Tema 4: Teixit cartilaginós (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 23/03/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4: TEIXIT CARTILAGINÓS Definició: El teixit cartilaginós és una forma especialitzada de teixit connectiu.
És molt senzill, té només un tipus cel·lular, el condròcit, i molta matriu extracel·lular. A més, els condròcits estan presoners, rodejats de la matriu extracel·lular que ell mateix ha produït i manté.
Característiques - - - - El cartílag, degut a les propietats de la matriu, és una estructura dura i flexible, perquè la matriu és viscosa (rica en aigua rica en glicosaminoglicans sulfats, en càrregues negatives, metacromàsia, PAS positiva...) i elàstica.
A més, comparteix característiques amb el teixit epitelial: no està travessat per vasos sanguinis, per vasos limfàtics, ni terminals nerviosos. És una estructura avascular.
És un teixit que té un coeficient elevat de creixement. El teixit cartilaginós està rodejat de teixit conjuntiu dens, que s’anomena pericondri. Hi ha excepcions: el cartílag articular i el cartílag fibrós no presenten mai pericondri.
Aquest teixit no es regenera, de manera que quan el perdem es substitueix amb teixit conjuntiu fibrós.
Funcions del pericondri Aquest pericondri, el teixit conjuntiu dens que rodeja el teixit cartilaginós, presenta una elevada capacitat condrogènica, capacitat per originar condròcits. I les cèl·lules mesenquimàtiques són les que poden donar lloc als condròcits. Des d’una cèl·lula mesenquimàtica fins a condròcit hi ha un tipus cel·lular intermedi, el condroBlast, descendents que estan compromesos de forma irreversible a generar condròcits.
A més, el pericondri és el responsable de la nutrició del cartílag, del teixit cartilaginós que és avascular, ja que gràcies a la substància fonamental amorfa del teixit conjuntiu, l’aigua del condròcit, cadascun dels nutrients per difusió arribaran a cadascuna de les cèl·lules del teixit cartilaginós (teixit avascular). De la mateixa manera que passa en les cèl·lules del teixit epitelial.
Funcions del teixit cartilaginós El cartílag té una funció que destaca en l’embrió perquè li protegeix els òrgans, degut a que té molt poc teixit ossi, de manera que és el cartilaginós el que li aporta la protecció. A més, a l’embrió li permet la locomoció, el moviment. I també serveix com a motllo dinàmic per la formació i creixement dels ossos llargs, com el fèmur, i en l’articulació dels ossos de tots els organismes, i és que el teixit cartilaginós no es regenera.
Classificació del teixit cartilaginós Atenent a la quantitat de matriu extracel·lular i a l’abundància relativa de fibres elàstiques i fibres de col·lagen el podem classificar en 3 grups, tot i que els són semblants tret d’algunes diferències. Per tant, prenem com a punt de referència el cartílag hialí entenent que el mateix hi ha en els altres tret d’algunes diferències: - Cartílag hialí de la mateixa manera que en la resta de cartílags, els condròcits són la única cèl·lula que hi ha i la única que participa en el manteniment i la elaboració de la matriu extracel·lular o matriu cartilaginosa, el pericondri no ho fa. A més, en el teixit cartilaginós trobem els condròcits en una estructura anomenada condroPlast o llacuna (diferent de la llacuna òssia), que té un nucli molt voluminós amb un nuclèol i en el citoplasma conté mitocòndries, un Golgi desenvolupat, i sobretot, presenta grànuls de glicogen i és molt molt ric en cisternes del reticle endoplasmàtic rugós, ribosomes lliures i poliribosomes. Per tant, com veiem, el citoplasma del condròcit és una estructura basòfila, és basòfil. El condròcit esta presoner de les seves pròpies secrecions, esta rodejat de la matriu extracel·lular que ell mateix ha elaborat. I entre condròcit i condròcit no hi trobarem mai unions intercel·lulars. Aleshores el forat que queda en la matriu quan traiem el condròcit en microscopis és el que s’anomena llacuna o condroplast, el lloc que ocupa aquesta cèl·lula.
El teixit cartilaginós creix, sobretot en l’embrió, i pot créixer (aporta al sistema nous condròcits) atenent a dues modalitats: 1) Creixement purament aposicional, sobre la paret, degut al pericondri concretament es dóna a partir de la capa condrogènica del pericondri.
2) O bé pot tenir un creixement intersticial, a partir del condròcit que pot perdre especialització (la capacitat d’elaborar matriu extracel·lular) i assolir capacitat proliferativa i donar lloc a descendents que tornaran a ser nous condròcits. El conjunt de condròcits que s’han generat a partir de la proliferació d’un sol condròcit amb capacitat proliferativa, s’anomena grup cel·lular isogènic, i aquests grups en l’espai es poden situar de dues maneres seguint un eix transversal (grup isogènic axial) o bé, els condròcits descendents es disposen seguint radis (grup isogènic radial). El creixement intersticial és l’únic que genera aquests grups cel·lulars isogènics.
Constitució del teixit cartilaginós La matriu extracel·lular és basòfila, presenta una marcadíssima metacromàsia i és PAS +. Està formada per fibres col·làgenes, de col·lagen tipus II i fibres elàstiques , i proteoglicans.
A més, la matriu no és uniforme en tota la seva extensió, almenys hi podem trobar 3 parts:  Capsula pericel·lular: part de la matriu més propera a la cèl·lula i que té fins a 3 micres de gruix (de 1 a 3 micres). En questa regió hi localitzem els col·lagens minoritaris: col·lagen 9 i 11.
 Matriu territorial: està a continuació de l’anterior, de la càpsula pericel·lular, i té un gruix d’aproximadament 50 micres i una elevada quantitat de condroïtinsulfat, un glicosaminoglicà sulfatat, i és la part de matriu més basòfila que la resta.
 Matriu interterritorial: és la resta de matriu.
Teixit cartilaginós hialí - Cartílag elàstic només té una característica que els diferencia de la resta, i és que en aquest hi predominen molt les fibres elàstiques i n’hi ha tantes i tant gruixudes que emmascaren a les fibres de col·lagen. Aquest cartílag característic el trobem en la laringe i al conducte auditiu extern (orella).
- Cartílag fibrós és el que té menys matriu extracel·lular, i les seves fibres estan formades per col·lagen de tipus I i II, no presenta pericondri, i la poca matriu extracel·lular que té és acidòfila, a diferència dels altres 2. I a més, de forma exclusiva aquesta variant de teixit cartilaginós presenta els dermatansulfat que substitueix el condroïtinsulfat com a glicosaminoglicà sulfatat. En aquest teixit els condròcits estan alineats. Aquest cartílag es troba en els discs intervertebrals.
...