UNITAT 6 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Introducció al Dret
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

UNITAT 6: DRET, LEGITIMITAT, JUSTÍCIA I ECONOMIA CONTINGUTS a) Eficiència, legitimitat i justícia.
b) Algunes teories de la justícia. L’utilitarisme i el principi d’utilitat.
c) El liberalisme igualitari de Rawls. La posició originària i els principis de justícia.
d) El liberalisme conservador de Nozick. La llibertat d’empresa i la idea de l’Estat mínim.
e) Mercat, justícia i l’Anàlisi econòmica del Dret.
TEORIES MODERNES DE LA JUSTÍCIA SOCIAL -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Preguntes d’una teoria de la justícia -­‐ La justícia és el criteri amb el que valorem l’acceptabilitat moral de l’organització social i del funcionament de les institucions -­‐ L’organització d’una societat entre persones que mereixen la mateixa consideració i respecte -­‐ La justificació de les decisions públiques sobre drets i obligacions i sobre la distribució de recursos -­‐ Què requereix una societat per ser justa o, en altres termes, quan una estructura de cooperació social és equitativa? -­‐ Quines limitacions a la llibertat i a l’eficiència econòmica són exigibles dins d’un esquema equitatiu de cooperació social? La teoria utilitarista El liberalisme igualitari (Rawls) El liberalisme conservador (Nozick) LA TEORIA UTILITARISTA -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ L‘utilitarisme com a teoria moderna de la justícia social !Sorgeix a finals del XVIII (Bentham, Mill) El càlcul de conseqüències (teoria teleològica) El principi d’utilitat i la maximització del benestar Versions del principi d’utilitat: L’utilitarisme hedonista: -­‐ La felicitat en termes de plaer i dolor.
-­‐ Versió no egoista sinó universalista. Tothom té el mateix valor i, per tant, el que importa és la felicitat global L’utilitarisme de les preferències -­‐ preferències reals (els interessos i desitjos de les persones) -­‐ preferències informades (el problema de la ignorància de les conseqüències i les preferències adaptatives) Definició del principi d’utilitat: La maximització del benestar general en termes de preferències informades UTILITARISME D’ACTES I UTILITARISME DE REGLES -­‐ -­‐ -­‐ Sobre què s’aplica el principi d’utilitat? La valoració directa de les conseqüències dels actes • Cada acte serà o no correcte en funció de les conseqüències que tingui per la utilitat general La valoració de la regla que justifica els actes • Són les regles les que s’han d’ajustar al càlcul d’utilitat • Els actes són correctes si s’ajusten a les regles amb independència de les seves conseqüències concretes.
ATRACTIUS DE LA TEORIA UTILITARISTA -­‐ Va suposar un avenç respecte a les teories anteriors -­‐ Connecta la incorrecció d’un acte amb els seus efectes i no en la seva bondat o maldat intrínseca.
-­‐ És realista. Pot ser assumit per les persones -­‐ És imparcial i igualitària. No privilegia unes preferències per sobre d’altres. Tothom compte per igual.
-­‐ És democràtica i pluralista. Tothom pot tenir les seves pròpies preferències.
-­‐ Permet generar obligacions per solucionar problemes globals.
1     PROBLEMES DE LA TEORIA UTILITARISTA -­‐ El càlcul de conseqüències d’un acte podria no acabar-se mai (mig i llarg termini) -­‐ Les preferències de les persones no són comparables i no es poden agregar -­‐ No totes les preferències poden comptar per igual -­‐ Permet que una persona sigui utilitzada en benefici dels interessos d’altres. Oblida els seus drets morals. Eficiència i Drets • El fi justifica els mitjans. Un acte pot ser moralment incorrecte encara que tingui molt bones conseqüències i ser correcte encara que tingui males conseqüències (teories deontològiques: lo correcte té prioritat sobre lo bo) -­‐ No té present la separabilitat entre les persones EL LIBERALISME IGUALITAR - JOHN RAWLS -­‐ -­‐ Objectius de la teoria de Rawls: a. Rebutja l’utilitarisme i l’intuicionisme b. Busca uns principis de justícia imparcials i que tractin a les persones com a fins en si mateixes c. Els principis de justícia han de poder ser acceptats d. Aquests principis han de fer possible el disseny d’una estructura equitativa de cooperació social, estructura que distribueix bens, drets, obligacions, recursos i oportunitats Com trobem aquests principis de justícia? La posició originària -­‐ Pacte hipotètic -­‐ -Persones racionals, autointeressades i en posició d’igualtat.
-­‐ -El vel d’ignorància. La ignorància de les condicions socials i personals de cadascú.
-­‐ -Els bens primaris (drets, oportunitats, ingressos) -­‐ -La incertesa de la posició resultant -­‐ -L’aversió al risc i el criteri del “maximin” -­‐ -Principis universals, públics, complerts i finals PRIMER PRINCIPI DE JUSTÍCIA -­‐ Tothom ha de tenir el mateix dret a gaudir de les màximes llibertats bàsiques compatibles amb les llibertats dels altres SEGON PRINCIPI DE JUSTICÍA -­‐ Les desigualtats socials i econòmiques tan sols es poden justificar en les següents condicions: a) Quan comportin un benefici pels que estan pitjor situats (principi de diferència) b) Un cop s’hagi garantit la igualtat d’oportunitats (és a dir un accés igual a càrrecs i posicions socials oberts a tots) Prioritats entre els principis -­‐ La igualtat de llibertats té prioritat sobre la igualtat d’oportunitats -­‐ La igualtat d’oportunitats té prioritat sobre el principi de diferència -­‐ En cada categoria d’igualtat tan sols podem justificar les desigualtats si beneficien als que estan pitjor Etapes de la justícia social 1. Elecció dels principis de justícia 2. Creació de normes constitucionals per protegir el principi d’igual llibertat 3. Regles legislatives per fer efectiu el segon principi 4. Aplicació de les regles als casos particulars 2     ...

Comprar Previsualizar