Tema 27. Protectors vasculars (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacognòsia
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 31/03/2016
Descargas 1
Subido por

Descripción

Tema 27 de Farmacognòsia: "Protectors vasculars: escina, rizoma de rusc."

Descripció, composició, accions i usos de l'escina i del rizoma de rusc com a drogues amb saponines.

Aquests apunts tenen imatges de les estructures dels compostos que s'estudien, ja que són matèria d'examen. Acostumen a entrar un parell a cada parcial.

Vista previa del texto

Farmacognòsia_BLOC 4. Terpenoides 27. PROTECTORS VASCULARS: ESCINA, RIZOMA DE RUSC ESCINA Barreja de saponines triterpèniques obtingudes dels cotilèdons de la llavors fresques de castanyer d’Índies Aesculus hippocastanum(hipocastanàcies).
El castanyer d’Índies és un arbre originari d’Àsia menor, actualment extés per regions templades com a ornamentació.
Fulles compostes, palmades, molt grans. Flors blanques en ramells cònics. Fruit (càpsula espinosa) punxós, que en el seu interior conté d’1-3 llavors que són les anomenades castanyes d’Índies. Les castanyes tenen un tegument de color marró fosc brillant, globulars i al seu interior té 2 cotilèdons carnosos de color groguenc dels que s’extreu l’escina.
Droga: llavors fresques del castanyer d’Índies. Les castanyes d’Índies es recol·lecten quan han madurat completament i cauen de l’arbre. Han de ser fresques, ja que la dessecació fa que disminueixi l’activitat de les saponines triterpèniques que contenen.
Composició de l’escina: Les castanyes contenen un 10% d’escina. L’escina és una barreja de saponines triterpèniques derivades de la beta-amirina, la principal és la beta-escina. Els aglicons de les saponines són protoescigenina i barringtogenol C. La beta-escina té un nucli derivat de la beta-amirina. És un saponòsid triterpènic pentacíclic (com el de la regalèssia). L’aglicó de la beta-escina és la protoescigenina que té sobre l’hidroxil de la posició 3 una cadena de sucres. Té àcid glucorònic, àcid tíglic i àcid acètic units a diferents posicions. Si s’hidrolitza la beta-escina, s’alliberen sucres i àcids i s’obté un artefacte que no és la protoescigenina (amb un pont d’oxigen entre 2 dels hidroxils de la molècula).
Farmacognòsia_BLOC 4. Terpenoides La valoració de l’escina es fa per HPLC. L’HPLC dóna valors més baixos que si es valora per espectrofo-tometria (que és el mètode que es feia servir fins fa res).
Accions de l’escina: Usos de l’escina: Relacionades amb la paret venosa i per tant per la insufi- Flebitis ciència venosa crònica.
Varius Disminució de la permeabilitat capil·lar Hemorroides Augment de la resistència capil·lar Edemes Antiinflamatòria Quan Antiedematosa: participen en el metabolisme estona assegut per evitar l’inflor de electrolític.
cames i peus.
Venotònica: reforça la tonicitat de la paret venosa Coperosi (galtes molt vermelles) Antioxidant s’ha d’estar moltíssima Forma part de cremes anticel·lulítiques com a coadjuvant. També s’inclou en Generalment s’utilitza per via oral i tòpica.
preparats per tractar cremades solars.
RIZOMA DE RUSC Ruscus aculeatus L. (Liliàcies). També anomenada “brusc” i “galzeran”. Molt característic per tenir filocladis: tiges planes en forma de fulles. Aquestes tiges modificades són les que donen suport a petites flors, que després seran els fruits (baia).
La droga és el rizoma, constituït per les parts subterrànies. El rizoma té moltes estriacions glandulars degut al creixement ràpid.
Composició del rizoma de rusc: Saponines esteroïdals: heteròsids de ruscogenina i neoruscogenina. L’aglicó té un nucli espirostànic (esteroïdal). Poden tenir fins a 3 sucres, els quals s’uneixen per l’hidroxil del C1.
Farmacognòsia_BLOC 4. Terpenoides Ha de contenir un mínim d’1% de saponines totals, expressat com a ruscogenines i referits a droga seca.
Accions del rusc: Antiinflamatòria Disminueix la permeabilitat capil·lar Vasoconstrictora venosa Usos: Droga i extractes (productes amb heteròsids): tractament de la insuficiència venosa crònica i de la simptoma-tologia hemorroïdal, per via oral.
Ruscogenines (productes resultants de l’hidròlisi dels heteròsids): tractament d’hemorroides per via tòpica. Són més lipòfiles, per això s’administren per via oral.
TÒNICS RECONSTITUENTS: ARREL DE GINSENG ARREL DE GINSENG Ginseng o Panax ginseng (Arialiàcies). Són plantes herbàcies, amb unes arrels tuberificades que a vegades tenen forma humanoide degut a l’engruiximent que tenen al terç superior de l’arrel. Panax ginseng es cultiva a la Xina, Corea o Sibèria; mentre que Panax quinquefolium es cultiva a Canadà i a l’Est dels Estats Units.
Droga: arrels dessecades de ginseng blanc i ginseng roig, senceres o trossejades. La recol·lecció s’ha de fer a partir dels 4-5 anys. S’arrenca l’arrel del terra, se li treuen les arrels secundàries més petites i s’asseca.
• Ginseng blanc: es treu la capa més externa de l’arrel i després s’asseca. La superfície i la secció és blanca i amb aspecte farinaci.
• Ginseng roig: l’arrel és sotmesa a vapor d’aigua sobreescalfat, de manera que estabilitza la droga. Després es posa a dessecar. És de color vermellós o terrós degut al procés d’estabilització i quan s’intenta trencar té una consistència còrnia o dura.
Farmacognòsia_BLOC 4. Terpenoides Composició de l’arrel de ginseng: Ginsenòsids: saponines triterpèniques derivades del protopanaxadiol i del protopanaxatriol. Les arrels de ginseng n’han de contenir entre un 2-3%.
Els ginsenòsids són saponòsids triterpènics tetracíclics derivats del dammarà, a excepció del Ro que deriva de l’àcid oleanòsid.
Els classifiquem segons el seu aglicó: • Protopanaxadiol: presenta 3 hidroxils a les posicions C3, C12 i C20. Els sucres s’uneixen a C3 i C20.
• Protopanaxatriol: presenta un altre hidroxil a C6. Els sucres en aquest cas s’uneixen per C6 i C20, i excepcionalment per C3.
Els classifiquem també segons el tipus de ginsenòsid: • A l'arrel de ginseng de Corea els més abundants són: Rb1, Rb2 i Rg1.
• Al ginseng roig hi ha ginsenòsids que no s'han trobat en el ginseng blanc. Són: Rg3, Rh2, Rs1 i Rs2. Això és degut a que es formen durant el procés d'estabilització. També són ginsenòsids actius.
Panaxans: glicans (polisacàrids) que es troben a l’arrel de ginseng. Tenen activitat hipoglucemiant.
Accions de l’arrel de ginseng: Anabolitzant: afavoreix la síntesi de RNA i proteïnes i actua sobre el metabolisme glucídic i lipídic.
Sobre el SNC: o Ginsenòsids totals de la droga: efecte estimulant a dosis baixes i inhibidor a dosis altes.
o Ginsenòsids antagònics: els Rg són estimulants del SNC i els Rb, Rd són depressors.
Activitat antifatiga i antiestrés.
o Efecte neuroprotector: el presenten Rb1 i Rg1. Es relaciona amb la millora de la funció cognitiva. També tenen un efecte antioxidant.
Farmacognòsia_BLOC 4. Terpenoides Adaptogen: activitat antiestrés davant situacions d’estrés físic, psíquic, químic... És una droga antifatiga: permet augmentar la resistència a l’esforç i també ajuda en trastorns del son.
Immunomodulador Usos del ginseng: Esgotament físic i intel·lectual Estrés Convalescència Millora de l’estat general en ancians ...