SEMINARI 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Nutrició i Bromatologia
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 01/05/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

SEMINARI. 2- ALIMENTACIÓ I SOSTENIBILITAT ·La manera en què mengem i com mengem afecta al medi ambient. És important saber viure de manera que les generacions futures puguin viure també. Per això hem de ser sostenibles.
·El desenvolupament sostenible de la humanitat consisteix en aconseguir abastir les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures d’abastir les seves, valorant la salut humana, la justícia social i la integritat del medi ambient.
·Actualment, seria impossible viure si tothom visqués com la població de USA. A l’any 1988 vam sobrepassar 1 planeta, es a dir, si tots els països fossin desenvolupats ja hauríem esgotat tots els recursos del nostre planeta. Hi ha suficients aliments per tot el món (per 12.000 milions de persones) i en el món som 7.000 milions de persones. El problema és que no tothom te accés al menjar (no disponibilitat) i es llença molt menjar, per això hi ha fam.
·Un sistema alimentari hauria de garantir:  Promoció de la justícia social garantint seguretat alimentària per tota la població (no menjar algo que estigui contaminat).
 Facilitar la disponibilitat d’aliments que garanteixin la salut de tota la població.
Entén com a salut no només no intoxicar-nos sinó menjar amb la seguretat que no patirem una diabetis tipus 2, malaltia cardiovascular...
 Optimització de la producció agrícola i ramadera sense comprometre els ecosistemes i els recursos naturals  Minimització de l’ús d’energies no renovables i garantir que l’utilització de recursos renovables es realitza dins dels límits de capacitat de l’ecosistema per regenerar-los.
 Reducció dels residus al mínim i dins de la capacitat de l’ecosistema de neutralitzar-los.
-PROCÉS DE TRANSICIÓ NUTRICIONAL -Malalties no transmissibles ·Segons la OMS (WHO), les malalties no transmissibles provoquen 63% de la mortalitat mundial. Són: - Malalties cardiovasculars - Diabetis 2 estan - Càncer - Malalties respiratòries cròniques ·Les malalties cardiovasculars i la diabetis tipus 2 es poden prevenir modificant els seus factors de risc. Cal: - Millorar la qualitat de la dieta - Incrementar l’activitat física - Reduir el consum d’alcohol i de tabac -Desnutrició vs obesitat ·La gana i la desnutrició coexisteixen amb la desnutrició oculta (carències nutricionals subclíniques de vitamines i minerals), i amb el sobrepès i l’obesitat.
·Actualment hi ha 800 milions de persones desnodrides i 2.400 milions amb sobrepès, entre els quals 700 milions són obeses. La nostra genètica no ha variat en els últims 30 anys així que no podem atribuir el sobrepès a la genètica, es per culpa de la dieta.
·L’índex de massa corporal ha anat creixent, en el cas de USA superen l’índex de massa corporal normal i hi ha molta gent amb sobrepès. A Espanya també ha anat augmentant.
-Que ens està afectant en la nostra dieta? ·En els últims 100 anys, l’espècie humana ha patit els canvis més importants en els seus hàbits alimentaris i estil de vida.
·Transició nutricional: el desenvolupament econòmic dels països ha fet augmentar el poder adquisitiu de gran part de la població i això ha anat acompanyat de canvis en la dieta. Cada cop es consumeix més carn i productes mono facturats. Com a conseqüència, hi ha hagut canvis en el tipus de malalties associades a la dieta: obesitat, malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2, dislipidèmia ( colesterol LDL). Totes elles en conjunt formen la SÍNDROME METABÒLICA.
·Transició epidemiològica: ara hi ha accés a antibiòtics i medicaments que ens curen i podem viure més anys. Això fa que hi hagi més gent gran i que, per tant, augmenti el risc a patir malalties cròniques.
·Transició demogràfica A baix es presenten els països subdesenvolupats i a dalt els desenvolupats. El 70% de la dieta d’un país subdesenvolupat prové de HC i tenen poc accés a la carn, mentre que en els països desenvolupats ha disminuït el consum de HC i ha augmentat el consum d’edulcorants greixos animals i proteïnes animals. Tot això acompanyat d’una disminució de l’activitat física.
·En la Índia està augmentant el consum de carn gràcies a la transició econòmica. Passa el mateix a la Xina. Però a més a la Xina són molta gent.
Els EEUU són el país que consumeix mes carn.
65 kg carn/any/persona -AGRICULTURA ·Augment de la producció enorme, des dels 50 fins el 2010. S’anomena la revolució verda i es caracteritza per: - L’ús de pesticides i de fertilitzants: amb la Segona Guerra Mundial van començar a utilitzar-se els fertilitzants artificials, insecticides i pesticides (fertilitzants de síntesi química) que són econòmics i estan a l’abast de la majoria. Es van utilitzar moltíssim fins que es va descobrir que eren tòxics.
- Mecanitzat l’agricultura - Monocultius enlloc de rotació de cultius - S’utilitzen llavors resistents.
Però això va tenir una part negativa: contaminació de les aigües, incorporació de pesticides a la cadena alimentària, esgotament dels sòls, pèrdua de biodiversitat i emissió de gasos efecte hivernacle.
-RAMADERA I PESCA ·Hi ha hagut un canvi de mètodes tradicionals per sistemes intensius: de pastura a l’aire lliure a alimentació amb pinsos (fins fa poc s’afegien antibiòtics), en espais confinats sense capacitat de moviment i llum artificial--->Augment de la producció.
·30% producció agrícola mundial és consumit per la ramaderia.
·Ara, la gran part de la carn que obtenim prové d’animals que no pasturen i que mengen pinso. Amb el pinso es van transmetre malalties als animals que van passar als homes, perquè en el pinso hi posaven els animals que morien.
·Abans es donaven antibiòtics als animals perquè creixessin més. S’ha prohibit aquest abús per evitar la resistència a antibiòtics.
·En el cas de la pesca passa el mateix. Hi ha hagut un desenvolupament de les piscifactories: -Pesca amb tecnologia i maquinària que ha permès arribar més lluny i més fons i dirigit (sonars, satèl·lits, sensors per detectar bancs): ara hi ha satèl·lits que identifiquen els bancs de peixos i així els pesquers poden anar a pescar-los.
-S’han incrementat les piscifactories, però els peixos s’alimenten amb pinsos elaborats amb peixos salvatges (33% de la pesca es destina a usos industrials, entre ells pintures, cosmètica, pinsos per piscifactoria i per ramaderia).
·Amb aquests mètodes sobrexplotem, augmenta la producció i els preus baixen.
·Cadena alimentaria suposa: 30% energia consumida en el món desenvolupat 50% del consum d’aigua mundial 30% emissions globals amb efecte hivernacle -CANVI CLIMÀTIC -Efecte hivernacle ·La producció d’aliments afecta a l’emissió gasos amb efecte hivernacle: -Emissions de metà (CH4, 21 vegades més potencial escalfador que CO2): -La criança de remugadors (fermentació anaeròbica): 50% - Procés de digestió al rumen emisions - Fermentació de femtes.
totals -Conreu d’arròs (grans superfícies entxarcades “caldo de cultiu”) - Emissions de diòxid de carboni (CO2) degut a l’ utilització de combustible fòssil en: -Mecanització agricultura -Fabricació i transport de fertilitzants i pesticides -Transport, manipulació, transformació i manteniment dels aliments -Consum a la llar: refrigeració, cocció -Gestió de residus - Emissions d´oxid nítrós (N2O): -Producció i aplicació de fertilitzants 60% emisions -Femtes ·No tots els aliments de la mateixa categoria contribueixen igual al canvi climàtic. El consum de pollastre provoca menys emissions que el de porc, i menys encara que el consum de vaques/bous/vedella.
·També s’ha descrit que alimentar els remugadors amb pastura, el seu menjar natural, redueix les emissions. A més, el problema de les femtes es reduiria amb explotacions “menys” intensives que permetessin l’aprofitament per convertir-lo en abonament.
-Efecte del consum de peix a la xarxa tròfica ·Cadena tròfica -Base: fitoplàncton, major nombre i biomassa -Espècies herbívores -Espècies que mengen herbívors -Depredadors principals ·El peix blau és el que més s’aconsella: salmó, tonyina, sardina, saitó. El salmó i la tonyina són els més cars. Es pren poc peix blau per les espines i la pudor que fan quan es cuinen.
·En la cadena tròfica afectarà més que ens mengem els depredadors que no els de la base, perquè estan en menys biomassa. És el cas del salmó i la tonyina, per això són més cars. A més, els productes tòxics, com metalls, es van acumulant al llarg de la cadena tròfica i els que tenen més concentracions seran els depredadors. En el cas d’aquests dos peixos, com tenen molt greix s’acumularan encara més productes tòxics. Per això es recomana consumir animals que estiguin en nivells baixos de la cadena.
-DESPESA D’ALIMENTS ·Llencem el 30-40% de l’aliment produït, tant en països desenvolupats com en desenvolupament però per raons diferents: -En països subdesenvolupats perquè no tenen infraestructures per mantenir-los (pèrdues durant magatzem, per mala conservació, falta de neveres).
-En països desenvolupats, en les cases i restaurants perquè tendim a llençar més els aliments, i en la distribució perquè hi ha productes que no es consideren estèticament acceptables i es llencen.
·Cal dotar d’infraestructures als països pobres i conscienciar els rics, nosaltres! -Estratègies per alimentar la població mundial, garantir la alimentació saludable i la sostenibilitat del planeta: -Menjar menys carn: reduir sobretot carn vermella, promoure producció menys industrialitzada.
-Més aliments d’origen vegetal: verdura, fruita, hortalisses, llegums, fruits secs… -Peix blau: espècies situades a zones intermitges de la cadena tròfica.
-Disminuir el consum d’aliments processats industrialment (reduint així consum de sucre, sal i greixos no saludables) o regular la seva composició.
-Aliments ecològics o de producció integrada versus aliments convencionals. Porten una Marieta que ho indica.
-Aliments de proximitat i de temporada fomentar el respecte pel menjar: no deixar que es malmeti, desitjar i prioritzar la qualitat.
·Es recomana consumir productes de temporada i locals per: -Menys temps entre recol·lecció i consum: punt de maduració mes idoni. Més micronutrients.
-Si és de temporada el cost energètic disminueix.
-Ajudem a la pagesia -Menys intermediaris ·Més despesa energètica acumulada sobre l’aliment si ve de lluny i està processat o envasat. Aliments frescos, de temporada i de producció local: contingut en micronutrients superior.
-PIRÀMIDES ·Nova piràmide: de menor a major impacte al medi ambient. Canvis de dieta necessaris coincideixen amb una cadena alimentària més sostenible (paral·lelisme amb la piràmide alimentaria en un 80%).
...