Tema 7: HAPTOPHYTA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Botànica marina
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 21/03/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

BOTÀNICA MARINA BLOC 2: DIVERSITAT, FILOGÈNIA I ECOLOGIA Marta Galceran TEMA 7: HAPTOPHYTA = Coccolitoforals = Prymsiophyceae És un grup petit però molt important. Té 75 gèneres i 400 espècies.
Es troben en el regne dels Haptobionts, molt separat dels altres regnes.
Són organismes molt aparentats amb els criptòfits i heterocontòfits, perquè tenen 4 membranes als plasts tenen complex nucleoplastidial i no tenen nucleomorf.
La majoria dels Haptòfits són .
La seva morfologia típica és una bola de mida molt petita, són nanoplanctònics. A la PC té unes plaques que estan fabricades per l’aparell de Golgi i es va descamant, de tan en tan li cauen aquestes plaques. Les plaques més velles són les que es troben més externament i les més noves són les internes.
Agafen un color daurat perquè tenen clorofil·la a i c.
La majoria d’ells tenen normals, però tenen una estructura situada entre els dos flagels que pot ser molt curta o molt llarga, s’anomena haptonema.
Tenen dos plasts discoïdals i els tilacoides agrupats de 3 en 3.
plaques de cel·lulosa que segrega l’aparell de Golgi, a mida que es van fabricant es van calcificant. Aquestes plaques són molt importants perquè fossilitzen molt bé.
Aquestes plaques tenen dos tipus de simetria: la part central és concèntrica i la part externa té una simetria radial.
Les estructures són més llargues i més aparatoses quan més calenta és l’aigua, si l’aigua és molt freda no necessiten apèndix llargs perquè floten molt bé.
tenen 3 funcions  Nutrició: els haptòfits són fotosintètics però també poden ser heteròtrofs facultatius. L’haptonema sovint té sucres que el fan pastós i enganxós de manera que les partícules orgàniques que hi ha al voltant s’enganxin a l’haptonema i així les capturen.
 Fixació: són organismes que neden, però de tan en tan els interessa fixar-se, per exemple en un lloc on hi ha molts nutrients. Es fixen per l’haptonema que és enganxós.
 Desplaçament: fixen l’haptonema i estiren contínuament i això els hi serveix per moure’s.
Moltes vegades fan ràpidament.
: estructures que poden romandre en el sòl i quan cal desenvolupar-se 1 BOTÀNICA MARINA BLOC 2: DIVERSITAT, FILOGÈNIA I ECOLOGIA Marta Galceran El 99,9% són marins i fitoplanctòniques.
La seva proliferació pot donar lloc a discoloracions gegantines que tenyeixen l’aigua de color. Poden ser del 40 al 45% del fitoplàncton.
Les plaques de cel·lulosa fossilitzen molt fàcilment de manera que en el Mediterrani i altres mars es poden trobar roques de 300 metres d’alçada formades per la precipitació d’aquests organismes.
Els haptòfits són fotosintètics i normalment es troben a la zona fòtica, però com que són heteròtrofs facultatius se n’han trobat de vius a molta fondària (fins a 1000m).
Alguns haptòfits són paràsits d’altres organismes, sobretot de peixos on viuen a les seves galles. I d’altres que són paràsits d’algues.
Hi ha que són sapròfits que descomponen matèria orgànica.
2 ...