Tema 2. Memòria a curt termini (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Memòria i Representació
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 4
Subido por

Descripción

Memòria

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez TEMA 2: MEMÒRIA A CURT TERMINI Allò en que li prestem atenció es el que entra en la nostra consciència.
 Evolució del concepte Inicialment s’anomenava memòria primària (William James) Després  memòria a curt termini (MCP) (anys 50-70)  Amplitud de dígits El límit de la memòria a curt termini esta entre 6-7 elements.
Tot i això, hi ha una sèrie de paràmetres que ens indica que no tot és producte de capacitat. L’amplitud de la memòria requereix 2 processos: 1. Recordar els items 2. Recordar l’ordre  Quan ens fan utilitzar la memòria a llarg termini, ho aboquem en ordre  Capacitat MCT 1) Encadenament  Mètode per recordar l’ordre dels ítems de manera que cada íte, queda lligat al següent de la sèrie.
- Prediu que l’oblit d’un ítem determina l’oblit de la resta de la sèrie. La probabilitat de que tu t’enrecordis de l’element 3 depèn en part de que t’hagis enrecordat correctament del 2 i del 1. No només es la capacitat de mantenir informació, sinó de mantenir-la de forma concreta.
- Tot i així, l’oblit d’un ítem no genera una catàstrofe a la resta de a cadena.
2) Agrupament (“chunking”) George Miller: l’amplitud de la MCT no està limitada per nombre d’ítems, sinó per nombre de chunks: agrupament de sèries d’elements aparentment a l’atzar en un nombre més petits de segments amb significat.
Si ho agrupem, la nostra capacitat de mantenir la memòria a curt termini es multiplica. Hi ha hagut una interacció amb com nosaltres coneixem el mon.
 Són la MCT i la MLT sistemes de memòria separats?  Tasca de record lliure: La primera i la ultima paraules es recorden el 100% i les del mig el 50% aprox, ja hagis de recordar 10 o 20 paraules. La última paraula la recordem gràcies a la memòria a curt termini. En canvi, la primera paraula no es pot explicar per memòria a curt termini, sinó que el recordem millor per ser el primer aspecte de la llista que queda emmagatzemat en la memòria a llarg termini.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Si després de sentir la llista de paraules fas una petita tertulià i no s’escriuen just al acabar, perdem la memòria a curt termini i recordem molt menys la ultima paraula. La primera paraula es recorda també amb un 100% gràcies a la memòria a llarg termini.
Conclusió: memòria a llarg termini i a curt termini són dos tipus de memòria diferents.
Durant els anys 60...
La investigació sobre MCT acumula una sèrie de problemes. La gent va començar a qüestionar el funcionament del processament de la info per mantenir-la de forma correcte.
1) No s’investiga el funcionament de la MCT en relació a altres tasques cognitives (ex: la parla, buscar un carrer en el mapa) 2) No s’investiguen les funcions de processament de la informació. La MCT s’entenia només com un magatzem.
3) Apareixen casos de pacients amb lesió cerebral que no encaixen amb la idea de que la MCT és un simple sistema d’emmagatzematge Durant l’execució de múltiples tasques cognitives necessitem tenir representades temporalment distints tipus d’informació: - Els productes de l’anàlisi perceptual que està entrant Fragments d’informació recuperats de la MCT Productes parcials de processos que requereixen més processament Els plans que estan sent elaborats per les sortides verbals o motores  Atkinson i Shiffrin  Model modal Els estudiosos es van donar compte que quan un vol mantenir informació en un cert temps han de fer una sèrie d’operacions per mantenir-la. Ex: operacions aritmètiques.
Antigament  model lineal Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Avui en dia  no és tot lineal quan som conscients de la informació que reteníem.
El moment en que vols mantenir la informació necessites operacions cognitives que t’ho permetin.
 Baddeley i Hitch  Revisen la investigació sobre MCT i extreuen dues idees principals (anys 70) 1) Van determinar que la memòria a curt termini no nomes te la funció d’emmagatzemar, sinó que també te la funció de processar.
2) També, van determinar que aquest espai on s’emmagatzema i es processa te un espai de recursos limitat.
És en aquest moment quan la memòria a curt termini passa a dir-se memòria de treball, ja que la memòria no només ens permet emmagatzemar la informació durant uns segons, també ens permet treballar amb ella.
 Distribució de recursos limitats de la MCT entre l’emmagatzematge i el processament de la info Ara el que limitarà la MCT ja no seran els dígits (3 o 4), sinó que ara serà una balança entre el que puc mantenir i el que puc processar.
 Mètode de les tasques concurrents (doble tasca o tasca secundària) Podem investigar què passa quan retenim una sèrie de dígits i, simultàniament, hem d’executar una tasca de raonament simple.
 Hipòtesis: Si la tasca de manteniment (dígits) i una de processament (raonament) depenen d’un únic sistema de recursos limitats, les dues tasques s’interferiran.
 Tasca concurrent (Baddeley i Hitch) 1. Es presenta al subjecte una llista de dígits de longitud variable (0-8). L’ha de retenir repetint-la en veu alta 2. Se li proposa al subjecte, mentre repeteix la llista, una tasca de raonament simple. Per exemple: A va abans que B  B-A B és precedida per A  A-B 3. El subjecte respon a la tasca de raonament (verdader-falç) 4. El subjecte reprodueix per última vegada la llista de dígits.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez  Resultats Eix y: temps de raonament Eix x: numero de dígits que mantenim mentre fem la tasca Veiem que el temps de reacció augmenta a mesura que augmenta la quantitat d’informació que hem de mantenir. És important veure que els errors no augmenten.
Quan han de reproduir els dígits després de fer la tasca de raonament veiem que es manté estable. No té més errors quan el processament és més difícil per nosaltres.
 Conclusió Tot i que sembla que hi hagi interferència entre les dues tasques, no tot es defineix en un espai únic. Un espai únic no ho pot explicar tot.
 Evolució del concepte 1. Memòria primària (Williams James) 2. Memòria a curt termini (anys 50-70) 3. Memòria de treball (Baddeley i Hitch)  Representació simple del model de MT (memòria de treball) Quan apareix el concepte de memòria de treball, Baddeley i Hich arriben a la conclusió que la memòria de treball no es pot definir en un espai únic, sinó en tres espais.
Hi ha dos tipus d’informació: de caire verbal (bucle fonològic) i de caire visual (agenda visuo-espacial). Afirmen que aquests dos tipus d’informació es processen de forma separada però interactuen a partir de l’executiu central (funcions executives).
 Evidència empírica del bucle fonològic o Efecte de similitud fonològica Mètode  Recordar paraules de dos llistes. En una les paraules son fonològicament molt semblants, en l’altre completament diferents. Ex: llista 1: salta, caza, pasa, haba; llista 2: bolo, disco, medir, ciudad.
Resultats: Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Si un ha de recordar paraules que fonològicament s’assemblen, hem de posar molts recursos per enrecordar-nos i tenim menys memòria a curt termini. En canvi si les paraules son més diferents no cal posar tants recursos per enrecordar-nos d’elles i pots posar mes recursos en tenir més memòria a curt termini.
Conclusió  Paraules que no s’assemblen més fàcils de recordar que les que s’assemblen més. La manera d’explicar aquestes interferències a nivell fonològic, s’expliquen perquè la memòria de treball te un espai on processa aquest tipus d’informació.
- Què ens demostra l’efecte de similitud fonològica?  Els codis que manipula el bucle fonològic són fonològics  El llenguatge presentat visualment es tradueix immediatament a un codi fonològic.
- Representació detallada de la MT - Perquè serveix el bucle fonològic? Segons els autors tenim aquest espai per la memòria fonològica perquè tenim un processament de llenguatge molt alt i aquest requereix d’un espai molt específic. Principalment serveix per:    Aprenentatge de la lectura Comprensió del llenguatge Adquisició de vocabulari Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Van trobar un pacient (PV) En una primera tasca els pacients havien de recordar una llista de parelles de paraules conegudes (ex: taula- ampolla, ..). Aquest pacient era capaç de mantenir informació verbal en la memòria.
En una segona tasca s’havia de recordar una llista de parelles però de paraules no conegudes (ex: kilipu- loyuli). El pacient era incapaç de recordar res Conclusió  hi ha una zona que demostra que hi ha un bucle específic per la memòria de treball.
o o o  Efecte de la parla no atesa Efecte de la longitud de les paraules  llibre Efecte de la supressió articulatòria Executiu central Guia la quantitat de recursos que invertim, on posem la nostra atenció, quina informació inhibim, com passa la informació d’un lloc a l’altre.
- Funcions  Atenció (paper clau) 1. Control atencional  fa canvis en funció de la rutina. (Ex: alterar la ruta de conducció a la feina perquè hi ha hagut un accident) 2. Atenció dividida  Multitasking 3. Alternar l’atenció d’una tasca a una altra ... però alguna cosa falla!  Chunking  afirma que quan un vol mantenir info i manipular-la li busquem sentit  Estem utilitzant informació que ja està en la nostra memòria. En el model de memòria de treball falta un component: bucle episòdic, el qual ens ajuda a assumir que cada cop que manipulem info som capaços de vincular-la amb la nostra historia passada.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez  Efectes moduladors de la MLT  el núm de paraules guardades a la memòria és susceptible a variables com la freqüència i la imaginabilitat.
 Integració multimodal  a on i com s’integra la info combinada dels dos sistemes subsidiaris NOU MÒDUL!  Aquest bucle episòdic ens permet: a) b) c) d) Manté integrats els episodis Permet l’emmagatzement de la informació integrada de les modalitats visual i auditiva Integra info dels magatzems de memòria a curt i a llarg termini Pot explicar el chunking per augmentar la capacitat de la MCT Finalment Baddeley i Hitch van incorporar aquest element en la memòria de treball al veure que fallava en aquest aspecte.
 Model de MT actual ...