Tema 3. Control de constitucionalitat de les lleis i el Tribunal Constitucional (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 18/04/2016
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3. Control de constitucionalitat de les lleis i  el Tribunal Constitucional  Tribunal Constitucional:​  Òrgan que controla la constitucionalitat de les lleis /normes amb valor de llei.  1. La Justícia Constitucional  EEUU  La Justícia va aparèixer als EEUU, amb la seva declaració d’Independència, en la qual es va crear una institució d’organització general→  Tribunals. Cada estat membre dels EEUU va crear un Tribunal→ Tribunal Federal ­ Estats Federals. → Control de Constitucionalitat.  Tipus de control de constitucionalitat→ ​ “Judicial review”​  Control Judicial​ . En el qual, qualsevol òrgan constitucional pot jutjar la  constitucionalitat de les lleis i resoldre un cas i aplicar una llei que es considera inconstitucional.   ­ Té efectes el cas concret amb una sentència del Tribunal Superior Federal.  “​ Stare decisis​ ” El que està establert, decideix. → Jerarquía entre Tribunals i Estats Federals. Quan un Estat Federal inaplica una llei, cap  altre tribunal podrà aplicar­la. Declaració de Inconstitucionalitat. (Sistema NO anglosaxó, donat que no té una Constitució escrita  Europa Continental (s. XX)  A l’Europa Continental del segle XX es situa el nostre sistema→ Teories de Kelsen, concentrat en justícia Constitucional.  En cada Estat, només hi ha un únic òrgan→ ​ Tribunal Constitucional​ , pot decidir únicament si una llei és o no constitucional.  ­ Té efectes ​ erga omnes​ , generals, davant de tots, no només per a les persones afectades per la sentència, sinó per tothom.  La norma inconstitucional s’exclueix de l’Ordenament Jurídic. El TC com a legislador negatiu, la norma deixa de estar vigent. (Legislador  positiu és el Parlament).  Per denominar una norma constitucional no es basa en un cas concret, sinó un cas que s’està jutjant als tribunals ordinaris i arriba al  Tribunal Constitucional. Aquest no decideix sobre el cas, només dicta si aquella llei en qüestió és o no constitucional. En cas que sigui  declarada inconstitucional caldrà buscar en altres lleis, però això no ho farà el TC, sinó el legislador.  ­ Les qüestions d’Inconstitucionalitat són demanades per ​ jutges​ .  Recurs d’Emparament  Es protegeixen els Drets Fonamentals situats al Capítol II, Títol I, Secció I + Dret a la Igualtat, Art. 14 i 30 CE.  Poden sol·licitar el recurs d’Emparament:  ➢ Òrgans polítics i persones amb càrrecs públics  ➢ Ciutadans afectats (Alegen la vulneració d’algun dret provocada per  ○ Òrgan Administratiu. En primer lloc, tribunals ordinaris. En segon lloc, TC. No vulneració, sinó acte administratiu.  ○ Òrgan Judicial. Resolució Judicial, vulneració produïda directament per l’òrgan judicial vulnerant els drets processals  (Ex. ​ Dret a la defensa​ )  ○ Òrgan parlamentari, Actuacions públiques (Mitjà de comunicació). Conflicte entre 2 particulars. Vulneració del dret  produït per un acte parlamentari (NO llei→ SI vulnera un dret fonamental)  Conflictes de Competències.  ○ Positiu: Les dues parts es consideren competents per intervenir. TC ha de decidir.  ○ Negatiu: Cap dels dos es consideren competents per intervenir. L’Estat acudeix al TC per atorgar la competència.  Conflictes entre òrgans  → Conflictes d’atribucions entre òrgans constitucionals (CGPJ, PJ.. )  Conflictes en defensa de l’Autonomia Local   Municipis o Províncies afectades directament per una llei de competència autonòmica. Els afectats poden presentar conflicte. Si són  províncies, han de ser la ½ dels afectats per la regulació en defensa de l’Autonomia Local.  Control de la Constitucionalitat dels Tractats Internacionals.  Hi ha un control previ a la publicació. → ​ Recurs previ ​ sobre la inconstitucionalitat de projectes de recurs d’Estatut d’Autonomia o de Llei  orgànica.  Cal reformar­se abans de publicar. Si es presenta la inconstitucionalitat, es poden declarar lleis inconstitucionals.  2. Els procediments de control de constitucionalitat de les lleis  Normes objecte de Recurs o Qüestió d’Inconstitucionalitat  La norma pot ser susceptible (Disposicions o altres normes amb valors de llei)  Art. 27 llei orgànica ​ del TC.  1. Estatut d’Autonomia​  i altres lleis orgàniques. Són essencials per a l’Ordenament Jurídic d’una CCAA, encara que no deixen de  ser lleis orgàniques aprovades per les Corts Generals (Superiors als Reglaments)  a. Efectes: Es pot presentar Recurs o Qüestió d’Inconstitucionalitat, però, un cop que l’Estatut d’Autonomia forma part  de l’OJ, i ja està publicat.  2. Lleis​  aprovades per les Corts Generals; ​ Decrets​  aprovats pel govern estatal (+ autorització prèvia de les Corts Generals)i  Decrets­ llei​  aprovats pel govern estatal (Sense autorització en matèria econòmica. ​ Normes​  amb valor de llei, en algun  impediment que s’hagi de superar amb urgència.  3. Tractats internacionals​ . No hi ha un control previ, sinó que es ratifica al Tribunal Constitucional.   a. Efectes: Són pitjors donat que un cop l’Estat Espanyol s’ha compromès a respectar un TTii, i s’envia una ratificació al  TC (TTii no per sobre de la CE)  4. Reglaments parlamentaris​  amb valor de llei. Són normes internes de les cambres que regulen la seva organització, més enllà  de la CE.  5. Lleis pactes i Disposicions normatives de les CCAA​  (Lleis, Decrets aprovats pel govern autonòmic, Reglaments parlamentaris  de les CCAA) Paral·lelisme en les normes estatals i autònomiques, objectes dels dos procediments.  1.Recurs d’Inconstitucionalitat  Via directa de control de la Constitució, que definia el model europeu de Justícia Constitucional. Es tractava de presentar un recurs  directe contra una llei, sense plantejar qüestió.  Art. 161 CE ​ “1. El Tribunal Constitucional tiene jurisdicción en todo el territorio español y es competente para conocer:  a) Del recurso de inconstitucionalidad contra leyes y disposiciones normativas con fuerza de ley. La declaración de inconstitucionalidad  de una norma jurídica con rango de ley, interpretada por la jurisprudencia, afectará a ésta, si bien la sentencia o sentencias recaídas no  perderán el valor de cosa juzgada.”  Autors  1.
2.
3.
4.
President del govern estatal.  Defensor del poble.  50 Diputats /Senadors. Un mínim que signin el recurs, donat que una minoria parlamentària té accés a aquest procediment. I,  encara que el senat no té el mateix paper, també té intervenció.  Els parlaments o governs de les CCAA. Només poden presentar Rd’I contra les lleis de l’Estat que puguin afectar el seu propi  àmbit d’autonomia.   a. Conseqüències: No es pot en altres àmbits, ni de la seva pròpia CCAA. Només en lleis estatals que vulnerin les  competències de la CCAA (Competències en matèries de Govern estatal i de Govern autonòmic.  Termini  El termini per presentar els recursos d’Inconstitucionalitat són de 3 mesos des de la publicació de la llei (Queda oberta per a un temps  determinat, però després desapareix­ En general)  Cas especial​ : El termini s’amplia als 9 mesos quan el govern estatal i el govern autonòmic inicien negociacions sobre aquella llei en el  marc d’una comissió bilateral.   ­ Via que es va establir al 2.000 per resoldre algunes discrepances sense la necessitat de presentar un recurs.  ­ L’objectiu de l’ampliació de 6 mesos més és per arribar a un acord.  Paràmetre  Es tracta de veure amb quina norma jurídica s’ha de confrontar la norma per la qual es presenta el Rd’I. En principi, perquè una llei  vulnera la Constitució, en casos especials cal ampliar el paràmetre.   Quan es parla de la vulneració en el procés legislatiu, també formen part el reglament d’aquella cambra reglamentària, i si s’ha aprovat  una llei sense el procediment establert, és causa de Rd’I.  Competències Estat ­ CCAA  Per establir de qui és la competència→  1. L’Estatut d’aquella CCAA. Si una llei vulnera les competències, el TC anul·larà la llei estatal o la llei de l’Estatut d’Autonomia.  2. Altres lleis orgàniques + altres lleis Estatals previstes a la CE per distribuir competències o regular­les en alguna matèria.  2. Qüestió d’Inconstitucionalitat  El Tribunal Constitucional té consciencia de si una llei és o no constitucional. La Q d’I és un recurs abstracte directe contra una llei, és a  dir, un procediment en el qual es planteja judicialment davant dels tribunals ordinaris. Si es considera que una llei vulnera la CE, cal  plantejar­la  ­ Derogar una norma per una altra, poden inaplicar normes amb valor de llei.  Autors  ­ Qualsevol òrgan jurisdiccional pot presentar al TC la Qd’I (Jutge o Tribunal) si considera o té dubtes sobre si una llei és o no  constitucional. Alhora, d’aquella llei depèn la decisió que ha de prendre el jutge o Tribunal, respecte a la CE.  Cal tenir en compte a l’hora de presentar una Q d’I  ❖ Es competència dels jutges o Tribunals, en cap cas de les parts del cas. Aquests, si més no, poden demanar als jutges que la  plantegin.  ❖ La presentació de la Q d’I ha de tenir lloc, quan hi ha judicis de vist per sentencia.   ➢ Si el TC considera que es constitucional, el jutge aplicara la llei al cas, en canvi, si no, el jutge serà qui tindrà que  buscar una nova llei per resoldre el cas.   ❖ En el judici de rellevància, en el TC, el jutge que planteja la qüestió, ha d’argumentar perquè considera que la llei és aplicable  al cas, i perquè considera que aquella llei és, o podria ser, inconstitucional.  ➢ De tal manera que el TC sap que, de la seva sentència, dependrà la resolució d’aquell cas.  ➢ El jutge/ Tribunal haurà de concretar la llei /Article de llei que cal aplicar, a més del precepte constitucional que  podria ser vulnerat per aquella llei.  ❖ No té efectes suspensius. És a dir, la llei no queda suspesa en la seva vigència, mentre que es considera si és o no  inconstitucional. Doncs, quan es declarada inconstitucional, no tindrà efectes.  3. La interpretació constitucional​ (07­03)  Mètodes d’interpretació jurídics, extrets del Codi Civil, recollits a diverses sentències del TC.  Per a interpretar ​ la Constitució:  ➔ Mètode literal​ : Sentit de les paraules, textualment. Resultat ordinari. Si el text és ambigu, hi ha d’altres mètodes.  ➔ Mètode sistemàtic​ : La CE s’ha d’interpretar en sentit unitari, atenent a l’OJ  ➔ Mètode històric​ : Cal tenir en compte els antecedents històrics i legislatius del text a interpretar.  ➔ Mètode finalista​ : Cal tenir en compte la finalitat de les normes, donat que en un sistema constitucional regit per valor, no és  lògic estar en contra de la finalitat de les normes.  Per a interpretar altre ​ matèria fonamental​ :  ➔ TTii​  (Ratificats per l’Estat Espanyol) per interpretar la CE, les normes internes sobre Drets Fonamentals calen ser interpretades  per mitjà de la ​ Declaració Universal dels DDHH​ . (Guiats per una força obligatòria).  ◆ TC, òrgan que serveix de garantia, amb la seva jurisprudència que es aplicada en el Conveni Europeu del Consell  Europeu.  ➔ Principi favor libertatis​ . Protecció més gran del dret fonamental. “a favor de la llibertat”      ...