T6. Estudi del cap i el coll (II) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Biomédicas - 1º curso
Asignatura Anatomia humana I
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 04/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Estudi dels músculs, ossos, articulacions, espais anatòmics, nervis i vasos tant del coll com del cap.

Vista previa del texto

ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzalez TEMA 6B: Organització general del coll SISTEMA DE TEIXIT CONJUNTIU El límit inferior del coll està delimitat per l’estern, les clavícules, les apòfisis acromials i posteriorment per part del trapezi. En el coll hi ha una sèrie d’envans fibrosos que donaran fermesa, ja que el coll és una gran zona de transició dels sistemes respiratori i digestiu, i d’artèries i venes. Aquestes estructures s’organitzen en envans fibrosos que ens permetran distingir una sèrie de capes.
Superficialment trobem la pell i just per sota el múscul platisma.
Després trobem la fàscia cervical superficial (làmina superficial) sota el platisma, que recobreix tota la musculatura del coll, les vísceres i les estructures òssies. Si obrim la fàscia ens trobem amb l’esternoclidomastoïdal, i a sota la fàscia cervical mitja (làmina pretraquial)que cobreix els músculs infrahioïdals. La fàscia cervical profunda (làmina prevertebral) protegirà la musculatura més profunda (escalens i prevertebrals) i el sistema d’estructures de pas com la laringe (les vísceres).
Les fàscies ens delimiten espais o compartiments. Trobem:  Compartiment visceral: on trobem les vísceres, l’esòfag, la tràquea i les tiroides.
 Compartiment vascular: rodeja les estructures vasculonervioses del coll.
 Compartiment vertebral o muscular: rodeja les estructures vertebrals i paravertebrals.
Els teixits dins d’aquests espais estan estretament compresos o s’omplen de teixit connectiu que es pot distendre. Aquests compartiments estan molt ben definits i ens comuniquen el cap amb el tòrax.
Això genera una dificultat davant el desplaçament de les patologies cap a un altre compartiment. Per exemple, un tumor o una infecció, només es desplaçaria pel compartiment on es troba i no cap a altres, o cap al cap o el tòrax.
MÚSCULS DEL COLL S’originen en estructures de l’esquelet axial (tòrax, escàpula, clavícula...) i s’insereixen en ossos del crani. Ens permetran moure el coll i el cap però també tindran una funció important en ser auxiliars de la respiració (sobretot l’os hioides) i la deglució. Trobem els músculs laterals, els hioïdals (suprahioïdals o infrahioïdals), prevertebrals i craniozonals.
Músculs laterals o escalens S’originen en les apòfisi transverses de les vèrtebres cervicals i s’insereixen en la primera (anterior i mig) o la segona costella (posterior). Participaran relativament en la flexió lateral del coll de forma auxiliar, en la rotació del cap i l’elevació de les costelles per ampliar el volum respiratori (participen 1 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzalez els músculs accessoris: els costals i els escalens). Entre l’escalè anterior i el mig ens passaven els troncs del plexe braquial. També ens passaven estructures vasculars com l’artèria subclàvia i la vena subclàvia que circulava per davant del hiat.
   M. escalè anterior M. escalè mig M. escalè posterior Músculs suprahioïdals Es troben per sobre del hioides.
    M. digàstric: Té dos ventres, un anterior i un posterior. El posterior s’origina a la mastoides i té un trajecte anterior, i el ventre anterior s’origina a la fossa digàstrica de la mandíbula. Els ventres s’uneixen a l’asta menor del hioides mitjançant un tendó. Si es tensen eleven el hioides per poder empassar, però si tenim el hioides fix i tots els músculs de sota seu tensats, actuaran conjuntament els suprahioïdals i els infrahioïdals per flexionar el cap.
M. estilohioidal: S’origina a l’apòfisi estiloides i s’insereix al hioides juntament al tendó del digàstric. Té les mateixes funcions que el digàstric.
M. milohioïdal: S’origina al hioides (línia milohioïdal) i s’insereix en una part molt important de la porció mandibular. Aquest múscul juntament em el ventre anterior del digàstric formaran el terra de la boca. Es relaciona amb la glàndula submandibular.
M. genihioïdal: S’origina a l’espina mentoniana de la mandíbula (apòfisi geni) i s’insereix al cos del hioides.
Té les mateixes funcions que el milohioïdal, obertura de la boca amb l’os hioides fix i elevació del hioides durant la deglució.
Músculs infrahioïdals     M. omohioïdal: Té dos ventres i s’origina a la hioides i a l’escàpula. El tendó intermedi està unit a la beina carotídia. Permet el descens de l’hioide.
M. esternohioïdal: S’origina a l’estern i s’insereix a l’hioide, permetent el seu descens.
M. esternotiroïdal: S’origina a l’estern i s’insereix al cartílag tiroïdal. Descendeix la laringe.
M. tirohioïdal: Eleva la laringe i permet el descens de l’hioide.
Fixen l’hioide i juntament amb els suprahioïdals fan que es pugui obrir la boca, i si actuen tots conjuntament permeten la flexió del cap. Tots 2 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzalez els suprahioïdals ens participaran en l’obertura de la boca. Els músculs que s’originen en el cartílag tiroïdal també tenen la funció de moure la tiroides.
Aquests músculs estan relacionats amb la vena jugular i l’artèria caròtida.
Músculs prevertebrals    M. llarg del cap: S’origina en les apòfisis transverses de les vèrtebres cervicals (C3-C6), i s’inserirà en la porció basilar de l’occipital.
M. llarg del coll: S’origina en els cossos i tubercles anteriors de C5 a T3 i s’inserirà en les primeres vèrtebres toràciques i les últimes cervicals. Si contraiem unilateral farem inclinació i rotació del cap cap el mateix costat, i si els contraiem bilateralment farem flexió ventral de la columna cervical i del cap.
M. rectes anterior i lateral del cap: S’originen a l’atles i s’inseriran a la base del crani, a la porció basilar de l’occipital.
Tenen la mateixa funció que el llarg del coll, però com que no s’originen en el coll s’encarreguen de la rotació del cap (unilateral) i sinó flexió (bilateral).
Músculs craniozonals  M. esternoclidomastoïdal: Participarà en moviments del cap però comunicant el cap amb la cintura escapular. S’origina en l’estern, la clavícula i s’insereix en la mastoides i l’occipital. Té una important relació amb l’artèria caròtida, cobrirà la vena jugular profunda i per sobre seu tindrà la vena jugular externa. És un múscul respiratori accessori amb el cap fix. Moviments: o Contracció unilateral: inclinació del cap cap el mateix costat i rotació de la cara cap al costat contrari.
o Contracció bilateral: Flexió ventral de la columna cervical.
NERVIS DEL CAP I DEL COLL Plexe cervical A partir de C5 parlarem ja del plexe braquial, per tant el plexe cervical seran branques de C1 a C4.
Podem diferenciar branques motores profundes i branques cutànies superficials (sensitives).
Branques profundes: Van fent anastomosis entre elles formant nanses nervioses (C1-C2; C2-C3 i C3-C4). Sortiran nervis que ens irrigaran estructures motores. Són branques pels músculs llargs del cap i del coll, branques per la musculatura elevadora de l’escàpula, com el romboides, el 3 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzalez trapezi i l’esternoclidomastoïdal (però aquestes branques s’uneixen a més amb l’onzè nervi pancranial). La nansa cervical o de l’hipoglòs ens innervarà els músculs infrahioïdals, i rep anastomosi del nervi hipoglòs.
 Nervi frènic: S’origina en el plexe cervical i descendirà pel coll fins entrar dins el tòrax fins innervar el diafragma (ens farà contraure el diafragma). Si tenim una lesió cervical molt alta podem tenir problemes de respiració. Innervació sensitiva del pericardi, pleures i peritoneu infradiafragmatic.
Branques cutànies: Es fan superficials en un punt relacionat amb el múscul esternoclidomastoïdal, s’anomena punt d’ERB. Aquestes branques ens donaran lloc a cinc nervis:      Nervi occipital major (N. D’Arnold) Nervi occipital menor Nervi auricular major Nervi transvers del coll Nervis supraclaviculars Dermatomes sensitius La innervació de la meitat de la cara anterior (fins l’orella) ens dependrà dels parells cranials, el trigemin: oftàlmic, mandibular i maxil·lar. La resta del cap i del coll estan innervats sensitivament per nervis provinents del plexe cervical. La regió més posterior també està innervada pel plexe cervical, però es una innervació que prové de les branques posteriors, no de les anteriors.
4 ...

Comprar Previsualizar