Tema 3: Fiabilitat (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicometria
Profesor G.
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 13/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apuntes con teoria complementado con ejercicios y ejemplos para practicar durante el estudio.

Vista previa del texto

PSICOMETRIA, M4 TEMA 3: FIABILITAT Definició: La fiabilitat es l’absència d’error de mesura (consistència o estabilitat de les mesures quan el procés de mesura es repeteix).
Què indica un coeficient de fiabilitat? El rxx = 0’80 del 100% de la variancia observada un 80% es la variancia verdadera, i el 20% es degut al error.
1.PROCEDIMENTS PER ESTIMAR LA FIABILITAT a) Estabilitat de mesura  Test-retest ( es important que es produeixin canvis) b)Equivalència de les mesures  Formes paral·leles (les mateixes versions del test però els ítems tenen correlació) c)Consistència interna  Intercorrelacions entre els ítems (esperem que les respostes siguin consistents, es a dir, que vagin en la mateixa direcció): ✓ Dues meitats – Correció Spearman-Brown ✓ Coeficient alfa de Cronbach (anàlisis de les covariàncies entre els ítems) o FIABILITAT TEST-RETEST (ESTABILITAT) Es dificil tenir garanties de que no canvi les respostes, solució de qye es minimitzi.
Test curt vs. Test llarg: Test curt pot haber el efecte de la memoria y que el subjecte memotizi les respostes.
Test llarg pot produir-se canvis, puc subestimar la fiabilitat. També es pot produir la mort experimental, es a dir, com deixem pasar molt de temps, podem perde molta mostra (no podem tornar a contactar amb ella).
Criteris valoració fiabilitat test-retest (estabilitat de mesura): o FIABILITAT FORMES PARALEL·LES (EQUIVALENCIA) Estabilitat de consistència quan el test es repeteix: ✓ Una única mostra ✓ Aplico a cada individu les dues mostres paral·leles seguides (A y B) En una sola administració aplico les dues probes.
✓ Espero que sigui pròxim algú. Pot haver un efecte de ordre (Balanceig) Es un procediment molt difícil sobretot per variables de personalitat, ansietat... en canvi a neuropsicologia s’utilitza més (memòria de treball...).
Criteris de valoració fiabilitat formes paral·leles (equivalència mesura): o FIABILITAT DE DUES MEITATS (CONSISTENCIA) Busca la forma paral·lela dins d’un mateix test dividint-lo en dues meitats.
✓ Una única administració del test, només decidir com divideixo en dues meitats equivalents.
✓ Parells per una banda i imparells per altre.
Quins ítems han de formar part de cada una de les dues meitats? tinc 6 ítems • Correcció d’Spearman-Brown pel càlcil de les dues meitats Es la fiabilitat de la meitat del test (no pas de tot el test) Exemple: correció d’Spearman-Brown pel càlcul de les dues meitats Aplicació de la correció d’Spearman-Bron a les dades de l’exemple anterior: • Fiabilitat Alfa de Cronbach (coeficient alfa) Sense pensar com dividir el test en formes equivalents, cada un dels ítems es una forma paral·lela del test; tinc tants ítems com formes paralel·les.
Avantatge: no cal trencar-nos el cap en dividir el test 1 mostra 1 aplicació 1 formula Variacions del coeficient alfa: Kunder-Richardson (1937) Aquest és el coeficient alfa per a ítems dicotòmics Criteris de valoració de fiabilitat consistència interna: Exemple: coeficient alfa Construcció dels ítems a la consistència interna: ✓ Cada ítem que forma part d’un instrument de mesura té una contribució particular a la consistència interna d’aquest.
✓ Podem calcular el coeficient alfa per al conjunt d’ítems del test però havent eliminat prèviament del càlcul les dades de l’ítem que volem avaluar.
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA FIABILITAT DEL TEST ✓ ✓ ✓ ✓ Mostratge Variabilitat Longitud del test (nombre d’ítmes) Nivell de les puntuacions en el test Relacionar la fiabilitat amb la longitud del test amb la formula de Spearman-Brown. Equilibri entre la longitud i la fiabilitat.
Per incrementar la fiabilitat del test: -Augmentem el nombre d’ítems (formula de Spearman-Brown) perque sigui més fiable, es a dir, com més longitud tingui el test, més fiable (més items més opcions).
-Eliminar els ítems problematics (baixes correlacions ítem-test).
-Millorar les condicions d’aplicació.
2.1 RELACIÓ ENTRE FIABILITAT I LONGITUD DEL TEST: Formula d’Spearman-Brown Exemple: Relació entre fiabilitat I longitud del test Suposem que la fiabilitat d’un test amb 20 ítems és de 0’70. ¿Quina seria la seva fiabilitat si afegim 40 ítems al test? 2.1.1 LONGITUD DEL TEST PER ACONSEGUIR UNA FIABILITAT DETERMINADA Exemple: Longitud del test per aconsegir una fiabilitat determinada Suposem que un test amb 10 ítems té una fiabilitat de 0’60. ¿Quants ítems caldrà afegir per aconseguir una fiabilitat de 0’75? Per exemple: Si obtinc un resultat de 10’2, haure de afegir en comptes de arrodonir a 10, arrodonir cap amunt, es a dir, afegire 11 items realment per poder arribar al objectiu.
Sempre haig de arrodonir el ítems cap adalt (no decimals), per consegir la fiabilitat que vui aconsgir. K la puc deixar en decimals.
EXERCICI: Longitud del test per aconsegir una fiabilitat determinada Suposem que un test amb 50 ítems té una fiabilitat de 0’75. ¿Quants ítems caldrà afegir per aconsegir una fiabilitat de 0’90? 3.ESTIMACIÓ PER INTERVAL DE LA PUNTUACIÓ VERTADERA – ERROR TÍPIC DE MESURA A partir del model, ens permet estimar l’error que cometo, faig estimacións d’interval de la mesura (puntuació) verdadera.
3.1 ERROR TIPIC DE MESURA – TCT ✓Si el test es infalible el error tipic de mesura es 0, es a dir, no hi ha error. Si s’allunya de 1 es poc precis.
✓Si la fiabilitat augmenta, l’error tipic de mesura baixa, el seu iterval es petit.
✓Si la fiabilitat baixa, l’error tipic de mesura augmenta, el seu interval es més gran.
Aplicacions de l’error típic de mesura – TCT: 1) Estimació per interval de la puntuació vertadera, es a dir, comparar entre persones les seves puntuacions (veure si tenen nivells similars).
2) Comparació de les puntuacions observades de dues persones; comparar abans i despres de una intervenció (quan provoquem un canvi).
3) Valoració del canvi de la puntuació observada d’una persona desprès d’una intervenció, fer una estimació de les puntuacions verdaderes d’un individu.
Se: no te límits, depen de la escala de mesura del instrument (rang de puntuacions del test).
Si jo vui comparar dos instruments haig de observar sempre el rxx (va de 0 a 1).
A partir de la comparació del Se no puc saber quin instrument es més fiable. Només em serveix per veure el interval de les puntuacions vertaderes (fer una estimació) i la amplitud del interval de confiança.
Exemple: estimació per interval de la puntuació vertadera – Error típic de mesura Suposem que el coeficient de fiabilitat d’un test es de 0’75, la seva mitjana 80 i la seva desviació tipica 16. ¿Quin es l’error típic de mesura? ¿En quin interval se situa la puntuació vertadera d’un subjecte que té una puntuació observada de 86 a un nivell de confiança del 95% (z=1’96)? EXERCICI: Estimació per interval de la puntuació vertadera- Error tipic de mesura Suposem que el coeficient de fiabilitat d’un test és de 0’80, la seva mitjana 15 i la variancia 9. ¿Quin és l’error tipic de mesura? ¿En quin interval se situa la puntuació vertadera d’un subjecte que te una puntuació observada de 12, a un nivell de confiança del 95% (z=1’96)? EXERCICI: Comparar puntuacions observades de dues persones En l’escala d’Extraversió d’una prova dues persones obtenen unes putuacions observades de 12 i 14, respectivament. Sabem que la desviació típica del test es de 2’7 i el coeficient de fiabilitat de 0’80.
Fins a quin punt podem concloure que ambdues persones difereixen en el seu nivell d’extraversió (NC=95%; z=1’96)? EXERCICI 1 DE FIABILITAT EXERCICI 2 DE FIABILITAT ...

Tags:
Comprar Previsualizar