Tema 9 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Teoria del dret
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 06/02/2015
Descargas 6
Subido por

Descripción

TEMA 9: POSITIVISME JURÍDIC II. LA TEORIA PURA DEL DRET I L’ESCOLA DE VIENA. LA TEORIA DE HANS KELSEN

Vista previa del texto

TEMA 9: POSITIVISME JURÍDIC II. LA TEORIA PURA DEL DRET I L’ESCOLA DE VIENA. LA TEORIA DE HANS KELSEN Constitució federal austriaca de 1920: Escola de Viena: •Una escola exclusivament jurídica, malgrat els contactes culturals i filosòfics (cfr. La Viena de Wittgenstein, A. Janik, S.Toulmin, 1973) •Escola de tall netament germànic, nascuda de la 2ª generació de juristes guillermins i dels primers treballs de Hans Kelsen •Escola marginal respecte al corrent central positivista pròpiament alemanya (cf.
Michel Stolleis, 2001) Primeres obres de Kelsen: •La teoria de l’Estat en Dant (1905) •Problemes capitals de la teoria jurídica de l’Estat, desenvolupats com a base a la doctrina de la proposició jurídica (Hauptprobleme, 1911) Membres de l’Escola de Viena (1914-1930): •Hans Kelsen (1881-1973) •Adolf Merkl •Adolf Verdross •Felix Kaufmann •Alf Ross •Eric Voegelin •Fritz Sander •Charles Eisenmann •Tomoo Otaka •Luis Legaz Lacambra •Luis Recasens Siches Judicis de Nuremberg: Gustav Radbruch: Dret “de la natura de les coses” •“Hem de distingir la justícia respecte a les exigències del dret positiu, que és la juridicitat, i la justícia com a idea de dret anterior i superior a la llei, o sigui la justícia en sentit estricte. La primera és la justícia del jutge; la segona, la justícia del legislador.” Gustav Radbruch (1948) Tres tipus de teoria del dret (1934): •Decisionisme jurídic (XIX) •Normativisme (XIX) •Pensament de l’”ordre concret” (Ordnungsdenken): (i) Nomos; (ii) Großraum; (iii) Führer ⇒ desenvolupament d’un ordre concret polític global order; (iv) Führer: qui decideix l’estat d’excepció.
Carl Schmitt: Idees de Schmitt •Crítiques a la democràcia formal (partits polítics) •Monisme sociològic (monisme jurídic causal) •Dialèctica amic/enemic •Decisió en l’estat d’excepció (guerra) •Integració funcional (diferència amb Rudolf Smend e.g.) •Kat-echon (el defensor contra el mal) Principals idees de Kelsen: •Norma: sentit d’un acte de voluntat, esquema d’interpretació (validesa jurídica) •Validesa: mode d’existència específica d’una norma jurídica , Sollen (les normes han de ser obeïdes) •Normes primàries i secundàries basades en la coacció (sanció) •Norma Hipotètica Fonamental Grundnorm: empírica (1934), pressuposada (1953, 1960), fictícia (1974) •Estructura estàtica i dinàmica del sistema jurídic (sistema de normes jurídiques).
•1974: llacunes i inconsistències acceptades; no hi ha relació lògica entre les normes jurídiques.
*Kelsen pressuposa que la societat es compon de diferents grups socials en conflicte: la sobirania és el resultat final de l´ús violent de la força.
Períodes (S.Paulson, 1991): •1905-1920 (constructivisme, Hauptprobleme 1911) •1920-1940 (neokantisme fort, Reine Rechtslehre, 1934) •1945-1960 (neokantisme feble, Reine Rechtslehre, 1953, 1960) •1960-1973 (teoria de la voluntat, General Theory of Norms, 1974) R.v.Jhering/O.v.Gierke: •“L’Estat és l’única font del dret” (1877) •"En realitat podem veure que la teoria filosòfica de l'estat es construeix sobre la pressuposició que no hi pot haver dos estats, l'un superposat a l'altre, i que per damunt de l'estat no hi ha lloc sinó per a simples comunes.” (1881) Teoria pura del dret. Hans Kelsen: ...