TEIXIT OSSI (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 18/10/2014
Descargas 25
Subido por

Descripción

Professora: Aurora Ruíz

Vista previa del texto

TEIXIT OSSI També forma part dels teixits connectius. És la segona substància més dura de l’organisme, després de l’esmalt de les dents, és molt rígid i dur. Tot i això, també té elasticitat.
És un teixit dinàmic, perquè està en constant renovació: contínuament es crea i es destrueix.
Funcions: - Teixit de sostén.
Locomoció.
Protecció: crani, columna vertebral, caixa toràcica, cintura pelviana.
Conté els teixits hematopoètics (medul·la òssia), els protegeix. Sobretot es troba en els ossos llargs.
Dipòsit de calci i fòsfor: el dipòsit es va creant i desfent en funció de les necessitats de calci de l’organisme.
Pel que fa l’estructura, com tots els teixits connectius, l’ossi té cèl·lules i matriu. La matriu es troba rígida i calcificada, i està formada pel component orgànic (fibres, GAG...) i per l’inorgànic (ions de calci i fòsfor).
De cèl·lules trobem: - Cèl·lules progenitores.
Osteoblast: sintetitza nova matriu, i quan queda envoltat es diferencia en osteòcit. Per tant aquestes dues cèl·lules provenen de la cèl·lula mesenquimàtica indiferenciada.
Osteoclast: prové d’una cèl·lula hematopoètica. Arriba a l’os a través de la sang, ja que és una cèl·lula diferenciada provinent d’un monòcit. Fa la funció contrària a l’osteoblast, destrueix matriu: absorbeix proteïnes i allibera el calci.
MATRIU ÒSSIA ORGÀNICA Conté una gran quantitat de fibres de col·làgena de col·lagen tipus I, representen el 80-90% del contingut de la matriu orgànica. Fan entre 50 i 70 nm de diàmetre i es disposen a l’atzar en el teixit immadur (el primer que es forma durant el procés embrionari).
Quan creixem el teixit ossi immadur es converteix en madur, i les fibres de col·làgena s’organitzen formant làmines/estrats paral·leles o concèntriques.
A la matriu òssia orgànica també trobem una mica de substància fonamental amorfa (GAG), encara que molt poca. Trobem els proteoglucans condroitín-sulfat i queratan-sulfat. També hi ha proteïnes específiques del teixit ossi: osteocalcina, osteopontina, sinaloproteïna.
INORGÀNICA La matèria inorgànica calcifica i torna rígides les fibres. Bàsicament són ions de calci i fòsfor. Formen cristalls d’hidroxiapatita que es posen sobre i dins les fibres de col·làgena i creen un complex proteic Disposició dels cristal entre mineralitzat que dóna rigidesa. Altres elements minoritaris de la matriu les fibres de colágena (cristalls color groc.
inorgànica són: bicarbonat, citrat, magnesi, sodi, potassi...
Els cristalls que es creen són hexagonals, de 40 nm de llarg i 2 nm d’ample. La matriu òssia inorgànica representa entre un 65 i un 75% del pes sec del teixit ossi.
__ Així doncs, en general, la matriu del teixit ossi dóna solidesa i rigidesa. En el teixit ossi madur s’estructura en osteones. Les fibres del teixit ossi s’estructuren en làmines concèntriques fent que tot l’os sigui un conjunt de cilindres.
Osteona L’osteona té un forat central, un canal, per on passen els vasos sanguinis. És el canal de Havers. Entre les làmines de fibres, trobem els forats on es situen els osteòcits, que s’anomenen llacunes o osteoplasts. Cada osteoplast dóna lloc a una sola cèl·lula, i té la forma de l’osteòcit que acull.
Però els osteòcits són cèl·lules vives, per tant també han d’estar en contacte amb altres cèl·lules i els vasos sanguinis que passen pel canal de Havers. Per això es connecten unes amb altres a través dels canalicles calcòfors. Són “petits túnels” que travessen transversalment la xarxa calcificada. Els osteòcits tenen projeccions plasmàtiques per aquests canalicles, i és així com entren en contacte unes amb altres.
Els canals de Havers de diferents osteones estan comunicats pels canals de Volkmann, uns canals que travessen transversalment les osteones.
Els osteòcits han d’estar ancorats als components de la matriu. Aquesta que envolta directament els osteòcits mai és calcificada. Sempre hi ha d’haver un “coixí” de matriu òssia no calcificada.
Aquest “coixí” s’anomena osteoide. Als canalicles calcòfors però, encara que també estiguin en contacte amb prolongacions citoplasmàtiques dels osteòcits, no hi ha osteoide.
TIPUS CEL·LULARS Les cèl·lules del teixit ossi són les encarregades de que el teixit ossi estigui en contínua transformació. Hi ha cèl·lules que sintetitzen i formen matriu òssia, i altres que la destrueixen.
En la línia de les cèl·lules que en produeixen, hi ha les cèl·lules progenitores, els osteoblasts i els osteòcits. Cada un és una cèl·lula diferenciada provinent de l’anterior.
Cèl·lules progenitores Provenen de la cèl·lula mesenquimàtica indiferenciada, i es diferencien en osteoblasts. Tenen forma de fus, amb un nucli allargat ovalat i citoplasma acidòfil. No tenen cap funció de síntesi de matriu òssia. Es troben al periosti que envolta el teixit ossi i als conductes de Havers.
Osteoblasts Es localitzen a la superfície de l’os. És la principal cèl·lula formadora de matriu òssia. Aquesta matriu que sintetitza és primària i no és calcificada. Es calcifica més tard amb la unió de la matèria inorgànica, de manera que va envoltant el propi osteoblast, fins que el cobreix totalment. Llavors l’osteoblast es diferencia a osteòcit. Osteoide és com s’anomena la matriu òssia no calcificada.
La matriu que sintetitza és primària, no madura, perquè no està col·locada en làmines o estrats.
Es va col·locant i organitzant segons un motlle de cartílag. Només els ossos de la cara i el crani es formen directament com a ossos a partir del teixit mesènquima (teixit embrionari).
- Nucli gran i cromatina laxa (molta transcripció).
Aparell de Golgi i RER molt desenvolupat (molta síntesi de proteïnes).
Grànuls de secreció positius a la tinció de PAS.
Com que només secreten en una direcció, tot el RER està en una banda de la cèl·lula, la part basal, la que Osteoblast polaritzat.
toca a l’os, per tant aquesta està polaritzada.
Osteòcit És una cèl·lula madura. Hi ha molt poca síntesi de matriu, més aviat la manté. Es troba dins els osteoplasts i fent prolongacions citoplasmàtiques pels canalicles calcòfors. Aquestes prolongacions permeten el contacte entre osteòcits, i que els que estan més a prop del conducte de Havers arribin als capil·lars sanguinis.
En aquestes punts de contacte entre prolongacions hi ha unions GAP, i es dóna un intercanvi de ions i metabòlits entre osteòcits.
Els osteòcits poden estar en repòs, formatiu o en reabsorció. Tenen Osteòcits comunicats a través un nucli bastant gran en els tres casos.
dels canalicles calcòfors.
Osteoclast Deriva del monòcit, i es produeix a la medul·la òssia (cèl·lula mesenquimàtica indiferenciada).
Són cèl·lules de gran tamany (fins a 150 nm de diàmetre) i plinucleades (fins a 50 nuclis), ja que provenen de la fusió de diverses cèl·lules progenitores. Els precursors dels osteoclasts són els presosteoclasts, que circulen la sang fins que es fusionen, formen un osteoclast i se’n van a l’os.
La seva funció és reabsorbir l’os. Tenen un citoplasma acidòfil, degut a la presència de molts lisosomes. Ocupen les llacunes de Howship, que són els forats, el rastre que van deixant a la superfície de l’os conforme van destruint la matriu extracel·lular.
Els osteoclasts tenen una zona basal que no està en contacte amb l’os, que és on s’acumulen els orgànuls i les vesícules d’exocitosi. A la part que té contacte amb l’os, no hi ha orgànuls i la membrana fa unes prolongacions digitiformes, que permeten fer més reabsorció de la matriu òssia. Això s’anomena vora en “raspall”.
En la perifèria de la vora en raspall, hi ha zona clara, que segella la zona d’absorció amb un anell d’actina que s’uneix a la matriu de l’os amb integrines. Així crea un microambient òptim perquè l’osteoclast reabsorbeixi la matriu.
Els osteoclasts alliberen a la zona segellada el material de les seves vesícules hidrolítiques, és a dir, enzims hidrolítics: hidrolases lisosòmiques, metaloproteïnases (gelatinasa i col·lagenasa). Perquè aquests enzims hidrolítics funcionin necessiten un medi àcid.
És per això que les bombes de protons dels osteoclasts bombegen protons al microambient perquè es torni àcid.
Els enzims hidrolítics destrueixen fibres de col·làgena, alliberen el calci d’aquestes, les proteïnes, els GAG... i tot aquest material és absorbit per la cèl·lula i expulsat mitjançant vesícules exocítiques per la zona basal. El calci se n’anirà a la sang. El col·lagen i les proteïnes els faran sevir osteoblasts per fabricar nova matriu òssia.
Els osteoclasts estan sotmesos a una regulació hormonal: - Hormona paratiroidea  activa els osteoclasts.
Hormona calcitonina  inactiva els osteoclasts.
Que aquestes hormones activin o desactivin els osteoclasts depèn de la concentració de calci a la sang.
CLASSIFICACIÓ TEIXIT OSSI Es fa segons la observació. Si observem els ossos macroscòpicament tenim que, segons la morfologia hi ha: - Ossos llargs (tíbia).
Ossos curts (carpians).
Ossos plans (crani).
Ossos irregulars (vèrtebres).
A més, segons la textura que s’observa, també macroscòpicament, observem que a cada os hi ha: - Os esponjós.
Os compacte.
Si fem una observació microscòpica, veiem que podem classificar l’os en dos grups.
- Os primari, no laminar o immadur.
Os secundari, laminar o madur.
TEIXIT OSSI PRIMARI També s’anomena immadur perquè és el primer en formar-se, durant el desenvolupament fetal i la reparació dels ossos. Es forma durant el desenvolupament fetal perquè és necessari protegir algunes estructures (com el principi del que serà el cervell).
Té una gran quantitat d’osteòcits, i les fibres de col·làgena organitzades en feixos irregulars, en direccions a l’atzar. En els adults, podem trobar aquest teixit en: - Ossificació ectòpica (no típica). És un problema.
Fractures (reparació de l’os).
Càncer del teixit ossi.
TEIXIT OSSI SECUNDARI Substitueix l’immadur quan l’individu creix (els osteoclasts van eliminant la matriu desordenada i els osteoblasts van creant una matriu organitzada).
Hi ha molta menys quantitat d’osteòcits. Les fibres de col·làgena s’organitzen en feixos que es poden col·locar paral·lelament els uns dels altres (os esponjós) o de forma concèntrica (os compacte).
L’os esponjós es diferencia del compacte perquè els feixos de fibres de col·làgena estan col·locats paral·lelament i formen trabècules. És menys dens i menys rígid que el compacte, i és altament vascular. Es troba a l’extrem dels ossos llargs, a prop de les articulacions, i a l’interior de les vèrtebres. Freqüentment té forats que contenen la medul·la òssia vermella (on té lloc la hematopoesi). També pot contenir adipòcits.
L’os compacte està format per feixos de fibres de col·làgena que es posicionen concèntricament creant les osteones. A més, cada làmina de fibres de col·làgena es posiciona perpendicularment respecte l’anterior. Les osteones són llargs cilindres que es troben paral·lels a l’eix de l’os. També trobem sistemes intersticials entre osteones; són restes d’osteones preexistents. Els conductes de Havers estan al centre de les osteones i es per on passen els vasos sanguinis i els nervis.
També hi trobem cèl·lules progenitores, osteoblasts i osteoclasts. Es diu límit de cimentació la làmina última de cada osteona. Com ja hem explicat, també hi ha conductes de Volkmann i canalicles calcòfors.
Un os sempre està format pels dos tipus: l’esponjós i el compacte. L’esponjós es troba a l’interior. Tot l’os es troba envoltat pel teixit ossi circular: feixos de fibres de col·làgena es col·loquen concèntricament envoltant tot l’os. És el que es pot anomenar làmina òssia circumferencial. Es troba envoltant l’os per fora i també recobrint l’os compacte per dins, abans de l’esponjós. Per tant diferenciem entre la làmina òssia circumferencial interior i exterior.
Com el teixit cartilaginós, el teixit ossi té un teixit conjuntiu que l’envolta, el periosti per l’exterior envolta l’os compacte, i l’endosti per l’interior recobreix les trabècules. Aquest és un teixit conjuntiu dens que recobreix l’os només en la seva regió allargada (epífisis), no en els extrems i punt de contacte amb altres ossos, tendons i múscul.
Tant el periosti com l’endosti tenen dues capes. Una més externa i més fibrosa, que conté fibroblasts, i una de més interna que conté les cèl·lules progenitores dels osteoblasts. També conté els vasos sanguinis que es ramifiquen en els capil·lars que passen pel conducte de Havers.
Entre la làmina òssia circumferencial i el periosti hi ha les fibres de Sharpey. Són fibres de col·làgena de col·lagen tipus I que mantenen unit el periosti i el teixit ossi.
Osteona on podem observar com les làmines es situen perpendicularment unes respecte les anteriors. També podem veure els components del canal de Havers (osteoclats, osteoblasts, cèl·lules progenitores, vasos sanguinis i nervis).
Estructura d’un os madur.
REMODELACIÓ ÒSSIA L’ossificació és el pas de cartílag a os, tant primari com secundari. L’ossificació secundària o remodelació òssia és el pas d’os primari a secundari. L’ossificació pot ser indirecta o directa. És directa si es passa de cartílag a os secundari, i indirecta si passa de cartílag a os primari i després a secundari.
Els osteoclasts van eliminant teixit ossi primari, i els osteoblasts en van sintetitzant de secundari.
Es va formant una estona a partir dels vasos sanguinis, ja que són els que transporten aquestes cèl·lules.
Els vasos sanguinis porten osteoclasts que van destruint matriu òssia del teixit primari i permeten als vasos créixer. Llavors els osteoblasts sintetitzen matriu òssia ordenada al voltant d’aquests vasos sanguinis formant les osteones. Les osteones que es formen no sempre són completes, i com a vegades la remodelació òssia es pot donar sobre os secundari, queden osteones incompletes, que anteriorment havies estat completes. Són els sistemes intersticials.
La creació i creixement de capil·lars sanguinis es diu angiogènesi. El turn-over és la “lluita” constant entre osteoblast i osteoclast. Entre un 5 i un 10% del teixit ossi del cos d’un humà es renova en un any.
...