerra i la pesta i altres epidèmies. La fam provoca una gran quantitat de morts sobretot a la zona d’Amèrica del Sud durant les èpoques de “El Niño”. La guerra, com per exemple la dels Trenta Anys, causa moltes morts degut a que destrossen terrenys i aleshores els conreus disminueixen i acaba causant problemes d’alimentació. Un exemple molt important són les morts causades per la Segona Guerra Mundial, sobretot amb el conflicte jueualemany (per tant, hi ha tant morts soldats com civils, per la guerra en si i per la fam i els problemes derivats d’aquesta). La pesta i altres epidèmies maten més que fins i tot la fam i les guerres, a més de venir acompanyades d’aquestes molt sovint. Això feia que morissin milions de persones, i que els que sobrevivien eren els més forts (=selecció natural). Un exemple molt rellevant és la pesta negra o plaga bubònica a Europa. En èpoques contemporànies hi ha diferents epidèmies (dins les extraordinàries encara): - Al segle XIX hi ha la còlera, causada per la contaminació de l’aigua potable per les defecacions humanes i animals que hi arribaven. Pels sistemes de canonades era molt difícil separar les dues coses, i arrel d’això van morir milers de persones per falta d’aigua potable i per la malaltia en si. Es podia fugir de la còlera, anant per exemple al camp i beure de pous naturals i nets. Això però, només ho podien fer normalment les famílies més riques, els pobres no tenien tantes oportunitats. 4 INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA - DEMOGRAFIA Al segle XX hi ha la grip espanyola, entre 1918 i 1920 hi ha entre 30 i 50 milions de morts a nivell mundial, més morts que les de la Primera Guerra Mundial, i en menys temps i molta, molta més quantitat. - Al segle XX i XXI hi ha la pandèmia del sida que comença als 70 i s’emporta moltes vides. La major part de les morts es concentra a l’Àfrica Subsahariana, on hi ha el 75% de les morts. En l’actualitat, hi ha molta gent amb el virus del sida, però la mort disminueix degut als grans avenços mèdics. *Hi ha una forta relació entre el preu dels aliments, l’alimentació i la taxa de mortalitat: com més cars són els aliments, menys gen els pot comprar o els pot comprar en menys quantitat, per la qual cosa l’alimentació és desnodrida. Passa sobretot amb el blat, i és degut a que és l’aliment bàsic, i també perquè és un indicador dels preus de la resta d’aliments (si el conreu del blat va malament, el conreu de la resta també per les temperatures o condicions climàtiques i meteorològiques). 5 INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DEMOGRAFIA CANVIS DE LES TAXES DE NATALITAT I MORTALITAT EN DIFERENTS ÈPOQUES La població sempre va creixent, però aquest creixement es pot dividir en tres etapes: • Era prehistòrica: parlem de l’any 18mil i 10mil aC., on hi ha un fort canvi tecnològic ja que els humans són caçadors i recol·lectors. Degut a això hi ha un creixement petit, lent, amb una taxa de creixement del 0’031. Abans del creixement, hi havia una natalitat baixa perquè les dones alimentaven els nenes (no són fèrtils durant la lactància) i hi havia una fertilitat curta perquè les dones morien aviat. La mortalitat a més era alta, sobretot amb els infants, però també degut a la vida nòmada, a causa de la dieta (poca grassa=malalties) i les condicions climàtiques adverses. Tot i així, a partir del 18mil aC, quan les temperatures de la petita edat de gel comencen a pujar, també ho fa la població. Aquest creixement és degut a que la mortalitat disminueix a causa del canvi tecnològic: tenen més accés als recursos, tenen més i millor quantitat i qualitat d’aliments, descobreixen el foc, tenen estris de pedra cada vegada més sofisticats, milloren el llenguatge i la capacitat de treballar en grup, millora la seva capacitat d’observació i per tant millora la ciència, i altres. Per que fa a la natalitat, també augmenta ja que les dones sobreviuen més als parts i poden ser fèrtils durant més anys. • Era neolítica llarga: parlem de l’any 10mil aC aproximadament, i és quan hi ha un nou canvi tecnològic ja que apareix el bon funcionament de l’agricultura i la ramaderia. La taxa de creixement és d’entre el 0’037 i el 0’07. Aquesta època neolítica s’ha de dividir en dos: entre l’any 10mil aC i l’any 0 (al principi la població creix a poc a poc, i es duplica cada dos mil anys. Aquí la mortalitat és deguda principalment a l’aparició cada vegada més gran de la vida sedentària, ja que aquesta feia que hi hagués una reducció dràstica de la varietat de menjar i que apareguessin més malalties i infeccions per la proximitat amb els animals domèstics. La natalitat, per contra, augmenta durant el primer període d’aquesta època degut a que s’usava llet animal per alimentar els infants i així les dones eren fèrtils durant més temps ) i entre l’any 1 i el 1200 (aquí la població ja es duplica cada mil anys, degut principalment a l’agricultura. La mortalitat baixa a causa dels avenços tecnològics que milloren la qualitat i quantitat d’aliments, i a causa de la població aconsegueix reduir l’efecte de les malalties. La natalitat augmenta a causa de la llarga esperança de vida). 6 INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA • DEMOGRAFIA Era Preindustrial i industrial: (moderna i contemporània) parlem de l’any 1500 a Anglaterra, on hi ha l’important canvi tecnològic de la pro industrialització, la industrialització i la mecanització. La mortalitat disminueix ja que comencen a aparèixer millores higièniques (segle XVII) com l’aparició de les autoritats portuàries (inspeccionen els vaixells en busca de malalties) o l’ús cada cop més freqüent de les barberies per treure’s els paràsits de la pell (tot i així, tothom segui ple de polls i puces). Cap al segle XIX ja gairebé tothom usava aigua bullida per netejar les cases o cuinar, i netejaven també la roba. No és fins al 1850 que apareix la bacteriologia: John Snow i Filippo Paccini descobreixen la bactèria que causa la còlera i la seva relació amb l’aigua potable, de manera que al 1860 Pasteur pot formular la teoria dels gèrmens. Aquesta consisteix en saber que moltes malalties són causades pels microorganismes, i a partir d’aquí es construeixen canonades modernes per assegurar aigua potable, es millora la higiene general, apareixen medicaments (vacuna de la còlera, la penicil·lina, etc). Pel que fa a la natalitat en aquesta era baixa a causa del matrimoni tardà (es casaven amb 23-25 anys, aproximadament), l’emancipació de les dones i la planificació familiar. TENDÈNCIES DEL SEGLE XX I XXI Durant el segle XX es passa del baby boom al baby crash, és a dir, que es passa d’una taxa da naixement molt alta (15 milions al 1914) a una taxa molt baixa (7’7 milions el 1998). Hi ha, a més, una taxa de fecunditat que no assegura la substitució generacional: 2’1 fills per dona al principi, 1’4 al final. Un bon exemple, és Catalunya: cada dona té una mitjana de 1’2 fills, una taxa molt baixa, i la mitjana de la maternitat són 31 anys. Al segle XX a més també hi ha una davallada demogràfica a Europa en general: es perd el pes demogràfic ja que la taxa de mortalitat està per damunt que la de natalitat i per tant, Europa està envellint. 7 ...