SALUT PÚBLICA I SALUT COMUNITÀRIA (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Infermeria comunitaria I
Año del apunte 2017
Páginas 15
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 1
Subido por

Descripción

Aspectes relacionats amb la salut pública i la salut comunitària

Vista previa del texto

BLOC 1: SALUT PÚBLICA I SALUT COMUNITÀRIA TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA SALUT PÚBLICA I LA SEVA ORGANITZACIÓ Necessitat  quan tinc una mancança d’una cosa necessària. Aquesta necessitat depèn de la visió de les persones, per això moltes són objectives. Ex: portar al fill a urgències perquè plora (per nosaltres és necessari, però per els professionals potser no).
- Necessitat subjectiva: Aquelles que sents que tens una necessitat. Ex: Menjar xocolata quant tens la regla.
- Necessitat normativa: Des del punt de vista del sistema sanitari, no creus que sigui una necessitat. Ex: Quan algú va a l’ambulatori dia rere dia, a busca una recepta a xerrar amb algú.
Demanda  Quan vagi a algun lloc i faig demanda d’allò que necessito. És la diferencia entre allò que consideres ideal amb el què tenim. Ex: Vaig al concessionari a demanar un cotxe.
Oferta  Els recursos que tenim disponibles en aquell moment.
A vegades no tenim una necessitat ni una demanda, però ens arriba primer l’oferta i ens acaba creant una necessitat o demanda. Per exemple, ara inventen impressores amb 3D.
Nosaltres no tenim la necessitat ni la demanda però com que han creat l’oferta, a la llarga la gent tindrà una necessitat o demanda de tenir-la.
A vegades hi ha dos dels tres subjectes però un falta: - SI DEMANDA I NECESSITAT - NO OFERTA  Exemple: Quan hem de portar l’àvia a la residència però no hi ha places.
- SI NECESSITAT I OFERTA - NO DEMANDA  Exemple: Una persona amb càncer que s’ha de fer quimioteràpia i té la necessitat però ell la rebutja.
- SI OFERTA I DEMANDA - NO NECESSITAT  Exemple: Una persona que va a comprar roba per caprici.
Caprici: Quan hi ha demanda i oferta però no necessitat. Ex: comprar roba El concepte de salut com un be individual i com un bé col·lectiu és transforma amb el concepte d’immunitat col·lectiva. L’ideal seria que el nucli que avarca necessitat, oferta i demanda fos el més ampli possible, però el tema econòmic no ens ho permet (quan hi hagi una demanda hi hagi una oferta suficient). No totes les necessitat queden cobertes pel sistema sanitari.
MODELS DEL SISTEMA SANITARI El sistema sanitari és diferent a les comunitats autònomes.
- El finançador és el que paga. (si jo em pago la matricula sóc la finançadora).
- Entitats proveïdores: Jo pago un servei per tenir un títol universitari  la UDG és la entitat proveïdora. Si vaig el supermercat (aquest és entitat).
- Els gestors estan el mig dels finançadors i proveïdors.
BEVERIDGE: El que té el nostre estat (Madrid). El nostre sistema és PÚBLIC (perquè no pago per assistència, quan vaig al cap no pago directament, però si indirectament a través d’impostos generals). És UNIVERSAL (és per tota la població), NO ÉS GRATUÏT (el paga els treballadors amb impostos (IVA), les empreses...) El finançament és de l’estat. Per tant, qui fiança el sistema sanitari són: les empreses, els treballadors i l’estat  els impostos (pressupostos). Hi ha un finançament complementat amb cotitzacions especials pagades per la població (exemple: els copagaments com que un medicament té diferents preus segons la renta de la persona, l’oftalmologia i l’ortopèdia no estan coberts).
BISMARCK: Són els treballadors i els empresaris que paguen. En un sistema sanitari francès has de pagar la visita  desigualtats, ja que només queden cobertes aquelles persones que treballen. La gent de classe 5, que són els que tenen un nivell d’estudis i econòmics més baixos, no s’ho poden pagar i són els que estan més malalts.
LIBERAL: És privat. Cada persona paga el seu sistema sanitari a través de les assegurances.
És el típic dels EEUU que no volen el sistema sanitari públic. Les assegurances no volen que sigui públic, ja que si tu pagues, tu reps. Això inclou: Mútues, farmacèutiques volen que es mantingui el lliure mercat sanitari. La mútua no t’ho cobreix tot. És un model privat directe entre usuari i proveïdor, és a dir, cada persona paga la seva mútua i en funció del que pagues és el que reps. La cobertura són els assegurats i grups vulnerables. Està instaurat a USA. No obstant hi ha situacions greus d’equitat i discriminació.
Tot i així a USA, n’hi ha dos que són públiques  Medicaid i medicare  són prestacions per la gent gran (+ de 60 anys) i gent amb molts pocs recursos econòmics.
Les mútues privades va en paral·lel al sistema, és a dir, tot i estar en la part privada de la salut es segueix pagant el SNS. No obstant, si hi ha un usuari de mútua que té un accident se l’assumeix al sistema públic i després ja es posa en contacta amb la mútua per cobrar i, si fa falta o es demana, trasllats.
Les mútues són molt estrictes i només volen a persones sense cap tipus de malalties i fan les coses senzilles que no demanin molt cost o, a vegades, ingresses per la mútua però has de ser traslladat a SNS ja que el que necessites demana massa cost.
ELS INICIS DEL SISTEMA SANITARI ESPANYOL Hi ha diferencia entre l’any que es posen les lleis i l’any en que es posen en pràctica aquesta llei.
ANTECEDENTS: - Inici de desenvolupament de la Seguretat Social a Espanya per grups gremials: empresaris paguen voluntàriament una assegurança.
- 1908: Creació Institut Nacional de Previsió per aglutinar les diferents assegurances gremials. Inspirat amb el model Bismarck.
- 1919: Primera assegurança social obligatòria (“retiro obrero”), en segueixen d’altres fins l’inici de la guerra civil.
ANYS 30 I 40: - Es creen diferències per sectors per desigualtats en l’oferta - 1936-1939: Guerra civil espanyola - Entre 1940 i 1970 creixement lent i sense direcció clara.
- 1942: “Seguro Obligatorio de Enfermedad”: Figura beneficiari on els treballadors tenen dret a assegurança.
- 1944: “Ley de bases de la sanidad”  on se separa la sanitat pública i la seguretat social.
La salut pública tot allò que s’està organitzant a les comunitats autònomes per millorar la població. Són uns organismes i institucions que donen cobertura de salut ( hospitals, geriàtric, centres de salut mental).
ANYS 70 I 80: - Creació del Ministerio de Sanidad y Seguridad Social (1977) - Constitució Espanyola (1978) va fer patent que l’Estat és responsable de la salut dels ciutadans i que és aquest qui ha d’organitzar els seus serveis de salut. Abans eren els gremis els responsables.
- Ley General de Sanidad(1986): Continua vigent actualment. Ens marca el Sistema Sanitari que nosaltres tenim.
Salut pública - Sanitat pública (hospitals...) - Activitats, promoció de la salut (té a veure amb persones) i protecció (control aigües, medi ambient, higiene, alimentari...)  agència salut pública LA LEY GENERAL DE SANIDAD: - Pren com a referència els principis de la “nova salut pública”.
- Crea el Sistema Nacional de Salut ( SNS). És important perquè per primera vegada tots els partits polítics es van ficar d’acord en que tenim que tenir un Sistema de Salut Universal.
- Marca pautes de planificació sanitària a nivell de l’estat.
- Defineix l’atenció primària com a nivell elemental d’accés a la salut - Transfereix les competències sanitàries a les comunitats autònomes - Consagra el finançament públic mitjanant els pressupostos generals de l’Estat, independentment del pagament de quotes i extern el sistema sanitari a tota la població espanyola.
LLEI D’ORDENACIÓ SANITÀRIA DE CATALUNYA El 1990 s’aprova la “Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya” o LLOSC que és la primera llei en sanitat a una comunitat. Aquesta llei va fer: - Fixa la publicació del Pla de Salut de Catalunya que és l’instrument de planificació sanitària. Fa una fotografia del que passa a Catalunya (quina població tenim, de què emmalalteix la gent, de què mor... etc.), explica sanitàriament la comunitat i fixa uns objectius per a 4 anys.
- Es crea el Servei Català de la Salut (CatSalut) com a entitat dependent de la Generalitat de Catalunya encarregada de Planificar, Comprar i Avaluar els serveis sanitari. És qui rep els diners dels que van dirigits a la salut catalana. És el finançador o comprador de serveis sanitaris, és a dir, compra serveis que donin un servei a la població que ja són públics ja que estem en un SNS, com la ICS (la més gran és proveïdor i gestor).
- Diversificació en la provisió de serveis (El CatSalut pot contractar serveis sanitaris tant a empreses públiques com privades). Per exemple, la XHUP (Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública) és privada i són una agrupació d’hospitals que s’ajuntaren per negociar amb CatSalut, o una EBA (Entitat de Base Associativa) on s’ajunten un conjunts de professionals i s’ajunten com a empresa i es presenten a concurs públic per ocupar un servei.
Hi ha hospitals que són públics totals, però cada hospital pot decidir quins serveis dóna per a salut pública i quina per a salut privada.
SNS  CatSalut  privada (XHUP) i pública (ICS) Els treballadors cobren de l’empresa, i l’empresa cobra de CatSalut.
La LLOSC diu que CatSalut pot comprar empreses de gestió pública o gestió privada, perquè ens acaba donant una provisió pública. És a dir, encara que tinguem un finançador i provisió pública  tenim empreses publiques i privades.
CatSalut: - Pública  provisió pública - Privada  provisió pública L’empresa més gran pública gestora  Institut Català de Salut  entitat de gestió privada  hospital de Manresa, sta.Caterina...
Amb més llistes d’espera són les pròtesis de maluc i genoll i les cataractes.
- PIUC  CatSalut ho compra i dóna cobertura a urgències en refredats...
- IBSALUT - SAS (S. Andalús) - SGS - SVS (S. Valencia) - SNS - S. Aragón - Osakidetza (Ja té hospitals, professionals...  no en compra.
SNS  CatSalut li arriben els diners de la Generalitat  compra serveis, per tant, passa a ser un finançador, i a nosaltres ens arriba de manera pública (provisió de serveis). CatSalut planifica serveis per exemple: posar helicòpters els pobles de muntanya, perquè les urgències siguin més immediates.
Pla de salut (document estratègic)  planificar la salut 5 anys amb antelació (classes socials, morbiditat...). Ex: potenciar cribratge càncer de mama.
PREGUNTA EXAMEN: PENSEU QUE LA SANITAT CATALANA S’ESTÀ PRIVATITZANT? (si/no)  justificar a partir de l’organització del servei sanitari.
La Sanitat Pública catalana pot ser justificada que s’està privatitzant ja que hi ha gestió privada, no obstant, hi ha finançament i provisió (atenció sanitària que rep l’usuari) pública pel qual també es podria dir que no s’està privatitzant.
- FINANÇADOR: qui té els diners i et finança, com CatSalut que també es podria dir comprador.
- PROVEÏDORS: qui dóna quelcom, en salut, qui dona atenció sanitària i són fiançats per CatSalut.
A NIVELL DE SALUT PÚBLICA....
- Administració central: el Ministeri de Sanitat estableix un marc teòric i competencial de la sanitat en relació a les administracions autonòmiques i coordina les diferents autonomies i té les competències en sanitat exterior. (a través internacional  temes generals) - Administració autonòmiques: planificació sanitària i de serveis assistencials, de prevenció i de promoció de la salut. (nivell de Catalunya) - Administració local: protecció i promoció de la Salut comunitària. Amb la col·laboració dels APD (Ajuntaments) XHUP  Xarxa hospitalària de la utilització pública (grup d’hospitals comarcals petits, que s’ajunten i competeixen amb els altres (privats)) per ser més forts.
FUNCIONS I ORGANITZACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT: El Servei Català de Salut és un organisme públic depenent del Departament. Les seves funcions són: - Distribució i coordinació dels recursos sanitaris de cobertura pública (contracta a proveïdors públics o privats els serveis sanitaris i en garanteix l’accés a tota la població). Actualment l’hospital cobra per mobilitat de llit, és a dir, a més altes més es cobra, anteriorment es cobrava per dia ingressat, per això moltes vegades la gent estava molts dies ingressats.
- Distribució dels mitjans econòmics dedicats a la salut a Catalunya.
- Directrius generals i criteris d’avaluació, és a dir, marca uns objectius que s’han de complir per millorar la salut com dir que un 40% d’hipertensos que estan en aquell servei de salut han de tenir la tensió inferior a 140/90.
- Garantir l’accés i la qualitat dels serveis, per exemple, quan hi ha moltes llistes d’espera CatSalut redistribueix a les persones i, si fa falta, els demana si volen anar-se a operar a un altre hospital per alleugerir.
EBA  Fetes per professionals (ofereixen els seus serveis perquè CatSalut els i compri). Entitats de base associativa (empreses que s’han creat per gestionar un servei públic, però són privades).
El CatSalut té 7 regions sanitàries i cadascuna s’encarrega de planificar els serveis de la seva regió.
Cada regió sanitària té diferents sectors sanitaris (coincideixen amb comarques o districtes).
Cada sector sanitari és responsable de diferents àrees bàsiques de salut, hospitals i sociosanitaris de la seva zona.
A la zona del Nord la regió sanitària és més gran, ja que hi ha pobles més petits i necessiten avarca més regió per complir unes estàndards de població.
PREGUNTA EXAMEN: PENSEU QUE LA SANITAT CATALANA S’ESTÀ PRIVATITZANT= (SI/NO) Actualment les coses estan canviant degut a que la crisi general comporta dubtes sobre sostenibilitat del sistema sanitari actual fins a arribar al punt d’aquestes exemples significatius: 1. Llei 5/2012 del 20 març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics i 1€ per recepta a Catalunya (ja no hi és).
2. Real Decreta 1192/2012, de 3 d’agost, regula la condició d’assegurat i beneficiat a efectes de l’assistència sanitària a Espanya, amb càrrega a fondos públics, a través del SNS.
3. Real Decreto -ley 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantitzar la sostenibilitat del SNS i millora de qualitat i seguretat de les seves prestacions.
REAL DECRETO – LEY 16/2012, 20 D’ABRIL 1. Nova regulació de la condició d’assegurat de SNS: - Assegurats: treballadors, pensionistes, perceptors subsidi atur i persona demandant de feina.
- Beneficiaris: cònjuges (les parelles dels assegurats), fills menors de 26 anys, estrangers comunitaris, estrangers no comunitaris amb permís de residència (Sense permís de residència no tens targeta sanitària, per tant no tens una cobertura de serveis legal).
2. Cartera comú de serveis del SNS: pendents de definir.
- Única gratuïta: bàsica.
- Amb copagament: la complementària (farmacèutica, ortoprotèsica i dietètica) i accessòria (tractament coadjuvants). El copagament és allò que pagues al sistema sanitari, però no t’entra per cobertura.
3. Farmàcia: - S’hauran de receptar genèrics - El Ministeri de Sanitat podrà establir els medicaments que queden fora de prestació.
- Copagament segons renda  Pensionistes (aportació 10%)  Treballadors actius  requadre A nivell d’atenció primària ens trobem que es dóna material com crosses, medicaments...que són d’altre gent, i és dóna els que ho necessiten.
A totes les targetes sanitàries posa que estem en el Sistema Nacional de Salut. Una persona que no és de la comunitat autònoma tan sols podrà accedir a urgències, però si es necessita un metge de capçalera o infermera s’ha d’empadronar al lloc per optar a targeta, no obstant, perd l’anterior.
LEGISLACIÓ EN SALUT PÚBLICA Legislació vigent: - Constitució espanyola (1978) - Estatut d’autonomia de Catalunya (1979 – 2006) - Ley general de Sanidad (ley 14/1986, 25 d’abril)  creada pel SNS - Llei D’ordenació Sanitària de Catalunya (LLOSC) (llei 15/1990, 9 de juliol)  Dóna prestacions al servei català de salut.
- Llei de Salut pública de Catalunya (llei 18/2009, 22 d’octubre)...el Govern de la Generalitat de Catalunya és responsable de preservar, protegir i promoure la salut de la població. Va ser aprovada d’una manera que tots els partits polítics es van posar d’acord a acceptar la llei, encara que hi haguessin canvis, sempre serà vigent. Va ser la primera llei publicada per Catalunya.
Segona la Llei de Salut Pública de Catalunya – Llei 18/2009 de 22 d’octubre es defineix la salut pública com: “El conjunt organitzat d’actuacions dels poders públics i de la societat en el seu conjunt [...] per tal de protegir i promoure la salut de les persones, prevenir la malaltia i tenir cura de la vigilància de la salut, com actuacions per la contaminació o controls. Quan una activitat va dirigida a totes les persones és salut pública encara que estigui dirigida pel CAP o entitats de sanitat pública. Tot allò que ens afecta a tots i podem prevenir-ho.
La salut pública sempre té administració pública a darrera. Ex: contaminació, llistes d’espera, grip o epidèmia  tots aquests: - Afecten a tota la població - Tots tenen una elevada incidència (casos nous) o prevalença (casos que tenim) - Es poden prevenir - Impacte econòmic - Hi ha l’estat (govern) a darrera dels projectes.
En canvi la sanitat pública són els hospitals, centres de salut mental...Les institucions en si, que ens ajuden a treballar la salut pública. Aquells organismes i institucions que donen una assistència sanitària. Tot allò que depèn i està contractat per CatSalut que és finançador.
Alguns problemes de salut pública: - Tabaquismes i drogoaddiccions - Diabetis, hipertensió i malalties cròniques - Alcoholisme - MTS i infeccioses (estan augmentant) - Obesitat i Sobrepès - Càries - Avorts - Càncer (els més prevalent colon i mama, també pulmó) - Contaminació - Estrès - Suïcidis, homicidis i accidents de trànsit (primers causes de mort en persones joves) Tots aquests casos afecten a la QdV i augmenten els anys potencials de vida perduts. Totes, però, estan relacionades a Salut Pública perquè: - Tenen elevada incidència i/o elevada prevalença - Generen despesa econòmica - Es poden prevenir - L’Estat/Govern/Ajuntament hi és al darrera Actualment hi ha cribratge de càncer colorectal, es fa una prova de sang oculta en femta.
Un càncer es pot detectar amb una anèmia, sobretot en homes perquè en les dones pot venir per molts fets.
Hi ha carreteres amb alt impacte de mortalitat com N-II (Girona –Figueres), N-314 (Tarragona a Delta de l’Ebre) i C-55 (Puigcerdà a Barcelona). Són carreteres secundàries per on passen camions i que es volen desviar a autopista.
ÀMBITS D’ACTUACIÓ DE LA SALUT PÚBLICA 1. Protegir la població dels efectes negatius que poden tenir diversos elements del medi sobre la salut i el benestar de les persones. P.E. voreres en mal estat, químics que porten l’aigua, sorrals de parcs infantils contaminats per gossos i gats, contaminació, brutícia, sortides de les escoles (creació de camins per anar a l’escola a peu), etc.
2. Promoure la salut i prevenir les malalties, especialment aquelles per a les quals hi ha proves de l’eficàcia de les seves actuacions. P.E. campanyes, cribratges, etc.
3. Vigilar la salut pública i actuar davant de brots i emergències.
4. Fer actuacions específiques, encara que igualment transversal, com és el cas de la salut laboral o la seguretat alimentària.
Les intervencions en salut pública no només estan relacionades amb els serveis sanitaris, dirigides a aspectes biològics o psicològiques. També hi ha intervencions en l’àmbit social que milloren l’estat de salut de la població (redistribució de la renda, ajuts en l’habitatge, millora de les condicions de la feina, millora dels factors ambientals, etc.). S’ha de treballar en base els determinants de la salut perquè hi hagi reducció de les desigualtats.
Moltes vegades amb la salut pública o comunitària no atenem a la població que més ho necessita. Ex: xerrades a l’escola  hi van pares amb més formació.
Públic significa que està dirigit a tota la població. Amb mitjans econòmics o sense, demandants de serveis sanitaris o no demandants. És a dir, l’objectiu del sistema sanitari és treballar amb tota la població, no només la que acudeix a la assistència, ja que hi ha persones que poden estar malaltes i nosaltres no ho sabem.
Per això també es fan cribratges, no procurant tan sols per la persona, per a tothom.
Anteriorment la responsabilitat del sistema sanitari en relació a la salut era atendre a la població que demanda serveis (s’atenia la mortalitat i morbiditat coneguda. Encara, alguns països desenvolupats centren els seus esforços en reforçar només el sistema d’atenció sanitària. No obstant, els problemes de salut són més amplis.
Actualment es busca les persones malaltes que no acudeixen al sistema i es busca els pacients sans que estan en situacions vulnerables que els fan més propensos a la malaltia.
Cal tenir una visió global i equitativa de les necessitats de la població. El subjecte d’intervenció del sistema de salut és tot l’iceberg.
El nostre objectiu és atendre la persona que fa demanda i la que no en fa: - 0 a 5 anys  vacunes (es posen a l’escola perquè els pares no hi pensen) - Les dones adultes  embaràs i planificació familiar - Homes adults  accidents i lesions.
Hi ha més demandes en l’àmbit urbà que l’àmbit rural.
PLA INTERDEPARTAMENTAL DE SALUT PÚBLICA (PINSAP)  El PINSAP és la figura de salut pública per tal de dur a terme les intervencions sobre els determinants de la salut de la població, que requereixen un abordatge conjunt des de molts sectors socials i de l’administració pública, tant l’autonòmica com la local. Té l’objectiu d’assolir els propòsits de millora i protecció de la salut de la forma més equitativa i eficient possible.
Són programes de salut pública que treballen conjuntament per tal de millorar la vida quotidiana dels humans. Ex: Programa MED, restaurants que inclouen les fruites, oli d’oliva..
L’AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE CATALUNYA (ASPCAT) - Responsable de la promoció i protecció de la salut, la prevenció, la gestió d’alertes epidemiològiques i alimentàries i la salut laboral.
- Serveis orientats a ciutadania, món local i sectors econòmics (alimentació, comerç, industria, turisme...). Treballen conjuntament amb ajuntaments.
- Professionals de la infermeria, medicina, veterinària, farmàcia, biologia i psicologia.
- Treball amb estreta col·laboració amb atenció primària i hospitalària.
LÍNIES DE SERVEIS EN SALUT PÚBLICA: el catàleg organitza els serveis i les activitats de salut pública en línies de serveis: 1. Protecció de la salut: metges, infermers, farmacèutics, veterinaris...(menús, escoles...) 2. Promoció de la salut i prevenció de la malaltia: l’objectiu és millorar la salut.
3. Prevenció de les drogodependències i promoció de la salut mental  xeringues (heroïna). Perquè no les comparteixis es troba a les farmàcies. Es tracte un programa per reduir danys. Són usuaris de droga per via parenteral (UDVP) 4. Vigilància de la salut pública: estadístics, microbiòlegs, informàtics...
5. Seguretat alimentària: anàlisis de menjar i establiments.
6. Salut laboral 7. Serveis analítics: laboratori que analitzen, per exemple, aliments que es venen.
8. Comunicació, foment i suport per a la salut pública 9. Coordinació, cooperació, col·laboració i enllaç 10. Docència i recerca ...

Comprar Previsualizar