Dret processal: lliçó 4 (la independència i la impacialitat com a eixos del règim legal de la jurisdicció) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Dret Processal
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 13/03/2016
Descargas 36
Subido por

Vista previa del texto

LLIÇÓ 4, LA INDEPENDÈNCIA I LA IMPARCIALITAT COM A EIXOS DEL RÈGIL LEGAL DE LA JURIDSICCIÓ 1. Independència Definició  és la principal nota característica de la protestat jurisdiccional i la que permet distingir-la amb més nitidesa de la resta dels poders de l’estat.
Art. 117.1 CE y art.1 LOPJ: “la justícia emana del poble y s’administra en nom del Rei per Jutjes i Magistrats integrants del Poder judicial, independents, inamovibles, responsables y sotmesos nomes a l’imperi de la llei”.
Consisteix en:  Submissió exclusiva de la llei  l’únic límit que tenen és l’ordenament jurídic  No submissió a tribunals superior  és el que comporta. Hi ha una absència de jerarquia.
 No submissió a cap altre entitat  i també no pot estar sumés a cap altre ordre del poder executiu i legislatiu. No existeixen tribunals superiors (en el sentit de jerarquía d’órgans). Dirigir ordres o preciona de qualsevol classe o òrgan judicial està tipificat com a falta greu.
Característiques:  Submissió exclusiva al dret: - Submissió a l’ordenament jurídic, no al legislatiu  qui controla als parlamentaris (als actes del poder legislatiu) són els jutges, els òrgans judicials.
- Submissió a la llei constitucional  ha de respectar a la constitució.
- Submissió als reglaments “legals”  els òrgans de l’administració pública fan reglaments on el poder judicial també hi està subjecte.
 No submissió a altres tribunals - L’existència de tribunals superiors, amb capacitat per a resoldre recursos, no suposa l’existència de jerarquia  la funció de resoldre recursos, no significa que hi hagi una jerarquia. Per tant, un òrgan judicial, no pot donar ordres a un altre.
- Es contemplen algunes excepcions (per ex, art 493 LEC: recurs en interès de llei davant el TS)  són recursos en interès de llei que es presenten devant al TS que el que fa el TS es doctrina jurisdiccional (com s’ha d’interpretar una llei en un cas concret). Aquets es publiquen a la BOE per quan torni a haver-hi un cas semblant, ja es sàpiga com resoldre-ho.
 Absència de la jerarquia - En l’exercici de la funció jurisdiccional, no en altres funcions. Hi ha jerarquia respecte a determinats òrgans de govern, relativa, pràcticament i disposicions de caràcter governatiu organitzatiu  en qüestions que no afecten a la funció jurisdiccional, si hi ha jerarquia. En qüestions de organització si que cada òrgan té un president.
 No submissió a cap entitat - La Constitució intenta mantenir la independència evitant ingerències del poder executiu vers el poder judicial i del legislatiu  per garantir aquesta independència la Constitució pren mesures com la recusació o extensió. Quan un òrgan s’absté per que té relacions econòmiques amb algunes de les parts, o d’altres… això és una garantia per garantir la independència i imparcialitat dels òrgans judicials.
2. La imparcialitat dels òrgans judicials i la seva estreta relació amb la independència Imparcialitat  en l’exercici de la funció jurisdiccional els tribunals han d’actuar només sotmesos a la legalitat sense afavorir ni perjudicar cap de les parts en conflicte per raons alienes a la pròpia legalitat.
Aquesta característica no és exclusiva dels òrgans judicials. La constitució la preveu expressament per als òrgans de l’Administració. En canvi no la preveu expressament per als òrgans judicials. Segurament perquè considera que està indissolublement unida a la independència. Ara bé, ambdós conceptes son separables: INDEDPENDÈNCIA Fa referència a la no vinculació a res ni a ningú que no sigui l’imperi de la llei. L’exercici de la jurisdicció es duu a terme amb total immunitat respecte de qualsevol directriu o instrucció pretesament vinculant que provingui d’un altre òrgan o autoritat IMARCIALITAT Fa referència al distanciament o absència d’implicació de l’òrgan que jutja respecte de l’assumpte en qüestió i respecte de qualsevol qualitat o característica pròpia i jurídicament irrellevant dels litigants Definició  no subminisó ni subordinació a Definició  s’han de dictar les resolucions y res ni a ningú que no sigui a l’ordenament exercir la potestat jurisdiccional atenent jurídic.
només a la legalitat. Sense afavorir ni perjudicar a cap subjecte processal per raons “ajenas” a la pròpia legalitat.
La independència é suna garantía, y la més La imparcialitat és l’objectiu final que el important de la imparcialitat.
legislador pretén arribar dotant als tribunals de una potestat que s’exerceix amb absoluta desvinculació respecte de qualsevol autoritat pública o privada.
Es pot se imparcial i no ser independent  un jutge pot ser imparcial i ha de ser sempre independent (la única submissió que té és la llei) no obstant el cap d’organisme de l’ajuntament és imparcial i no independent (actua sota les ordres de l’alcalde).
Es pot ser independent sense ser parcial  un jutge en algun cas especial ho pot ser.
En realitat, preservant la independència es tracta de preservar la imparcialitat, ja que sovint els atacs a la independència van adrçats més aivat a la imparcialitat. Per això, sovint les garanties de la inependència ho son, en puritat, de la imparcialitat de jutge si magistrats.
3. Garanties constitucionals d ela independència i la imparcialitat dels tribunals 3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 La inamovibilitat La predeterminació legal del jutge Incompatibilitats Apoliticitat Garanties relacionades amb l’accés a la funció jurisdiccional, provisió de places i progressió dins la carrera 3.6 Govern autònom dels òrgans judicials 3.7 Garantia formal de la independència 3.8 Abstenció i recusació 3.9 Immunitat 3.10 Independència econòmica 3.1 La inamovibilitat (arts 117.1 i 117.2 CE)  els jutges i magistrats no poden ser separats, suspesos, traslladats ni jubilats si no és per alguna de les causes i amb les garanties previstes per la llei.
Tot i que aquesta és una característica també dels funcionaris públics en general, en el cas dels òrgans judicials això constitueix una garantia de la seva independència i imparcialitat La regulació legal es troba als articles 378 a 388 LOPJ  En el cas dels jutges de pau i els jutges substituts i magistrats suplents el seu règim és diferent, ja que son, per definició, jutges “temporals”.
3.2 La predeterminació legal del jutge  Aspecte positiu: - Predeterminació de l’òrgan judicial - Predeterminació de la demarcació i de la planta judicial - Predeterminació de la competència (genèrica, objectiva, territorial i funcional) i de les normes de repartiment.
- Predeterminació d ela composició personal de l’òrgan judicial  Aspecte negatiu: - Prohibició dels tribunals d’excepció a) Predeterminació de l’òrgan judicial prohibició dels tribunals d’excepció  L’òrgan judicial que hagi de conèixer un assumpte ha d’haver estat creat per llei amb anterioritat als fets que donen lloc al procés. Ens referim a tipus d’òrgans, no pas a òrgans concrets.
 No es poden crear tribunas ex post ni ad hoc (117.8 CE). Com podrien ser els tribunals de Nuremberg (és van crear DESPRÉS de la segona guerra mundial).4 b) Predeterminació legal de la demarcació i la planta judicial    La demarcació dels jutjats ha de dur-se a terme mitjançant una norma amb rang de Llei, i concretament per la LOPJ.
La concreta demarcació judicial es troba regulada a la LDIPJ, la que al estableix els criteris a què s’haurà d’atenir el govern a l’hora de determinar la planta concreta de cada jutjat o tribunal.
Aquesta facultat del Govern no afecta la imparcialitat ni la independència mentre no suposi apartar un òrgan judicial d’un assumpte que estigui coneixent.
c) Predeterminació de la composició personal de l’òrgan judicial  La predeterminació legal de l’òrgan es pot buidar de sentit si la persona que ha de integrar-lo es poguessin designar lliurament.
 La garantia de la inamobilitat, juntament amb la regulació legal de l’accés i promoció i provisió de places en la carrera judicial, eviten, en bona mesura l’arbitrarietat en aquest aspecte.
 Hi ha situacions de temporalitat a les que ja s’ha fet esment, i ales que el legislador presta garantir adequadament la independència i la imparcialitat: o Jutges en provisió temporal (articles 428 i ss LOPJ) o Substitucions, pròrrogues de jurisdicció i comissions de servei (207 i ss.
LOPJ) o Composició de les seccions de cada sala (198.1 i 160.10 LOPJ) o Magistrats suplents (200 LOPJ) o Mesures de reforç en els òrgans judicials (216 bis LOPJ) d) Predeterminació de la competència i dels criteris de repartiment La preexistència de l’òrgan en els sentits explicats anteriorment, no esgota la garantia de la independència. La llei ha d’establir, a més, un conjunt de normes anteriors als fets que permeten determinar: la competència i el repartiment d’assumpte.
Criteris per determinar la competència:  Per raó de la matèria (a quin ordre jurisdiccional)  quin òrgan jurisdiccional (penal, civil…) coneixerà d’un procés concret. Ex  si un fet que s’ha produït es pot subsumir en algun dels tipus que preveu el codi penal, qui procedirà aquell procés serà l’ordre jurisdiccional penal.
 Criteris de competència objectiva (a quina classe d’òrgan judicial)  quin òrgan judicial concret coneixerà d’aquest procés concret que s’ha plantejat. Ex  si s’ha comès un homicidi, com que la pena és superior a 5 anys, qui coneixerà serà l’audiència provincial i qui ho acabarà coneixent serà un tribunal del jurat. (És un fet que es pot subsumir en el ordre penal).
 Criteris de competència territorial (determinar a quin territori)  per acabar de determinar. Per fer-ho Ex  per acabar de saber quina de totes de les audiències provincial acabarà de conèixer-ho.
 Criteris per competència funcional (quin tribunal és el competent)  qui coneixerà de l’ instrucció, quin òrgan serà competent per conèixer dels recursos i qui tindrà competència per conèixer els possibles incidents que puguin aparèixer durant el procés.
Normes de repartiment (s'ha de determinar la persona física que s'ha d'ocupar de l'assumpte): aquelles que ens acaben de dir quina secció concreta es plantejarà de la coneixença del procés concret  Ex  quins dels 10 jutjats del penal coneixerà del jutjat del penal.
3.3 Incompatibilitats L’exercici de les funcions jurisdiccionals és incompatible amb la majoria d’activitats professionals excepte la docència o la recerca jurídiques.
Amb això s’intenta evitar que qualsevol professió o activitat perjudiqui la necessària imparcialitat i la independència dels òrgans judicials.
La regulació legal es troba als articles 389 a 397 LOPJ.
3.4 Apoliticitat Igual que els membres del Misteri Fiscal els jutges i els magistrats no poden desenvolupar càrrecs públics ni pertànyer a partits polítics o sindicats.
Això no impedeix que els jutges i magistrats formin part d’associacions professionals (401 LOPJ) en defensa dels seus interessos professionals.
La regulació legal es troba als articles 127.1 CE i 365.1 LOPJ. També tenir en compte la regulació que preveu els casos en què un jutge o magistrat que ha exercit un càrrec públic torna a la magistratura (360 LOPJ).
3.5 Garanties relacinaes… Si l’accés a la carrera i la promoció depenen del poder executiu, això pot donar lloc a inmissions en la independència i la imparcialitat de jutges i magistrats.
És per això que la LOPJ preveu sistemes objectius per a entrar a la carrera judicial (oposició, concurs-oposició) evaluats per tribunals que no siguin designats pel poder executiu.
Aquestes qüestions s’analitzen en el tema relatiu a la carrera judicial.: Lliçó 10 3.6 Govern autònom dels òrgans judicials L’autonomia de cada òrgan judicial, i la seva independència son indiscutibles. Això no impedeix però, que el poder judicial precisi tenir òrgans de govern. Del que es tracta és de que aquests òrgans no estiguin controlats pel poder executiu.
Aquest govern autònom es dedica a aspectes merament organitzatiu de govern. Mai incideix en la funció jurisdiccional.
Més endavant es dedica un tema a l’estudi del Consell General del Poder Judicial i altres òrgans de govern del poder judicial: Lliçó 8 3.7 Garantia formal de la independència Consisteix en la reserva de llei, i concretament de Llei Orgànica (la LOPJ) per a regular els principals aspectes relatius als tribunals. Article 122.1 CE.
- Malgrat tot hi ha aspectes que poden desenvolupar-se reglamentàriament.
- La qüestió està en quin òrgan té aquesta potestat reglamentària.
- Així, en alguns determinats aspectes la LOPJ es podrà desenvolupar reglamentàriament pel Govern de l’Estat o per les Comunitats Autònomes que tinguin en llurs estatuts les clàusules subrogatòries. Aquests aspectes hauran de referir-se a qüestions accessòries o secundàries o auxiliars que no afectin l’estatut de jutges i magistrats.
- Altres aspectes, essencialment els relatius a l’estatut de jutges i magistrats, només podran ser desenvolupats reglamentàriament pel Consejo General del Poder Judicial.
3.8 Abstenció i recusació Son mecanismes que permeten que un determinat jutge o magistrat, que té relació o bé amb les parts o bé amb l’objecte del procés que poden fer témer fonamentalment que la seva imparcialitat es veurà afectada.
Per mitjà de l’abstenció es el propi jutge o magistrat qui s’aparta de la causa. La recusació és el mecanisme que tenen les parts per a instar la remoció.
Les causes d’abstenció i recusació es troben previstes als articles 419 i 220 LOPJ. El procediment pe a la recusació es troba als articles 223 a 228 de la LOPJ tot i que tant la LEC com la LECrim tenen també regulació al respecte.
3.9 Immunitat Es protegeix a jutges i magistrats de detencions arbitràries que puguin comprometre l’exercici de la seva funció. També es tracta de mecanismes que permeten evitar-los haver de comparèixer davant d’autoritats administratives o militars.
La regulació es troba en els articles 398 a 400 LOPJ.
3.10 Independència econòmica Si no es garanteix la independència econòmica és difícil garantir la independència i la imparcialitat dels jutges i dels magistrats El règim retriburtiu dels membres de la carrera judidial contempla tant retribucions fixes (que tenen en compte la categoria, l’antiguitat i el tipus de plaça) com retribucions variables lligades a la productivitat efectiva de cada jutge o magistrat en el seu treball.
Es troba regulat als articles 402 i ss de la LOPJ.
...