Trastorns Emili Soro tema 2 part 3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Trastorns del Desenvolupament
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 15
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura de Trastorns del Desenvolupament basats en els power points i el que s'ha explicat a classe.

Vista previa del texto

Usuario unybook: emartinezpavia58 TEMA 2: DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL I DEL DESENVOLUPAMENT.TERCERA PART.
A continuació s’explicaran diversos trastorns que tenen discapacitat intel·lectual associada, així com altres tipus de peculiaritats i/o discapacitats inherents a cada trastorn. No només s’expliquen els trastorns que surten al power point sinó també aquells que es van treballar a la pràctica de discapacitat intel·lectual: SÍNDROME DE WILLIAMS Aquest síndrome està causat per una etiologia cromosòmica, concretament per una anomalia al cromosoma 7. A més d’uns trets facials característics, les persones que el pateixen tenen un retard mental entre lleu i moderat (el coeficient intel·lectual oscil·la al voltant dels 60 punts) que es caracteritza per ser asimètric:  Per una banda, tenen la psicomotricitat, la integració visuoespaial i l’atenció perceptiva i motora bastant alterades.
 D’altra banda, les seves capacitats de musicalitat i la seva memòria auditiva solen ser bastant elevades. A més, mostren un bon llenguatge tot i que hi ha algunes alteracions en la capacitat verbal.
Normalment tenen més capacitat per Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 expressar que per processar i això els porta a fer el que s’anomena xerrada còctel (parlen molt), que sovint fa que se sobreestimi el seu CI.
A més a més, les persones amb Síndrome de Williams solen ser molt sociables. A vegades aquesta extraversió és excessiva ja que són massa propers amb persones desconegudes. Un bon tractament psicoterapèutic pot ser d’ajuda per millorar aquest aspecte, així com per tractar la seva hiperactivitat amb dèficit d’atenció i la seva tendència a l’ansietat i les fòbies.
SÍNDROME DE X FRÀGIL Aquest és un síndrome d’etiologia genètica, donat per una mutació al cromosoma X que és hereditària recessiva (motiu pel qual aquest trastorn és més comú en el sexe masculí).
Les persones amb aquest síndrome presenten una aparença normal, però tenen un baix CI que s’acompanya de dificultats en la concentració,les funcions executives i la memòria i hiperactivitat, símptomes que dificulten l’aprenentatge, sobretot dels aspectes relacionats amb el llenguatge: es caracteritzen per tenir problemes en la parla i la lectoescriptura, però tot i així les seves habilitats verbals són superiors a les seves capacitats visuoespaials.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 També hi ha trets conductuals associats al Síndrome X Fràgil: aquestes persones solen presentar una baixa autoestima, que les porta a ser tímides i a tenir ansietat social. Són freqüents les conductes d’evitació i les reaccions emocionals desmesurades.
Tot això dona lloc a dificultats en les relacions interpersonals i en la integració.
SÍNDROME DE PRADER-WILLI Aquest síndrome compulsius, i es relaciona sobretot amb amb trastorns compulsions obsessius relacionades amb l’alimentació: les persones que el pateixen es caracteritzen per buscar menjar compulsivament, cosa que es denomina hiperfàgia.
A més d’aquesta característica destacada, les persones amb el Síndrome de Prader-Willi també solen tenir poca tolerància als canvis i problemes d’atenció i pensament abstracte. En ells cal destacar positivament que solen tenir molt bones habilitats visuals i manuals.
SÍNDROME D’ANGELMAN Les persones amb el Síndrome d’Angelman destaquen, a primera vista, perquè solen posar sempre cara de contents i tenen atacs de riure inapropiats. A més de la discapacitat intel·lectual, aquestes persones presenten un retard del desenvolupament psicomotor i Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 realitzen moviments espasmòdics i atàxics (descoordinats) i la seva parla es limitada o, en alguns casos, fins i tot absent.
Aquestes persones solen presentar problemes d’insomni, i a més necessiten dormir menys que una persona estàndard (de promig dormen 5 o 6 hores cada nit). Aquests problemes solen millorar amb l’edat, així com la hiperexcitabilitat, la hiperactivitat i la inatenció que solen presentar sobretot durant la infantesa. Solen destacar per tenir molt interès per la música, i també tenen interessos més peculiars: els hi sol agradar molt l’aigua i els reflexos produïts per miralls.
SÍNDROME DE DOWN Aquest síndrome està provocat per una etiologia genètica, concretament per la presència d’un cromosoma 21 extra.
Les característiques pròpies de les persones amb Síndrome de Down són les següents: Trets físics molt característics Caràcter infantil: sense importar la seva edat, solen dependre dels adults i mostrar conductes pròpies dels nens.
Limitacions en la comprensió i l’expressió.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 Dificultat per controlar els impulsos i comportar-se d’acord amb la situació.
Dificultats motrius.
EPILÈPSIA L’epilèpsia, a diferència de les anteriors, no és una discapacitat intel·lectual sinó una malaltia del sistema nerviós central provocada per una descàrrega neuronal brusca i intensa. Normalment aquesta afecció té un curs crònic, i pot ser parcial o generalitzada.
Les persones amb epilèpsia solen tenir un funcionament normal excepte quan tenen una crisi, que els provoca la pèrdua temporal del coneixement i convulsions. Per tal d’evitar-les, és important que cada dia es prenguin la medicació que se’ls hagi receptat i que vagin a revisions mèdiques regulars. També és important que dormin adequadament i que, en el cas de les epilèpsies fotosensibles, evitin les radiacions i les pantalles.
Tot i les precaucions anteriors, encara pot ser que la persona diagnosticada d’epilèpsia tingui una o més crisis al llarg de la seva vida. En aquests casos és molt important mantenir la calma, i s’haurà de mirar de no fixar el cos de la persona que està tenint l’atac i de posar-li un coixí sota el cap. Una vegada hagi passat la crisi, es recomana que la persona descansi.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 ...