Paranimf UB (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Art i Història
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 13/06/2017
Descargas 1
Subido por

Descripción

Un 10 de treball

Vista previa del texto

13-1-2017 Paranimf UB Sortida cultural Ramón Audet Sánchez NIUB: 18109033 ART I HISTÒRIA GRUP: C1 FÀTIMA LÓPEZ PÈREZ Índex La visita .......................................................................................................................................... 2 Breu síntesi del contingut ............................................................................................................. 3 Annexos ......................................................................................................................................... 4 Comentari crític ............................................................................................................................. 6 Bibliografia .................................................................................................................................... 7 1 La visita El passat 13 d’octubre vam anar a conèixer una mica més la història de la nostra universitat. La Universitat de Barcelona és una de les institucions més importants del país i també de les més antigues. Els grups de primer d’Història vam reunir-nos a l’Edifici Històric per intentar adquirir coneixements sobre el que ha de ser casa nostra almenys durant quatre anys (si tot va bé). Ens vam reunir en una part d’aquest edifici, concretament al Paranimf. Aquest lloc sens dubte no pot deixar indiferent a ningú, allà és on es realitzen tot tipus d’actes importants com ara graduacions, entrega de doctorats, el títol de honoris causa... és el lloc més important d’una universitat.
D’entrada tot l’Edifici Històric és sorprenent i sembla rediccionar-nos a una època passada, en gran mesura aquest toc de romanticisme que ens entra només posar un peu dins és degut a la seva decoració, es tracta d’un estil neoromàntic tot i que és un estil propi. L’arquitecte que va realitza l’obra fou Elíes Rogent (1821-1897) va estar influenciat per un viatge que va realitzar a Alemanya en el qual es va fixar en el tipus d’edificis que hi havia a la ciutat de Munich i aquests edificis els agafarà com a font d’inspiració per realitzar l’edifici central de la UB (els propis edificis de Munich estaven inspirats en els edificis florentins del S.XV). A totes aquestes influències d’estils cal afegir-hi un més; Rundbongestil, un estil amb arcs de mig punt que el podem catalogar com una variant de l’arquitectura neoromànica.
En quant a la visita cultural en primer lloc ens van posar un vídeo que tractava de la història de la nostra universitat i de la construcció de l’Edifici Històric. Tot seguit la excussió quedava dividida ens dos parts repartides a dos catedràtics de la nostra universitat, els quals van procedir a fer-nos una xarrada. Un d’ells el Dr. Gaspar Coll Rosell (professor Titular del Departament d’Història de l’art) ens va explicar la construcció de la sala en la qual ens trobàvem, és a dir, del Paranimf. La segona professora que va continuar amb la xarrada fou la Dra. Mireia Freixa Serra (catedràtica del Departament d’Història de l’art). La Dr. Freixa es va encarregar d’explicar la part de caire més artístic i decorativa de la sala.
2 Breu síntesi del contingut L’edifici històric que avui dia contemplem fou projectat en l’època del Sexenni Democràtic (1868-1875) i estava cridat a ser l’obra més significativa de la nova Barcelona, a més a més fou una de les primeres obres que es començarà a construir fóra de la ciutat. El període de construcció avarca molts anys. En primer lloc, els primers plànols de l’edifici es van començar a fer l’any 1860 però no serà fins dos anys després quan es començarà a construir. Elies Rogent no va donar per finalitzada l’obra fins que el Paranimf no va estar decorat i s’hi van instal·lar les sis pintures de tema històric. Per tant, l’obra no serà finalitzada fins l’any 1884.
La decoració del Paranimf s’ha d’entendre dins d’un context en l’àmbit estatal on es promulga la unitat del país. Tot i que en un principi la decoració volia ser catalanista a causa de la influència d’una Renaixença i prohoms d’aquesta, que volien recuperar la identitat catalana, les circumstàncies però foren molt diferents, el fet més important fou la Restauració Borbònica de l’any 1875.
Una bona manera d’observar la intervenció estatal en la construcció de l’UB serà a través de les sis grans composicions pictòriques que decoren el Paranimf, aquesta part de caire més decorativa la va dur a terme la Dr.Freixa. Entre les sis composicions pictòricques hi ha una relació ordenada de diversos períodes com ara l’Espanya latino-visigoda representada amb els concilis de Toledo. Tot seguit de l’Espanya àrab, l’Espanya de la reconquesta amb dues pintures; una dedicada a la Universitat de Salamanca i una altra dedicada a la fundació de la Universitat de Barcelona per Alfons el Magnànim i per últim, l’Espanya del Renaixement. Es mantenia la pintura referent als estudis promoguts per la Junta de Comerç.
El Paranimf és una sala rectangular amb una balustrada que la divideix en dues grans zones. Una zona està destinada als claustres de professors i autoritats i una altra està destinada pels estudiants i el públic. Té un dosser central que originàriament estava pensat per un setial flanquejat per dues columnes aïllades de marbre verd amb capitells i un cimaci. Els laterals superiors estan formats per arcs de mig punt i una mica més a baix trobem un seguit de pintures. També hi ha dues pintures de caire al·legòric a la testera, una pintura fa referència a les ciències exactes i una altra fa referència a les ciències 3 humanes i socials. Es troben tres medallons amb els tres retrats de Carles V, Alfons el Magnànim i Isabel II.
Un dels grans problemes d’una construcció arquitectònica és el desconeixement dels noms de les persones que van participar per construir-la. En canvi, es coneix al detall el procés de decoració del Paranimf, les empreses que van treballar-hi, els tallers, els proveïdors...tots dirigits per un arquitecte. Tot això fa que sigui una obra més valuosa.
Elíes Rogent optarà per un estil “d’arc rodó” i sobretot el seu objectiu principal era aconseguir un edifici civil, és a dir, d’ús públic.
Annexos La història de la nostra universitat ha estat molt marcada pels esdeveniments sociopolítics, canvis econòmics i per les convulsions que va provocar la monarquia borbònica. Els inicis de la institució es desenvoluparan en una societat medieval amb la necessitat de disposar d’un centre d’estudis superiors. Al S. XIII la ciutat ja disposava de diverses escoles civils i eclesiàstiques i es cobrien les necessitats educatives. Tot i que la gent que s’ho podia permetre anava a estudiar a París o Bolonya.
Els diferents centres d’estudis superiors a Catalunya es trobaven a Lleida (1300), a Perpinyà (1349) i a Girona (1446). No serà fins a l’any 1402 quan el rei Martí l’Humà atorga a la ciutat el privilegi de la creació d’un Estudi General mitjançant una butlla papal, s’estableix així doncs l’Estudi General de Medicina i Arts a Barcelona. Finalment l’any 1450 es fundarà la universitat. Amb el pas dels anys es construirà el primer edifici propi de la institució situat a la Rambla (1536) i esdevindrà l’Estudi General de totes les facultats1.
Els problemes al país català no eren pocs i això dificultava el desenvolupament de les universitats. En primer lloc hi havia una crisi econòmica i una Guerra Civil (època de Joan II). En segon lloc proliferen les protestes de les autoritats acadèmiques de Lleida, ja que no volien perdre el monopoli universitari. De manera gradual l’Estudi General de Medicina agafa força i per la importància d’aquests estudis es necessiten llocs per fer disseccions i per aquest motiu es crearà l’Hospital de la Santa Creu (1573).
Un dels fets més destacats de la Universitat de Barcelona fou l’exili que va patir durant els anys 1714 fins a 1717. Tot comença amb Guerra de Successió espanyola amb la 1 Per això la part alta de la Rambla és coneguda amb el nom de Rambla dels estudis.
4 disputa entre els austríacs i els borbons per obtenir la corona d’Aragó. La gran majoria de catalans es postulen a favor dels austríacs i això provocarà el setge a Barcelona per part dels Borbons. La universitat va participar en la defensa de la ciutat i van morir molts estudiants que es troben enterrats al Fossar de les Moreres. La derrota de la guerra suposarà la pèrdua de totes les institucions pròpies i l’autonomia a causa del Decret de Nova Planta (decretat per Felip V). Entre altres coses que va perdre Catalunya, una d’elles fou la UB i serà traslladada a Cervera. A principis del S.XVIII comença la penúria i decadència de totes les universitats catalanes i a causa d’això els reformistes van aconsellar a Felip V a què suprimís totes les universitats del Principat (Lleida, Barcelona, Girona, Tarragona, Vic, Solsona i Tortosa) i es crearà un nou centre a Cervera. En aquell moment (1717) Cervera tenia el monopoli de totes les universitats. La ciutat barcelonina no va tenir universitat durant 120 anys. Hi havia altres institucions que s’encarregaven d’impartir cultura com el col·legi de Cordelles dels jesuïtes. Arran de tot això hi haurà un enfrontament dialèctic entre Barcelona i Cervera. El triomf definitiu del procés liberal amb la mort del rei Ferran VII (1833) es comença a plantejar el trasllat de la universitat de Cervera a Barcelona. Aquest procés de trasllat s’allargarà durant anys a causa de les Guerres Carlines. La problemàtica de trobar un espai físic per situar la universitat es va fer patent i finalment l’Edifici Històric de la UB serà construït fora de les muralles de la ciutat. Durant aquest segle els estudis de la UB van anar incrementant-se i es plantegen temes tan importants com la llibertat de càtedra.
Imatge panoràmica realitzada per mi on es veu una part de l’Edifici Històric on es poden apreciar diferents pintures i escultures.
Finalment l’any 1874 s’inaugurarà l’Edifici Històric de la UB. El projecte i els plànols foren encarregats a un professor de la mateixa universitat, Elíes Rogent. Va haver-hi problemes a l’hora de decidir el lloc on seria emplaçat l’Edifici Històric. Des de la 5 construcció definitiva de l’edifici (1874) fins als anys cinquanta del S. XX es va impartir allà tots els ensenyaments excepte medicina.
Comença un adoctrinament per part de l’Església que intentarà eclipsar l’educació amb els seus dogmes. Un exemple clar d’aquesta influència eclesiàstica és el cas del jove catedràtic d’Història Natural Odón de Buen. Fou un republicà, lliure pensador i maçó que explicava a classe les teories darwinianes tal com les exposava en els seus manuals de geologia i zoologia. Això li provocarà l’enfrontament amb el bisbat barceloní fins a tal punt que l’any 1895 la Sagrada Corporación arribarà a prohibir els seus manuals i va forçar al rector de la institució a suspendre les seves classes.
Comentari crític La motivació que m’ha portat a realitzar aquest treball és bàsicament saber d’on ve la institució en la qual estudio. D’entrada el treball i la visita m’han permès poder entendre la importància de la meva universitat i tota la seva història que de pas sigui dit, no és petita. Sense cap mena de dubte un dels grans al·licients del treball era adquirir el màxim de coneixements possibles de l’Edifici Històric i del Paranimf, ja que és un dels edificis amb més encant de tot Barcelona (segons el meu criteri), i saber coses d’ell per explicarles quan passes per davant acompanyat, per poder dir almenys quelcom sobre l’estructura i la seva història.
Respecte a l’assignatura d’Art i Història m’ha ajudat a descobrir un nou arquitecte que fins aleshores desconeixia, Elíes Rogent, i un nou estil artístic com és el Rudbogenstil.
L’esquelet de l’edifici d’entrada em recordava als edificis italians del Renaixement com ara el Palau Pitti (1446) de Florència i curiosament, el Renaixement italià és un dels moviments artístics que més em fascinen i captiven. Per tant, aquest és també un dels motius pel qual trobo a l’edifici d’Elíes Rogent una màgia que d’altres estructures arquitectòniques no em provoquen.
Una de les parts que més m’ha interessat és la història i els canvis que va anar patint la institució. Totes les dificultats que es va trobar al llarg dels anys i l’arribada al poder de la monarquia borbònica. Tot i que els detalls escultòrics i artístics em criden molt l’atenció he volgut enfocar el treball no només de cara a l’anàlisi del Paranimf sinó a parlar de com es desenvolupa en un context advers la Universitat de Barcelona. No m’he limitat a buscar la informació en els documents que hi havia penjats a internet (encara que pel treball n’hagués tingut prou) sinó que vaig anar a la biblioteca de l’Edifici Central per recopilar 6 informació dels dos únics llibres que hi ha on es parla de la història de la universitat i del mateix arquitecte.
Puc dir que estic estudiant en una de les millors universitats del país i de les més antigues (per tant, una de les que més història té). Sense cap mena de dubte ha sigut un treball molt beneficiós a nivell personal i acadèmic per valorar i saber coses del lloc on estic. Espero que algun dia, la universitat pugui estar tan orgullosa d’haver-me tingut com a alumne com jo ho estic de formar part d’ella.
Bibliografia Ponents Dr. Gaspar Coll Rosell, Professor Titular del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona Dra. Mireia Freixa Serra, Catedràtica del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona FULLOLA, Montserrat. Breu història de Barcelona. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015. ISBN: 9788447542208.
ISASA, Carmen, et al. Elies Rogent i la Universitat de Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General d'Arquitectura i Habitatge, Universitat de Barcelona, 1988. ISBN 8439310498.
Universitat de Barcelona. L’edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Producció executiva: Olegario Lopez. Realització i muntatge: Olga Giralt i roger Tous. Guió.
Salvador Claramunt. Camera: Xaviclavero, Raúl Deamo i Torcuato Gardia. Veu en off: Xavi Martín. http://www.ub.edu/, 2007.
7 ...