TEMA 1. FONAMENTS DE PERCEPCIÓ VISUAL I SEMIÒTICA DE LA IMATGE (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Teoria de la Forma, el Color i la Composició
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 05/07/2014
Descargas 12
Subido por

Descripción

Professor: Oliver Pérez

Vista previa del texto

TEMA 1. FONAMENTS DE PERCEPCIÓ VISUAL I SEMIÒTICA DE LA IMATGE 1. FONAMENTS DE PERCEPCIÓ VISUAL La imatge es pot entendre de dues maneres que es complementen.
  Construcció perceptiva + Missatge comunicatiu o significat (No necessàriament hi ha la intenció de l’autor. Per exemple, la roba no té una intenció però parla de nosaltres) 1.1 La imatge com a construcció perceptiva. Fonaments de percepció visual La imatge és una experiència visual, producte de la intervenció de dues dinàmiques que interactuen entre elles.
- - BOTTOM UP (fora-dins): El món exterior, objectiu. És la percepció reina, la que ens permet segregar entre figura i fons.
TOP DOWN (dins-fora): Les experiències pròpies, el fons psicològic.
Aquest procés no és seqüencial sinó paral·lel, el fons psicològic influirà en la percepció des del principi.
La experiència prové de: - - Reconeixement d’objectes Connotacions (com valorem el que veiem) Emocions, el que ens transmeten les imatges.
1.1.1 Fonaments del processament bottom-up. L’ull i el processament visual primari.
APARELL OCULAR - PART ÒPTICA Còrnia. Lent externa de l’ull. S’enfoca el raig de llum cap un punt en comú.
Iris. Múscul en forma d’anella amb un color.
Pupil·la. Al centre de l’iris, fa la funció de diafragma. (S’obre i entra poca llum, es tanca i n’entra molta). El grau d’obertura també està afectat pels sentiments provocats per determinada visió.
Lent (cristal·lí): Enfoca el raig de llum al centre de la pupil·la abombant (objecte a prop) o aplanant-se.
Líquid vítric. Líquid que protegeix la retina, evita que quan caiem caigui també la retina i també oxigena el cristal·lí.
- PART FOTOSENSIBLE Retina. Pantalla amb cèl·lules fotosensibles.
FOTORECEPTORS: Cons (colors) i Bastons (claredat i foscor) FÒVEA: Centre de la retina amb més fotoreceptors.
NEURONES (Bipolars i ganglionars)+ TRANSMISSORS = AXONS FIBRES DEL NERVI ÒPTIC I CABLE CAP A L’ULL.
PROCESSAMENT VISUAL INICIAL AL CERVELL I ESBORRANY VISUAL A l’escorça visual tenim consciència de visió. EL NÚCLEO GENICULADO LATERAL (La informació que arriba es distribuïda a zones especialitzades. Fa la distribució a cada mòdul que toca.
Tenim una part especialitzada en cada cosa, i els NGL envien a cada part una informació -> SUPERVIVÈNCIA), EL NERVI ÒPTIC I EL CÓRTEX VISUAL.
- ESBORRANY VISUAL (CÒRTEX) Esborrany visual primari: El cervell construeix una imatge molt ràpida, un quare abstracte al còrtex visual per qüestions de supervivències, unes estrucgtures bàsqieus de la imatge (zones amb canvis d’iluminació, taques i regions de diferents colors...) Principis “automatitzats” de segregació figura(es)-fons i de definició de gestalts S’identifiquen textures, qualitats bàsiques de la superfície de les formes....
Base fisicològica del llenguatge plàstic, formes, estructures compositives, colors, textures...
Anàlisi de la imatge.
El nostre cervell elabora un esborrany visual al marge de detalls i judicis de reconeixement precisos per causes evolutives. Necessitem un canal ràpid de processat visual per anticipar judicis perceptius que poden ser crucials per a la supervivència esser perillós o amistós? Etc.
Això té conseqüències cabdals en l’estètica de les arts visuals: tota imatge visual té una part de composició abstracta basada en l’esborrany visual.
SOBRE LA IMPORTÀNCIA DE LA BÚSQUEDA DE LÍMITS EN L’ESBORRANY VISUAL El sistema visual iguala els camps i accentua els límits (discontinuïtats); intensifica els canvis.
El nostre cervell s’ha acostumat a intensificar els límits i no a atenuar-los, ja que no simplement miren la realitat sinó que ens ajuda a sobreviure.
Després d’un canvi significatiu al camp visual, l’experiència perceptiva de l’espectador s’intensificarà.
1.1.2.- Claus del processament top-down 1. Projecció d’esquemes visuals Es tracta d’un mecanisme perceptiu simultani al processament bottom-up i top-down, ja que: (a) en general, el sistema perceptiu intenta reduir al màxim el component “subjectiu” en l’assiganció d’esquemes visuals a les formes de l’entorn, però alhora… (b) projectar esquemes preconcebuts en la interpretació de la realitat té inevibalement un component d’”aportació pròpia” de l’observador (aprioristic).
Reconeixement preliminar d’objectes). Ens ajuden a anar més ràpid perceptivament, gràcies a les plantilles visuals (formes) que tenim a la nostra memòria. És una de supervivència, com l’exemple dels ànecs que es van sentir amenaçats pel cometa amb forma de falcó, experiment de Nico Tinbergen.
Els ossets de peluix tenen els ulls grans, els braços curts i el cap desproporcionat per assemblar-se a un nadó i crear tendresa en el consumidor. Amb la figura d’ET passava el mateix.
2. El context les expectatives. El mateix “objecte” es pot interpretar d’una manera o altra depenent del context en el que es troba, més enllà dels factors objectius 3. Els estats anímics 4.Estats fisiològics 5. Factors geogràfics, culturals i d’aprenentatge. Els esquimals só un clar exemple, veuen 30 tonalitats de blanc al que nosaltres nomenem blanc en general. No tot ve de naixement, també es pot aprendre a basa d'entrenament.
6. Factors psico-socials. Experiment de J.Bruner i C. Goodman al 1947. es van agafar a nens, es van fer dos grups a un se’ls va ensenyar uns discos d'un diàmetre concret, a l'altre grup se’ls va ensenyar unes monedes amb uns valors. Desprès se’ls va demanar que fessin el dibuix dels discos que se'ls hi havia ensenyar. en el cas dels discos la mida amb el real va ser molt semblant, però el de les monedes van quedar representades d'una mida més gran. van separar els nens de classe social alta i de baixa, els de baixa tendien a subestimar més la mida de les monedes.
Així, els factors socials modelen i influencien la nostra percepció.
1.1.3.- La construcció perceptiva al descobert: il·lusions òptiques La influència del context pot fer que magnifiquem o subestimem una figura Superfícies anòmales figura- Percepció multiestable fons i figures dobles Tendim a subestimar la mida dels objectes que tenim a una gran distància, això es diu "Regressió a mida familiar" L'autor que es centra en les il·lusions òptiques en les seves pel·lícules o videoclips es Michel Gondry.
1.2. Fonaments de semiòtica de la imatge 1.2.1.- La imatge com a text visual La imatge com a text visual: construcció de material simbòlic, organització de signes interrelacionats, que produeix determinats efectes de sentit (Casetti i DI chio, 1999). Parlar del concepte de text és parlar del concepte de discurs. Quan interpretem la imatge com a noseque comunicatiu és la imatge com a text. Això vol dir que hem d’identificar un tema i un punt de vista del que ens parla la imatge.
Qualsevol cartell no és simplement una imatge, sinó que ens explica una història i construeix un discurs (La Naranja Mecánica. KUBRICK, 1971 El protagonista surt del cartell -> Violència latent en la societat. L’entorn ens parla de la societat, la societat és falsament blanca i darrere hi ha tota una violència).
El text és tota una manera d’analitzar que ens dona una perspectiva d’anàlisi (not sure about this).
Anàlisi textual: objectiu i mètode  OBJECTIU: Comprendre el discurs d’ua imatge o una obra audiovisual sobre algun tema o subjecte determinat  COM En una anàlisi textual, no hem de preguntar a recepció o producció, perquè hi ha aquests riscos: Si l'investigador li pregunta al "pol de producció": l'autor, el guionista, el realitzador, l'equip de disseny, els creatius de l'agència publicitària, els productors del film... Poden tenir "prejudicis" sobre l'efecte comunicatiu de les seves obres, i/o saben massa.
Si l'investigador li pregunta al "pol de recepció": l'espectador mig generalment no ofereix respostes "profundes". Segons alguns estudis de psicologia cognitiva, normalment som conscients només d'un 2% de la informació que processa al nostre cap. Hi ha molts valors que són doncs inconscients.
Hem de tenir en compte la cultura de nosaltres mateixos, coneixent els llenguatges etc.
UN ANALISTA QUE...
-Coneix en profunditat els llenguatges que estan en joc en l’obra -Duu a terme una anàlisi minuciosa sobre el seu potencial de significació -Mostra habilitat per interpretar significats des de la psicologia popular.
-Aproximació a la significació que transmet l’obra pel major número de persones.
No és dir la teva, és fer d’intèrpret i fer un exercici d’empatia per donar una visió prou fidel al que pot transmetre per la majoria de població. Aquest concepte es pot acotar, com per exemple el col·lectiu femení, els afeccionats a cinema... però no podem deixar de banda MAI l’exercici empàtic.
A l’hora d’interpretar el text, l’analista semiòtic s’ha de posar en la pell d’un lector estàndard, el major número de persones, o el lector estàndard d’un cercle específic del públic.
1.2.2.- Llenguatge plàstic i llenguatge icònic LLENGUATGE PLÀSTIC Llenguatge de les formes (abstractes), els colors i les textures1. Amb independència d’aquell objectes/subjecte representat en una imatge, les fores, colors i textures aporten significació, valors2 i efectes emocionals amb valor propi.
Per analitzar una imatge basant-se en la seva composició plàstica cal interpretar-la visualment com si es tractés d’una imatge abstracta (un “quadre abstracte”) en clau bidimensional.
No només les imatges abstractes sinó qualsevol imatge pot ser analitzada/interpretada com a composició plàstica/abstracta.
LLENGUATGE ICÒNIC Llenguatge de les “coses” reconeixibles del món real o d’un imaginari (subjectes, objectes, espais, accions, esdeveniments).
Tot objecte icònic representat en una imatge transmet significació, valors, amb relativa independència de “com” està composat plàsticament (les seves formes, colors…).
En l’anàlisi de la dimensió icònica de la imatge interpretem aquesta com a “porció” d’un món amb entitat física, un espai tridimensional (en comptes d’un llenç bidimensional, com en la dimensió plàstica) No només les imatges icòniques/figuratives poden ser interpretades/analitzades des d’aquesta perspectiva, també les formes aparentment abstractes poden suggerir, implícitament, referents icònics.
1.2.3 Codis de significació Codis interpretatius que ens planteja una obra audiovisual. Consisteixen en un codi de correlacions entre significats i significants, o entre el pla d’expressió (significants) i el pla de contingut (significats).
Els codis interpretatius poden ser: -Codis culturals: Tenen a veure amb llenguatges, que tots utilitzem de manera espontània i que es poden basar en sistemes formalitzats socialment (el codi de circulació de trànsit) o en altres de predisposició psicològica (vermell = sang) 1 Textura visual: conjunt de qualitats de la imatge (o una part de la imatge) relatives a la seva superfície: micro-estructura de la superfície (amb entramats regulars o bé irregulars, geomètrics o orgànics, densos o laxes…) i qualitats de tactilitat metafòrica (textura “suau” o “rugosa”, “tova”o “dura”…) 2 Unitats mínimes de significació. Segons la Semiòtica (Saussure, Greimas), els valors fonamentals de la nostra cultura s’articulen en “eixos semàntics”, eixos de contraposicions culturals: bé vs. mal, ordre vs.
desordre, claredat vs. misteri, etc.
-Codis d’autor: Codis expressius que podem identificar en un autor determinat. (Mussol en pelis de David Lynch, us personal de determinats colors o figures compositives que caracteritzen un autor i que transmeten algun aspecte important en l’univers d’aquell autor) -Codis textuals: Codis de significació particular d’una obra especifica. Exemple. Vals con Bashir: barreja entre documental i ficció. té un codi de significació molt especial, color daurat que pot tenir significat de riquesa, però que en aquesta pel·lícula es creen per una altra cosa.
Per exemple, Umberto Eco convida a mirar l’art amb ulls de nen perquè omplim aquest art amb les nostres pròpies rutines perceptives. Així, hem de mirar com si fos la primera vegada que mirem.
...