Tema 11- Adrenèrgics (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 3º curso
Asignatura Farmacologia en fisioteràpia
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 11. FARMACOLOGIA DE LA TRNASMICIÓ ADRENERGICA.
Es pot modular la transmissió adrenèrgica i colinèrgica fent que no es metabolitzi i la fisiologia actuï d’una manera o altre.
EL SISTEMA NERVIOS A UTÒNOM O VEGETATU: El sistema nerviós és un dels més complexes i importants del nostre organisme, format per un conjunt d’organs i una ret de teixits nerviosos on la unitat bàsica són les neurones. Té tres funcions bàsiques: sensitiva, integradora i motora i a grans trets el subdividim en dos sistemes: SISTEMA NERVIÓS CENTRAL  Encèfal  Bulb raquidi  Medul·la SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC SN SOMÀTIC: VOLUNTARI:  Somàtic: eferent i aferent.
 Funció: control de la musculatura esquelètica i transmissió sensorial.
SN AUTÒNOM O VEGETATIU: Control involuntari.
 SN simpàtic o adrenèrgic  SN parasimpàtic o colinèrgic  SN entèric  FUNCIÓ: Muscul lils, secreció exocrina, cor...
SN VEGETATIU: Regula les funcions essencials per la vida. És involuntari, no el podem controlar.
SIMPÀTIC Cos neuronal medul·la toracolumbar (T1-L2) Gangli paravertebral (a prop medul·la, fibra llarga fins òrgan) Medul·la adrenal Neurotransmissors:  Ganglis: Acetilcolina  Òrgans: Noradrenalina.
Estan aprop de la medul·la s’activa en moments d’estrés, fa que ens activem PARASIMPÀTIC Forma els parells cranials (III, VII, IX i X) i nervis sacres (S2-S4).
Gangli perifèric (lluny medul·la, fibra curta fins òrgan) Neurotransmissors:  Ganglis: acetilcolina  Òrgans: acetilcolina S’activa en repòs i digestió. La seva resposta és més local.
1 Molts òrgans tenen doble innervació i normalment, fan efectes contraris (procolinèrgic = antagonista adrenèrgic). Per tant si sabem un sabem l’altre, i si volem bloquejar un el que podem fer és inhibir l’altre.
El sistema nerviós autònom esta format per una neurona preganglionar que arriba al gangli i d’aquí surt una neurona post ganglionar, que normalment va a l’òrgan efector.
El neurotransmissor de tots els sistemes és la ACTH. La neurona postganglionar tant del parasimpàtic com simpàtic té un receptor nicotínic. A partir de aquí, és on hi ha canvis:   SIMPÀTIC: la neurona postganglionar allibera un neurotransmissor simpàtic que és noradrenalina que actua sobre un receptor adrenèrgic. Hi ha una excepció que són les glàndules sudorípares i medul·la adrenal que el seu neurotransmissor és l’acetilcolina que activa a un receptor muscarínic.
PARASIIMPÀTIC: La neurona post ganglionar allibera un neurotransmissor parasimpàtic que és acetilcolina que actua sobre un receptor muscarínic.
Depenent del medicament que donem i el que estimulem, tindrem un efecte o un altre. Ja que molts sistemes tenen doble innervació, si estimulem al gangli potser que activem els dos sistemes.
Excepcions: a la neurona suprarenal no hi ha gangli, per tant sempre activarem o un o altre.
NEUROTRANSMISSIÓ SNV: Principals neurotransmissors SN vegetatiu:    Acetilcolina (Acho): o Preganglionar: Neurotransmissor en ganglis vegetatius simpàtics i parasimpàtics o Postganglionar: Neurotransmissor efector en vies parasimpàtiques.
Noradrenalina (norepinefrina, DOE): Neurotransmissor efector de les vies simpàtiques postganglionar.
Adrenalina (epinefrina, DOE): Neurotransmissor efector de les vies simpàtiques alliberat per la medul·la adrenal.
EFECTES: 2 SINAPSIS QUÍMIQUES:    Neurona presinàptica: Sintetitza, emmagatzema i allibera el neurotransmissor. Regulat per receptors presinàtpcis. Hi ha un acoblament despolarització-alliberació.
Fenedura sinàptica: Espai entre ambdues neurones. Conté els enzims degradadors.
Neurona postsinàptica: Conté els receptors encarregats d’iniciar l’acoblament excitaciócontracció.
MODULACIÓ NEUROTRANSMISSIÓ: MODULACIÓ PRESINÀTPCIA:   Cotransmissors: o Neuromediadiors de caràcter generalment peptídic que s’alliberen conjuntament i tenen acció modul·ladora.
o ACh (acetilcolina) i VIP (pèptid intestinal vasoactiu) i NO (òxid nítric)  parasimpàtic o NA (noradrenalina) i NPY (neuropeptid Y) i ATP  simpàtic Receptors presinàptics: o Autoreceptors o Heteroreceptors o Modulen positivament o negativament l’alliberació del neurotransmissor i poden ser diana farmacològica.
MODULACIÓ POSTSINÀPTICA: Actua sobre un receptor. Els receptors estan a les cel·lules i poden ser efectors noradrenalina, serotonina, etc... La funció de la neurona és la suma de tots els efectes postsinàptics.
COM ACTUEN ELS SISTE MES? SIMPATIC, NORADRENÈRGIC: La tirosina entra i gràcies a la metyrosine es transforma en dopamina. Aquesta rep l’enzim reserpine que la transforma en noradrenalina i fa que es formi una vesícula. La noradrenalina gràcies al calci provoca que s’uneixi amb la membrana sol, surti a l’exteriror i es metabolitzi. Seguidament actua sobre l’adrenorepcetpor o podrà tornar a ser captat, com a sistema d’estalvi (mes del 80% del NT es recapta).
La noradrenalina que es recaptada torna a entrar i produeix un nou efecte. La cocaïna el que fa es que no recapta, tenc així doncs més noradrenalina i fa que no recapti i tingui més estímul.
PARASIMPÀTIC, COLINÈRGIC: El acetyl-CoA i el Choline formen l’acetilcolina amb l’ajuda del enzim hemicholinium. Gràcies al enzim vesamicol es forma la vesícula de noradrenalina que amb el Calci fa que pugui sortir al exterior. Allà arriba a un colinorceptor, però abans una part per l’enzim AChE fa que es metabolitzi en els dos i es pugui reutilitzar.
3 SISTEMA NERVIÓS SIMPÀTIC ADRENÈRGIC. SIMPATIMCOMIMÈTICS (AGONISTES): FUNCIONAMENT: El sistema adrenèrgic és simpàtic. Produeix medul·la suprarenal i es neurotransmissor al cervell, és un precursor dels altres.
NEURONES ADRENÈRGIQUES: - Simpàtiques postganglionars.
El soma està en els ganglis simpàtics i els axons llargs acaben en els òrgans efectors.
Els neurotransmissors són les catecolamienes, compost amb nucli catecol i una cadena lateral tipus amina.
Noradrenalina, adrenalina, dopamina (naturals) Isoprenalina (no natrual).
La dopamina: forma noradrenalina i després adrenalina. Al final la dopamina col·loca un hidroxil per fer adrenalina i la adrenalina col·loca el metil.
SÍNTESIS I ALLIBERACIÓ DE LA NORADRENALINA: El precursor de la noradrenalina es la tirosina de la dieta, que si no en prenem tinrdiem menys síntesis, però per sort és molt abundant en la dieta.
Hi ha l’enzim tirosina-hidroxilasa: que és un enzim limitat de la retroalimentació: forma la DOPA, precursor de la dopamina i al seu torn de la noradrenalina i adrenalina. Les catecolamines es desen en les vesícules transportadores que contenen ATP i cromogranina A. L’alliberació és per impulsos nerviosos, amb entrada de calci, mobilització i fusió vesicular amb membrana presinàtica. L’alliberació es modulada per l’activació dels receptors presinàptics (alfa 2 i beta).
RECATPACIÓ I DEGRADACIÓ: Aquesta acció acaba per dos mecanismes, la recaptació i degradació.
RECAPTACIÓ: En les catecolamines és més important la recaptació (captació, uptake, reuptake), de fet, fins a un 80% de la NA alliberada es recapta. Aquest mecanisme pot ser neuronal i extraneuronal. Hi ha un 20% que no es recapta ja que no es pot metabolitzar. Gràcies a aquesta recaptació no estem hipersaturats. El neurotransmissor, dins la membrana, entra al plasma, torna a entrar a la vesícula, es recicla i torna a fer l’acció, es per tant, un sistema que sempre està en activitat. ACTH te els enzims, no torna a empaquetar ja que colina n’hi ha molta.
DEGRADACIÓ: Quan la noradrenalina es recapta, abans de tornar a la vesícula sinàptica es pot metabolitzar per dos enzims que ajuden a metabolitzar Hi ha dues vies metabòliques per a la degradació: - Catecol-orto-metiltransferassa (COM, Metilació, sinapsis i cos neuronal) La monoaminooxidassa (MAO, desaminació, mitocòndria).
Hi ha receptors postsinàptic i presinàptics, depenent on s’alliberi hi ha diferents tipus de mecanismes.
  PRESINAPTIC: inhibir, modula i canvia les característiques de la membrana perquè hi hagi menys activitat. Allibera el NT abans de la postsinàptica per inhibir POSTISNÀTPICA: Nomes s’activa si hi ha neurotransmissor.
Hi ha diversos receptor, el cos neuronal pot tenir diversos receptors. La suma dels estímuls fa que la neurona funcioni en una direcció o altre. Ens guiem pel que allibera no per receptors, que en tenim de dos tipus.
4 RECEPTORS ADRENÈRGICS: Tenim diversos receptors que son tipus proteïna G. Tenim alfa i beta i cadascú té una acció diferent.
ALFA Alfa -1 (fosfolipasa C, alliberen Ca2+) Alfa -2, presinàptic (inhibeix adenilat-ciclasa, baixa AMPc) BETA Beta-1 (activitat adenilat-ciclasa, augmenta AMPc) Beta-2 (activitat adenilat-ciclasa, augment AMPc) Beta-3 (Activitat adenilat-ciclasa, augment AMPc) TIPUS PROTEINA G:      ALFA 1: Vasocontricció: augmenta la PA. Relaxació múscul llis digestiu, secreció salival, midriasi i glucogenòlisis hepàtica.
ALFA 2: Inhibeix alliberament NA, així les neurones no estan hiperexcitades.
BETA-1: Augment de la FC i de la força de contracció cardíaca.
BETA-2: Broncoconstricció, vasodilatació, relaxació múscul llis digestiu, glucogenòlisis hepàtica, tremolor muscular, anabolitzant. Anabolitzants i en esport estan prohibit ja que poden augmentar la força muscular de manera pitjor que les neurones.
BETA-3: Lipòlisi.
Sempre que donem un bloquejant d’aquest tindré l’efecte contrari. Per exemple, amb un bloqejador del beta 2 el que farà es broncodilatació, donaríem un broncodilatador com el salbutamol.
L’excés d’activació d’aquest pot provocar també que hi sigui patològic. Per exemple, Alfa 1 augmenta la PA, si ho fa en excés pot produir taquicàrdia.
CLASSIFICACIÓ FARMACOLÒGICA: SIMPATICOSIMÈTRICS SIMPATICOLÍTICS DIRECTES: Catecolamines i antagonistes dels adrenoreceptors alfa 1 i 2 i beta 1 i 32.
INDIRECTS: Tiamina, efedrina, amfetamines.
Antagonistes dels adrenoreceptors alfa q 1 i 2 i beta 1 i 2.
5 MODIFICACIÓ DE LA TRANSMISSIÓ NORADRENÈRGICA.
Inhibidors de síntesis: alfa metaltirosina, alfa metildopa Inhibidors d’emmagatzematge: reserpina Inhibdiros de l’alliberament: guanetidina Inhibidors de la recaptació: antidepressius tricíclics, cocaïna.
Inhibidors de la degradació: IMAO, ICOMT.
CATECOLAMINES: Adrenalina, amfetamines, drogues de abús, antagonistes receptor si inhibidors recaptació. És important saber com actuen i quins efectes poden provoca per evitar efectes indessitjats.
ADRENALINA Agonista alfa i beta.
Vasodilatació a dosis baixes. Vasoconstricció a dosis altes ja que augmenta la FC i pressió arterial sistòlica i disminueix la diastòlica.
Broncodilatació Ús clínic per via parenteral (iv, sc, im): anafilàxia, broncoespasme i hipotensió.
NORADRENALINA Agonista alfa i beta1 (poca acció beta 2) Vasoconstriccio: augment de la pressió arterial sistòlica i diastòlica i disminució de la FC.
Ús clínic per via parenteral (iv): Shock.
L’adrenalina s’administra quan una persona té un xoc hipovolèmic degut a que és estimulant dels receptors beta, això vol dir que té accions beta adrenèrgiques com augmentar la FC, els alfa adrenèrgiques i contrau els vasos. S’administra també a persones amb crisi asmàtica perquè així puguin fer broncoonstricció. L’adrenalina va per via parenteral. És un medicament que s’utilitza per “ressuscitar” a la gent ja que és un estimulant alfa i beta, provocant broncoespasme, hipotensió, anafilàxia... Quan ets al·lèrgic a les picadores d’abella sempre es duu una injecció d’adrenalina per si hi ha alguna efecte advers.
La noradrenalina fa vasoconstricció amb poca acció broncodilatadora, per tant s’utilitza més en vasos que en pulmons.
AGONISTES ADRENÈRGICS:     Acció predominant alfa-a: o Simpaticomimètics, sistèmics i tòpics (vasoconstrictors). Fenilefrina, etilefirna.
Vasoconstrictors de forma local, per exemple nasals (tens al·lèrja on moqueges doncs et pots posar això).
o Simpaticomimètics tòpics (vasoconstrictors nasals) Acció predominant alfa-2: Colonidina Acció predominant beta -1:Dobutamina. S’utilitza molt en UCI.
Acció predominant beta 2: o Acció ràpida i curta: salbutamol, terbutalina.
o Acció lenta i llarga: salmetarol, formaterol (ràpid). Provoquen una broncodilatació.
REACCIONS ADVERSES: Es produeix quan hi ha una activitat alfa o beta augmentada.
    Acció predominant alfa-1: vasoconstricció, hipotensió arterial.
Acció predominant alfa-2: hipotensió.
Acció predominant beta-1: Taquicàrdia, arítmies Acció predominant beta-2: Tremolors, taquicàrdia, nerviosisme, insomni. Hi ha una acció sobre els músculs que produeix el mateix tremolor que en hiperactivitat simpàtica.
UTILITZACIÓ CLINICA AGONSITES: Cardiovasculars:    Adrenalina i l’aturada cardíaca.
Dobutamina i dopamina al xoc cardiogènic.
Isoprenalina, dobutamina (millor) a blocatge cardíac.
6 Anafilàxia: Es dona adrenalina en reaccions anafilàctiques greus (xoc anafilàctic). Una acció al·lèrgica pot produir un xoc, per tant estar acompanyada per sensació d’ofec i broncoconsricció. Es dona adrenalina per la via intramusuclar endovenosa.
Asma bronquial greu: Hi ha una broncoconstricció asmàtica greu i es dona noradrenalina.
  Salbutamol o altres agonistes selectius Beta 2 per inhalació a les crisis i al tractament de manteniment (salmetarol i d’altres d’acció llarga).
Adrenalina en crisis greus. Si hi ha una FC augmentada no es dona adrenalina ja que és agonsist alfa i beta, llavorç elevarà la FC.
Vasoconstricció:    Hipotensió arterial: fenilaferina Vasoconstricció local en rinitis i refredats: o Ús local: oximetazolina/fenilefrina o Ús oral: fenilferina (rinits al·lèrgica) Vasoconstricció amb anestèsia local: adrenalina. Molts anestèsic locals dels dentistes porten noradrenalina.
Hipertensió arterial: Clonidina.
Inhibició part prematur: El úter te receptors beta adrenèrgics. Una dona per un part prematur per contraccions es pot fer repòs, o donar alguna cosa que pari les contraccions, com per exemple el salbutamol. Al moment del part es perillós ja que fa que s’allargui i podem posar en perill el nado.
Síndrome d’abstinència a opioides: Clonidina. Disminueix activitat simpàtica, aquest s’utilitza pel sdr d’abstinència ja que té una hiperactivitat adrenèrgica.
SIMPATICOMIMETICS INDIRECTES.
Fàrmacs que augmenten l’activitat simpàtica per accions no vinculades a l’activació directa de receptors, com fan els agonistes.
Aquests efectes els poden exercir per desplaçament del neurotransmissor de les vesícules, inhibició de la MAO o per inhibició de la captació.
AMEFTAMINA I DERIVATS:   Allibera NA, 5-HT i DA de vesícules i inverteix el flux transporador.
Utilització clínica: Transtorn per dèficit d’atenció (hipercinèsia) metilfenitat/ Narcoplèsia.
L’adrenalina i la noradrenalina modulen l’alliberament. Les amfetamines fan un alliberament extra de noradrenalina i com no absorbeix encara en tenim més, es fa una cascada sinàptica. Hi ha dos medicaments que també poden fer aquesta acció: La cocaïna i els antidepressius tricíclics. El transportador entra noradrenalina i fa que hi hagi més.
Efedrina: Origen natural. És una amfetamina, especialment a dosis altes. S’utilitza com anticongesti nasal i abans com antiasmàtic.
Cocaïna: Inhibeix la recaptació. Efectes anestèsics locals i psicoestimulants (droga d’abús) Antidepressius tricíclics i IMAO: Inhibició de recaptació NA, 5-HT i DA i alguns inhibició acció de la MAO.
Efectes SNC. Utilització a la depressió.
7 SISTEMA NERVIOS SIMPÀTIC O ADRENÈRGIC. SIMPATICOLITICS. BLOQUEIG CONCEPTE D’INHIBIDOR SIMPÀTIC: Fàrmacs que poden reduir l’activitat del sistema simpàtic actuant sobre les sinapsis postganglionars que alliberen catecolamines. Actuen a diferents llocs.
Els principals inhibidors simpàtics són els antagonistes dels adrenoceptors (alfa i beta), però també cal considerar els fàrmacs que afecten la síntesi, l’emmagatzematge i l’alliberació.
Si bloquejo el simpàtic indirectament estimulo el parasimpàtic.
AGONISTES DELS ADRENOCEPTORS ALFA: Els adrenoceptors alfa no son selectius són fentolamina, fenoxibenzamina. El selectius alfa 1 són prazosina, doxazosina, alfuzosina. Provoquen vasodilatació per hipertensió i hipertrofia benigna de pròstata que farà que hi hagi menys retenció urinària (un prostatic no buida del tot i sempre te ganes de orinar, els medicaments relaxen la musculatura).
Provoquen reaccions adverses com la hipotensió.
Tenim els selextius ala 2 que alliberen noradrenalina. Un exemple es el yohimbina que el venen com un afrodisíac, tot i que no té molta evidència.
AGONISTES DELS ADRENOCETPORS ALFA I BETA: El labetalol bloca els quatre subtipus menys els alfa dos.
AGONISTES DELS ADRENOCEPTORS BETA: Betablocadors selectius i no selectius.
  No selectius (beta 1 i beta 2): Propanolol, oxeprenolol (Amb activitat agonista parcial), carvedilol (a més antagonista alfa-1). Beta 2 adrenèrgic fa bronconstricció.
Selectius: atenolol, metorponolol. Tenen un metabolisme de primer pas i per tant, baixa biodisponibilitat oral. Poden passar la barrera hematoencefàlica. S’utilitza per via roal i parenteral.
EFECTES ANTAGONSITES ADRENORECEPTORS BETA 1 I BETA 2: Son més intensos si hi ha més activació de l’activitat enzimàtica.
EFECTES CARDIOVASCULARS: Cor: El cor necessita beta per bategar bé, sinó puc tenir insuficiència cardíaca, bicardia, fatiga muscular,    Redueix la freqüència cardíaca (cronotrop-) Efecte antidisrítmic (redueixen conducció AV) Redueixen el consum d’oxigen cardíac.
Vasos: Reducció de la pressió arterial (disminució renina i activitat simpàtica) ALTRES EFECTES: Broncoconstricció, disminució de l’alliberació d’insulina, reducció pressió intraocular, SNC (ansiolític, antitremolor) EFECTES INDESITJABLES ADRENOCEPTORS BETA:    ANTAGONISTES DELS Broncoconstricció: precaució en pacients asmàtics i antagonistes no selectius.
Insuficiència cardíaca: risc de descompensació.
Bradicàrdia: poden produir bloqueig cardíac.
8       Hipoglucèmia: precaució en pacients sensibles a crisis hipoglucèmiques i en diabètics.
Fatiga muscular: ↓ gasto cardíac i perfusió tissular.
Extremitats fredes: pel blocatge dels adrenoceptors β dels vasos sanguinis.
Malsons i depressió: sobretot si passen SNC (propranolol).
Impotència.
Síndrome de retirada: rebot UTILITZACIO CLÍNICA DELS ANTAGONSITES DELS ADRENORECEPTORS BETA 1: CARDIOVASCULARS: Hipertensió arterial Angina pectoris Arrítmies cardíaques Insuficiència cardíaca manteniment ALTRES: Glaucoma: timolo tòpic Tirotxicosis (alliberament hormones tireoides) Preofilaxi de la migranya Tremolor essencial Ansietat (reducció de símptomes perifèrics simpàtics).
Angina de pit, vasoconstricció i el cor treballa molt ràpid, pot ser per exercici.
Hi ha que evitar tremolor, nervis per activitat simpàtica en aquets casos es recomana tranquil·lització, yoga o prendre un medicament que fa que aquest tremolor desapareix  en tir olímpic poden prendre beta bloquejant ja que està prohibit com si fos un dopatge. El medicament també fa que et canviï la veu.
Si et prens un beta bloquejant sense saber la dosis pot provocar hipotensió.
Alguns poden fer un bloqueig de la mermòria que és un efecte indessitjat. El beta 2 disminueix la capacitat de fer exercici físic, fent que hi hagi menys rendiment.
DOPAMINA: La dopamina és un precursor de l’adrenalina i noradrenalina.
Esta present durant la SNC i SNP. Hi ha una síntesis, emmagatzematge, alliberació i degradació similar a catecolamines (formació d’àcid hemovanílic).
Provoca una acció sobre els receptors dopamínics D1 i D2   SNC: Nigrostriat (moviment) mesocroticolímibc (Recompensa), tuberohipofisari (endocrí) SNP: Vasos (a:constitució) cor (beta1: inotropisme positiu), ronyó (D1: vasodilatció, diüresi) Pot emparar-se en el xoc cardigènic (efectes inotròpics positius i millora la perfusió renal).
Els problemes dopaminèrgics poden provocar alteracions com: esquizofrènia i parkinson.
SNA I FISIOTERÀPIA: SIMPATICOMIMÈTICS: Tenir en compte la via d’administració (oral vs nasal o pulmonar) Valorar les constants vitals (hipertensió, taquicàrdia) Estimulació SNC (tipus amfetamina) Resposta exercici. Dopatge.
SIMPATICOLITICS: Valorar les constants vitals (hipotensió, hipotensió ortostàtica, bradicàrdia) Com donen en el cas de betablocadors una bradicàrdia, en ca d’exercici no hi ha un bon control de la capacitat per la freqüència cardíaca.
Cura al passar del decúbit a assegut o bipedestació.
Resposta al exercici (bronconconstriccó, menys capacitat).
9 ...