5. Periodisme modern (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Historia del periodisme a Catalunya i Espanya
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 39
Subido por

Vista previa del texto

Lia  Feliu  Grau   Hª  del  Periodisme  a  Catalunya  i  Espanya     17/03/2016   Periodisme  modern  a  EEUU     Al  llarg  del  segle  XIX  a  Nord  Amèrica  va  prendre  forma  el  periodisme  modern  –  en  premsa   escrita   –   tal   i   com   el   coneixem   nosaltres.   Només   quedava   pendent   la   incorporació   del   fotoperiodisme  com  element  central  del  periodisme  imprès.  Però  el  gèneres  informatius  i   l’estil  topogràfic  tenien  la  mateixa  línia  que  la  que  veiem  en  els  diaris  actuals.         La  capital  mundial  del  periodisme  era  Nova  York.         Durat  els  anys  30  del  segle  XIX  el  procés  de  urbanització  (sobretot  als  estats  del  nord)  i  els   processos  migratoris,  que  eren  intensos,   van  provocar  un  fet  polític  que  va  marcar  el  futur   del   periodisme   dels   EEUU:   sufragi   universal,   tal   i   com   el   coneixem   avui.   Gràcies   al   president  Jackson.     Només   faltava   la   supressió   de   la   esclavitud   (que   es   va   aconseguir   posteriorment   amb   la   guerra  civil  –  Guerra  de  Secessió  1861)  i  la  incorporació  de  la  dona  en  el  dret  del  vot.     3  primers  diaris  de  masses  de  la  història  del  periodisme:     El   periodisme   industrial   comença   a   Nova   York   als   anys   30   del   segle   XIX.   Els   primers   diaris   que  van  inaugurar  la  nova  forma  de  periodisme  van  ser:   The  New  York  Sun  (1833).  L’editor  era  Benjamin  Day.       The   New   York   Morning   Herald   (1835).   Editor:   James   Gordon   Bennet.   Va   ser   el   primer  gran  empresari  de  la  premsa  de  masses.     The  New  York  Tribune  (1841).  Editor:  Horace  Greely     Característiques     Diaris  locals  dirigits  a  un  públic  massiu   Periodisme  centrat  en  la  vida  quotidiana   Concepció  de  la  composició  i  espai  segons  la  rellevància   Publicitat  element  central  del  negoci  periodístic     Els   tres   diaris   locals   van   portar   la   primera   onada   de   la   premsa   de   masses.   Van   ser   concebuts  per  un  públic  massiu,  ja  que  no  estaven  pensats  per  les  elits  polítiques.       A   diferència   del   periodisme   europeu,   el   qual   era   més   ideològic   i   centrat   en   el   combat   polític,   el   periodisme   nord-­‐americà   estava   centrat   en   al   vida   quotidiana.   És   a   dir,   oferia   un   periodisme  més  local  i  descentralitzat.    Per  exemple,  parlaven  dels  incidents  en  la  vida  a  la   ciutat   industrial   (robatoris,   assassinats,...).     És   a   dir,   feien   notícies   d’interès   humà.   Aquesta  premsa  local  va  portar  als  inicis  de  la  premsa  groga.     Periodisme  europeu  més  ideològic  i  dedicat  en  el  combat  polític   Periodisme  nord-­‐americà  centrat  en  la  vida  quotidiana  i  d’interès  humà       Lia  Feliu  Grau   Hª  del  Periodisme  a  Catalunya  i  Espanya     17/03/2016   En  aquell  moment  ja  tenien  interès  per  la   concepció   de   la   composició   i   l’espai.    Els  diaris   intentaven  jerarquitzar  la  importància  de  les  noticies  a  partir  de  la  compaginació.  Amb  la   premsa   de   masses   i   local   es   va   trencar   amb   l’estructura   del   llibre   i   les   notícies   es   començaven  a  ordenar  segons  la  temàtica  o  la  importància.       Durant   els   anys   30   i   40   del   segle   XIX   a   Nord   Amèrica   s’havia   instaurat   el   concepte   de     premsa  de  masses.   També  va  ser  durant  aquells  anys  quan  per  primera  vegada  la  publicitat  es  va  convertir   en   un   element   central   del   negoci   periodístic.   Els   diaris   eren   contenidors   de   informació   publicitària,  el  que  els  va  permetre  abaratir  el  producte.     Els  diaris  tenien  un  preu  molt  assequible  (en  un  inici  1  centau  i  posteriorment  2),  tenint  en   compte  que  hi  havia  els  impostos  sobre  el  coneixement  i  això  encaria  els  productes.     El   baix   preu   feia   que   per   les   classes   populars   urbanes   s’eliminés   la   barrera   d’accés   al   periodisme  modern.     Els  anys  anteriors  i  durant  la  Guerra  de  Secessió  un  dels  debats  polítics  més  importants  de   la  premsa  de  masses  era  l’esclavitud.  Durant  la  guerra  va  haver-­‐hi  una  sèrie  de  factors  que   van  portar  a  que  el  periodisme  fos  molt  important:     1. Existència  d’una  indústria  periodística  molt  potent  al  nord-­‐est  d’Amèrica.     2. Premsa   de   masses   potenciada   per   les   agències   informatives.   Les   agències   informatives  responien  a  la  necessitat  de  crear  economia  d’escala.  És  a  dir,  donar   informació  de  caràcter  nacional  o  internacional.         Les   agències   funcionaven   gràcies   a   les   comunicacions   telegràfiques   (escriptura   a   distància).  És  a  dir,  les  telecomunicacions  van  començar  amb  la  telegrafia  La  seva   aparició  va  ser  quan  van  veure  que  mantenir  una  estructura  de  corresponsals  era   molt  car.  Aquestes  agències  van  néixer  amb  l’objectiu  d’oferir  notícies  als  diaris.     En  algun  país  les  agències  eren  de  caràcter  públic,  el  propi  Estat  era  qui  les     proporcionava.  Tot  i  que  a  Estats  Units  eren  privades.           A  partir  de  1850  les  agències  de  notícies  van  acabar  de  formalitzar  el  concepte     de  “notícia”.       Les  notícies  de  les  agències  eren  servides  en  qualsevol  mitjà  de  comunicació,  sense   tenir   en   compte   la   ideologia   d’aquest.   Per   això,   intentaven   presentar   informació   objectiva.   Les   notícies   que   coneixem   ara   provenen   d’aquestes   agències   informatives,  que  van  crear  el  lead/entradeta  i  les  5W.     Les  agències  periodístiques  van  ser  importants  perquè:     Van  desenvolupar  el  concepte  de  noticia   Afavorien  l’economia  d’escala   Permetien  que  el  diari  oferís  una  visió  més  amplia  del  món.       Lia  Feliu  Grau   Hª  del  Periodisme  a  Catalunya  i  Espanya     17/03/2016   Quan   va   haver-­‐hi   la   guerra   civil   les   agències   informatives   ja   estaven   consolidades.   De   manera   que   els   diaris   nord-­‐americans,   sobretot   els   del   nord,   estaven   en   unes   condicions   òptimes  per  relatar  la  guerra.     Els  moments  de  màxima  difusió  de  premsa  escrita,  radio  i  televisió  han  coincidit  amb   els  moments  de  guerra  i  de  més  restricció  de  les  llibertats.     El   salt   més   gran   que   va   fer   el   periodisme   va   ser   durant   la   guerra   civil.   Va   passar   a   un   periodisme  industrial,  com  a  primera  gran  indústria  cultural.     La   guerra   civil   americana   va   ser   narrada   d’una   forma   viva   i   directe,   el   que   va   obligar   a   desenvolupar   noves   tècniques   de   narració   més   àgils   que   la   notícia.   A   partir   d’aquest   moment   van   adquirir   una   gran   importància   el   reportatge   i   la   crònica.   També   va   aparèixer  el  format  d’entrevista,  sobretot  a  protagonistes  de  la  guerra.       Als   anys   70   del   segle   XIX   la   industria   periodística   estava   ben   consolidada.   I,   a   l’entrar   al   segle  XX  a  Estats  Units  era  la  primera  potència  en  termes  industrial.     Després  de  la  indústria  periodística  va  aparèixer  als  Estats  Units  la  industria  fotogràfica,  la   cinematogràfica  i  la  discogràfica.       Industria  musical     La   música   melòdica   es   va   formalitzar   per   primera   vegada   a   l’Índia.   I,   posteriorment   va   emigrar  cap  a  Europa.  Els  exportadors  van  ser  els  gitanos  d’origen  indi.       Des  del  segle  XVIII  el  tràfic  d’esclaus  de  l’Àfrica  a  EEUU  era  molt  intens.  Quan  els  esclaus   arribaven  a  Nord  Amèrica  se’ls  aculturitzava,  eliminant  la  seva  cultura,  els  seus  idiomes  i   la   seva   religió   per   obligar-­‐los   a   adaptar-­‐se   a   la   americana.   Allà   molts   esclaus   es   convertien   en  cristians,  però  mantenint  la  cultura  musical,  basada  en  la  percussió.     Els  negres  cristians,  esclaus,  analfabets  i  aculturitzats  anaven  a  l’església  i  allà  van  entrar   en   contacte   amb   la   música   religiosa,   que   finalment   se   la   van   apropiar   i   van   fer   que   les   misses  fossin  cantades  i  ballades.     El   fenomen   de   renovació   cultural   més   important   als   Estats   Units   pertany   als   esclaus,   impulsat  per  una  cultura  popular  esclavista.       Industria  de  la  literatura     La   literatura   moderna   que   explica   les   condicions   de   visa   no   es   pot   entendre   sense   el   periodisme  a  EEUU  durant  la  segona  meitat  del  segle  XIX.  Edgar  Alan  Poe  n’és  un  exemple.       Relació   entre   periodisme   i   literatura   !La   musica   i   la   literatura   moderna   són   molt   deutores   del   procés   de   modernitat   de   Nord   Amèrica   durant   la   segona   meitat   del   segle   XVIII  i  el  segle  XIX.     En   aquell   moment   de   guerra   civil   i   amb   factors   òptics   d’informació   i   comunicació   va   ser   l’època   daurada   de   la   premsa   escrita   a   Nord   Amèrica.   Aquest   punt   va   culminar   amb   la   I   Guerra  Mundial,  que  va  ser  l’època  daurada  del  periodisme  de  forma  mundial.       Lia  Feliu  Grau   Hª  del  Periodisme  a  Catalunya  i  Espanya     17/03/2016   Europa     Les  condicions  polítiques  eren  més  adverses  a  Europa  que  a  Nord  Amèrica.       Anglaterra   era   el   país   europeu   que   tenia   millors   condicions   socials.   Per   això,   l’any   1856   van   abolir   els   impostos   sobre   el   coneixement   i,   per   tant,   va   desaparèixer   la   barrara   econòmica  cap  al  periodisme.       A   París,   els   diaris   es   van   convertir   en   portadors   d’informació   publicitària.   Un   50%   de   la   superfície  de  la  premsa  era  publicitat  directe  o  indirecte.  D’aquesta  manera  si  hi  havia  més   guanys  es  podia  disminuir  el  preu  de  venta  i,  per  tant,  incrementarien  les  ventes.  El  primer   que   ho   va   abaixar   el   preu   de   les   diaris   va   ser   Emile   Girardin,   un   periodista   francès,   fundador  de  dos  diaris  populars:  La  Presse  i  Le  Siècle.       Diferència  entre  premsa  popular  i  premsa  de  referència     Un  element  formal  era  la  mida  del  diari.     La  premsa   popular  tenia  un  format  Peny  Press,  és  a  dir,  de  format  petit.  Era  un  diari  de   contingut  popular  amb  informació  de  caràcter  espectacular  per  tal  d’aconseguir  la  màxima   audiència  possible.   En   canvi,   la   premsa   de   referència   tenia   una   mida   gran,   de   “llençol”.   El   públic   era   més   polititzat  ja  que  el  diari  tenia  distinció  temàtica.       El   desenvolupament   del   periodisme   a   Europa   era   molt   desigual.   Hi   havia   un   centre   i   un   nord   atlàntic   (Alemanya,   nord   de   França,   Gran   Bretanya   i   Països   Nòrdics)   molt   més   desenvolupat  periodísticament  que  seguia  un  procés  estratègic  d’alfabetització.     Per   analitzar-­‐ho   cal   posar   en   relació   les   situacions   socials   i   econòmiques   i   el   sistema   polític.   Com   més   democràtic   era   el   sistema,   més   facilitats   per   desenvolupar   una   premsa   que  canalitzés  el  debat  polític.  I  quan  més  autoritari,  més  restrictiu.       Espanya     No  fa  ser  fins  el  1837  que  es  van  haver-­‐hi  unes  condicions  polítiques  mínimes  perquè  es   pugui  desenvolupés  una  premsa  i  periodisme  modern.   Amb   la   mort   del   rei   Ferran   VII   (1833)   es   va   liquidar   parcialment   l’Antic   Règim   i   es   va   conduir  cap  a  la  modernitat.     L’any  1837  és  l’inici  d’una  monarquia  que  ha  de  conviure  una  amb  una  Constitució  liberal   molt   moderada,   que   presenta   la   primera   llei   d’impremta   i   que   estableix   la   primera   llei   moderna:  el  dret  a  la  informació  pertany    a  la  societat.         1856  va  ser  l’inici  fràgil  del  que  és  el  periodisme  modern  a  l’Estat     Espanyol     Cal   tenir   en   compte   que   les   situacions   socials   i   econòmiques   a   Espanya   eren   molt   desfavorables  i  el  gran  d’urbanització  de  la  població  era  molt  baix.       Lia  Feliu  Grau   Hª  del  Periodisme  a  Catalunya  i  Espanya     17/03/2016   La   ciutat   més   industrial   de   l’Estat   Espanyol   era   Barcelona.   L’any   1850   la   població     de   Barcelona   –   50.000   persones   –   vivia   dins   les   muralles   medievals   construïdes   per   Pere   el   Cerimoniós  el  segle  XIV.  Aquestes  muralles  es  van  enderrocar  a  mitjans  del  segle  XIX.       Al   segle   XIV   Ildefons   Cerdà   el   segle   XIX   va   fer   el   primer   estudi   sociològic   de   la   ciutat   de   Barcelona.   L’anàlisi   que   va   fer   descrivia   les   formes   de   vida   i   les   condicions   de   la   ciutat.   Entre  la  població  va  diferenciar  3  grups  socials:     Classes  dirigents  (5-­‐10%)   Classes  menestrals  (40%)   Jornalers  (50%)     La   mitjana   i   la   qualitat   de   vida   entre   les   3   classes   eren   molt   desigual.   A   més,   en   aquella   època  2/3  parts  de  les  nadons  que  naixien  morien,  així  com  algunes  dones  durant  el  part.       Pel  que  fa  a  l’alfabetització,  només  els  dirigents  i  una  part  de  la  classe  menestral  ho  estava.   En  el  conjunt  de  l’Estat  la  proporció  de  la  classe  alfabetitzada  era  del  20%.       Espanya  era  una  societat  amb  un  grau  d’alfabetització  molt  baix  i  un  grau  de  pobresa   molt  alt.         L’any  1860  a  l’estat  Espanyol  hi  havia  un  19,27%  de  població  alfabetitzada  (1  persona  de   cada  5).  A  l’entrada  del  segle  XX  l’alfabetització  va  pujar  fins  el  33,45%  (1  persona  de  cada   3).     Premsa  espanyola     A  partir  de  1937  van  aparèixer  els  primers  diaris  associats  a  la  premsa  moderna,  amb  un   tiratge   de   20.000   exemplars.   Els   diaris   que   apareixien   a   Madrid   s’autoanomenaven   nacionals.  I  els  de  Barcelona  i  altres  ciutats,  premsa  regional.       Entre  aquests  hi  havia:     Las  Novedades  (1850),  un  diari  de  Madrid.  Era  un  diari  barat,  objectiu.  i  informatiu.   La   Correspondencia   de   España   (1863).   Era   el   diari   de   més   difusió   de   l’Estat   Espanyol.  S’assemblava  als  diaris  informatius  de  Londres  o  París.     El  Imparcial  (1867),   impulsat   per   Eduardo   Gasset.   No   va   desaparèixer   fins   el   1939.     Aquí   es   va   arribar   al   sostre   del   periodisme   modern   a   Madrid   abans   de   la   restauració  borbònica  i  el  fracàs  de  las  Primera  República.         Catalunya     A  principi  del  segle  XIX  Barcelona  era  el  referent  de  la  industria  cultural.  Però  a  partir  de  la   segona  meitat  del  segle  XIX  alguns  centres  urbans/ciutats  van  experimentar  una  evolució   molt  important.       Lia  Feliu  Grau   Hª  del  Periodisme  a  Catalunya  i  Espanya     17/03/2016   La  industrialització  es  va  estendre  cap  a  les  altres  ciutats  importants  a  partir  del  procés  de   migració  i  la  condició  agrairia.  La  urbanització  de  Catalunya  va  fer  que  Barcelona,  durant   50  anys  (fins  l’entrada  del  segle  XX)  multipliqués  x5  la  seva  població.       La   segona   meitat   del   segle   XIX   va   començar   amb   l’enderrocament   de   les   muralles   i   la   industrialització.   La   construcció   del   primer   ferrocarril   l’any   1844,   que   unia   Barcelona   i   Mataró  va  ser  un  símbol  de  modernitat  per  Catalunya.     L’adaptació  dels  elements  moderns  que  van  anar  apareixent  van  portar  l’alfabetització,  ja   que  els  permetia  comunicar-­‐se  o  llegir  contractes,  en  cas  que  ho  necessitessin.     En   tot   l’Estat   Espanyol   l’alfabetització   només   es   feia   en   castellà.   I,   en   molts   casos   eren   processos   d’autoalfabetització.   És   a   dir,   dins   d’una   mateixa   família   el   pare/mare   ensenyava  a  la  resta.       Tot  i  ser  la  urbanització  i  l’alfabetització  la  societat  catalana  estava  molt  polaritzada.  Per   exemple,  l’esperança  de  vida  dels  rics  doblava  la  dels  pobles.       La  Renaixença     L’any  1833  va  aparèixer  un  moviment  d’il·lustrats  (entre  els  que  hi  havia  Aribau,  autor  d’   Oda  a  la  Pàtria)  que  van  decidir  que  volien  escriure  en  català.  Aquí  va  començar  la  represa   de  l’idioma  de  Catalunya.  Aquest  període  va  coincidir  amb  el  romanticisme  europeu     Al   segle   XVIII   Catalunya   es   va   incorporar   a   la   Corona   de   Castella   i   això   va   fer   que   els   productes   catalans   poguessin   comercialitzar-­‐se   a   tota   la   resta   de   la   península.   Conseqüentment,  Catalunya  va  millorar  econòmicament,  va  introduir-­‐se  dins  d’un  mercat   molt   més   gran   (mentre   que   perdia   cultura,   llengua,...)   i   va   acabar   desenvolupant   una   industria  exportadora  molt  potent.     Al  s.  XVIII  Catalunya  va  millorar  en  economia,  cultura  i  alfabetització,  però  va  perdre  cultura  i  llengua.     Al  llarg  del  segle  XVIII  Catalunya  va  desenvolupar  una  economia  moderna  important  i  va   tenir   una   recuperació   econòmica   molt   significativa,   tot   i   estar   condicionada   per   unes   polítiques   públiques   poc   idònies   per   la   comunitat.   Tots   els   elements   que   van   millorar   l’industria   exportadora   de   Catalunya   també   van   provocar   més   industrialització   del   territori  i  un  procés  de  migració  interna,  entre  la  cultura  popular  i  la  cultura  urbana.  Així   va  néixer  la  cultura  popular  urbana.       La  cultura  popular  urbana  va  ser  la  que  s’autoalfabetitzava  en  una  societat  diglòsica.  És  a   dir,  en  una  societat  on  hi  convivien  dues  llengües  entre  les  que  hi  ha  la  llengua  del  poder,   de  l’administració,  de  la  burocràcia,  de  l’escola....i  la  llengua  de  la  tradició  oral  i  del  carrer.     Quan  les  classes  populars  van  començar  a  alfabetitzar-­‐se  van  trobar  que  era  més  natural   escriure  en  català,  ja  que  era  l’idioma  que  parlaven.  Per  això,  van  adaptar  la  transcripció   fonètica  del  català  del  castellà  que  havien  après.       El   primer   grup   social   que   va   incorporar   el   castellà   com   a   llengua   va   ser   una   part   de   la   classe  dirigent:  l’aristocràcia  del  segle  XVII.     Per   altra   banda,   la   classe   popular   va   convertir   la   parla   i   la   cultura   que   es   transmet   per   tradició  oral,  el  català,  en  el  seu  símbol  d’identitat.   ...