Capítol 8: Una recapitulació (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història de la traducció
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 24/11/2014
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

8. Una recapitulació L’èxit o fracàs de les traduccions no sempre estan relacionats amb la competència dels traductors en les seves llengües de treball, sinó més sovint amb les circumstàncies del sistema cultural: aspectes històrics, sociològics, ideològics...  «La història de la traducció pot ser considerada, doncs, un mirall de la història de la cultura».
Els estudis d’Eugene A. Nida defensen que la funció centrífuga d’una ideologia religiosa moderna, proselitista, propagadora, condiciona el desig comunicatiu. L’anhel per transmetre el missatge passa al davant d’altres consideracions teològiques i filològiques (A qui es dirigeix la traducció? És per a gent amb formació? O tenen un coneixement molt bàsic de les Escriptures? Quines són les expectatives del públic?).
L’existència de diverses traduccions catalanes respon també a aquest criteri d’apreciació d’allò que necessiten els destinataris: per a un públic general, catòlic i de poca formació cultural, funciona la traducció del Foment de Pietat Catalana; per a un públic lector dels clàssics i seguidor de l’alta cultura funciona la traducció literària de la Fundació Bíblica Catalana.
A l’hora de fer una valoració estricta de la difusió de les traduccions, cal tenir en compte aspectes com el tiratge, el preu o l’edició: cal tenir present els elements materials de la difusió.
Hi ha una relació entre l’estatus canònic de certes traduccions i la seva difusió real. Però també ens hauria d’alertar una possible relació inversa  com més canònic és el text més intocable esdevé.
Durant els anys seixanta es van publicar les «noves versions» dels textos bíblics, modernitzades o, en el llenguatge de l’Església, «renovades», com Els Quatre Evangelis (1961) de R. Roca-Puig. La portada remarca que la traducció ara és feta a partir del text grec i no de la Vulgata, com abans. Aquestes noves versions tenen una necessitat de canvi i necessitat de no canviar: necessitat de trobar un equilibri entre el desig de renovar-se i la necessitat de no perdre el públic tradicional. L’edició gran de La Bíblia de Montserrat tenia una difusió reduïda i un llenguatge poc assequible. Aquests retrets semblen una desautorització total, tot i que interna (fetes pel mateix Guiu Camps). A un fulletó es crida al suggeriment dels lectors, cosa que coincideix amb els objectius del Foment de Pietat Catalana, però alhora difereix de les declaracions del pare Ubach. El pare Ubach tenia molt clar el tipus d’edició que volia, però ara, les necessitats de l’Església són unes altres. Què ha canviat? La disposició de l’Església, la ideologia. Les noves directrius tornen a fomentar la relació estreta amb els fidels, i posar els textos bíblics al seu abast, perquè en puguin fer un bon ús.
Així doncs, veiem que en el decurs d’uns cinquanta anys (entre 1920 i 1970) es produeixen a Catalunya dos moviments paral·lels de gran embranzida per a les traduccions bíbliques. El segon, que comença a partir dels anys seixanta, encara es troba amb la publicació dels últims volums de les edicions iniciades abans de la guerra. Les tres versions bíbliques més importants en aquest lapse de temps són «retraduïdes». La renovació de l’Església de Roma obliga a que s’anteposi el desig de popularitzar les lectures bíbliques.
Les crítiques respecte al format material de l’edició «gran» de La Bíblia de Montserrat es centraven en el fet que aquella limitava el públic. Les dues dificultats més considerables a l’hora de retraduir aquesta obra eren aconseguir una llengua popular i un preu assequible. Un altre problema era que, atesos els anys transcorreguts d’ençà de l’aparició del primer volum de l’edició gran, era indispensable actualitzar el llenguatge. Una altra dificultat era la lentitud en el progrés de la versió gran: va fer que s’encavalquessin els dos criteris traductològics.
La consciència del canvi en les prioritats de la traducció s’havia consumat.
...