Tema 1, Tema 2 i Tema 4 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Aprenentatge, Motivació i Emoció (AME)
Año del apunte 2017
Páginas 34
Fecha de subida 26/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

APRENENETATGE, MOTIVACIÓ, EMOCIÓ TEMA 1: CONDUCTA PROVOCADA I / O INCONDICIONADA Conducta Reflexa: “Davant certs estímuls l’organisme respon amb reaccions automàtiques I uniformes que resulten ser conductes particularment adequades a aquells estímuls” Descartes.
Exemples: 1.Contracció de les pupil·les davant d’un llum brillant.
2.Retirada de la mà al tocar una superfície calenta.
3.Sobresalt que provoca un soroll fort.
4.Esternut que provoca la pols en la cavitat nasal.
Tota conducta reflexa consta d’un estímul senyal o elícitat i de la seva corresponent resposta.
Definició de la conducta reflexa: Patró estereotipat de moviments d’una part del cos que pot ser provocat de manera fiable amb la presentació de l’estímul apropiat.
Característiques dels reflexos: Una conducta reflexa implica una connexió innata entre un estímul i una resposta: • • L’estímul va seguit de la resposta Rarament la resposta es dóna sense l’estímul Aquesta disposició es correspon a l’esquema: ER ARC REFLEX Un estímul ambiental activa una neurona sensitiva, (sensorial o aferent), la qual transmet el missatge sensorial a la medul·la espinal.
A la medul·la espinal el impuls neuronal passa a la neurona motora ( o eferent), que activa el múscul involucrat en la resposta reflexa.
Les neurones sensorials i motora solen comunicar-se a través de la interneurona.
Aquestes tres neurones formen l’arc reflex (que possibilitat un acte relfex).
Els reflexos proporcionen un ajust comportamental ràpid.
Per exemple: en molts animals la estimulació dolorosa d’un membre provoca la retirada o flexió del membre i l’extensió del membre oposat. En canvi en animals que viuen suspesos dels arbres, aquest comportament seria poc adaptatiu, i realitza un comportament pràcticament oposat.
CONDUCTA REFLEXA EN NADONS Els reflexos constitueixen una part molt important del reperoti conductual d’un nadó.
• • • • Reflex de cerca: quan s’estimula la galta, el nen gira el cap i busca l’estímulReflex de Moro: quan el nadó nota que cua, espontàniament obre es braços Reflex de succió: caracteristic de les cries de mamífers Reflex de flexió plantar (Babinski): quan s’estimula la planta del peu, els dits s’estiren • • • • Parpalleig Reflex tònic del coll (asimètric): en girar el cap a un costar, el braç d’aquell costat s’estira i el de l’altre costat es flexiona amb el puny tancat.
Reflex de marxa: l’infant fa moviments de caminar quan se’l manté de peu Reflex de prensió palmar: quan el nadó nota un objecte a la mà, l’agafa. Si s’intenta retirar l’objecte, el nadó apreta.
Si apareix Babinski en una persona de més de dos anys pot significar: Esclerosis Lateral amiotròfica, lesió o tumor cerebral o de medul·la, meningitis. També pot ser un envelliment del SNC.
PATRONS D’ACCIÓ MODAL Les patrons d’acció modals (PAMs) són seqüències de respostes tímpiques de cada espècie. Les PAMs requereixen un estímul senyal (o estímul desencadenant).
Són una seqüència de conductes una mica més complexes. (seqüències d’estímuls).
Aquests patrons necessites un estímul determinat (estímul senyal, és el que desencadena la conducta) i en unes condicions concretes.
Per exemple, pots fer que els ànecs et segueixin. Poden ser simples, com aquest exemple, però també poden ser complexes. Un cas complex es el ball del peix espinós.
Exemples de patrons d’acció modal (PAMs): • Peix espinós (Gasterosteus aculeatus): El mascle neda cap a la famella (moviemtns en zig-zag). A continuació, guia a la famella fins al niu. La famella entra al niu i deixa els ous. Després de fertilitzar-les, el mascle venila els ous per proporcionar l’oxigen suficient pel seu desenvolupament.
• Cries de gavines: Resposta de picoteig a un punt vermell del bec progenitor. Tinbergen i Perdeck (1950) es pregunten què provoca aquesta resposta…estímul senyal.
Quins trets de l’estimul desencadenant són els que inicien la resposta de la pauta d’acció modal? En el cas de les gavies es el color i la forma, igual que el ball dels pexios espinosos, el mascle te el pit vermell quan esta en època de reproducció i al percebre a una famella que te ous, es a dir rodoneta i més gran, inicia.
Diverses caracteristiques de la resposta en el cas de les gavines es la forma del objecte: llarg i rim, en moviment, que apunti cap abaix i que tingui un punt vermell a la punta. Així doncs es necessita un estímul senyal o desencadenant.
La conducta de recuperació d’un ou que ha caigut del niuL’estudi de Baerends i Drent, volen determinar quines són les caracteristiques que estimulen òptimament aquesta condcucta. Llavors exploren el color, la mida i les motes de l’ou. Observen que els tres factors afecten (de manera additiva) a l’hora de recollir els ous. L’atractiu augmenta a més tamany, més color i si estava més motejat. Combinant aquests tres factors es pot aconseguir un objecte més efectiu que l’origenal.
Aquests estimuls inusualment efectius reben el nom d’estimuls supranormals (respostes especialment intensa, es a dir, que produeixen respostes més grans de lo habitual.
DIFERENCIES ENTRE PAMs I REFLEXES: Un reflex és una conducta més simple.
Com idea general els PAM són més complexes, consisteixen en una sèrie d’accions, també són una mica més variables (encara que estereotipades), i són especifiques a nivell de especies (ex: la dança del peix espinios).
Segons Moltz (1963) per ser qualificada de PAM, una seqüència conductual ha de complir quatre criteris: 1) A de tenir una estereotipia succeir de manera similar cada cop.
2)Un cop comença continua fins al final (és difícil de parar).
3)Té un període latent  Un cop completada, ha de passar un temps abans que la conducta torni a apareixer.
4)Han de ser innats  Els animals han de realitzar tota seqüència condcutual el primer cop que es produeix (no es va “aprenent”) Per exemple: Esquirol que neix en captivitat, que mai ha vist una avellana ell la picarà sense haver-ho vist abans.
• Els esser humans tenim patrons d’acció moral? Alguns autors afirmen que totes les expressions facials ho són; una persona invident pot somriure.
En molts aspectes socials també, com per exemple la manera de donar la mà Trump (dominància, els atrau cap a ell).
• Els estímuls supranormals en humans Estímul senyal en la conducta sexual humana, com estímuls visuals, tàctils, olfactius...els cosmètics, certa cirurgia estètica i perfums, per destacar els estímuls senyal , creant estímuls supranormals.
Aplicacions clíniques Estrés post-traumatics. Estímuls normals es converteixen en estímuls supranormals. Una persona que ha viscut una guerra, un cop a la taula el pot desencadenar ansietat, taquicardies… ORGANITZACIÓ SEQËNCIAL DE LA CONDCUTA Les conductes motivades, sovint tenen una estructura de seqüència de conductes. En aquest cas la seqüència es pot aturar (en contrast amb PAM). El pas d’una acció a l’altre depèn de la presència d’un estímul extern apropiat.
Respostes no aïllades: • • Conducta apetitiva: primers components de la seqüència conductual. Permet posar a l’organisme en contacte amb els estímuls que generen la conducta consumatòria. Conductes variables i susceptibles de ser modificades mitjançant l’aprenentatge.
Conducta consumatòria: finalització de la conducta on s’assoleix l’objectiu que la guiava. Es dona al final de la seqüència condcutual. Són PAMs típics de cada espècie, estereotipades, no varien gaire entre individus, situacions (o cultures en el cas dels humans).
EFECTES DE L’ESTIMULACIÓ REPETIDA No totes les respostes davant d’un estímul són iguals. Hi ha variacions (plasticitat) cada cop que es presenta un estímul depenent de nombrosos aspectes. Per exemple, la repetició.
En general la estimulació repetida provoca efectes que no estan relacionats amb l’aprenentatge sinó d’altres: Per exemple, sèrie de persones amb suc de llimona i de llima a la llengua durant 10 assajos. Els hi preguntava com estava ,si t’agradava. I per altre banda es mesurava la salivació.
La valoració és més baixa. La salivació entre el primer i segon assaig i ha un increment i a partir d’aquí disminueix.
En aquest assaig es donen els dos fenòmens: Habituació Reduir la resposta davant un estímul repetit. (Salivem menys i responem menys) Disminució a tendència a respondre, produïda per la estimulació repetida.
Sensibilització Increment de la resposta davant el mateix estímul. (entre el 1 i 2 assaig hi ha un increment) Increment en la tendència a respondre produïda per l’estimulació repetida.
*Assaig 11 us donu suc de pinya, tornu a nivells molt similars al principi, és un efecte de repetició.
Amb estudis amb un nadó, a part de observar i experimentar, podem observar la conducta dels nadons, podem veure com es produeix mitjançant la orientació cap a on l’infant mira (mesurem el temps que fixa la mirada).
• Atenció visual en nadons humans: Es mesura el temps en que el infant mira l’estímul (estímul simple 4x4). Quan el presento el mateix estímul molts vegades deixarà de mirar, presten menys atenció. En canvi en el patró més complexa 12x12, entre l’assaig 1 i 2 es produeix un increment, però quan es repeteix moltes vegades deixen de mirar. Es produeix habituació i sensibilització.
Aquests resultats indiquen que, l’atenció visual provocada per un estímul nou canvia a mesura que el nadó es familiaritza amb l’estímul. La naturalesa del canvi queda determinada per la naturalesa dels estímul.
DEFINICIONS • • Habituació Disminució en la tendència a respondre produïda per l’estimulació repetida.
SensibilitzacióIncrement en la tendència a respondre produïda per l’estimulació repetida.
RESPOSTA DE SOBRESALT Entre el primer i el segon estímul hi ha un increment en la resposta de sobresalt, però desprès la resposta disminueix, l’animal sap que no es perillós. La presentació d’un to intens produeix una resposta de sobresalt en l’animal.
Amb un so. Hi han dues condicions: 1. En un cas i ha un soroll baix.
2.L’altre cas es que es percep un so més fort.
Soroll de fons de 60 dB  Habituació Soroll de fons de 80 dB Sensibilització HABITUACIÓ Estem parlant d’una disminució de la resposta, però NO de totes elles es poden explicar per la habituació.
Poden haver-hi altes causes com: • • Pot haver una adaptació sensorial (els sentits estan especialitzats en detectar coses diferents). Suposa la no descàrrega (o disminució) de la neurona sensorial davant un estímul.
Una fatiga motora (estem esgotats). No s’activa el múscul o conjunt de músculs implicats en la resposta.
Per saber que es habituació hem de estar segurs que no es dona per una d’aquestes dues. La habituació no hauria de saturar els sentits.
• Deshabituació Es el restabliment de la resposta habituada quan se sensibilitza a l’organisme amb un estímul nou i/o intens.
Com per exemple retornem a la resposta de sobresalt: En el assaig 15 en alguns casos, presentem el so juntament amb una llum, observem un increment de la resposta, això no s’anomena sensibilització sinó deshabituació. No es sensibilització perquè no és el mateix estímul, és un so més una llum.
CARACTERISTIQUES DE L’HABITUACIÓ I DE LA SENSIBILITZACIÓ Característiques de l’Habituació i de la Sensibilització: Paradigma de deshabituació Aquest paradigma s’utilitza freqüentment per estudiar les capacitats discriminatives dels bebès (tant visual com auditives). S’utilitza amb bebès de pocs mesos d’edat, inclús amb bebès recent nascuts.
Per exemple, distingeixen els bebès les expressions facials (emocionals) dels adults? 1.Curs temporal: En la majoria de les situacions l’augment de la disposició a respondre sensibilització) és de curta durada. Tot i així, la duració dels efectes de sensibilització està determinada per la intensitat dels estímuls sensibilitzadors. La habituació té una duració variable: • Sensibilització Efectes breus: 3 seg. 10/15 min...
En alguns cas molt concret la sensibilització persisteix més d’una setmana.
• Habituació Habituació a curt termini (segons o minuts) Habituació a llarg termini (dies) 2.Especificitat de l’estímul (intensitat i freqüència): habituació és especifica de l’estímul que es presenta. No obstant això, es pot observar una certa generalització. La sensibilització no es específica de l’estímul. Si un animal està sensibilitzat, la seva reactivitat s’incrementa per a diversos estímuls.
És més probable que es produeixi un augment de les respostes (sensibilització) quan l’estímul presentat repetidament és molt intens. Conforme s’incrementa la freqüència de l’estímul la sensibilització és més gran.
Predomina els fenòmens d’habituació quan els estímuls que es repeteixen són relativament dèbils. El nivell d’habituació augmenta conforme s’incrementa la freqüència de l’estímul dèbil.
La sensibilització depèn del estímul, està molt relacionada amb el meu nivell d’activació (arousal).
• Habituació – Deshabituació en neonats (Mehler et at. 1988) -Poden diferencias dues llengües? -Disseny de discriminació: Alta amplitud de succió -Habituació a paraules d’una llengua (anglès) -Fase de prova: noves paraules d’una altra llengua (francès) / o de la mateixa (anglès).
Els bebès distingeixen les expressions emocionals? Fase de deshabituació, si el nen percep el estímul com a diferent (expressió facial diferent) tornarà a mirar més temps aquell nou estímul, en canvi si percep el mateix estímul no mirarà tant de temps. Amb això afirmem que els nadons de 5-6 mesos reconeixen les diferents expressions facials.
• Mecanisme fisiològic de l’habituació en l’Aplysia (Kandel, premi nobel) Com podria jo saber quins mecanismes neuronals produeixen la habituació? Kandel va fer aquest experiment amb un animal nomenat Aplysia. És un animal que té 20.000 (poques) neurones, amb axons de diàmetres bastant grans (1 mil·límetre), això fa que els estudis siguin relativament fàcils de fer, ja que permet identificar les neurones individualment, així com les vies neurals.
Aquestes propietats han permès entendre els canvis en el sistema nerviós de la Aplysia durat la presentació repetida d’un estímul i també en el condicionament clàssic o pavlovià.
Aquest animaló té un sifó, que té un rèflex que amb només tocar-lo es tanca. Si s’aplica un estímul, per exemple amn un doll d’aigua, en el sifó o en el mantell interior, retrau el seu òrgan respiratori, la agalla o brànquia (reflex de retirada o de retracció). Ell va estimular repetidament el sifó veure com es retirava i, va observar que cada cop el rèflex es repetia menys (habituació). Tot i així, una breu descàrrega en un determinat moment sensibilitza la resposta.
El mecanisme neuronal de l’animal és molt senzill, és un organisme simple per això puc delimitar molt bé l’organisme.
Quan jo faci la habituació poden passar moltes coses: No hi havia canvis en la sensibilitat postsinàptica al transmissor, i no la quantitat de neurotransmissors emesos en la neurona sensorial presinàptica.
Quan hi ha habituació perquè la quantitat de neurotransmissor que s’envien a la interneurona disminueix. (La habituació és molt primari, es dona just desprès de la neurona sensorial).
HABITUACIÓ: ESTUDIS DE NEUROIMATGE • Habituació de les cares amb la por Quan tenim por, s’activen les vies directes que paren per la estructura cerebral de la amígdala.
Presenten una cara de por durant 80s, volen fer una habituació, en aquestes estructures en amígdala i hipocamp. Depenent del estímul que s’estigui habituant s’activen diferents punts del cervell.
• Habituació de reflex de sobresalt amb sons So de 1000Hz, 95 dB, 50 ms sobresalt a un so blanc continu (50 dB) Tomografia per emissió de positrons.
• Buf d’aire entre les celles Reflex que fem, habituació que fem es tanca menys els ull, es fan canvis a nivell talàmic.
TEORIA DEL PROCES DUAL DE LA HABITAUCIÓ I SENCIVILITZACIÓ (GROVES I THOMPSON) Habituació i sensibilització succeeixen en diferents parts del sistema nerviós.
• • Habituació: sistema E-R (arc reflex) Sensibilització: sistema d’estat (arousal, s’activa el sistema parasimpatic).
Parts del sistema nerviós que determinen la tendència a respondre. Només s’activa amb esdeveniments excitadors.
EL SISTEMA E-R (arc reflex): Format per les vies neurològiques més curtes. Connecten els òrgans sensorials (estimulats per l’estímul elicitant) amb els músculs que intervenen en la resposta elicitada (per tant, pot considerar-se igual que l’arc reflex).
SISTEMA D’ESTAT: Estan implicades altres parts del sistema nerviós que determinen el nivell general de disposició o la tendència a respondre de l’organisme. Les drogues (estimulants o depressors) poden alterar el funcionament d’aquest sistema, i per tant, la tendència a respondre.
Podem afirmar que el procés d’habituació depèn del sistema sensorial E-R (arc refex), i que el procés de sensibilització depèn del sistema d’estat.
La diferència entre els processos d’habituació i de sensibilització donarà lloc als efectes nets de l’habituació o de la sensibilització.
Teoria del procés dual, la habituació i la sensibilització són dos processos independents.
Cada cop que hi ha un estímul, aquests dos sistemes s’activen a la vegada.
Es produeix un balanç entre les dues (habituació i sensibilització). Es fa la diferencia entre els dos processos… TEMA 2 CONDICIONAMENT CLÀSSIC Introducció: Si aprenen mitjançant la habituació i la sensibilització, estaríem limitats a canvis en las respostes i que ja són part del repertori conductual el organisme.
Altre manera important d’aprenentatge es aquell que ens permet aprendre sobre les relacions entre estímuls i així predir la ocurrència de certs successos i ajustar la nostra conducta en conseqüència.
• IVAN PAVOLV Premi Nobel de fisiologia i medicina per les investigacions sobre els processos digestius dels gossos. Pavlov va començar les seves investigacions a Rússia a finals del segle XIX.
En paral·lel a ell, el señor EDWIN B. TWITMYER, on el fenomen del condicionament clàssic va ser descobert independentment per ell l’any 1902 (en la lectura de la seva tesis doctoral). Tot i així, no va dedicar-hi més investigació, i els seus descobriments van ser ignorats durat molts anys.
Twitmyer estudiava el reflex patel·lar (flexió genoll quan es dona un cop). Per avisar als participants, feia sonar una campaneta 0,5 segons abans de donar el cop. Un dia va fer sonar la campana accidentalment davant d’una persona que havia participat prèviament en els experiments. El genoll es va moure i quan Twuitmyer va preguntar per quin motiu havia mogut el genoll, el participant li va dir que no ho sabia.
Va presentar el seu descobriment a la conferència d’APA de 1904, amb William James presidint la taula. No va tenir ressó. En canvi, els escrits de Pavlov es van difondre àmpliament pels USA.
Aportacions de Pavlov: Les investigacions de Pavlov sobre el CC eren una prolongació de les seves invetigacons sobre els processos de la digestió. La mesura del reflex salivar era el seu mètode usual per l’estudi d’aquests processos digestius. Recordem que la digestió comença a la boca, a on es mastega el menjar i es barreja amb la saliva.
L’interès inicial de Pavlov per les funcions digestives estava relacionat amb temes purament fisiològics. Tot i així, va observar que els gossos que havia utilitzat en varis experiments no esperaven a que es col·loqués el menjar a la boca per a salivar: començaven a salivar al veure el menjar. Més tard, els gossos començaven a salivar quan ell entrava a l’habitació, abans que s’iniciés la sessió experimental.
Al observar aquestes respostes de salivació anticipatòria es produïen en absència d’estímuls biològics (suposadament necessaris per a provocar salvació), les va anomenar “secrecions psíquiques”.
➢ Per què els gossos amb experiència prèvia comencen a salivar abans de rebre el menjar? Pavlov va considerar la salivació anticipatòria com la manifestació d’una nova resposta reflexa, provocada per l’estímul del menjar.
Procediment: El gos és preparat per l’experiment implantant-li un tubet de cristall al conducte salivar, per a poder recollir la saliva en un matràs. S’acomoda al gos en un arnés i se li presenta els estímuls.
En primer lloc el so d’un metrònom que en la primera presentació podia produir una resposta d’orientació, però no produïa salivació. Seguidament, una petita quantitat de menjar, que en contrast amb l’estímul anterior, aquest no provoca únicament moviments d’orientació, sinó una abundant salivació, inclús la primera vegada que se li presentava.
Desprès de repetir deu cops la combinació so – menjar, s’observa que el so del metrònom provocava per si mateix la salivació. Primer poques gotes de saliva, però cap als 20 aparellaments, es mesuren grans quantitats de saliva. Es produeix una corba de aprenentatge, on ens mostra la relació i correlació significativa entre la experiència i la conducta.
Terminologia bàsica del CC-EI : ESTÍMUL INCONDICIONAT (EI) Estímul biològicament potent que produeix una reacció massiva de tipus reflex.
EImenjar, aigua, descàrregues elèctriques...
Tot i que no es pot donar una definició precisa del qualificatiu “potent”, sí que es poden identificar molts estímuls que produeixen reaccions reflexes, intenses, fiables i persistents (els que el subjecte ha de poder predir per actuar adaptativament i sobreviure). Els estímuls dèbils no tenen conseqüències importants.
ESTÍMUL CONDICIONAT (EC) Clau que en un principi és pràcticament neutra.
EC so d’un metrònom, estímuls tàctils (vibracions), visuals, auditius, olfactius o gustatius.
Al definir l’EC com a un estímul dèbil, ens trobem amb el mateix problema que al definir a l’EI com a estímul “fort”.
Primer, l’EC no provoca una resposta intensa i duradora. Segon, no hi ha relació entre els Ecs i el benestar o malestar de l’animal.
RESPOSTA INCONDICIONADA (RI) La resposta fiable i mesurables no apresa, provocada per l’EI.
RISalivació.
La RI està determinada per l’EI. És fonamentalment una reacció reflexa, biològicament connectada a l’EI. Tot i així un EI pot provocar vàries RIs.
El menjar pot provocar salivació, canvis en el ritme cardíac o en la pressió sanguínia, dilatació pupil·lar i activitat motora general.
RESPOSTA CONDICIONADA (RC) Resposta apresa, una nova conducta indicativa de la formació d’una expectativa.
RCsalivació pel so del metrònom.
La salivació (RC) es la manifestació externa de la formació d’una expectativa o associació entre el so del metrònom (EC) i el menjar.
• CONDICIONAMENT CLÀSSIC: SITUACIONS EXPERIMENTALS Quan el Ec comença a aparellar-se amb el EC, l’aprenentatge va progresant poc a poc. L’organisme va generant una resposta condicionada major cada cop que s’emparella el EC i el EI.
Per tant, l’aprenentatge d’una resposta condicionada pot representar-se gràficament com una corba d’adquisició.
✓ Condicionament apetitiu: estímul apetitiu  estímul que provoca respostes agradables en el subjecte.
-Condicionament salivar -Seguiment de signe o autoemmotllament -Condicionament respostes de Magazine ✓ Condicionament aversiu (de defensa): estímul aversiuestímul que provoca respostes desagradables al subjecte.
-Condicionament de parpelleig -Condicionament d’aversió al sabor -Resposta emocional condicionada (REC) Condicionament del parpelleig: Es un condicionament relativament lent.
Procediment Ivkovich, Collins, Krasnegor i Stanton (1999): Condicionament de parpelleig en nadons de cinc mesos.
Emparellats: to buf d’aire.
No emparellats (grup control): no associació entre estímuls.
Condicionament de aversió al sabor: CARACTERÍSTIQUES: -L’aversió al Sabor, a diferencia dels altres condicionaments clàssics, es pot aprendre amb un sol assaig i de manera molt intensa.
-També pot donar-se inclús quan hagin passat hores (24h de haver menjat es pot associar)Succeeix inclús encara que passi molt de temps entre la presentació del EC i la aparició del EI.
Les nostres preferències i evitació a certs aliments també poden estar influenciades per processos de condicionament: -Accés a aigua amb un gust distintiu (per exemple: dolç). El gust actuarà com EC.
-Poc desprès se’ls provoca malestar gastrointestinal al animal (per exemple: una injecció intraperitoneal de CILI). El malestar actua com EI.
-La RC consisteix en l’evitació o en la preferència pel gust condicionat.
Desprès del condicionament l’animal té accés al gust condicionat. Si el gust s’ha associat al malestar, llavors l’animal rebutjarà consumir el gust en properes oportunitats de fer-ho: *Com menys consum més aversió al sabor.
Prova de preferència a l’aversió condicionada: Una forma de mesurar el condicionament aversiu desenvolupat davant el gust que ha sigut emparellat al malestar.
La preferència ve definida per la proporció de gust condicionat consumit durant la prova, respecte al líquid total consumit (gust condicionat + aigua).
Nàusees i vòmits anticipats en la quimioteràpia Bernstein (1978, 1991) va mostrar que pacients amb càncer tractats amb quimioteràpia desenvolupaven aversions als aliments consumits abans dels tractaments.
Actualment se sap que els estímuls del context també poden associar-se amb els efectes de la quimioteràpia i provocar nàusees i vòmits anticipats (Andrykwsk i Redd, 1987).
Best, Brown i Sowell (1984) van demostrar l’adquisició d’aversió al context en rates.
Smith y Roll (1967), Estudi Clàssic.
EC: aigua amb sacarina EI: malestar provocat per la exposició a rajos X.
RC: Evitació al aigua amb sacarina (mesura mitjançant la preferència del aigua normal sobre l’aigua amb sacarina, que en condicions normals seria la preferència per les rates).
Control (es porta la mateixa sala però no s’exposa a raig X).
Feien el canvi del menjar i amb raig X.
Prova de preferència el valor mínim que pot tenir es 0. Si tot el que pren és aigua normal el valor serà 0. El valor màxim 1.
En una escala de 0 a 1, puc veure la preferència del animal. Quan estigui en valor 0 sabrem que hem condicionat molt, perquè evita el gust. Quan el valor estigui a 1,hauré condicionat poc.
Els coiots es mengen les ovelles. Si es maten els coiots, augmenta la proporció de conills i rosegadors i disminueixen les collites. Què fer? Gustavson (1974) Carn d’ovella amb la pell d’ovella impregnada de clorur de liti (indueix al vòmit). Posteriorment els coiots refusaven de menjar ovelles però no altres animals com conills.
Condicionament de la por o REC: L’experiment de Watson i Rayner (1920): EL PETIT ALBERT Estímul incondicionat so fort Resposta incondicionada  plor Estímul Neutre  rata (no plor, no EI) Provoquen la resposta condicionada (plor) al veure la rata (estímul condicionat) La por i la ansietat causen molt patiment humà. Per això és molt important descobrir com s’adquireix, els mecanismes neurals implicats, i com poden atenuar-se.
Òbviament es difícil explorar aquestes qüestions experimentals amb persones...per això habitualment s’utilitzen rates, ja que són semblants als éssers humans. Procediment habitual: tècnica de resposta emocional condicionada o supressió condicionada (REC).
Paradigma de la Resposta Emocional Condicionada (REC): EI: descarrega RI: por, sobresalt, paralització (resposta de defensa) EC: to, llum, clik RC: sobresalt, por, paralització (resposta de defensa) Per mesurar la por del animal: Caixa de Skinner.
1.S’entrena a les rates per executar una conducta instrumental (prémer una palanca) 2.Mentre l’animal executa la resposta instrumental, es presenta assajos de condicionament en que un EC (ex: una llum) va seguida d’una descàrrega elèctrica (EI aversiu). (1) 3.Quan l’EC s’associa amb EI aversiu, la rata mostra por davant l’EC. La por provoca una resposta d’immobilització que interfereix amb la resposta instrumental (2) Es registra com el EC afecta (suprimeix) la execució de la tarea instrumental de presió de palanca = SUPRESSIÓ CONDICIONADA.
✓ CALCUL DE LA RAÓ DE SUPRESSIÓ (RS) A = numero de respostes (pp) durant la presentació del EC.
B=numero de respostes (pp) durant el període previ a la presentació del EC.
*En el condicionament de la por, Rs serà major o menor a 1? Al inici de l’entrenament l’EC no provoca por i, per tant, la rata mostra la mateixa taxa de resposta en presència de l’EC com en la seva absència: A=B .
Es a dir, a l’iniciï el EC no provoca por, encara és un estímul neutre i per això la rata mostra la mateixa taxa de respostes quan l’EC està present i quan està absent: Rs = 0’5  no condicionament.
Desprès de diversos assaigs de condicionament, l’EC s’ha associat amb la descàrrega elèctrica i,per tant, provoca molta por a la rata. L’animal suprimeix la resposta instrumental en presència de l’EC: A=0 máxim condicionament.
o o Una raó de supressió de 0’5 indica absència de supressió. La rata no altera en absolut el ritme de pressió de palanca quan es presenta l’EC.
Mentre que les raons de supressió inferiors a 0’5 indiquen un pertorbació de la conducta en curs per l’EC i, per tant, un condicionament efectiu.
o Quan la raó de supressió sigui 0 el subjecte haurà deixat de prémer la palanca per complet durant la presentació de l’EC.
En els gràfics de Raó de Supressió, la línea que es dibuixa es descendent en comptes de ascendent (valors més propers a 0 impliquen més aprenentatge, per aquesta raó els valors de la Rs es llegeixen al revés que altres índex de condicionament).
Condicionament de respostes de Magazine EI: aliment RI: menjar (R, relacionades) EC: tons, llums RC: entrada a la menjadora ; aproximacio a la menjadora en presencia de EC.
Resposta de mesures per minut dels períodes Pre-EC i EC durant els vuit blocs de cinc assajos de condicionament. Les quatre gràfiques corresponen a les distintes raons de supressió utilitzades: les files mostren els grups amb el mateix valor de IEEn (90 segons en les gràfiques superiors i 360 segons en les inferiors) i les columnes mostren els grups amb idèntic valors de IEE (30 segons la de la esquerra i 10 segons les de la dreta). Les bares indiquen els errors típics.
Autoemmotllament o Condicionament del Seguiment del Signe: Experiment de Pearse amb coloms. EC: il·luminació de tecles; EI: menjar; RC: picotegi a la tecla (no es necessari per la obtenció de menjar).
Hearts i Jenkins (1974) utilitzen una gàbia amb un passadís llarg, de manera que la llum que precedeix al menjar queda lluny de la menjadora.
La llum (EC) indica que la menjadora estarà oberta uns segons (EI). EL colom picoteja la llum (seguiment del signe), de manera innecessària, ja que de vegades perd massa temps i perd l’oportunitat d’arribar a la menjadora a temps.
✓ EXITACIÓ I RECUPERACIÓ ESPONTANIA • PRESENTACIÓ TEMPORAL EC/EI (PROCEDIMENT) Conceptes bàsics: -Assaig de condicionament -Interval entre estímuls -Interval entre assajos Tipus de procediment: Condicionament de Demora L’EC dura almenys fins la presentació de l’EI, podent ambdós estímuls coincidir en part. L’EC segeuix almenys fins que s’inicia l’EI.
De demora curta: L‘inici de l’EC precedeix al de l’EI per un període de temps curt.
De demora llarga: L’inici de l’EC precedeix al de l’EI per un període de temps llarg.
Condicionament d’empremta L’acabament de l’Ec es produeix abans que es presenti l’EI, quedant un interval buit entre el final de l’EC i el començament de l’EI. Aquest procediment es denomina d’empremta perquè el que és contigu amb el principi de l’EI és l’activitat neural decreixent.
Condicionament simultani consisteix en exposar als subjectes a l’EC aparellant amb l’EI presentant-los a la vegada.
Condicionament cap enrere l’EC es presenta poc desprès que el EI.
Condicionament temporal no hi ha un EC distintiu. L’EI es presenta a intervals regulars i amb el pas del temps es produirà la RC just abans de l’aparició de l’EI.
o El efecte de temps entre estímuls: Percentatge d’assaigs en els que es produïa una RC de parpelleig en funció de l’allargada de l’interval EC-EI. El condicionament va ser pobre en els procediments cap enrere (-50 mseg.) i simultani (0 mseg.). El màxim condicionament es va produir quan l’interval EC-EI va ser de 200 mseg (Smith, Coleman i Gormezano, 1969).
Necessitat del grup control: Experiment de Sheafor (1975) ECTo EI Aigua RCPercentatge de moviments de mandíbula en presència del To -Entrenament: 1 assaig diari EC-EI Procediment del control CC: El control descorrelacionat o desemparellat, es donen separades, no coincideixen en cap assaig.
Control verdaderament aleatori, per atzar a vegades coincideixen.
Il·lusió de Causalitat: El fet que dos esdeveniments A i B vagin units no implica que un sigui causa de l’altre.
Pseudociència Cures Miraculoses Contigüitat no implica causalitat.
Contigüitat vs. Contingènica : ContigüitatNombre d’emparellaments EC i EI + el temps entre aparellaments.
En Rescorla (1968) El CC NO depèn de la contigüitat EC-EI, si no del valor informatiu de l’EC respecte l’EI (Contingència) Recorla (1968): el condicionament clàssic no depèn de la contigüitat de EC-EI, si no del valor informatiu del EC respecte l’aparició del EI.
-Contigüitat es el número de vegades que es produeixen en el mateix joc i el mateix numero d’emparellaments de Ec i EI. Necessària però no suficient per produir CC.
-Contingència, el valor informatiu del EC depèn de la probabilitat relativa de ocurrència del EI en presència o absència del EC.
P (EI / EC) ; P (EI / no EC) ✓ Condicionament excitatori, major probabilitat de que es presenti EI junt a EC, llavors Ec serà una senyal informativa de la ocurrència de EI. P (EI / EC) > P(EI/ no EC) ✓ Absència de condicionament, la probabilitat es igual que apareix EI amb o sense EC, llavors no aporta informació sobre la ocurrència o no del EI. EI imprescindible. P( EI/EC) = P(EI/no EC) ✓ Condicionament inhibitori, és la major probabilitat de que apareix-hi el EI sense EC, llavors Ec informa de la NO ocurrència del EI. P(EI/EC) < P (EI/ no EC) Les probabilitats es calculen de forma relativa, la p (EI/EC) es calcula en relació als assajos on es presenta el EC, i p(EI/no EC), es calcula en relació als assajos on NO es presenta el EC.
Exemple de condicionament: CONCLUSIÓ: -La contigüitat es necessària, però no suficient per produir CC. En canvi la Contingència es necessària i explica el CC.
Condicionament Pavlovià Inhibitori: Però, i si la conseqüència de l’EC no fos un EI? Què passa si l’EC preveu l’absència de l’EI? En aquest cas l’EC és també una senyal fiable d’una conseqüència i, per tant, proporciona informació. Així doncs, no s’hauria de produir també condicionament? També es produeix condicionament quan l’EC prediu l’absència de l’EI.
A aquest condicionament se’ denomina condicionament inhibitori (Rescorla 1969).
L’EC inhibitori (que es representa per EC- , a diferència de l’EC+ del Condicionament Clàssic excitatori) no és un estímul neutre, sinó que també adquireix la força associativa, evocant l’expectativa d’un determinat event, la no aparició de l’EI, de la mateixa manera que un EC+ evoca l’expectativa de l’aparició de l’EI.
El condicionament inhibitori es produeix en un marc excitatori, on s’espera la aparició del EI perquè es pugui produir.
Prèviament s’ha tingut que produir condicionament excitatori perquè es necessari la producció de expectatives de que es doni el EI.
Aquell estímul que no aparegui acompanyat del EI es convertirà en Inhibidor.
❖ Procediment: ✓ Requisits: Per a que un Ec senyali l’absència de l’EI és necessari que el subjecte esperi l’EI en aquella situació o context.
✓ Dos procediments: Estàndard: Inclou dos ECs i dues modalitats d’assaig de condicionament, repetides en ordre aleatori. L’EI només es representa en alguns assajos.
-Quan apareix l’EI, un dels ECs l’anuncia, és el EC+ (ex: un to).
-En l’altre tipus d’assaig, l’EC+ es presenta juntament amb l’EC(ex: una llum).
-L’animal rep assajos repetits d’EC+ seguit d’EI i EC+/EC- seguit de NO EI; l’EC- es converteix gradualment en una senyal que indica l’absència de l’EI.
Inhibició diferencial : En el moment que apareix el EC inhibidor es senyal de que no presentació de EI ni EC exitatori. EC inhibitori es un inhibidor condicionat. Depèn del contexte.
-L’EI es presenta en alguns assajos, i la seva aparició sempre ve anunciada per la presentació de l’EC+.
-En altres assajos, l’EI no es presenta, i els animals experimenten només l’EC-.
-Així doncs, l’EC+ sempre va seguit de l’EI i l’EC- seguit de l’absència d’EI.
Mesura de la inhibició condicionada: ✓ Sistemes de conducta bidireccional ProperTemps a l’àrea propera a l’EC durant la seva presentació.
Lluny Temps a l’àrea allunyada de l’EC durant la seva presentació.
G1Picotegen la llum per rebre menjar G2S’allunyen de la llum G3No es movien, era indiferent ✓ El problema del silenci conductual • Prova de la sumació: Requereix la presentació conjunta de EC+ i EC-.
L’EC+ és el component que provoca una reacció mesurable (la RC excitatòria), mentre que l’EC- és el que suposadament provoca una RC inhibitòria. Si així fos, és a dir, si l’EC- provoqués una reacció oposada a l’evocada per l’EC+, la RC total resultant hauria de ser d’inferior magnitud quan es combinessin ambdós estímuls que quan l’EC+ es presentés per separat.
Contingència EC – EI Espacio de contingencia en el que se representan todas las combinaciones posibles de la probabilidad del EI o reforzador en presencia del EC, P(EI/EC) o en su ausencia, P(EI/no EC). En los puntos situados a lo largo de la diagonal el EC y el EI no están correlacionados y no se produce aprendizaje asociativo.
En el espacio situado por encima de la diagonal el EC y el EI están correlacionados positivamente y se produce aprendizaje EC → EI.
En el espacio situado por debajo de la diagonal los dos eventos están correlacionados negativamente y se produce aprendizaje EC → no EI.
Los puntos negros representan las condiciones puestas a prueba en el experimento de Rescorla de 1968.
Aplicacions del condicionament clàssic: ✓ Condicionament clàssic a la publicitat.
✓ Trastorns relacionats amb la impredictibilitat d’estímuls aversius ( ansietat, estrès, úlceres, trastorn estrès post-traumàtic).
✓ Tècniques per prevenir trastorns (Procurar estímuls que assenyalin a l’estímul aversiu o a la seva absència).
Aplicacions de teràpia conductual: ✓ Dessensibilització sistemàtica a les fòbies: -Una fòbia és una por excessiva i irracional a un objecte, lloc o situació.
Des d’un punt de vista de Condicionament Clàssic, la fòbia és l’aprenentatge d’un CS davant d’una situació de por (Watson & Rainer) Avui en dia es sap que fòbies són complexes, però els principis del condicionament clàssic poden ajudar a curar-les.
✓ Dessensibilització sistemàtica: el pacient és sotmès gradualment a l’objecte per tal que la por i la sensació de manca de control i seguretat es mantingui al mínim i es pugui donar extinció.
Tres fases: Construcció d’una jerarquia de pors, aprenentatge de relaxació i presentació gradual dels ítems de la jerarquia.
Exemple de Kushener, 1965: Adolescent que té por a conduir després d’haver patit un accident.
Jerarquia de pors: 1.Imagina veient el teu cotxe com era abans de l’accident.
2.Imagina’t recolzat sobre el teu cotxe.
3.Imagina’t assegut dins del cotxe apagat.
4.Imagina’t assegut dins del cotxe i encenent el contacte amb el cotxe aturat.
… 8. Imagina’t que t’apropes a una intersecció sense tràfic.
9. Imagina’t que t’apropes a la mateixa intersecció amb un altre cotxe que ve en la teva direcció (la situació de l’accident).
Després de sis sessions el pacient va conduir un altre cop sense por. No retorn de la por en un seguiment de 3 mesos.
TEMA 4: EMOCIONS Definició: resposta afectiva relativament curta i intensa que normalment involucra un nombre de sub-components o dimensions (sentiments subjectius, activació fisiològica, expressió, tendència a l’acció i regulació) més o menys sincronitzats. L’emoció s’orienta cap objectes específicament i port durar des de minuts fins a hores. Juslin i Sloboda,2010 ✓ Origen evolutiu: L’origen de les emocions es troba en patrons de comportament instintiu (reflexes), ajustant a situacions d’especial rellevància.
✓ Finalitat: Respondre de manera eficaç a aquestes situacions d’especial important rellevància (supervivència, reproducció...) DIFERENCIA ENTRE EMOCIÓ I ESTAT D’ÀNIM La emoció es intensa, en canvi l’estat d’ànim es més inconcret. No hi ha una causa tant especifica com les emocions.
La funció de la emoció es seleccionar aquelles accions que millor s’adapten a la situació present. En canvi l’estat d’ànim la seva funció es menys concreta, produeix un canvi de cognició o de pensament en l’individu. La durada d ela emoció es breu, i el estat d’ànim pot durar molt, dies, setmanes...
Les emocions són poc freqüents durant el dia típic (pocs moments d’emocions pures com alegria, por, ràbia...). Però la gent en el seu dia a dia experimenta (sent) alguna cosa contínuament (estat d’ànim positiu, baix...) Perspectiva funcional: La idea de les emocions són bastant universals.
Exemple: Juego de Tronos En un capítol nou, la gent filmava la reacció de altra gent. Reacció del capítol nou de la temporada 3. “ Boda roja” Reacció imprevista, desagradable, horror... Observem sorpresa, por... Totes les reaccions són similars (tapa la boca, tirar cap enrere...). És una reacció espontània que implica el mateix en totes les persones. Això ens diu, que és una emoció, es intensa, curta, especifica...
Ens indica que les reaccions emocionals las expressions facials universalment són les mateixes. Són reaccions filogenèticament evolutives i es donen pràcticament de la mateixa manera en tots els individus.
Què causa la emoció? (Perspectiva biologica vs. cognitiva) Perspectiva biològica: Els nadons mostren algunes emocions, els animals també mostren por, les emocions són automàtiques, les reaccions fisiològiques són les més importants i desprès li donaré un significat a la emoció.
Perspectiva cognitiva: Les persones han de avaluar cognitivament, han de donar sentit aquesta emoció, perquè es doni la activació fisiològica.
• PUNT DE VISTA BIOLÒGICA: Es important, perquè els nadons, animals...de entrada també mostres respostes emocionals.
Sabem que les drogues, estimulacions... poden provocar emocions...
Ekman (1992)  Les emocions són successos ràpids, que duren poc i sovint són automàtics o involuntaris. Per tant, tot i que hi ha contribucions socials, culturals i cognitives en l’experiència emocional, la biologia està en el fonament de l’emoció.
L’experiència emocional es pot induir mitjançant procediments no cognitius, com per exemple estimulant el cervell o l’activitat de la musculatura facial. També drogues modifiquen emocions. Una pacient mitjançant Elèctrodes al nucli acumbens (nucli del plaer), és una pacient depressiva, ella pressiona el voto, i té sensacions de plaer (caràcter sexual). Si tu pots canviar la emoció estimulant àrees del cervell, és molt biològic.
Els episodis emocionals sovint són dificils de verbalitzar, i per tant han de tenir un origen no basat en el llenguatge.
✓ Circuit de Papez (1937): Psiquiatra que proposa que hi ha una sèrie de estructures (hipotàlem, nucli talàmic, cingulat, hipocamp...) són mecanismes i parts que provoquen les funcions de les emocions. És el sistema límbic.
• PUNT DE VISTA COGNITIU L’aspecte més important de la emoció és la cognició. La part fisiològica es important, però també ho important per desencadenar la resposta és la part cognitiva, per justificar la resposta, sense una valoració de la situació (si es bona o dolenta, perillosa o no) no hi haurà un desencadenament fisiològic. La emoció ve justificada per la cognició que jo faig.
L’activitat cognitiva és un prerequisit necessari per l’emoció. Si s’elimina l’element cognitiu, l’emoció desapareix.
Sense una valoració (appraisal) del significat d’un succés i de com afecta al benestar de la persona, no hi ha motiu per una reacció emocional (Lazarus). La valoració cognitiva posa les bases per a que es pugui donar l’experiència emocional.
Es pot processar informació sense experimentar emocions (Scherer).
Les emocions s’entenen millor en un context social i/o cultural (Averil). Les emocions tenen un context social...
• LA VISIO DELS DOS SISTEMES: Proposta de Buck (1984) Els dos sistemes estan sincronitzats que activen i regulen les emocions. El sistema biològic (fisiològic) és el innat, espontani, reacciona involuntàriament a un estímul emocional, i és el més antic. El cognitiu dona la resposta interpretativa i social.
El sistema fisiològic va aparèixer abans en l’evolució humana (sistema límbic) mentre que el segons sistema va aparèixer posteriorment quan els humans varen sem més “cerebrals” i socials (neocórtex).
A nivell cortical les vies no són en paral·lel, per exemple quan sents por, primer s’activa una via molt ràpida (via amígdala), seguidament es fa una valoració que et fa donar un significat...
• MODEL MULTISISTEMA DE IZARD Les emocions són un fenomen complex. Izard (1993) proposa un model multisistema per explicar l’activació de les emocions.
Sistema neuronals: -Canvis en neurotransmissors (ex: disminució de serotonina, deriva depressió) -Estimulació elèctrica cerebral (ex: estimulació hipotàlem, experimentació de ira) Sistema sensoriomotors: -Feedback de les expressions facials -Feedback de la postura corporal Sistema motivacional: -Gust, olor...(ex: gust dolç, experimentem interès...) -Dolor (estímul dolorós, experimentem ira) Sistema cognitiu: -Appraisal, avaluació, atribució...(ex: jutjar un mal com a injust, experimentem ira) -Memòria (recordar una experiència pasada) Sistema “social”: no apareix en la teoria d’Izard, proposta de Reeve - Contagi social (exemple del vídeo, un comença a ballar i poc a poc es van sumant tots) -Identitat Components de l’emoció: L’emoció està formada per diversos components...
El sentiment és un dels aspectes de la emoció. Però la emoció i el sentiment no són el mateix, és un component cognitiu de la emoció.
Hi ha una dimensió més de tipus fisiològic (activació física), altre una dimensió funcional. I altre dimensió conductual o expressiva; els essers humans som molt bons interpretant les expressions facials, és una característica evolutiva, les expressions facials marquen les emocions de les persones.
• COMPONENT COGNITIU Experiència amb un significat personal. L’emoció es “sent” (sentiment) de forma autoreferencial, tant en intensitat com en qualitat. Components responsables de l’aparició de les emocions secundàries.
La auto-consciència: Es entendre el que esta passant, es a dir és un component d’aparició tardana, tant filogenèticament com ontogenèticament. Els nens petits no tenen.
Ontogenèticament sorgeix com una conseqüència del desenvolupament, contribuït a la maduració, experiència i aprenentatge social.
Controlabilitat: Atribució de locus de control sobre la situació. Quan passa alguna cosa no es controlable els sentiments són diferents quan no ho són.
Per exemple, per què s’ha produït el fet que ha provocat l’emoció? • COMPONENTS CONDCUTUALS La expressió facial, és única i tothom pot interpretar-les, es típic d’una emoció. És automàtica i té una funció social que ajuda als altres a entendre que m’hi esta passant. També les conductes no verbals com la postura, to de veu...i afrontament.
Expressió: Tota emoció comporta un patró d’activitat expressiu: un patró específic d’activitat dels músculs facials típic de cada emoció.
Funció social: -Comunicar els sentiments -Influeix i facilita la interacció (prediccions) -Crea, manté i trenca relacions Afrontament: No té un anàlisis racional -Afrontament primariCada emoció comporta tendències a l’acció que es donen de forma automàtica, sense una anàlisis racional. És més directe.
Aquestes conductes són en gran mesura innates, però també es poden aprendre.
-Afrontament secundari (cognitiu)Una segona línea d’acció resultant de consideracions addicionals a les proporcionades per les avaluacions automàtiques que donen lloc a l’episodi emocional.
• COMPONETS FISIOLÒGIC-BIOLÒGIC És la afectació dels Sistemes nerviosos, endocrins, hormonals, neuronals...Tot això regula l’organisme per afrontar conductualment la situació.
HI HAN DOS GRANS GRUPS D’AUTORS...
Els que consideres que hi ha emocions primàries. Són emocions discretes que entre si són diferents que es combina’n i formen altre més complexes (fenomen discret).
Hi ha altre perspectiva de autors que consideren les emocions com dimensions. Les emocions esta dintre de un continu. Es a dir, entre una situació molt desagradable i una altre agradable com la consideres? Depèn de l’individu.
• TIPUS D’EMOCIONS Primàries, són les bàsiques i innates. (Alegria, Sorpresa, Por, Ira...) Secundàries, són la combinació de les primàries.
Quantes emocions primàries hi ha? Solomon (1980) 2 emocions (procesos hedònics contrapossats) Gray (1994) 3 emocions: BAS (alegria), BIS (ansietat), fight-or-flight (ira/por) Ekman (1994)6 emocions que corresponen a expressions facials universals...
Izard (1991)10 emocions… EMOCIONS PRIMÀRIES: Segons Ekman les emocions primàries: 1.Són innates (no adquirides) 2.Apareixen en les mateixes circumstàncies per tothom (una pèrdua personal fa que tothom estigui trist, independentment de la seva edat, cultura...) 3.S’expressen d’una forma única i indistintiva (expressió facial) 4.Evoquen diferents respostes fisiològiques.
• Emocions Bàsiques IRA: Apareix davant l’experiència d’una restricció i davant la interpretació que els plans d’algu s’han frustrat per un força exterior. També per la traïció de la confiança, rebre crítiques no mesurades, falta de consideració per part dels altres...
Porta a la lluita contra la situació de restricció.
POR: Apareix davant situacions d’amenaça o de mal que són difícils de solucionar o que ens superen... Porta a la defensa o la fugida de la situació que produeix la por.
FASTIG: Apareix davant objectes potencialment contaminants o deteriorats (depèn de la cultura en la que es trobi la persona). Bebès només davant sabors amargs o agres. Nens de 4 a 8 anys davant altres sabors apresos.
Adults, pot entendre’s a aspectes més complexos: contaminació corporal (higiene personal, gore, mort), contaminació interpersonal “moral (abús de menors, incest, infidelitats...). La funció de la repugnància és el refús de l’objecte.
SORPRESA: Apareix davant de situacions o objectes inesperats. Des del punt de vista neuronal i d’activació, porta a un increment d’activitat (també increment d’activació dopaminèrgica). Porta a l’exploració de la novetat o el canvi d’atenció cap al nou objecte.
TRISTESA: Apareix davant l’experiència de separació i fracàs. Porta a iniciar accions per reduir les circumstànices que l’han provocat. Si no hi ha manera de solucionar-ho (ex: mort, ruptures sentimentals sense solucions....) pot portar a la inactivitat per allunyar-se de la situació.
ALEGRIA: Apareix davant de situacions agradables o desitjades. Te una doble funció: Facilitat el desig de participar en activitats socials (somriure facilitat interacció social) i el sentiment agradable indueix a repetir l’ambient o situació on s’ha produït.
Tristesa i Fastig no són emocions base, les demés són innates, perquè? Les emocions bàsiques o primàries es poden combinar entre elles, y donar lloc a noves emocions (emocions derivades). (Plutchik) EMOCIONS SECUNDARIES: Sorgeixen de les primàries i derivades com a conseqüència d’un processament cognitiu conscient. Es a dir, no només serien la combinació de les primàries sinó que són més la suma dels aspectes cognitius.
Les teories dimensionals o Dues dimensions (model circumplex) Proposen que hi ha eixos importants, i quan passa alguna cosa rellevant s’activen, i el que acabem sentint ( es produeix la valència (per exemple plaer o desplaer), i un cert grau de activació / arousal (per exemple si es mor algú ens desactivem) és la emoció. Estan relacionades amb els eixos.
VALÈNCIA: Els estat emocionals s’experimenten com positius o negatius, bons o dolents (animals, tenen atracció cap els estímuls agradables, i evitació cap als negatius).
ACTIVACIÓ o EXCITACIÓ: Component fisiològic. Per exemple. Agitació que acompanya a emocions com ira o alegria; falta d’impuls que acompanya la tristesa.
Perquè no tenim un continu (fixar en el cercle)? Dons perquè les emocions són intenses.
En aquesta teoria no hi ha emocions bàsiques, hi ha dimensions (plaer/displaer – activació o exitació) amb nivells de activació.
o Tres dimensions: Existeixen propostes amb més eixos (tres, quatre...).
- exemple amb valència x arousal (activació) x potència (tesiórelaxació)(Osgood, May & Miron, 1975) -exemple amb valènica x arousal x potència x predictabilitat (Fontaine et al. 2007) Arousal (nivell d’activació) Excitació Segona cançó ( desagradable) (agradable )València Primera cançó Baixa excitació Exercici de classe: posem una musica cadascun hem de posar en quin eix ens anem trobant conforme escoltem la musica.
Primera cançó: ens situem en una valència positiva, mes o més poc activa al principi però va guanyant força.
Emocions que ens desencadena: nostàlgia, calma, pau, tristesa...diríem que són emocions? Més bé sentíem el que escoltàvem.
Segona cançó: Es intensa, intensitat de valència i intensitat de activació. Emocions que ens desencadena: tensió, rebuig, temperament, inquietud, excitació, força...
En la primera la gent es capaç de situar-se, però ha evocat alguna emoció? Des de un punt de vista discret les emocions són difícils de descriure.
METODES DE INDUCCIO EMOCIONAL • Mètodes per induir emocions (laboratori) ✓ Manipular els aspectes cognitius de la persona: -Fent una lectura de llegir frases auto-referencials.
-Record d’esdeveniments afectius passat.
-Càlcul aritmètic induint estrés per mesurar el arousal.
-Modificació del autoestima.
✓ Manipulació de variables fisiològiques: -Injecció de adrenalina, la gent es nota nerviosa, la gent experimenta por, agobio...
-Estimulació elèctrica intracraneal.
✓ Manipulació de variables conductuals: -Modificant la expressió facial, els efectes produïts són molt petits...
✓ Altres mètodes: -Audició de musica -Presentació de olors -Fotografies amb diferents categories emocionals, donar recompenses...
Ho que se utilitza més són les presentacions de les imatges positives, el sistema es diu “International Affective Picture System) Exemple: Val: 8’28 Ar: 4’10 Do: 6’55.
Aquest sistema de imatge té un problema, el problema és del model bidimensional? Si aquest model fos cert...
Hi ha imatges amb alta activitat y arousal alt (tipus sexual), activitat baixa i molt agradable (imatges de tendresa). Hi ha imatges més fortes que fan desactivació (com persones mortes...) TEORIES DE LA EMOCIÓ • Teoria de James-Lange Les emocions s’han d’entendre com un tipus especial de sensació.
La percepció d’una sèrie d’estats fisiològics interns (batecs, suor...) és allò que a trobar una certa emoció.
Hi ha una activació fisiològica, el meu cervell dona una interpretació a aquesta activació.
“no plorem perquè estem tristos, estem tristos perquè plorem” • Teoria de Cannon-Bard Primer es percep l’estímul, s’activa el tàlem i es provoquen dos efectes simultanis: a) activació muscular i vísceres b) feedback informatiu al còrtex i es produeix experiència emocional.
La emoció i canvis corporals es donen alhora i no hi ha relació causal entre ells, es a dir, la interpretació de la emoció com la activació de la emoció es produeix en paral·lel.
TEORIES COGNITIVES • Teoria bifactorial de Schachter-Singer Marañon (1927): Interessat en la resposta del cos humà quan se li injecta adrenalina a persones sanes. Hi havia gent que afirmava que experimentaven emocions. Només experimentaven una emoció la gent que sabia el que passava a l’experiment.
Ell afirma perquè hagi emoció ha de produir-se un impacte fisiològic (que puc provocar de manera artificial amb la adrenalina) però també necessito una cognició (una explicació). Si rebo informació d’aquest impacte puc inventarme la cognició, el cervell posa en marxa mecanismes per explica el que provoca aquest impacte, si la explicació no es immediata, cerca en experiències presents o del passat. Dues emocions diferents poden compartir el mateix substrat fisiològic, però el cervell les explica de formes diferents.
La emoció necessita d’una explicació en el meu context.
Teories més modernes (cognitives) • MODEL DE LAZARUS (1966) La característica de l’estímul i com jo les interpreti o valori (appraisal) determina les emocions discretes que experimentem. Ho fonamental de la emoció es la explicació o valoració. Aquesta interpretació poden canviar la nostra emoció.
-Característiques del estímul ( novetat, intensitat, predictibilitat...) -Significat de l’estímul -Capacitat per afrontar la situació -Creences i valors Posa de manifest el valor crític de l’avaluació relacionada amb les emocions. Posteriorment es considera que la primera avaluació por ser inconscient.
TEORIES EVOLUTIVES • DARWIN (1859) i EKMAN En el llibre L’expressió de l’emoció a l’home i els animals, Darwin analitza les formes en què tots els animals (humans i no humans) expressem les nostres emocions, i s’intenta trobar tres universals resultats d’adaptacions al medi.
Cent anys desprès Ekman recupera la teoria de Darwin, i estudia les expressions emocionals per tal de demostrar que les emocions són trets biològics generals presents en tots els humans.
TEORIES PSICOBIOLOGIQUES • LeDoux (1994) I LA TEORIA DE LA DOBLE VIA És molt important per entendre la por. Existeixen dos sistemes o vies neurobilògiques.
Quan hi ha un estímul potencialment perillós, va per dues vies: a)Una primera via que es súper rapida que passa per la amígdala, y que aquesta via els estímuls potencialment perillosos i activa el Sistema nerviós autònom (es la via extralemniscal). És una via més curta i filogenèticament més antiga, uneix el tàlem amb la amígdala i fa un anàlisis ràpid i poc elaborat.
b)Hi ha una altre via que és més cortical, a nivell de còrtex; es on es dona la valoració, si el estímul no es perillós o si. Es una valoració més sofisticada.
• DAMASIO I LA HIPOTESIS DEL MARCADOR SOMÀTIC Pacients amb el area medial prefrontal lesionada, no eren capaços de avaluar les seves conductes . Aquestes àrees que són les encarregades d’avaluar les emocions.
Damasio, afirma que la presa de decisions no depèn únicament de processos racionals, sinó que aquests es troben assistits per processos de tipus irracional que faciliten la presa de decisions.
La escorça prefrontal del cervell, és el sistema que integra la informació emocional amb la presa de decisions. Davant de diferents opcions, el còrtex prefrontal crea una representació de la reacció emocional que la situació desencadenarà un marcador somàtic, que simplifica la presa de decisions.
TEORIA DEL PROCÈS OPONENT (SOLOMON & CORBIT, 1973-74) És una teoria homeostàtica: la finalitat del procés oponent és mantenir l’equilibri de l’organisme.
1) Les reaccions emocionals són bifàsiques. Participació de dos processos: primari (A) i oposat (B) 2) La reacció (resposta emocional) primària es debilita amb l’estimulació repetida.
3) Aquest debilitament va acompanyat de l’enfortiment de la reacció (emocional) oposada.
...

Tags:
Comprar Previsualizar