TEMA 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Teoria de la forma la composició i el color (TEFOCOCO)
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2. Llenguatge plàstic (I). El llenguatge de la forma 2.1. Organització primària de les formes 2.1.1. Segregació figura-fons La informació arribada a l’òvul occipital, a través de neurones perceptives, l’esperen els mecanismes perceptius. Aquests seran els encarregats de processar la segregació entre figurafons per tal d’entendre la imatge.
Edgar Rubin va estudiar les “regles perquè una forma sigui percebuda com a figura”. En definitiva aquestes regles es remeten als processos què es fan mentalment per tal de poder entendre amb claredat què és el fons i què és la figura en una imatge. Les lleis o regles són:  La figura tendeix a ser un element estructurat i aïllat al màxim respecte el fons.
 Orientació  Mida relativa: a priori les àrees menors tenen avantatges a ser percebudes com a figura.
 Predomini de la part inferior.
Psicològicament allò que ens és més important és el què tenim a l’abast de la mà i per tant associem la part inferior com allò què representa la figura.
 La simetria: Les formes simètriques tenen prioritat a ser percebudes abans.
*  Convexitat: Si tenim el cas de dos paràboles unes convexes i altres conques, la convexitat s’associa a dinàmica d’expansió i per tant s’entén com a figura. En canvi la concavitat s’atribueix a fons. *  Textura: Normalment àrees amb més riquesa de textures són associades a fons ja què les àrees buides creen una major percepció de la figura i per tant la ressalten.
*Hi ha un “conflicte” entre simetria i convexitat. El cas és què quan s’associen els dos conceptes en una mateixa figura-fons predomina les figures convexes abans de les simètriques.
Expressivitat de la composició figura-fons a Sin City del director R. Rodríguez i el dibuixant de còmics F. Miller.
Les figures importants estan en negatiu i sense textures per la qual cosa ressalten respecte el fons negre i complex.
L’acromatisme del blanc i negre durant gran part de les escenes, i la introducció del vermell, com a un dels pocs colors què apareixen, aporta una forma de destacar el cos. El vermell destaca de forma què oculta el protagonista masculí fusionat pel fons. La diferència de color en els dos personatges marca un gran contrast no només visual sinó també en la forma de ser.
El poc volum dels cossos accentua la puresa de l’impacte, aquest matís també s’aconsegueix amb l’increment de la saturació en producció i post-producció.
2.1.2. Lleis de la Gestalt Teoria de la Gestalt creada per Wertheimer, Kohler, Koffka, a començamets del s. XX. Aquests teòrics van arribar a la conclusió què “qualsevol estimulació de l’ambient es veurà de la forma més senzilla possible”, elaborant automàticament una economia perceptiva.
D’aquesta teoria en van extreure dues lleis gestàltiques: 1. Preferència per formes simples: pregnància.
La pregnància, per tant la preferència per formes simples, és una llei que tendeix a què cerquem esquemes simples de referència com poden ser els esquemes geomètrics.
Amb aquests cerquem la simetria de la forma, les repeticions i regularitats estructurals, i les ubicació en centre o eixos principals. L’ull humà tendeix a rebutjar en primer terme les formes complexes.
Un altre exemple de pregnància podrien ser els esquemes figuratius, per experiència o familiaritat cultural.
Internament es creen interpretacions de la realitat associades a esquemes simples i quotidianes per a nosaltres. Unifiquem termes sense relació posterior.
Un altre relació amb la pregnància podria ser la tensió perceptiva on el punt de dinamisme alhora d’associar dues figures no encaixa. (cercar més informació) 2. Simplicitat per agrupació de formes en macro-formes o “gestalts”.
En la simplicitat per agrupar formes en “gestalts” trobem un seguit de regles que expliquen com l’ull humà relaciona i agrupa les formes.
 Proximitat: l’observador tendirà a percebre com a part d’un conjunt les unitats que estiguin més properes entre elles.
 Igualtat: l’observador tendirà a considerar com a unitat perceptiva aquells elements que tenen algun tipus de similitud plàstica (mida, forma,color...)  Tancament: L’observador tendirà a veure com a formes completes les formes aparentment incompletes, completant-les a través del principi de pregnància.
 Bona continuïtat: Aquelles parts d’una figura que formen una bona continuïtat (continuïtat senzilla, amb regularitat visual) tendeixen a constituir unitats indivisibles.
 Moviment/Dinàmica: L’observador tendirà a reunir perceptivament aquells elements que es mouen de la mateixa manera o que suggereixen visualment una dinàmica comuna.
Sintaxi visual de formes i lleis de Gestalt Ús expressiu de les lleis gestàltiques per a la connexió d’icones i la transmissió de significats. Un exemple molt clar és l’espot publicitari que va fer J.Glazer per a la cervesa Guinness. Va utilitzar d’una forma precisa tots els termes i la sincronització per a unificar-ho.
ANÀLISI – Cartells publicitaris, lleis de la Gestalt i estratègies discursives IMATGE 1: Llei de la igualtat per la composició del conjunt i la silueta del cotxe. Els motius estratègics giren al voltant dels valors què transmet com la força, la rapidesa, el dinamisme i la potència. A més li dóna una sensació de precisió i de capacitat d’adaptació en entorns.
IMATGE 2: Segueix la llei de la igualtat i la proximitat. Hi ha una sensació de transcendència, eternitat, perdurabilitat del producte, i una tradició cultural. Això és degut a què la llei d’igualtat assimila la forma de l’ampolla amb les formes dels profetes en la columna. A més s’agrupen per proximitat.
IMATGE 3: Hi ha aplicada la llei de continuïtat entre els 2 mitjos cercles. Això ens remet a les idees connotatives sobre la lluna, la possibilitat de reflexió, de transcendència. A més és una figura simple i quotidiana.
IMATGE 4: S’usa altre cop la llei de la continuïtat i similitud de color.
IMATGE 5: Altre cop tenim la llei de continuïtat. En aquest cap remet a la idea d’adaptació del producte en qualsevol espai.
IMATGE 6: Aquesta imatge remet a la llei de la igualtat, associant la xocolata com a un moment de plaer i el teclat com a un moment de feina. Tot i això no ens acaba de fer el pes la relació que s’ha creat amb aquestes dues imatges ja què l’ordinador també pot remetre a un element d’oci.
IMATGE 7: Llei perceptiva de tancament a partir d’una comparació. En comptes d’associar el vermell a la tinta, es passa a entendre la taca com una taca de sant. El tancament de la percepció és un mecanisme personal on la pròpia imatge es veu distorsionada de forma automàtica i personal.
IMATGE 8: A través de la llei de tancament i pregnància la marca ha aconseguit atribuir un element al seu producte. El fet de ser una taca, remet al fet d’evidenciar el coneixement del logotip dels quals són propietaris.
Sintaxi icono-plàstica. Connexió d’icones i formes plàstiques.
IMATGE 9: El què importa és la relació que creem entre la icona en sí i el contorn com a conjunt (mida/color/textura). Veiem un cavall i un genet sobre una gran massa visual què remet el terra, o metafòricament la vida.
IMATGE 10: “la noia malalta” proximitat metafòrica de la mort entre la noia malalta al llit i el contorn dels colors què l’envolten. Els colors representen l’estat de transisió en el què es troba la noia relacionant-ho paral·lelament als sentiments de tristesa o dolor. El rostre d’ella mateixa es confon amb el llit. Aquesta fusió aporta molt més pes visual què no pas la resta d’imatge. Les figures geomètriques a les què ens remet són el quadrat i el triangle aportant una sensació d’enlairament cap al cel i una certa gravidesa a la persona. Hi ha una relació icono-plàstica molt forta.
2.2.
Significat de la forma plàstica Propietats de la forma: paràmetres de pla d’expressió Funcionament de les formes plàstiques com a signes segons els paràmetres compositius de la forma plàstica. Els paràmetres són:  Ubicació (varia segons decisions creatives) Segons centralitat:  Centre  Perifèria Segons verticalitat:   A dalt A baix Segons horitzontalitat:   Esquerra  Dreta Orientació (varia segons la composició de la forma) Perpendicular:  Horitzontal  Vertical Obliqua:  Sentit “ascendent”  Sentit “descendent”  Mida         Excedeix al marc Molt gran Gran Mitjà Petit Molt petit Pròxim al punt Morfologia i propietats del contorn Forma/contorn:  Rectilini  Corb Propietats del contorn segons definició:  Bona definició (contrast nítid)  Contrast lleument difuminat (“sfumatto”)  Relació ambigua amb altres formes o el fons Significats de la forma (pla de contingut) Cada una de les variants tendeix a generar gramàtiques originals, connotar un tipus de valors o altres depenent de l’ús de les formes plàstiques. Hi ha establerta una gramàtica universal, tot i això s’ha de tenir en compte des de quina cultura es fa la lectura.
Exercici treballat a classe (estació de 4 rectangles – Full a part) A través de l’exercici treballat a classe hem pogut veure com la publicitat crea les imatges en relació del sentit o sentiment què pretén crear en els receptors. La icona com a objecte visuals, la qual nosaltres associem algun element, pot variar segons l’estat al qual ens remetem. Un mateix element pot adquirir diferents estats tot variant el seu contingut com les seves dimensions, ubicació o inclinació. Per tant ens trobem en una relació significativa entre diferents elements que igualen a una sintaxi visual concreta. S’ha de tenir en compte però què tot l’anàlisi elaborat ha estat fet des d’un punt de vista cultural, per tant segons des de quina cultura es faci els resultats variaran.
Determinar la Mida, Ubicació i Orientació Dimensions semàntiques de la forma plàstica (segons X. Ruiz Collantes)  Dimensió Informativa: Considerada l’origen del significat de les formes. Una de les primeres preguntes que el cervell es fa és saber si hi la forma es relaciona amb quelcom conegut o si no és el cas perquè. Automàticament diferenciem dos grans àmbits compositius:  Composicions simples o clarament estructurades - Regularitat/redundància = “ordre”, “control”, “seguretat”, “avorriment”...
 Composicions complexes (“informatives”), d’estructures menys clares - Irregularitat/imprevist = “desordre”, “descontrol”, “inseguretat”, “diversió”...
Aquests dos àmbits generen de forma simultània camps semàntics basant-se en formes molt simples o formes molt informatives. Cal saber però que hi ha eixos dins d’aquests grups semàntics que relacionen valors entre els 2 grans grups.
Ara bé els paràmetres compositius que incideixen a decidir a quins dels dos camps semàntics es mou la icona i per tant si seran fruit de simplicitat o complexitat seran:  Ubicació i dimensió informativa  Orientació, tot i què sempre és determinada per la ubicació d’aquesta mateixa.
 Morfologia i contorn. Els quals determinaran sempre la complexitat iconogràfica.
Exemples de significat segons Ubicació i dimensió informativa: IMATGE 1: icona petita i central, remet a la seguretat de l’objecte. Tot i això perilla de connotar avorriment o estaticisme. Per tal de controlar aquests riscos van contra restar aquestes possibles interpretacions amb el color, en aquest cas vermell o altres objectes com el mata-sogres col·locat al final del cotxe. Per tal de ressaltar les seves qualitat el col·loquen de perfil i així s’asseguren de ressaltar les corbes, la qual cosa els hi dona més dinamisme, flexibilitat i emoció.
IMATGE 2: icona lateral i transgressora. Ubicació descentrada i provocativa. Pretén transmetre emocions, sorpreses i riscos. Claredat perceptiva. El negre remet a la nit i a la il·luminació festiva. El lema crea una base imaginativa per a l’ampolla aportant-hi estabilitat.
Michael Angela Antonioni és un referent molt important com a cineasta i publicitari.
Fa moltes composicions cinematogràfiques basades en ubicacions descentrades dels actors. La filosofia i els temes què intenta representar amb la composició és remeten a la crisi interior no verbalitzada sinó mostrada en imatges.
Una altra manera de crear una desconcentració visual és creant orientacions no-convencionals o no-regularitat estructural en la composició de la imatge. Les orientacions convencionals es basen en la regla dels 45º.
Per tal de cercar composicions equilibrades entre simplicitat i complexitat, ordre i dinamisme, els dissenyadors usen la teoria de l’estructura dels terços, basant-se així en la creació d’una icona dins d’una retícula allunyada dels eixos cartesians clàssics i els eixos centrals, però alhora marcant-se unes pautes. Intenten quadrar i crear una complexitat al mateix temps. Co veiem a la imatge de la retícula, els punts senyalats, en els quals s’uneixen els diferents punts acaben sent punts harmònics dins la composició. Amb això es pot composar amb un cert ordre d’ubicacions i proporcions, però menys “convencional” i “rígid” que el basat en els eixos perpendiculars centrals.
Una altra aproximació estètica que proporciona la teoria de les proporcions àuries es basa en el principi matemàtic en el qual per crear proporcions i estructures harmòniques dins d’un espai, el qual es remet a “a+b”, el nombre “a” sigui igual o proporcional a “b”. Per tal d’aconseguir repartir l’espai equilibradament s’ha d’anar creant una sèrie d’aquestes operacions dins l’espai “a” o “b” que decidim. La repetició d’aquesta operació crearà al final un espiral ari.
 Dimensió objectual Dins de les dimensions semàntiques plàstiques també podem trobar un segon significat de les formes basant-nos en les dimensions objectuals. Com a receptors tendim a donar materialitat física a les formes visuals de forma instantània.
Aquí entra en joc la força de la gravetat i la nostra concepció per allò espiritual o allò terrenal.
o Equilibri vs. Desequilibri: creem automàticament una balança visual entre dreta i esquerra i observem si el pes visual de la imatge està repartit o es decanta més cap a un costat. Tendim a considerar que l’equilibri remet a una sensació d’estabilitat.
Cal però remarcar la idea de què equilibri no iguala en significat a simetria. L’equilibri compositiu pot aportar “ordre” a la imatge sense la “rigidesa” de la simetria: ordre, “dinàmic, “orgànic”, “natural”, etc.
 o Estabilitat vs. Inestabilitat segons ubicació: En aquesta dimensió entre en joc la mida plàstica i l’orientació en què es troba la icona. Cal saber què una mida més gran sempre transmet més estabilitat, en canvi ubicació i pes visual a la part superior remetrà a la idea d’inestable i possibilitat de caure. És doncs que la qualitat d’estabilitat vs. Inestabilitat es pot veure influïda per la mida i la ubicació o Estaticisme vs. Dinamisme, segons orientació: Una icona pot ser orientada depenent del sentit que se’ls hi vulgui atorgar. No es el mateix posar-ho de forma horitzontal què denotarà estaticisme a un altre com pot ser de forma diagonal què remetrà dinamisme. Tot i això s’ha de tenir en compte si la diagonal és ascendent o descendent.
Dimensió espacial: Un altre aspecte a tenir en compte és l’atribució material física que li donem al fons de la imatge. Dependrà del fons i com estigui col·locada la imatge per donar-hi un significat o un altre.
 o “Lleugeresa / Pesadesa”: dependrà de la mida plàstica que s’hagi usat per representar la icona.
o Pròxim vs. Llunyà, segons ubicació: L’eix horitzontal determinarà la mida relativa segons si la col·loquem més amunt o més avall. Una mateixa icona col·locada a un nivell o altre pot variar de mida alhora de ser llegit visualment.
o Pròxim vs. Llunyà, segons ubicació + mida: tal i com ens passava a la dimensió anterior, sempre haurem de tenir en compte la mida i la ubicació que atorguem a l’aspecte què volem mostrar, ja què un pes visual molt gran col·locat a la part superior denotarà possibilitat de caiguda, en canvi si és molt petit pot denotar flotació.
Dimensió metafòrica. Aquesta dimensió té a veure amb connotacions culturals més especifiques. Per tant s’haurà de relacionar amb els aspectes i convencions culturals segons: o Segons ubicació Centre Vs. Perifèria: (segons característiques socials, formes de ser, prejudicis) - Central vs. Marginal - Centrat vs. Extravagant - Centrat vs. Descentrat A dalt vs. A baix: - Superior vs. Inferior Espiritual vs. Material Fantasiós vs. Realitat Esquerra vs. Dreta: o Inici vs. Final Darrera vs. Davant Passat vs. Futur Segons orientació Sentit “ascendent vs. Sentit “descendent” - Pujar vs. Baixar o o - Optimisme vs. Pessimisme - Esforç vs. Relaxació - Tensió vs. Distensió - Menys velocitat vs. Més velocitat - Més resistència vs. Menys resistència Segons mida relativa Petit vs. Gran - Fràgil vs. Fort - Dèbil vs. Poderós - Insignificant vs. Important - Divertit vs. Avorrit - Tendre vs. Dur - Simpàtic vs. Seriós - Lliure vs. Responsabilitzat - Discret vs. Ostentós Segons línia/contorn - Rectilini: racionalitat, rigidesa, mecanicitat, terrenalitat - Corb: emocionalitat, flexibilitat, fluïdesa, fantasia, espiritualitat, calma (en orientació horitzontal) - Amb forma de serra: energia, concentrada, inquietud, agressivitat, turment - Amb definició nítida: claredat, simplicitat...
- Amb definició lleument difuminada: suavitat, dolçor, subtilesa - Amb definició ambigua respecte altres formes o el fons: misteri, complexitat, inquietud Exemples d’anàlisi en el power point.
...