Tema 1. Conceptes previs (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament
Año del apunte 2017
Páginas 2
Fecha de subida 08/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Aprenentatge i condicionament Tema 1: Conceptes previs mariatorres 1. Concepte i definició d’aprenentatge La psicologia s’encarrega d’estudiar la conducta en sentit ampli, entenem conducta com tot allò que fem. Ex. Pensaments, sentiments, conductes motrius.... La psicologia també s’encarrega d’estudiar els processos psicològics, la base de la conducta manifesta.
L’aprenentatge no és una conducta, és un procés que facilita determinades conductes tot i que no totes les conductes humanes són apreses o heretades. Les conductes innates no formen part de l’estudi de la psicologia, formen part del estudi de la fisiologia.
Quan s’estudia l’aprenentatge ens interessa saber perquè les experiències individuals modifiquen la nostra conducta a través de l’aprenentatge, formant les que anomenem conductes apreses. L’aprenentatge té com a funció principal l’adaptació dels organismes en el seu entorn.
2. Aprenentatge i execució Aprenentatge  És el canvi relativament permanent en els mecanismes de conducta, resultat de l’experiència amb els esdeveniments ambientals. Com s’ha explicat abans no és una conducta, són els canvis tant fisiològics com biològics (interns). És un canvi de potencial de conducta que pot provocar canvis en la conducta, però no necessàriament (quan no es produeixen en aquesta ,diem que es tracta d’un aprenentatge latent).
L’execució  Són les accions o respostes observables d’un organisme en un moment concret.
Mentre que l’execució és directament observable, l’aprenentatge no ho és, sinó que l’inferim a l’execució.
3. Aprenentatge i altres causes del canvi de conducta No sempre que es produeix un canvi en la conducta aquest es degut a l’aprenentatge, poden ser factors com motivacions, emocions... Ex. Mengem per motivació no per acabar de apendre a menjar. Per veure si aquest canvi realment es produeix gracies a l’aprenentatge, aquest ha de complir dues coses:   El canvi ha de ser permanent, no transitori  Si fos breu o transitori, podria ser per canvis emocionals o fisiològics. L’aprenentatge té una funció adaptativa i es primordial.
Si els canvis que comportes fossin completament permanents, aquest no podria ser adaptatiu. Els aprenentatges han de poder-se modificar per noves experiències i nous aprenentatges, permetent així les conductes flexibles.
Ha de ser el resultat de l’experiència  Sense experiència no podem parlar d’aprenentatge. Aquest fet ens permet distingit l’aprenentatge de la maduració o creixement biològic de l’organisme al llarg del cicle vital. Els canvis deguts a la Aprenentatge i condicionament Tema 1: Conceptes previs mariatorres maduració es produeixen per canvis al SN, no són producte de l’experiència ni per tant aprenentatges.
4. Tipus d’aprenentatge Trobarem dos tipus d’aprenentatge:   No associatiu  És l’aprenentatge més simple. Implica un únic estímul, el qual es presenta de forma repetitiva, i pot fer que s’aprengui a respondre cada vegada més o cada vegada menys.
o En el cas de respondre cada vegada més o augmentar, parlem de sensibilització.
o Si la resposta a l’estímul disminueix parlem d’habituació.
Associatiu  No implica un únic estímul, sinó diversos esdeveniments. Associant aquests esdeveniments obtenim aquest tipus d’aprenentatge. També l’anomenem condicionament, i en podem trobar de dos tipus: o Condicionament clàssic o Pavlovià  Associament de dos estímuls. Serveix per a aprendre que al succeir un estímul, tot seguit succeirà un altre. Associa per tant estímuls entre ells. Aprenem amb ell a anticipar els estímuls, ajustar la conducta a fets que encara no han succeït.
o Condicionament instrumental o operant  En aquest cas, aprenem a associar una resposta amb els estímuls que en són conseqüència. Es diferencia en el que associem, ja que associem una resposta i un estímul. Aprenem a associar com una resposta implica l’aparició d’un determinat estímul. L’aparició d’aquest estímul determinarà la conducta futura. Aprenem que depenent de la resposta que realitzem provocarem un o un altre estímul, com per exemple que si realitzem X conducta rebrem una recompensa, i per tant seguirem realitzant aquesta conducta.
...

Comprar Previsualizar