Estructura Social [apunts] (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura Social
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 09/10/2014
Descargas 48
Subido por

Descripción

Apunts del 2013 amb el professor Óscar Rebollo.

Vista previa del texto

Estructura social Anna Prats Marín L’evidència  de  la  desigualtat     Què  és  la  desigualtat  social?     La   desigualtat   social   és   el   resultat   d’un   accés   no   equilibrat,   desigual,   a   recursos   i   posicions   socialment   valorats.   S’inclouen   recursos   materials   (diners,   inversions,   patrimonis...)   així   com   recursos  immaterials,  de  tipus  més  simbòlic,  com  l’accés  al  prestigi  o  al  poder.   Ex:   El   capellà   d’un   poble   pot   no   tenir   molts   patrimonis   ni   molts   diners   (recursos   materials)   però  té  molt  prestigi  e  influeix  en  la  comunitat  (recursos  simbòlics)     El   poder   és   la   capacitat   per   prendre   decisions   que   afecten   a   altres   persones   independentment   de  la  voluntat  d’aquestes  altres  persones.     En  quant  a  les  posicions,  ens  referim  tant  a  posicions  econòmiques  com  laborals.  Quin  càrrec   ocupem  en  la  societat  (picapedrer  o  executiu  d’una  multinacional).  Encara  que  quan  parlem  de   desigualtat   no   hem   de   fixar-­‐nos   únicament   en   els   aspectes   socioeconòmics,   ja   que   també   intervenen  altres  aspectes,  com  les  institucions  (església,  escola,  empresa...).     En  les  societats  capitalistes  pareix  que  els  recursos  que  determinen  la  desigualtat  és  l’accés  a   recursos   materials.   Això   succeeix   en   les   societats   materialistes   però   no   es   pot   generalitzar   ja   que  no  en  tots  els  països  del  món  impera  aquest  tipus  de  sistema  econòmic.   Ex:  En  les  ètnies  o  països  del  tercer  món  la  desigualtat  s’amida  per  altres  factors.     Mapa  de  les  desigualtats     Podem  trobar  tres  dimensions  en  quant  a  les  desigualtats:   -­‐ECONOMIA:  Posicions  que  donen  accés  a  recursos  materials  o  econòmics.     -­‐PODER:   Posicions   que   donen   accés   a   poder.   (Tenir   poder   és   tenir   la   capacitat   de   prendre   decisions  que  afecten  a  un  grup  de  persones  independentment  de  la  voluntat  d’aquestes).   -­‐ESTATUS:   Posicions   que   donen   accés   a   un   estatus   social.   (L’estatus   és   la   “consideració”   que   tenen  els  altres  de  nosaltres).           Aquestes   tres   dimensions   es   condicionen   entre   elles.   Qui   té   poder   pot   accedir   a   recursos   econòmics  de  prestigi,  o  viceversa.     Conceptes  i  comentaris  importants     1   Estructura social Anna Prats Marín Mentre  que  la  desigualtat  fa  referència  a  l'explicat  en  l'anterior  mapa  de  poder,  les  diferències   són  característiques  individuals  (sovint  naturals  o  biològiques)  que  es  poden  fer  servir  o  no  per   justificar  les  desigualtats.   La   desigualtat   és   una   característica   universal.   Totes   les   societats   tenen   algun   tipus   de   desigualtat.   Així  doncs,  la  desigualtat  és  universal  i  està  present  en  totes  les  societats  humanes,  però  això   no  significa  que  sigui  “natural”,  sinó  que  és  un  fet  social.  És  social  perquè  en  cada  societat  s’ha   donat   de   formes   diferents.   Una   desigualtat   sol   mantenir-­‐se   en   una   societat   quan   aquesta   és   acceptada   per   les   persones   que   la   pateixen   mitjançant   normes,   valors,   ideologies,   etc.   que   legitimen   la   desigualtat.   És   a   dir,   cap   desigualtat   es   mantén   en   el   temps   si   no   té   un   sistema   de   legitimació.     Desigualtat  i  injustícia   Desigualtat   i   injustícia   són   dos   conceptes   que   sovint   estan   relacionats   i   donen   lloc   a   un   concepte   que   s’anomena   igualtat/desigualtat   d’oportunitats.   La   igualtat   d’oportunitats   ve   condicionada,   tanmateix,   pels   recursos   dels   que   es   disposa   i   de   la   situació   inicial   de   cadascú   (pel  que  fa  a  renta  familiar  o  altres  conceptes,  per  exemple).     Col·∙lectius  i  desigualtats  socials   Cal   tenir   en   compte   que   en   l’estudi   de   les   desigualtats   pel   que   fa   aquesta   assignatura   ens   centrarem   en   col·∙lectius   determinats   (ex:   dones   immigrants,   assalariats,   persones   amb   uns   ingressos  X,  etc.)  i  mai  o  gairebé  mai  de  persones  concretes.   Des  d’una  altra  perspectiva  podem  dir  que  les  diferències  socials  són  configuradores  de  grups   socials  i  estructuradores  de  la  societat  pel  que  fa  a  la  creació  d’aquests  grups.   Ex:   si   ens   referim   al   col·∙lectiu   de   dones   immigrants   tenim   en   compte   la   seva   desigualtat   respecte  a  un  altre  grup.     El   conjunt   de   les   desigualtats   socials   defineix   un   “nosaltres”   i   un   “ells”.   (nosaltres,   els   treballadors,   i   ells,   els   empresaris).   Sovint   aquestes   diferències   de   grups   evolucionen   fins   a   formar   infraestructures   o   institucions   pròpies   de   determinats   grups   (sindicats,   partits,   associacions  feministes,  etc).     Origen  de  les  desigualtats  socials   Pensem  que  les  desigualtats  socials  són  fruit  de  la  societat,  no  són  una  construcció  natural  com   sí   es   podria   pensar   que   són   les   diferències.   Prova   d’això   és   que   societats   diferents   donen   sistemes  de  desigualtats  diferents  (societat  de  castes,  societat  capitalista,  etc.).  També  és  cert   que  no  coneixem  societats  on  no  s’hagin  donat  desigualtats.   Tanmateix,   hem   de   tenir   en   compte   que   en   les   societats   en   les   què   no   hi   hagi   excedent   econòmic  és  difícil  pensar  en  importants  desigualtats  econòmiques  (seria  el  cas  de  les  societats   recol·∙lectores  i  caçadores  anteriors  al  neolític).  Tot  i  això,  podem  pensar  que  les  desigualtats   en   aquestes   societats   serien   d’un   altre   tipus,   de   poder   o   d’estatus   (és   lògic   pensar   que   el   bruixot  del  grup,  el  cap  de  la  tribu  i  la  resta  del  clan  tinguessin  estatus  (és  lògic  pensar  que  el   bruixot  del  grup,  el  cap  de  la  tribu  i  la  resta  del  clan  tinguessin  estatus  i  poder  distints).     Per  què  estudiem  les  desigualtats?     Segurament  perquè  tenir  una  idea  de  com  funcionen  les  desigualtats  en  la  pròpia  societat  es   bo  per  construir  un  criteri  propi  com  a  ciutadans.  I  no  només  això,  l’estudi  de  les  desigualtats,   que  són  estructuradores  de  la  societat,  permet  trobar  explicacions  als  fenòmens  socials.   A  més,  les  desigualtats  condicionen  des  del  punt  de  vista  individual  i  col·∙lectiu  l’assoliment  de   gairebé  totes  les  fites  vitals  individuals  i  pràcticament  tot  els  fenòmens  socials.         2   Estructura social Anna Prats Marín El  per  què  de  les  desigualtats     Conceptes  bàsics  sobre  els  actors  socials   Per   donar   explicacions   als   canvis   socials   estructurals,   direm   que   responen   a   l’estratègia   i   l’organització  dels  actors  socials  en  favor  dels  seus  interessos  per  modificar  o  no  el  mapa  de  les   desigualtats.   Un   grup   social   és   un   conjunt   de   persones   que   presenten   unes   característiques   que   decideix   l’investigador  que  ens  interessen  per  al  nostre  objecte  d’estudi.   Un  actor  social  no  connota  una  característica,  sinó  una  voluntat  d’acció.  Són  grups  que  tenen   organització,  estratègia  i  acció.  Ex:  CGT,  Nueva  Rumasa,  Greenpeace...   Quan  es  parla  d’actor  social  es  parlen  de  dos  aspectes:   -­‐  Organització  col·∙lectiva   -­‐  Capacitat  d’agència   Ex:  un  grup  social  serien  els  treballadors  i  un  actor  social  seria  un  sindicat  encara  que  no  hi  ha   una   relació   directa   entre   els   treballadors   i   els   sindicats,   ja   que   un   treballador   pot   o   no   estar   d’acord  amb  el  sindicat.     Tipus  d’actors  socials   Bàsicament  es  troben  tres  tipus  d’actors:   § Actors   que   funcionen   amb   lògica   mercat.   Són   empreses   que   es   mouen   amb   la   maximització  de  beneficis.  Ex:  El  Corte  Inglés  àMERCAT   § Actors  que  funcionen  amb  lògica  estat  de  béns  públics  i  d’interès  general.  Ex:  Govern,   Parlament,  Tribunal  de  Justícia,  Administració...  àESTAT   § Actors   que   organitzen   i   representen   interessos   de   la   ciutadania:   organitzacions   i   associacions   que   representen   interessos   de   la   ciutadania,   especialment   les   que   emergeixen  per  raó  d’una  desigualtat  (de  classe,  de  gènere,  d’edat,  etc.)  Ex:  sindicat,   grup  feminista,  moviments  socials...  à  SOCIETAT  CIVIL     No  ens  interessen  totes  les  associacions,  sinó  les  que  neixen  per  raó  d’una  desigualtat.   Aquestes   relacions   entre   els   actors   socials   sempre   tenen   doble   cara   entre   el   conflicte   i   la   negociació  o  cooperació.       L’estructura  social  com  a  procés     La  tasca  de  la  investigació  social   L’estructura   social   té   interès   en   contestar   a   la   pregunta   “Qui   te   què   i   per   què   en   la   nostra   societat?”.  És  a  dir,  explicar  quins  grups  socials  tenen  una  determinada  posició  dins  un  àmbit   degut  al  que  han  fet  els  actors  socials.   • QUI:  Quan  es  parla  del  “qui”  no  ens  interessen  persones  concretes,  sinó  grups.     • QUÈ:  Posicions  que  donen  accés  a  recursos  econòmics,  poder  i  estatus.     • PER   QUÈ:   Depèn   de   l’actuació   o   estratègies   dels   diversos   actors   socials   tant   del   mercat,  estat  o  societat  civil.   Si  només  ens  preocupés  el  “qui  te  què”  només  faríem  una  estratificació  de  la  situació  i  de  fet  la   necessitem,  però  no  ens  hem  d’aturar  aquí,  sinó  que  s’ha  de  respondre  el  per  què  per  poder   explicar   l’estructura   social   com   a   procés.   Per   donar   resposta   a   aquest   procés   s’ha   d’analitzar   històricament.   Analitzar  l’estructura  social  és  analitzar  les  relacions  entre  els  actors  socials  entre  el  conflicte  o   el  consens.   Les   relacions   entre   actors   socials   tenen   una   doble   cara:   el   conflicte   i   la   cooperació.   Per   exemple,  entre  treballadors  i  empresaris  hi  ha  interessos  diferents  i,  per  tant,  conflictes,  però   també   objectius   comuns   i,   així   doncs,   cooperen.   L’estructura   social   ha   d’identificar   si   hi   ha     3   Estructura social Anna Prats Marín conflicte   o   cooperació   entre   els   diferents   actors   socials.   És   a   dir,   s’han   de   detectar   els   jocs   d’aliances.     Els  conflictes  socials   El   conflicte   social   pot   expressar-­‐se   de   diferents   maneres   i   aquests   poden   ser   latents   o   manifests.     La  importància  de  la  família  com  a  institució  social     La   família   és   un   component   condicional   bàsic   en   la   societat.   Ajuda   a   socialitzar   els   valors,   serveix  per  a  la  transmissió  de  béns  en  les  societats  capitalistes,  fa  de  “coixí”  en  les  situacions   desfavorables.  A  més,  també  dota  d’estatus  els  seus  membres  i  els  ubica  en  una  certa  posició   social.   Ex:   una   dona   o   un   jove   que   no   treballa,   no   té   ingressis   ni   estatus,   etc.   seria   potser   considerada   “marginada”   des   d’una   perspectiva   individual,   però   sovint   no   ho   és   en   tant   que   forma   part   d’una   unitat   familiar.   A   més,   el   canvi   recent   en   l’estructura   familiar   serà,   segurament,  un  factor  de  canvi  en  l’estructura  social  determinant  en  els  temps  vinents.     Estudi  de  la  mobilitat  social   Normalment   estudiem   les   desigualtats   i   l’estructura   social   parant   esment   en   els   grups   socials   i   com  determinen  els  canvis  socials  les  accions  del  grup  social.  En  canvi,  si  ho  estudiem  des  del   punt   de   vista   de   la   mobilitat   social,   tindrem   en   compte   les   trajectòries   de   persones   individuals   per  explicar  els  canvis  socials.   La   mobilitat   social   és   el   canvi   de   posició   en   l’estratificació   social   que   experimenta   una   persona   en  relació:   1) la  mobilitat  intergeneracional  (la  posició  que  ocupaven  els  seus  pares)   2) la  mobilitat  intrageneracional  (la  posició  que  ocupava  aquesta  mateixa  persona  en  el   moment  de  la  seva  incorporació  en  el  mercat  laboral)   Pot  ser  ascendent  o  descendent.   Alguns   autors   tracten   no   només   la   mobilitat   social   vertical   (en   l’estratificació   social),   sinó   també  horitzontal  (geogràfica).  Nosaltres  ens  centrarem  només  en  la  vertical.   L’estudi  de  la  mobilitat  social  interessa  perquè  en  el  sistema  de  desigualtats  actual,  el  sistema   de   classes   és   pràcticament   l’únic   de   la   història   que   es   justifica   i   es   legitima   a   si   mateix   presentant-­‐se  com  a  obert,  és  a  dir,  que  la  mobilitat  social  és  possible.  Aquesta  legitimació  té   un  marcat  component  ideològic,  ja  que  el  culpable  dels  mèrits  o  els  fracassos  d’un  individu  és   només  d’ell  mateix  (és  a  dir,  és  profundament  individualista).   Hi  ha  tres  preguntes  clau  sobre  l’estudi  de  la  mobilitat  social:   • Amb   quines   pautes   es   dóna?   Tradicionalment   s’ha   atribuït   a   la   meritocràcia   i   l’educació.  Tanmateix,  no  és  clar  si  realment  és  tan  important.   Ex:  en  les  classes  socials  mitjanes  dels  anys  70  es  demostra  que  sí,  però  actualment  els   estudis   majoritàriament   ho   desmenteixen   (darrerament   s’ha   identificat   la   mobilitat   social  en  les  classes  més  altes  amb  la  corrupció  política).   • En  quin  grau  es  dóna?  És  a  dir,  si  és  possible  passar  de  la  base  a  la  cúspide  la  piràmide   o  si  l’ascens  o  el  descens  es  dóna  però  no  serveix  per  escalar  o  descendir  molt.     Ex:  passar  del  lloc  63  al  61  no  és  un  canvi  significatiu.   • Quant   es   dóna?   És   a   dir,   si   es     dóna   sovint;   a   quin   percentatge   de   la   societat   pot   arribar  a  afectar.   Tanmateix,   la   mobilitat   té   causes   estructurals.   És   a   dir,   depèn   de   les   condicions   socials   i   històriques   de   cada   moment.   Ex:   en   els   anys   80   desenvolupa   l’Estat   social   i   l’Estat   de   les   autonomies,   i   això   fa   que   hi   hagi   llocs   de   treball   que   permetin   la   mobilitat   social.   En   canvi,   actualment  l’estat  social  està  en  retrocés  i  el  mercat  laboral  en  profunda  contracció,  fet  que  fa   que  sigui  molt  més  difícil  trobar  treball  i,  per  tant,  ascendir  socialment.     4   Estructura social Anna Prats Marín Hi  ha  diverses  teories  sobre  la  mobilitat  social.  La  tradició  més  liberal   i   funcionalista  defensa   que  la  mobilitat  social  és  sobretot  ascendent  i  que  la  societat  capitalista  tendeix  al  progrés  i  a   la   generalització   de   les   classes   mitjanes.   Les   tradicions   més   marxistes   defensen   que   el   capitalisme  tendeix  a  la  precarització  i  la  obrerització  de  gran  part  de  la  societat.  Per  últim,  la   tradició   més   institucionalista   considera   que   l’evolució   de   la   societat   i   l’assentament   de   les   classes   mitjanes   depèn   més   de   la   funció   de   les   institucions   públiques,   el   paper   de   l’Estat   i   el   desenvolupament  de  l’estat  social.     Les  desigualtats  en  les  societats  capitalistes     Les  societats  capitalistes  sorgeixen  dels  processos  i  revolucions  industrials  i  burgeses.  El  pal  del   paller   d’aquestes   societats   és   el   mercat.   Altres   societats   havien   tingut   mercat,   però   en   la   societat  capitalista  el  mercat  és  el  centre.  És  a  dir,  la  propietat  privada,  la  lliure  empresa  i  la   maximització  de  beneficis  són  bàsics  en  la  societat.     La  classe  social       La   classe   social   té   a   veure   amb   la   posició   del   poder,   renta   o   estatus   que   ocupem   en   el   sistema   productiu,   en   el   mercat,   en   la   base   econòmica   de   la   societat.   Són   grups   conjunts   dels   que   ocupen  un  lloc  semblant  en  el  sistema  productiu.   Les   desigualtats   de   classe   són   les   desigualtats   segons   renta,   estatus   i   poder   en   el   sistema   productiu.  El  marxisme  clàssic  distingeix  entre  els  propietaris  i  els  no  propietaris  dels  mitjans   de  producció,  però  podem  anar  més  enllà.     El   mercat   és   generador   de   desigualtats   de   classe.   Tanmateix,   l’estat   de   la   desigualtat   és   el   resultat  no  només  de  la  desigualtat  que  genera  el  capitalisme,  sinó  també  del  contrapès  que   genera  el  sistema  de  drets  dels  ciutadans.     Segons  Marshall,  les  revolucions  burgeses  han  dut  diverses  onades  de  drets.  La  primera  foren   els  drets  civils  i  individuals.  Més  endavant,  la  segona  onada,  porta  els  drets  polítics.  La  tercera   onada,  és  la  dels  drets  socials,  el  que  Marshall  anomena  “el  dret  a  un  benestar  mínim”,  és  a   dir,  dret  a  la  sanitat,  l’educació,  els  drets  laborals,  etc.  Així  doncs,  les  desigualtats  de  classe  que   crea  el  mercat  són  en  part  contrarestades  pels  drets  socials  que  conquereix  la  societat  civil.     Tanmateix,  aquesta  conquesta  de  drets  socials  no  és  lineal  com  apunta  Marshall,  sinó  que  el   que   avui   són   conquestes,   demà   poden   ser   retrocessos.   A   més,   fora   del   context   d’Europa   central  i  del  nord,  les  tesis  de  Marshall  no  tenen  gaire  sentit.       Altres  eixos  de  desigualtat  més  enllà  de  la  desigualtat  de  classe     Hi  ha  altres  eixos  de  desigualtat  més  enllà  de  la  desigualtat  de  classe?       Desigualtat  de  gènere   Per  exemple,  la  desigualtat  de  sexe  entre  homes  i  dones  és  independent  de  les  desigualtats  de   classe?  Sí,  però  també  estan  relacionades  amb  les  desigualtats  de  classe  encara  que  es  poden   explicar  sense  recórrer  a  les  desigualtats  de  classe.   Quan   es   parlen   de   desigualtats   relativament   independents   de   les   desigualtats   de   classe   ens   fixem  en  un  concepte  anomenat  “les  divisions  socials  del  treball”  per  explicar-­‐les.   A  les  societats  humanes  és  difícil  trobar  una  societat  en  la  qual  tothom  es  dediqui  al  mateix  i   faci   les   mateixes   tasques.   El   treball   necessari   en   una   societat   està   distribuït   socialment,   de   forma  que  a  uns  grups  socials  se’ls  encarreguen  unes  tasques  i  a  uns  altres  grups  socials  altres.   Les   desigualtats   apareixen   quan   veiem   que   hi   ha   determinats   col·∙lectius   (ser   jove/major,   ser   dona/home...)  que  per  tenir  unes  determinades  característiques  la  societat  els  assigna  un  tipus     5   Estructura social Anna Prats Marín de   treball   que   no   només   és   diferent,   sinó   que   té   recompenses   desiguals,   i   aquí   radica   el   problema.     Les   desigualtats   de   gènere,   ètniques,   generacionals,   etc.   tenen   a   veure   amb   les   divisions   del   treball  ètniques,  generacionals,  de  gènere...  La  societat  assigna  a  cada  grup  social  un  tipus  de   treball  amb  diferents  recompenses.   Per  parlar  de  les  desigualtats  de  gènere  ens  preguntem  com  funciona  la  divisió  sexual  treball:   Hi  ha  feines  d’home  i  feines  de  dona?  Aquestes  feines  tenen  recompenses  desiguals?     Tipus  de  treball   Per   poder   parlar   de   desigualtats   necessitem   una   precisió   més,   relacionada   amb   què   s’entén   per  treball.  Existeixen  dos  tipus  de  treball:   • Treball  productiu:  serveix   per   identificar   aquell   treball   que   gestiona   una   institució   a   la   qual   anomenem   “mercat   de   treball”   i   que   es   realitza   mitjançant   una   compra-­‐venda   de   treball.  És  un  treball  remunerat.  La  recompensa  no  té  a  veure  únicament  amb  aspectes   econòmic,   sinó   que   depèn   del   treball   es   rebrà   a   part   d’un   sou,   estatus   i/o   poder.   Concepte  “ocupació”.   • Treball   reproductiu:  es  gestiona  a  través  de  la  institució  de  la  “família”  i  no  es  gestiona   mitjançant   una   compra-­‐venda.   No   té   recompensa,   no   és   un   treball   remunerat.   Concepte  “treball  domèstic”.   Com   funciona   la   divisió   sexual   del   treball   a   la   nostra   societat?   Funciona   de   manera   que   la   societat   assigna   a   les   dones   molt   més   que   als   homes   el   treball   domèstic,   que   no   té   recompenses,   encara   que   els   homes   s’estan   incorporant   al   treball   domèstic.   Encara   que   això   no  vol  dir  igualitarisme.  El  que  es  veu  a  nivell  més   profunda,  és  que  dins  el  treball  domèstic  hi   ha  diferents  treballs,  els  elements  de  logística  o  infraestructura  (fer  la  compra,  rentadora...)  i   l’altre  relacionat  amb  la  cura  o  l’atenció  de  la  família  (nens,  atenció  als  malalts...).  El  que  diuen   els   estudis   és   que   l’home   s’incorpora   al   treball   domèstic   a   les   activitats   de   logística,   ja   que   són   les  més  compatibles  amb  el  treball  productiu.   Així   com   les   dones   s’han   incorporat   massivament   en   l’àmbit   productiu,   els   homes   no   s’han   introduït  en  el  treball  domèstic  d’aquesta  manera  massiva.     Tipus  de  desigualtats  en  el  mercat  laboral   Desigualtats  de  dos  tipus  dins  el  propi  treball  productiu,  dins  el  mercat  de  treball:   • Desigualtats   verticals:   aquelles   que   duen   implícita   la   idea   de   jerarquia,   de   que   uns   tenen   més   que   altres.   Els   homes   acostumen   a   tenir   salaris   més   altes   que   les   dones,   entre   15-­‐20%   més,   més   barreres   als   accés   de   les   dones   als   llocs   directius,   pitjors   condicions  de  treball  de  les  dones...   • Desigualtats   horitzontals:   En   el   mercat   de   treball   ens   trobem   tipus   d’ocupacions   i   sectors  d’activitats  fonamentalment  destinats  a  les  dones  o  als  homes.  Aquests  sectors   feminitzats   on   la   presència   de   les   dones   és   més   present   són   els   que   van   més   associats   socialment  a  “tasques  de  dones”,  els  relacionats  amb  l’atenció  a  les  persones  malaltes,   nens,  etc.  Treballs  en  el  sector  de  la  sanitat,  educació,  etc.       Quan   alguns   factors   es   feminitzen,   aquesta   feminització   va   associada   a   la   precarització.   Els   sectors   més   masculinitzats   són   menys   precaris   que   els   que   estan   més   feminitzats.  Ex:   caixeres,   sobretot  solteres,  a  les  grans  superfícies  (dimensió  d’atenció  al  públic).   Aquesta  desigualtat  de  gènere  es  pot  explicar  sense  fer  referència    a  una  desigualtat  de  classe,   però  està  molt  relacionada  amb  les  desigualtats  de  classe,  ja  que  no  es  donen  de  la  mateixa   manera   en   les   distintes   classes   socials.   Per   tant   hi   ha   desigualtat   de   gènere   sense   tenir   en   compte  la  desigualtat  de  classe  però  aquesta  influeix  en  la  primera.   On  més  es  donen  les  igualtat  de  repartició  de  treball  domèstic  és  en  les  classes  mitjanes,  ja  que   pertanyen  de  forma  directa  (i  no  mediada)  a  la  classe  mitjana.     6   Estructura social Anna Prats Marín     Existeix  una  divisió  generacional  del  treball?   Hi  ha  grups  que  pateixen  una  desigualtat  per  la  seva  edat  (joves  i  gent  gran).     Els  joves  tenen  contractes  i  salaris  precaris,  condicions  de  professionalitat  pitjors...     Pel   que   fa   a   la   gent   gran   és   aquella   que   es   jubila   del   treball.   Per   tant   és   el   treball   el   que   determina  la  vellesa  de  la  població.   Hi  ha  condicions  en  el  mercat  determinades  per  a  un  grup  social  determinat.     Quan  es  deixa  de  fer  feina  no  solament  es  perd  una  pèrdua  salarial,  sinó  una  pèrdua  d’identitat   (et  tornes  “jubilat”)  i  de  status.     Sigui   per   les   dificultats   en   la   entrada   o   per   les   pèrdues   en   la   sortida   del   treball   el   que   condiciona  la  relació  entre  edat  i  desigualtat  és  la  condició  de  participació  en  el  mercat  laboral,   en  funció  de  l’edat.   Per   tant,   joventut   i   vellesa,   en   parlar   de   la   desigualtat,   no   es   parlar   de   biologia   sinó   d’un   conjunt   de   característiques   socials   comunes.   Els   grups   d’edat   són   per   tant   més   socials   que   biològics.   Aquestes  condicions  s’entenen  segon  la  societat,  cada  una  estableix  les  fronteres  en  quant  a   jove-­‐major-­‐vell.   La   idea   de   vellesa   es   desenvolupa   degut   a   les   tecnologies   mèdiques   i   farmacològiques   que   existeixen   en   una   societat,   que   aconsegueixen   mantenir   persones   amb   malalties   cròniques.   La   relació   de   la   edat   i   la   desigualtat   depèn   també   de   la   societat   (Ex:   en   societats   rurals   les   persones   més   velles   no   pateixen   desigualtats,   ja   que   la   edat   és   un   factor   de   prestigi,   de   coneixements   i   de   propietat).   Actualment,   en   la   nostra   societat   l’edat   són   els   que   queden   antiquats  en  el  sistema  productiu  i  no  es  poden  adaptar  a  la  nova  tecnologia.     Hi  ha  altres  factors  a  banda  de  la  desigualtat  en  el  mercat  laboral.  En  els  darrers  anys  a  Europa,   la   posició   de   desigualtat   en   relació   a   la   edat   també   té   a   veure   amb   les   polítiques   de   desenvolupament  i  despesa  pública.     En  l’estudi  d’aquest  tipus  de  desigualtat  hi  ha  tres  processos  i  debats:   1. Ruptures   que   es   produeixen   en   els   itineraris   clàssics   de   formació:   itinerari   educació-­‐ inserció-­‐emancipació   es   romp   en   els   darrers   trenta   anys   com   a   resultat   de   les   transformacions   capitalistes.   Ex:   augment   edat   escolarització,   molta   formació   que   no   assegura  una  inserció  en  el  món  laboral,  la  inserció  tampoc  és  garantia  d’emancipació   ja  que  segueixen  dependent  econòmicament  de  les  famílies  per  poder  viure  degut  als   baixos  salaris...   2. Relacions  entre  despeses  socials  i  edat:  L’Estat  de  Benestar  a  Espanya  cuida  més  a  les   persones  majors  que  als  joves.  La  proporció  de  despeses  dedicades  a  la  vellesa  és  molt   major   que   la   que   es   dedica   als   joves.   Es   pot   veure   com   una   forma   de   l’Estat   del   Benestar   d’afavorir   a   les   persones   que   ja   han   aportat   a   la   societat   com   les   persones   majors   per   contra   dels   joves,   que   encara   no   han   aportat   res   al   mercat   de   treball.   Aquest   model   beneficiaria   als   contribuents.   En   altres   països   l’Estat   del   Benestar   s’entén  com  la  prestació  de  serveis  al  ciutadà  independentment  de  la  seva  contribució,   com  per  exemple  als  països  nòrdics.     3. Relació   entre   edat   i   política:   Hi   ha   moviments,   associacions   que   siguin   característics   d’un  grup  d’edat.  Una  de  les  raons  per  la  que  els  joves  no  reben  tanta  ajuda  social  és   perquè   tenen   menor   participació   política   i   menor   capacitat   de   pressió.   En   cas   de   la   gent  major,  l’edat  és  la  raó  d’identitat  i  d’associació.  Encara  que  s’ha  de  diferenciar  la   participació   directa   a   la   política   i   la   participació   a   autoorganitzacions,   cooperacions,     associacions   que   tenen   un   fort   component   polític   però   no   són   una   participació   directa   a  la  política.  La  participació  dels  joves  apunta  en  una  doble  direcció:  millors  condicions   per  als  joves  però  també  per  a  la  població  en  general.       7   Estructura social Anna Prats Marín La  globalització     Què  és  la  globalització?   És  un  procés  econòmic,  social,  cultural  i  polític  que  comença  però  com  un  procés  econòmic.  La   globalització  modifica  les  relacions  entre  el  poder  polític  i  econòmic.  Abans  de  la  globalització   teníem  algunes  possibilitats  polítiques  de  condicionar  els  poders  econòmics.  En  la  globalització   són  els  poders  econòmics  que  intervenen  en  les  polítiques  de  l’Estat.  Des  d’un  Estat  que  pot   posar   fronteres   al   mercat   a   un   mercat   que   posa   fronteres   a   l’Estat.   L’Estat   debilita   la   seva   política  social.   En   el   fons,   promociona   l’alça   d’una   economia   que   no   produeix   res,   sinó   que   especula:   és   l’economia   financera.   La   globalització   és   el   procés   que   comença   sent   econòmic   i   acaba   influint   en   la   política.   Internet   és   funcional   a   la   tecnologia,   però   no   n’és   la   conseqüència.   No   al   determinisme  tecnològic.   El  concepte  que  descriu  correctament  el  resultat  dels  processos  de  globalització  és  el  concepte   de   dialització   o   polarització.   És   a   dir,   es   configuren   com   a   dues   societats   dins   la   mateixa   societat.   Dins   aquesta   societat   forta   també   hi   pot   haver   diferències.   També   es   crea   una   societat   dèbil,   que   o   bé   ja   ha   perdut   la   seva   font   d’ingressos   o   bé   les   veu   perillar   i   està   en   una   situació  precària.     Saskia  Sassen  i  les  classes  socials  globals   Hem   de   parlar   d’obrers   globals   o   nacionals?   Sembla   que   la   globalització   està   debilitant   el   poder   de   l’estat,   la   mobilitat   de   capital   arreu   i,   per   tant,   sí   que   hi   pot   haver   un   procés   de   globalització  de  les  classes  socials.   Saskia  Sassen  defensa  que  estem  en  procés  de  desnacionalització  de  les  classes  socials.  També   parla  de  classes  socials  de  la  globalització  i  n’identifica  tres:   § Les  elits  transnacionals:  Els  directors  de  la  globalització.  Els  grans  responsables  de  la   banca,   les   elits   polítiques,   les   institucions   transnacionals.   Tenen   estructures   que   els   articulen,  es  coneixen  entre  si.   § La  xarxa  transnacional  de  funcionaris  públics:  Els  empleats  de  les  elits  transnacionals   que   efectuen   de   manera   pràctica   la   globalització.   Tenen   estructures   que   els   articulen,   es  coneixen  entre  si.   § Els  nous  desfavorits:  Les  classes  baixes.  Els  donen  un  sentit  de  classe  l’ajut  que  reben   els  activistes  altermundistes  i  antiglobalització.     Els  globalitzadors  tenen  estructures  i  estratègies,  com  el  fòrum  de  Davos.  Tenen  un  pensament   únic..   Els   globalitzats   també,   el   fòrum   de   Porto   Allegre   i   el   fòrum   social   mundial.   Tenen   un   pensament  divers.     Existeix   alguna   relació   entre   aquesta   crisi   ecològica   i   l’estructura   i   desigualtat  social?     Existeix   una   relació   entre   l’índex   de   producció   industrial   i   l’índex   de   contaminació   atmosfèrica.   A  menor  producció  industrial,  menor  contaminació  atmosfèrica.     Fenòmens  relacionats  amb  activitats  humanes  (petjada  ecològica).  La  hipòtesi  es  pot  resumir   en  tres  punts:   • Els   efectes   tant   del   consum   de   recursos   com   i   generació   de   residus   no   tothom   la   provoca  per  igual  ni  tots  els  països  la  provoquen  per  igual.     • No  tothom  pateix  les  conseqüències  d’aquests  residus.     • Són  precisament  els  que  més  provoquen  els  que  menys  ho  pateixen.       8   Estructura social Anna Prats Marín Això  té  una  base  en  la  forma  d’entendre  de  “qualitat  de  vida”,  que  està  relacionat  generalment   amb  consumir  més  recursos  i  generar  més  residus.     -­‐  Índexs  de  benestar:  PIB,  índexs  de  producció  industrial,  etc.   La   nostra   pròpia   concepció   de   “qualitat   de   vida”,   el   paper   del   mercat   capitalista   (que   actualment   només   té   una   mirada   a   curt   termini   i   no   a   llarg   termini   com   abans,   que   ha   desaparegut).   La   crisi   socioambiental   està   totalment   arrelada   al   nostre   model   de   qualitat   de   vida   i   en   els   models   de   producció,   i   està   relacionada   amb   les   desigualtats   socials.   Hi   ha   una   esperança   (optimista)   tecnològica   per   tal   de   solucionar   aquesta   crisi.   Hi   ha   dos   tipus   de   respostes   teòriques:   • Per  una  part  es  pot  trobar  el  capitalisme  verd:  tot  segueix  igual  en  quant  a  producció   en  massa  i  consumició,  però  amb  cotxes  elèctrics,  plàstic  reciclat,  plaques  solars...   • La   teoria   de   la   societat   del   decreixement   (o   acreixement)   impulsada   per   Serge   Latouche:   l’objectiu   és   funcionar   en   un   sistema   que   no   posi   en   el   centre   d’anàlisi   l’objectiu  de  “creixement”.  El  que  es  posa  en  el  centre  de  la  teoria  del  decreixement  és   la   redistribució,   que   implica   més   igualtat   com   a   solució   de   la   crisi   mediambiental.   Això   té   repercussions   sobre   la   nostra   concepció   del   benestar   i   de   la   qualitat   de   vida.   Per   tant,   construir   una   societat   amb   altres   concepcions   de   vida   basades   en   altres   valors   que   no   incloguin   el   material.   Ir   de   societats   de   l’abundància   a   societats   de   la   suficiència.             9   ...