Baixa Edat Mitjana (1) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Baixa Edat Mitjana
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

HISTÒRIA DE L’ART: BAIXA EDAT MITJANA CLAUDIA CLARE El segle XI, va ser un segle on hi va haver la instauració de les estructures feudals, i va ser un període per les fundacions monàstiques. Durant aquest període, els monestirs no tenien una font d’ingressos però si que hi havia gran importància per les relíquies, de manera que es van multiplicar les peregrinacions. Els santuaris que tenien relíquies, rebien múltiples visites, fins al punt que no es cabia als interiors dels edificis. (Font: “Introducción al arte medieval en occidente”, Marcel Durilat).
ART ROMÀNIC Otó II i les províncies de l’imperi.
A l’entorn de l’any 1000 hi ha certs edificis importants. A l’imperi germànic hi ha una gran expansió de terreny cap al nord, cap a França, Itàlia, etc.
Es produeixen experiències constructives diferents al llarg d’aquest període.
L’emperador és el principal promotor d’aquesta època. Otó II i Otó III són els principals emperadors.
És un moment en que l’elit de l’imperi coneix un moment de sofisticació cultural, on cada vegada hi ha rituals litúrgics mes complexes, imitant l’imperi oriental.
Il·lustració 1 Imatge d’Otó II entronitzat enmig d’un gran cimbori, amb un llenguatge que recorda el món antic com una arribada classicista. Apareix com un gran antic emperador romà. Les figures que acompanyen l’emperador (eclesiàstics; bisbes, etc), són els principals col·laboradors de l’emperador.
La cort està en constant moviment, i la monarquia en general, actua i serveix com a gran catalitzador de les formes artístiques.
Ivori otonià Finals s. X. Promotor d’Otó II. Teofano i el seu fill, el futur Otó III.
La figura de l’emperador otonià arribarà a extrems gairebé inimitables en aquest període. Imatges on l’emperador i el seu fill actua com a figura de Crist.
Entronització celestial de l’emperador, evangeliari Otó III, 1000.
L’emperador surt coronat per la mà del pare, envoltat per tetramorfs.
Apareix com a Christomimetes. Manuscrit que presenta una imatge d’una teoria política que és la de la doble naturalesa del rei: cos terrenal i cos sobrenatural. Com a emperador gaudeix d’aquesta doble naturalesa. Aquesta teoria serveix per a entendre part de la monarquia. Taumatúrgia: el fet de fer miracles.
L’arquitectura encara no és ben bé romànica tot i que proposa moltes innovacions i fórmules que després seran utilitzades i desenvolupades en època romànica.
Il·lustració 2 Sant Pantaleó de Colònia, Alemanya (1000) CLAUDIA CLARE És un complex lligat a la família imperial. Al romànic les façanes tenen l’escultura monumental que es distingeix. És un element que no es trobava a l’antiguitat romana i la decoració es cenyia a les portes. Tota la façana es un registre mural dividit en pisos.
Hi ha una estructura culminat amb una mena de frontó, que està adossat a l’església, una estructura que s’ha de travessar per entrar a l’Església.
Aquesta estructura està flanquejada per dues torres. Aquesta estructura és anomenada westwerk. És una estructura que té diferents pisos. Els pisos tenen diferents capelles per realitzar temes litúrgics.
Tenia una funció de ser un mausoleu, de caràcter funerari per la princesa Teofana. El fet de voler ser enterrat lo més a prop possible a lo més sagrat, feia que sovint hi haguessin cementiris molt a prop de les esglésies. Hi havia també sepulcres a una planta baixa. ? Presència de capelles i altars als pisos, tenien una doble funció: eren o bé dedicades a personatges angèlics o bé, podien conservar relíquies. Són unes capelles aèries ja que estan a espais superiors.
Eren llocs on es feien celebracions litúrgiques protagonitzades per l’emperador. A les capelles, hi ha una escultura d’un àngel.
És una arquitectura regular, de nau central dividia en naus laterals. Té un sistema de proporcions molt important. Les naus laterals tenen la mateixa proporció, i la nau central és diferent. Gran idea del revival, es basen en l’arquitectura de Vitrubi, que creia en les proporcions i l’harmonia en l’arquitectura. Bernard d’Hildesheim tenia dues edicions de llibre de Vitrubi.
L’estructura per tant és monumental i de grans proporcions. Aquest edifici però, no té una estructura que existís en l’antiguitat, sinó que creen coses noves, no copien. Neix a partir de funcions i necessitats. Al veure la planta de l’edifici, l’edifici presenta una doble polaritat. Té dos pols: un és l’entrada, i l’altra és la capçalera on hi ha l’altar major. Gran emfatització dels dos pols, això és un element que no existia en l’antiguitat.
La separació entre la nau central i les laterals, es fa a través d’uns arcs i pilars amb un mur corregut i el sostre té cassetons.
Sant Miquel d’Hildesheim, Alemanya 1010-1033 Clara doble pluralitat de l’edifici. Té es dues capçaleres i té un transsepte que a banda i banda té dues torres circulars. A la part de l’absis hi ha una estructura semicircular gran també emfatitzada. La manera de tractar els murs és semblant als edificis paleo-cristians. Té columnes que separen les naus laterals i la central, arcs i finestres a la part superior.
Catedral de Torcello, S XI Edifici de principis del segle XI. Coetani als vistos anteriorment d’Alemanya. Aquest edifici pertany al nord d’Itàlia. Té tres naus (central i dues laterals). És un edifici longitudinal, culminat per tres absis (central i laterals). No té una estructura abans d’entrar a l’església, sinó que té una continuïtat total.
També té columnes que separen les naus laterals i la central, arcs i finestres a la part superior.
(El romànic trencarà amb la continuïtat mural.) Cluny II, segona meitat s. X CLAUDIA CLARE Un altre lloc d’experimentació serà la Borgonya. Territori del nord-est de França en la qual apareix i es funda al 910 un monestir d’importància capital a la historia d’occident, que és Cluny. Es converteix en el focus d’atenció i de donacions dels poderosos (nobles, cavallers, milites, etc), que permet el seu creixement ràpid i monumental de manera que a mitjans del segle X s’amplia enormement i dona lloc al Cluny II.
Cluny és un monestir i on es fa evident la realitat de la vida en aïllament, la vida en oració, la vida dedicada al contacte a través de la oració amb la divinitat. Des del principis del cristianisme hi havia hagut 2 tendències importants; individus que es dedicaven a la oració de dues diferents maneres: eremites (amb aïllament total) i els cenobites (viure aïllats en comunitat). Es creen certes regles i la més important és la benedictina establerta el segle VI: “resa i treballa”. Hi havia els oatores, els velatores i els laboratores. Els oratores són els monjos, els que resen i s’aïllen del món. Els laboratores són els que treballen i els velatores els que lluiten en les guerres. Apareixen els obituaris (llistes de defuncions per a recordar-los i resar per la seva ànima).
El claustre estava a la part sud de l’església; va ser reconstruït el 1040. A la planta baixa de l’ala oriental hi havia la sala capitular, el locutori i la sala dels monjos. Al primer pis hi havia el dormitori il·luminat per 97 finestres (una per monjo). Tota l’ala sud estava reservada al refetor (sala de menjador). A l’ala oest hi havia la cuina i la bodega. El noviciat (els aprenents) estaven al voltant del claustre. Hi havia un gran allotjament, molts dormitoris, 14 banys turcs (gran importància a la higiene). (Font: “Introducción al arte medieval en occidente”, Marcel Durilat).
Era una basílica de 7 trams amb naus laterals senzilles. A l’est, l’absis estava enquadrat per absidioles i criptes (llocs separats on ells monjos es retiraven per a la oració). Hi havia un porxo (galilea) posterior a la basílica. Desenvolupament del deambulatori (multiplicar els espais) amb capelles. El transsepte també es monumentalitzarà i dóna lloc a espais de l’església.
Cluny a partir de la meitat del segle X, li van donar una autoritat eclesiàstica i hi havia comunitats subjectes, de manera que va anar creant una xarxa de monestirs.
Sant Remi de Reims, França 1039-1046.
La Basílica de Sant-Remi és una abadia a Reims, França, fundada al segle VI. Des de 553 ha conservat les relíquies de Sant Remigio, un bisbe de Reims.
L'actual basílica era una església abacial; va ser consagrada pel Papa Lleó IX el 1049. La nau i els transseptes del segle XI, d’estil romànic, són els més antics; la façana del transsepte meridional és el més recent.
Sant Miquel de Cuixà, França 965-974.
CLAUDIA CLARE Maiol és el promotor i Abat Garí: reformador de monestirs mig abandonats. Va reformar aquest monestir. Havia set la mà dreta de l’abat de Cluny, i va marxar al sud fundant comunitats subjectes a Cluny. És una església de tres naus, amb un transsepte que sobresurt, una capçalera principal rectangular i quatre absidioles de planta semicircular. Al transsepte, a les finestres i als arcs que connecten la nau central amb les laterals, es conserven diversos arcs de ferradura que corresponen a la construcció preromànica. de tradició islàmica i cristiana paleo-antiga. També en tenen, a l'exterior, les dues grans finestres de la capçalera, una petita finestra al cim de la façana oest i la de l'extrem oest del mur sud.
Santa Maria de Ripoll, 1032 Cinc naus, la central amb volta de canó i separada de les laterals per grosses columnes quadrangulars, set absis, creuer als extrems del qual hi ha al costat nord la tomba de Guifré el Pilós -instal·lada el 1982- i al costat contrari la de Ramon Berenguer III. El transsepte està coronat per un cimbori efectuat el segle XI, com a element de monumentalització.
La nau té set trams que s'amplien al peus de l'edifici formant dues capelles de planta quadrada de l'amplada de les dues naus laterals, que són la base de les dues torres-campanars. Les naus dobles laterals són dividides per columnes i pilars rectangulars i a sobre dels arcs que formen aquestes columnes hi ha un fris d'arcuacions llombardes.
Les esglésies anaven enguixades i es pintaven les lesenes. Llenguatge arquitectònic efectista; arquitectura llombarda i elements llombards. Tècniques constructives que tenen les arrels a la tardana antiguitat.
Els edificis religiosos i monàstics experimentaven modificacions importants però també continuïtats.
Concepció important de volums que configuren una estructura monumental. Podríem dir que esdevé una gran escultura. Hi ha unes continuïtats, els murs, que mantenen l’estructura de l’església basilical, també amb columnes. Importància entre elements innovadors i tradicionals.
Sant Pere de Rodes,1022 És un conjunt monàstic de grans dimensions, format per l’església, el claustre i les diverses dependències monàstiques disposades al seu voltant, tot plegat organitzat en terrasses corresponents al desnivell natural de la muntanya.
L'església és de planta basilical formada per tres naus, transsepte i tres absis semicirculars capçats a llevant. La nau central està coberta amb volta de canó, mentre que les laterals presenten volta de quart de cercle i són força estretes. Totes tres naus estan dividides en cinc tramades per quatre arcs torals lleugerament ultrapassats, sostinguts per pilars que integren un doble ordre de columnes superposades amb capitells de grans dimensions, profusament decorats. Els del primer nivell són de model corinti, decorats amb fulles d'acant, volutes i alguns motius CLAUDIA CLARE zoomorfes, mentre que els del nivell superior presenten motius geomètrics i vegetals. Font: Viquipèdia Intenció de convertir Ripoll en una “Roma” a la Marca Hispànica.
Sant Vicenç de Cardona, 1029-1040 Maduresa arquitectònica. Capacitat d’assumir models. Aporta unes solucions a nivell d’estructuració de l’espai, gairebé revolucionaries; prefiguren algunes formules decisives a la definició de l’arquitectura romànica, fins i tot medieval.
És una col·legiata que es va aixecar a un castell, trobada a un lloc molt potent topogràficament. Domina tota una plana, era un lloc estratègic.
Bremond és el que governava. Volia assegurar la salvació de la seva ànima. Oliva (figura important) recomana a Bremond que faci una gran obra piadosa per salvar la seva ànima, que és una col·legiata dins del seu castell, i funda una església. A través de les obres es volia compensar els pecats i per tant salvar l’ànima.
És un edifici romànic llombard. És un edifici de tres naus (nau central gran i dues laterals). És gairebé una planta basilical. Cal tenir en compte la topografia del terreny (col·locada a l’extrem del terreny). S’hi construeix una cripta que fa de suport arquitectònic i alhora fa el seu ús. Té un petit transsepte i tres naus. El transsepte està coronat per un cimbori i destaca per la seva alçada. Té una tribuna superior i a la part inferior hi ha una galeria. La galeria és una part funerària, i la tribuna per fer una litúrgia o bé per assistir als assumptes religiosos. Està fet de pedra.
Té dues escales que pugen a l’altar, i una que baixa cap a la cripta; creant dos nivells. A la nau central hi ha un pilar cruciforme, els pilastres pugen, formen uns arcs creant la volta de canó; això es fa per dividir i subdividir l’espai. La nau central de la lateral se separa amb uns arcs, que estan al mur on al sostre hi ha aquest concepte de la volta de canó. Naixement d’una arquitectura dinàmica que crea l’estructura de trams. Això acabarà formant part de l’arquitectura del romànic i del gòtic. Al mur hi ha uns nínxols (obertures al mur). És una arquitectura molt rica que recorda a la llombarda.
Borgonya És un dels epicentres del monaquisme i les reformes arquitectòniques dels monestirs. Cluny II, encara en construcció durant la Segona meitat del S.
X, tindrà una enorme influència en els edificis propers, que prendran elements de la reforma introduïda a Cluny. Època absolutament experimental.
San Philibert de Tournus, Borgonya Primer romànic. Primera meitat del segle XI. Es construeixen varis edificis. Arquitectura amb tècnica llombarda. A l’interior té una capella a la part superior anomenada Sant Miquel. Hi ha voltes de canó orientades en horitzontal a l’absis, en comptes d’estar en vertical. Té un transsepte amb un cimbori. No té absis al transsepte, sinó que una rotonda, una capçalera de planta circular que estava a la part inferior. És una part que rememorava el sant sepulcre de Crist. La rotonda inferior és un doble cercle on es guardaven relíquies de Crist.
San Benigne de Dijon, 1a m. XI.
CLAUDIA CLARE Només es conserva la Cripta, que presenta dues voltes de columnes circulars, en relació vertical amb la capçalera. S'hi realitzaven cerimònies commemorant la resurrecció de Déu. Prenia referències d'edificis de gran importància simbòlica. Sant Sepulcre. Infl. molt present en la capçalera (Anastasi).
Cluny II Moment d’experimentació del romànic: primer romànic. Té un paper important com a edifici paradigmàtic, acabarà reunint característiques del romànic. Hug aixeca un conjunt monumental.
Normandia Prefiguració del gòtic: renuncia a la volta per fer una nau més ample i amb més obertura. Al NordOest de França s'hi erigeixen un seguit d'edificis de grans dimensions, construïts en pedra ben treballada. Constitueixen una experiència molt interessant recollida pel romànic ple: el desenvolupament del mur en alçat dels edificis, la verticalitat.
Notre-Dame de Bernay, 1024 Edifici de coberta plana. Els pilars separen les naus centrals de les laterals amb uns arcs i no tenen pilastres adossats. S’afegeix una galeria a la part superior del mur (a sobre dels arcs). Presenta tres nivells: la nau, el trifori i el claristori. També desenvolupa la capçalera, per encara no està compartimentada.
Notre-Dame de Jumièges, 1040-1070 S’experimenta amb la verticalitat. Presenta un cos occidental amb una tribuna amb finestres a l'exterior, així com varis nivells en alçat.
Església de Mont Saint-Michel.
Mitjans del segle XI. Coberta amb volta de canó. Divisió amb pisos. Important centre de peregrinació i turisme Aquests elements s'expandiran més enllà dels límits del territori, sent traduïts en diversos llenguatges arreu del territori, com Santiago o Itàlia. Per tant, no es tractarà d'una zona perifèrica. 1068: el Duc de Normandia conquereix Anglaterra. Fet que explica la construcció d'edificis d'una gran potència arquitectònica, com l'Abadia de les Dones de Caen o l'Abadia dels Homes de Saint Etienne de Caen. Que consta també de la divisió també en tres pisos.
CLAUDIA CLARE ...

Comprar Previsualizar