Tema 16: Diabetis tipus 1_Farmacologia i terapèutica 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Palmira Homedes Tema 16: Diabetis tipus 1 La diabetis és tenir nivells de glucèmia en sang elevats. La glucèmia es pot provocar per una mal funcionament del pàncrees que no secreta insulina o que hi hagi una resistència a l’acció de la insulina per part de les cèl·lules i per tant, no entra la glucosa dins dels teixits. Si això passa, s’acumula en la sang, donant uns símptomes aguts, tals com: polidípsia, poliúria, polifàgia. Pot haver també cetosi metabòlica (cossos cetònics), i complicacions cròniques: nefropatia, neuropatia, aterosclerosi. Aquestes complicacions poden produir fins i tot la mort.
Tipus de diabetis: • • • • Diabetis de tipus 1 el pàncrees no secreta suficient quantitat de insulina per una reacció autoimmune Diabetis de tipus 2 el pàncrees secreta suficient insulina però les cèl·lules tenen resistència a ella i no són capaces de captar la glucosa del torrent sanguini.
Diabetis gestacional apareix en el moment de l’embaràs.
Pot ser transitòria o cronificar-se Altres: o Diabetis de tipus genètics per una mutació (que afecta a la funció de les cèl·lules β-pancreàtiques o a l’acció de la insulina) o Diabetis causades per fàrmacs o substàncies químiques...
Tractament: l’objectiu del tractament es normalitzar els nivells de glucèmia i millorar la utilització de la glucosa per tal que els teixits captin de manera òptima el sucre. Si mantenim la glucemia controlada, previndrem que no es produeixin les complicacions cròniques.
• • • Dieta adaptada a cada persona Exercici aerobi adaptat a la persona Tractament farmacològic Aquests tres punts s’han de fer de manera simultània per tal que el tractament tingui efecte.
En el cas de la diabetis tipus 1 el tractament farmacològic es basa sobretot en l’administració de insulina.
Perfil normal d’insulinèmia El pàncrees sempre manté una certa secreció de insulina al llarg del dia, és el que anomenem insulinèmia basal. Aquesta insulina serveix per controlar la glucèmia entre els àpats. En el moment que necessitem més insulina és després de menjar, per això els nivells de insulina augmenten. Això es el que s’anomena insulina postprandial.
Palmira Homedes Insulines i anàlegs de la insulina Tractament hiperglucèmia postprandial: 1. Acció ultra-curt (ultra ràpida): són anàlegs de la insulina a. Insulina lispro b. Insulina aspartat c. Inulina glulisina 2. Acció curta (ràpida) a. Insulina regular Manteniment insulinèmia basal: 3. Acció intermèdia a. Insulina NPH, NPL insulina + protamina 4. Acció llarga (lenta) a. Insulina glargina b. Insulina determir c. Insulina degludec (ultra-llarga) Acció ultra-curta: són anàlegs de la insulina ja que hem modificat algun aminoàcid de la insulina original, d’aquesta manera, s’han modificat les característiques farmacocinètiques.
Si administrem insulina endògena de manera subcutània, es formen agregats hexàmers que queden en el teixit subcutani i s’han de anar dissociant, després passen a dímers i després a monòmers i es quan es pot absorbir. Això triga uns 30 minuts en absorbir-se (és bastant ràpid).
L’efecte màxim es de 2 a 4 hores i l’efecte total és de 8 hores.
Aquest anàleg, el que hem aconseguit es que perdin la capacitat de agregar-se i per tant, s’absorbeixen directament. Per tant, l’efecte és immediat. L’efecte màxim de l’acció és de 0,5 a 1,5 hores i l’efecte total es de 4 hores.
Els dos tipus de insulina tenen com a objectiu és controlar la hiperglucèmia postprandial.
S’administren una mica abans de menjar.
Palmira Homedes Acció intermèdia: • • NPH: és una suspensió de insulina combinat amb protamina, el que fa és un inici d’acció més lent. Enlloc de 30 minuts, triguen una hora i mitja en absorbir-se. El màxim de l’acció és de 4 a 12 hores i l’efecte pot durar entre 16 i 24 hores.
NPL: és un anàleg ultraràpid (insulina lispro) amb protamina. Té un perfil similar a la NPH.
El seu objectiu és controlar la glucèmia basal.
Acció llarga: • • Insulina glargina: les modificacions d’aquesta insulina són molt poques. Tenen un perfil molt pla. Tenen un inici de 1 a 3 hores i una durada entre 18 i 24 hores d’acció.
Insulina detemir: el que s’ha fet és substituir una part de la cadena d’aminoàcids per una cadena d’àcids grassos. El que fa es facilitar l’agregació en forma de dihexàmers i la presencia de l’àcid gras afavoreix la unió amb l’albúmina (proteïna). Quan s’administra es fa un dispòsit que es va absorbint molt lentament i a nivell de sang, hi han nivells de insulina lliures molt controlar, ja que la resta està unit a proteïna. L’inici de l’acció és de 1 a 2 hores i la durada fins a 24 hores.
Les dues insulines el que fan es controlar la glucèmia basal.
Acció ultraràpida: • Insulina degludec: té un àcid gras de cadena més llarga que l’anterior. Quan s’administra forma mutihexamers (que encara costaran més d’absorbir) amb una vida mitja molt més llarga (més de 25 hores) i la durada d’acció més de 40 hores.
Aquesta insulina el que possibilitza és que hi hagi una administració més espaiada en l’interval de dosificació de la insulina depèn de les seves necessitats de la persona (estil de vida, quantitat de menjar...). L’interval de injecció pot ser cada 40 hores respectant un mínim de 8 hores entre les dosis. Es útil per el control de la glucemia basal.
Insulines bifàsiques: són mescles de insulina amb proporcions fixes. Hi ha una barreja d’una acció ràpid /intermitja amb una llarga. És una combinació de les propietats de les dues insulines que s’administren.
Palmira Homedes Insulinoteràpia: L’objectiu del tractament segons la ADA 2014 (associació americana) és controlar la glucèmia les 24 hores del dia de manera crònica. El paràmetre que s’utilitza per a controlar-la és la hemoglobina glicosilada (HBA1C) que ha de ser menor al 7%. Aquest objectiu es pot individualitzar segons durada de la diabetis, edat/esperança de vida, comorbiditats, complicacions cardiovasculars, etc.
Les pautes poden ser de dos tipus: • • Intensiva es recomana per aconseguir un bon control de la glucèmia sobretot en pacient amb diabetis de tipus 1 o Injeccions múltiples de insulina. Donarem: una o dos dosis al dia d’insulina basal per controlar la glucèmia basal (insulina acció intermèdia o llarga) 3 dosis d’insulina prandrial (ràpida o ultraràpida, amb els àpats) o Bombes d’infusió continuada per via subcutània. Es una bomba que et calcula la glucèmia i et manté la glucèmia basal estable, i quan es menja hi hagi una dosi per la mantenir la glucèmia postprandial.
Avantatges: • Patró més fisiològic • Menor risc d’hipoglucèmia greu en comparació amb la pauta d’injecció múltiple • Millor qualitat de vida Inconvenients: • Risc de descompensació cetònica si l’administració s’interromp.
Ja que s’administren anàlegs d’acció ràpida o ultraràpid quan hi ha una perfusió continua. Per una fallada de la bomba, no tenim insulina ni endògena ni exògena i al fet d’administrar de manera ultraràpida hi ha una descompensació i per tant, harem de agafar els lípids i el seu metabolisme produeix cossos cetònics • Cost elevat • Requereix una atenció i informació per part del pacient per tal de fer un bon ús de la bomba Convencional: s’usa les insulines bifàsiques que es donarien dues vegades al dia, durant l’esmorzar i el sopar (60% al mati i 40% a la nit). S’administrarà amb persones grans o que tinguin un mínim de insulina endògena i per tant, el tractament es fàcil de seguir.
El inconvenient es que hi ha un percentatge important de pacient que no aconsegueixen un bon control glucèmic.
Efectes adversos: • Risc de hipoglucèmia per excés absolut o relatiu els diabètics han de saber quins són els símptomes de la hipoglucèmia per saber detectar-ho. Les necessitats de insulina canvien segons el moment (exercici intens o quan està en repòs).
o Prevenció: educació del pacient o Tractament: glucosa (oral-IV) o glucagó IM Palmira Homedes Efectes poc freqüents: • • • • Reaccions al·lèrgiques Resistència a la insulina (anticossos anti-insulina) Reaccions lipodistròfiques: redistribució del greix segons la zona d’injecció de la insulina.
Per això es recomana anar rotant el punt de injecció per via subcutània. La única que es pot administrar per via intravenosa és la insulina regular en un cas d’emergència.
Edema insulínic: sobretot a l’inici del tractament.
Interaccions: Els requeriments de la insulina poden variar segons el fàrmac que co-administrem • • Augmenten els requeriments de insulina ja que incrementen els nivells de glucosa en sang: o Anticonceptius o Taizides (diürètics) o Glucocorticoides o Evotiroxina (T4) o GH; hormona del creixement Disminució dels requeriments de insulina: o Beta-blocadors o IECA: enzim inhibidor de l’angiotensina o Salicilats ...