TEMA 4 - INCLUSIONS INTRACEL·LULARS I FORMES DE DIFERENCIACIÓ BACTERIANA (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 21/03/2015
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

4. INCLUSIONS INTRACEL·LULARS I FORMES DE DIFERENCACI Ó BACTERI ANES Quan mirem els bacteris al microscopi no tenen orgànuls interns envoltes de membrana de doble capa lipídica, no tenen mitocondris no tenen cloroplast, no tenen AG... però tenen altres coses.
GRÀNULS O INCLUSIONS DE RESERVA Ex: Bacteris que tenen unes boles. Una de les coses, dels orgànuls que poden tenir dins del seu citoplasma son materials de reserva.
Un dels materials de reserva més freqüents són els Poli-βhidroxibutirat.
Els bacteris que creixen en zones on hi ha un excés de matèria orgànica la poden acumular de manera que es pugui convertir en font de carboni i energia quan el bacteri ho necessiti.
Aquest orgànuls i altres materials de reserva estan envoltats d’una membrana feta únicament per proteïnes o proteïnes i lípids o no estan envoltats de res o es poden observar grànuls o inclusions de glicogen. Ex: grànuls de polifosfat, de carboxisones (=cúmuls de Rubisco, utilitzada en el cicle de calvin).
Bacteris autòtrofes que sintetitzen el seu material cel·lular a través del CO2 poden acumular carboxisomes. També es pot tenir cianoficina que és un polipèptid , són AA. Àcid aspàrtic i altres AA que formen aquest grànuls que són una reserva de nitrogen.
EX: CHROMATIUM → acumula sofre. Els grànuls refringent son els grànuls de sofre. És un bacteri que fa servir el sulfur d’hidrogen, l’oxida per obtenir-te energia. Si en té molt oxida el sulfur d’hidrogen i emmagatzema sofre que el pot oxidar a sulfat i obtenir-ne energia.
VESÍCULES DE GAS Hi ha bacteris aquàtics que viuen a l’aigua. Ex: bacteri fotosintètic que es mou per la columna d’aigua buscant la llum. Per regular la seva flotació fan servir el gas que tenen dins de d’aigua a traves d’unes vesícules que estan buides. Son una mena de sacs formats per una paret de proteïnes que envolten un espai en el qual no hi ha res aleshores els gasos poden entrar però l’aigua no de manera que entra el gas o marxa i en funció d’això el bacteri flota mes amunt o mes avall.
MAGNETOSOMES → hi ha bacteris aquàtics que tenen a l’interior grànuls de magnetita, s’ha torbat en bacteris aquàtics de l’hemisferi nord, i s’orienten cap al nord, cap al fons que es on es troben la majoria de nutrients. Els que es torben al sud s’orienten cap al sud i per tant també s’orienten pel sediment. Aquest grànuls els permeten orientar-se.
ESPORES Són formes de resistència. Hi ha diferents tipus d’espores → endòspora, que la fabriquen alguns bacteris grampositius té característiques especials.
En determinades condicions desfavorables pel creixement del bacteris sintetitza i construeix aquesta espora, quan les condicions son favorables pot germinar.
A microscòpia de contrast de fase, les espores es veuen refringents.
EX: BACILLUS ANTHRACIS : grampositiu famós per l’àntrax. Les espores no es tenyeixen, les endòspores tenen capes molt impermeables a la majoria de colorants.
CAPES DE L’ESPORA 1. Exospori → capa de proteïnes 2. cutícula → conjunt de capes de proteïna, sintetitzades pel bacil de novo.
Dóna resistència a l’espora (poden ser desinfectants químics) 3. còrtex → és el peptidoclicà modificat 4. paret cel·lular = membrana citoplasmàtica.
5. Citoplasma → Hi ha l’àcid dipicolínic exclusiu de l’endospora i calci.
Aquest àcid reté la màxima quantitat d’aigua, estabilitza el DNA, ribosomes, proteïnes... Forma un gel que estabilitza estructures i evita la deshidratació.
→ H ha proteïnes que exclusives de l’endòspora que es sintetitzen quan aquesta ho fa. Son les petites proteïnes de l’àcid soluble (estabilitzen el DNA).
-endòspora ↑↑resistent a dessecació, radiació ultraviolada, calor, etc. Són una gran forma de resistència.
GÈNERES BACILLUS: grampositius viuen al terra, medi complex → molt variable.→ tenen moltes formes de resistència.
[foto: espores tenyides de color verd i els bacils de fúcsia. Tinció especial d’espores amb verd de malaquita] EX: B. ANTHRACIS : agent causant de l’àntrax → actes bioterroristes.
-viu al terra i produeix una malaltia que afecta als herbívors que pasten amb possibilitat de transmetre-la a humans.
FACTORS DE VIRULÈNCIA Són acils capsulats i excreten dues toxines; la edematosa i la letal.
• edematosa → inhibeix la funció dels neutròfils i augmenta el nivell intercel·lular de cAMP → sortida d’aigua → Edema* Toxina letal: que de fet es una mena de super-antigen semblant al lípid A fa que hi hagi una reacció inflamatòria molt forta, es formen citocines pro inflamatòries que produeixen necrosi.
*edema → signe clínic consistent en l'acumulació de líquid en l'espai tissular intercel·lular o intersticial.
Hi ha tres formes de àntrax 1. Del teixit epitelial: es dóna en treballadors de la llana.
2. Gastrointestinal: és la menys mortal 3. Respiratòria: molt mortal → 2001 arriben cartes a Washington amb el bacteri infectant i produint morts.
BIOTERRORISME Els bacteris en si no son en si mateixos armes biològiques, aquestes tenen tres components: 1. Càrrega útil, el patogen en si formulat d’alguna manera 2. Munició, a on està contingut el patogen 3. Mecanisme de dispersió, com faràs que el patogen arribi a la població Foto: instal·lació russa a cel obert on experimentaven amb la dispersió de diferents bacteris.
- CDC i VECTOR tenen el virus de la verola amb motius d’autodefensa. Si algun terrorista fabrica alguna arma amb el virus de la verola es pot fabricar una cura.
BIOINSECTICIDES EX: BACILLUNS THURINGIENSIS bacil que produeix l’endòspora i una proteïna tòxica per insectes→ bioinsecticida, no és cap producte químic ni s’acumula a l’ambient o l’aire.
-la eruga es menja la planta (prèviament hem ficat el bioinsecticida), l’espora amb el cristall entra dins del sistema digestiu, s’activa i entra en contacte amb els sucs digestius → producció d’un porus a la paret intestinal de l’eruga.
EX: STREPTOMYCES , són bacteris grampositius semblants als fongs, formen colònies peludes + filaments o micelis i antibiòtics (=substància microbicida produïda per un ésser viu). Les cèl·lules queden enganxades les unes amb les altres.
Quan colonitzen el terra o la placa d’agar creixen formant el miceli que s’enganxa al terra i després sintetitzen un miceli aeri(=esporofors), on es produiran les espores. Conidiòfors → formen conidis.
(foto → : DNA de varies cèl·lules, al final apareixen divisions entre cèl·lula i cèl·lula, les parets gruixades apareixen i la protegeixen son conidiòspores o espores.) -estreptomicina → antibiòtic antibacterià que va servir per lluitar contra la tuberculosi.
-tetraciclina → antibiòtic contra moltes infeccions bacterianes. Inhibeix la síntesi de proteïnes. Es fa servir contra l’acnè i ha jugat un paper molt important per disminuir la mortalitat per còlera.
-clindamicina → antibiòtic semi sintètic eficaç en diferents infeccions o acnè.
-cloramfenicol → antibiòtic bacteriostàtic efectiu contra gran varietat de bacteris grampositius i negatius.
Es fa servir en infeccions oculars.
EX: MYXOCOCCUS XANTHUS produeixen antibiòtics. Són mòbils, colonitzen el terra però les cèl·lules vegetatives es mouen per llisament i poden envair altres territoris.
Condicions desfavorables fan que s’agregui un moc polisacàrid que permet que la colònia s’aixequi del terra (el moc forma una peduncle acabat amb mixoespores)(= cos fructificant).(=forma de resistència).
En condicions favorables → torna el bacil actiu.
ME: es pot veure al formació dels cossos fructífers. A l’estructura esfèrica hi ha cèl·lules que es diferenciaran i es formaran les mixoespores ...