Psicología Clínica Apuntes para el Examen - 1r Criminología (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Psicologia Clínica
Año del apunte 2015
Páginas 49
Fecha de subida 09/02/2015
Descargas 7
Subido por

Descripción

Apuntes para 'Psicología Clínica', todos los temas + tema 8.

Vista previa del texto

PSICOLOGIA CLÍNICA TEORIA TEMA 5 PSICOLOGIA – CONCEPTES BÀSICS I HISTÒRIA I.
CONCEPTES BÀSICS DE LA PERSONALITAT A) PERSONALITAT I TEMPERAMENT Utilitat de la personalitat en criminologia Descriure, sintetitzar (acotar perfils), comparar (el mètode més adient), explicar/comprendre i predir (una de les parts més importants de la psicologia criminal).
PERSONALITAT PERSONALITAT I DELINQÜÈNCIA Factors de risc per incomplit de normes en la presó: • Impulsivitat (sense autocontrol).
• Recerca de sensacions (sense por al risc) • Baixa empatia • Agressivitat Factors de risc per incomplir normes en llibertat: • Temeritat (necessitat d’excitació).
QUÈ ÉS LA PERSONALITAT Allport & Vernon (1939) Tothom sap el que és la personalitat, però ningú pot explicar-ho.
Allport va ser un psicòleg que treballa molt la personalitat.
Propostes estudiants La personalitat és allò que identifica a una persona // trets individuals que ens diferencien i defineixen // la personalitat és la forma d’actuar d’una persona.
Propostes diccionari Diferencia individual que constitueix cada persona i la distingeix d’una altre // Conjunt de característiques o qualitats originals que destaquen en algunes persones.
Allport (psicòleg 1961) La personalitat és l’organització dinàmica, dins de l’individu, dels sistemes psicofísics que formen patrons característics de conducta, pensament i sentiments.
Guilfort (psicòleg 1959) Una personalitat individual és un patró únic de trets.
Eusenck i Eysenck (psicòlegs 1987) Una organització més o menys estable i duradora del caràcter, temperament, intel·lecte i constitució d’una persona, que determina la seva adaptació única a l’ambient.
Organització dinàmica : conjunt d’estructures que es mouen.
Origen etimològic de personalitat • Persona (llatí) i Prósôpon (grec) En grec significa màscara, utilitzada pels actors per representar papers en una obra.
• Per sonare (llatí – sonar a través de) Forat d’una màscara pel qual els actors interpreten el seu paper.
En resum: Personalitat és: • Patró únic de cada ésser humà de pensaments, emocions i actuacions.
• Relativament constat al llarg de la vida.
• Mitjançant la qual podem ser comparats i contrastats amb altres.
• Defineix la forma d’enfrontar-nos al medi.
• Personalitat = Genètica + Ambient en el seu paper.
Afecta més la genètica o l’ambient? Pregunta principal de la psicologia criminal.
ELEMENTS EXPLICATIUS DE LA PERSONALITAT • Disposicions/tendències bàsiques de conducta (Teoria dels Trets) • Característiques adaptatives: hàbits, actituds i creences (Teoria dels Trets) • Processos dinàmics que regulen l’experiència i la conducta.
• Influències externes del medi.
• Elements de biografia.
• Autoconcepte (el que crec que sóc).
TEMPERAMENT DEFINICIÓ TEMPERAMENT • Naturalesa emocional global de l’individu (Allport) • Trets heretats presents des de la primera infantesa (Buss & Plomin) • Base genètica. Heretable moderadament (50%-65% de la variància de personalitat) de forma independent.
• Disposició estables.
• Darrera de molts comportaments, com hàbits, emocions, etc...
ASPECTES DEL TEMPERAMENT (Bus & Plomin) • Nivell d’activitat: • - Vigor - Ritme • Sociabilitat - Afiliació VS Solitud.
Emocionalitat - Ira.
- Por.
- Aflicció.
AVALUACIÓ DEL TEMPERAMENT • Mètodes Observacionals • Tècniques Experimentals: simulació, gran hermano...
• Qüestionaris: manera més ràpida de poder esbrinar trets de personalitat i temperament. S’ha de dissenyar, començar a utilitzar i estandarditzar (adaptats a cultures i països). Tipus: - Inventari Psicològic Californià: Sociabilitat i presència social.
- Programa de Temperament de Thurstone: Sociabilitat + vigor + nivell activitat.
- Informe matern/patern: Infant Behavior Questionnarie i Todler Behavior Assessment Questionnarie.
CORRELACIONS DE TEMPERAMENT ENTRE GERMANS Es calcula la emocionalitat, activitat i sociabilitat. L’edat mitjana 5 anys i 1 mes segons reporten els pares. Es calcula amb parelles idèntiques o parelles fraternes.
Es poden veure els factors genètics influents en estudis amb bessons.
TEMPERAMENT VS PERSONALITAT Temperament Personalitat Genètica Genètic + Ambient Gran Impacte Mitjà impacte Inclòs a la personalitat Inclou el temperament.
Es neix Es construeix B) TIPUS, TRETS I ESTAT DIFERÈNCIA ENTRE TIPUS I TRET Tipus Categories de pertinença diferents i discontinues.
No hi ha terme mig.
Diferències qualitatives Ex.Home-Dona Gràfics de barres de comparació En la psicologia de la personalitat les teories sobre tipus han quedat en desús.
Tret Les persones es diferencien en dimensions.
Variables continues.
Diferències quantitatives Ex.Pes, estatura, introversió...
Campana de Gauss En la psicologia de la personalitat les teories sobre els trets són bàsiques doncs es considera que el que distingeix a les persones són la quantitat de característiques diverses de personalitat i d’una forma quantitativa més que qualitativa.
Campana de Gauss: Corba de la normalitat, els criminals estàn als extrems, als límits de la personalitat. El codi penal s’endureix i agafa tipificades més conductes en aproximació al centre i això dona la sensació de que les tases de la criminalitat augmenten. Espanya és un dels països més segurs però se li dona molta importància als punts límits. Més alarmar d’inseguretat que crims.
Canviar la conducta: Neix 5 anys.
Ambient influeix molt.
20 anys.
Ambient segueix afectant.
35/40 anys. 50% 40/50 la genètica afecta més que l’ambient.
Mort + fácil canviar la conducta. La personalitat no està tan arraigada i l’àmbient influeix, que és el que es pot modiicar.
TRETS TRETS BÀSICS DE LA PERSONALITAT Quins són els trets bàsics de la personalitat? Quants trets són verdaderament importants? • El tret descriu la manera característica de pensar, de sentir i actuar.
• Són qualitats (disposicions) relativament estables que es presenten en diverses situacions.
• Encara que es presentin de forma distinta estan molt arraigades en la persona.
TEORIA DEL TRET És un model explicatiu de comportament humà que fa referència a l’existència de característiques estables de la personalitat dels individus.
La personalitat està formada per una jerarquia de trets estables i consistents que determinen, expliquen i faciliten el poder predir el comportament individual, segons la forma de pensar e interpretar la realitat de l’individu.
Els trets s’exerceixen sobre la conducta a través de la motivació. Tres supòsits: • Trets +/- estables i predicibles amb el temps (en els actes socials, Joan és...) • Trets +/- estables i predictibles en vàries situacions (Joan prefereix... que anar a la festa de...) • Combinacions de trets única (Pot ser que hi hagi un altre Joan).
ESTAT Efectes de la situació més disposició. És observable? Duració i intensitat: VS resposta concreta // VS tret.
DIFERÈNCIA ENTRE TRET I ESTAT Tret Latent Hàbits Consistència trassituacional Definit teòricament Referència àmplia.
Intrínsec, no es veu a la conducta.
No observable.
Efecte allunyat de la conducta.
Tota la vida Canvis emocionals provoquen poc efecte.
Estat Observable Conductes Especificitat situacional Definit empíricament Específic.
Forma la conducta i es pot demostrar.
Sí observable.
Efecte proper a la conducta.
Temps determinat Canvis emocionals provoquen molt efecte.
APROXIMACIONS ALS TRETS DE PERSONALITAT Situacionisme: L’ambient és més important que la personalitat en el comportament humà. Poca correlació entre trets i conducta. Social.
Interaccionisme: Els trets i les situacions interactuen per influir en la conducta. (Anàlisis de variància).
Enfocament idiogràfic VS Nomotètic: Idiogràfic = Trets Únics. Interior Psicoanàlisis // Nomotètic = Trets Universals.
DIFERENTS ENFOCAMENTS DELS TRETS DE LA PERSONALITAT • Característiques estables (Teories dels trets).
- Models factorials lèxic.
- Models factorials biològics.
• Conflictes mentals conscients/inconscients (Teoria Psicodinàmica).
• Percepcions úniques del món (Teoria Humanista i Fenomenologia).
• Patrons de conducta basats en recompensa, càstig i models (Teoria Conducta i Cognitiuconductual).
• Disposicions heretades (Teoria biològica).
Teoria cognitiu-conductual Es prepara a la persona per superar-ho. (per exemple amb fòbies).
C) APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LA CONDUCTA APROXIMACIÓ CLÍNICA Comprendre la conducta de l’Individu.
Estudi Sistemàtic i en profunditat.
Història de vida / Anamnesi (opinió d’una persona quan se li fa l’exploració – d’ella mateixa –).
APROXIMACIÓ CORRELACIONAL Comprendre diferències entre individus.
• Associació.
• Força i sentit.
• A B • Predicció.
• Causalitat? • Mètode d’avaluació: auto-informes.
Després de passar el qüestionari mitjançant càlculs estadístics es correlacionen les variables. Les que estan allunyades invaliden, si estan juntes possibiliten.
ANÀLISI FACTORIAL (AF) Tècnica estadística, quins són els trets més importants, convariàncies (trets més comuns), objectius (definir l’estructura subjacent d’una matriu de dades – correlacions – de variables manifestades per examinar les pautes subjacents o observar les variables subjacents).
Per poder valorar aspectes de la personalitat s’ha de tipificar ítems i buscar-hi relacions.
Spearman: Factor general de la intel·ligència (G) Tipus, partint de G: • Spatial: WISC Blocks // Paper Folding // Cheekers // Tilted Boxes // Mental Letters // Drawing.
• Numerical: Number Kn // WISC Math // Time // Ballweights.
• Social/Verbal: Mum motives // Def.Feeling // WISC Compr. // WISC Opp. // WISC Vocab.
• Logic/Analysis: WISC Simil // Matrices // Class Inclus. // Analogies // Deduc. Reas.
• Causal: WISC Picture // Vans (Causal) // Social (Causal).
Etapes d’AF: • Preparació: Definir el problema. Quants factors? Com es mesura? Correlació entre variables: sí/no. Què diu la teoria? 2 trets fonamentals de la personalitat: Emotivitat/Sociabilitat. Com es mesura? (taules) || Recollir ítems sobre el tema que es tracte.
• Factorització: Correlacions. Quants factors? Variables latents? Quina variabilitat expliquen? >1factor? 1 factor?. Matriu de correlacions: Possibles agrupacions? • Rotació: Cada variable (factor) es transforma en un eix. Tants eixos com factors obtinguts.
Factors ortogonals o obliquo entre si? Es busca que els eixos expliquin el màxim de variabilitat (variància) possible. Es busca sempre l’estructura més simple. Coherència dels resultats respecte a la teoria. Eixos de coordenades i rotació.
• Interpretació: Després rotar, les variables originals (test) s’agruparan en distints factors (o en un factor). Cada element dins del factor tindrà un pes o càrrega factorial, fet que orienta la seva identificació (etiqueta) i descripció.
APROXIMACIÓ EXPERIMENTAL Trobar les lleis generals de conducta.
Manipulació sistemàtica de variables per a establir relacions causa-efecte. Variable independent (VI) i Variable dependent (VD).
II.
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT EN CLIMINOLOGIA A) ORÍGENS Utilitat de la personalitat en criminologia Descriure, sintetitzar (acotar perfils), comparar (el mètode més adient), explicar/comprendre i predir (una de les parts més importants de la psicologia criminal).
TRADICIONS DE LA PERSONALITAT La personalitat té tres tradicions: sobrenatural (la creença, la fe... formen part de la personalitat.
Persona necessita referents divins. És difícil de palpar i provar científicament. Sí que hi ha situacions estranyes i inexplicables), psicològic i biològic.
INTERÈS EN L’ESTUDI DE LA PERSONALITAT EN CRIMINOLOGIA La personalitat ha de servir per explicar i predir la conducta individual i per aquest motiu el nostre interès ha de radicar en conèixer la personalitat de cada individu en particular. (J.M. Tous, 1995).
HISTÒRIA ANTIGA GRÈCIA Hipòcrates (400 aC).
GALENO (150aC) Recull el pensament d’Hipòcrates i classifica les persones en 4 tipus: • Sanguinis (optimistes) • Colèrics (irritables) • Melancòlics (depressius) • Flemàtics (tranquils).
HUMORS En funció de la quantitat d’humor (líquid del cos) que tinguéssim estaríem dins un grup de personalitat relacionat amb les estacions i òrgans més amb els elements de la naturalesa i característiques de les persones.
Humor Estació Element Òrgan Sang Primavera Aire Cor Bilis groga Bilis negre Flema Estiu Foc Tardò Terra Fetge, vesícula bilial Estòmac Hivern Aigua Cervell/pulmó Qualitat Adjectivació Característiques antiga antigues.
Temperat i humit Temperat i sec Fred i sec Fred i humit Sanguini Colèric Melancòlic Flemàtic Valent, esperançat, amorós.
Mal temperament, fàcil d’enfadar Abatut, somnolent i depressiu.
Calmat, indiferent.
Galeno també és el primer en associar funcions complexes, com el parlar, amb el cervell. Parla de tres tipus d’esperits/motor de canvi: • Spiritus Natural (amor-odi).
• Spiritus Vital (ira).
• Spiritus Animal (funcions complexes).
BASES DE LA CONDUCTA DELICTIVA PERSPECTIVES BIOLÒGIQUES Relació d’alteracions físiques o trastorns mentals amb la criminalitat. Es basa en anomalies i té molt poc suport científic. (Ara ja no).
PERSONATGES IMPORTANTS FRANZ JOSEPH GALL (1758-1828) Anatomista que va comparar crans de presos i de persones normals, troba que els criminals tenen irregularitats. Fa disseccions.
CESARE LOMBROSO (1835-1909) Va fer estudis comparatius de la població. El comportament delictiu diu que és innat i genètic i que certes alteracions físiques tenen a veure amb aquest comportament. Asimetries cranials, tipus de mandíbules, orelles... El comportament criminal NO és una conseqüència del món és una disposició natural. No hi ha remei ni tractament. Ja no fa disseccions només compara. Afecta la genètica hereditària. Als potencials se’ls havia de tancar per sempre i als que ja no tenien arreglo els mataven.
ERNEST KRETSCHMER (1888-1964) Al 1921 fa un estudi de 4.000 subjectes. En funció de l’aparença física la persona té unes característiques o altres de la personalitat. Relacionada amb aspectes criminals. 3 tipus corporals: • Leptosomàtic/astènic: Prim, poc musculós. Furt i estafes. Esquizofrènia.
• Atlètic: Musculós. Delictes violents i reincidència.
• Pícnic: Obès. Fraudós. Mania/Depressió.
WILLIAM H. SHELDON (1898 – 1977) Estudi amb estudiants universitaris també per categoritzar. Fotos despullats. Tres tipus de cossos (somatotips i temperaments.) • Endomorfo: (gras i feble) Viscerotònic.
• Ectomorfo: (prim i fràgil): Cerebrotònic.
• Mesomorfo: (musculós i fort): Somatotònic.
RELACIÓ KRESCHENER I SHELDOM Kreschner Leptosomàtic/Astènic Atlètic Pícnic Característiques Introvertit, tímid i intel·lectual Enèrgic, assertiu i optimista Simpàtic, amables i afectuós Sheldom Ectomorf (cerebrotònic) Mesomorf (somatotònic) Endomorf (viscerotònic) BULL & GREEN (1980) Estudi on 10 policies i 48 civils classifiquen 10 fotografies en grups de delinqüents (homes de 27-43 anys) segons aparença física.
Les fotografies eren falses, servien per mesurar la capacitat de suggestió de la situació. Si que és veritat que certs crims o estils de vida deterioren d’una forma concreta i que per això alguns criminals sobre un mateix delicte tenen aparences semblants però això no vol dir res.
Hi ha, això sí, certes característiques que fan pensar que ‘x’ persona és un criminal i en quin delicte.
Robatori, violació i assalt: no hi ha consens. No existeixen diferències significatives.
Robatori amb violència, frau i possessió il·legal: hi ha consens en estereotips. Existeixen diferències significatives.
PROBLEMES DE LA PERSPECTIVA BIOLÒGICA Poca rigorositat en els mètodes. No dona peu a la rehabilitació ja que és innat. Limitacions.
PERSPECTIVES EVOLUTIVES En relació amb l’evolució.
PERSONATGES IMPORTANTS EDWARD OSBORNE WILSON Estudi de la societat de les formigues extrapolada a la societat humana. Diu que l’evolució del crim és herència ancestral.
Comenta l’agressivitat adaptativa violència a través del temps (s’adquireix evolutivament) per supervivència (ho justifica. Però més endavant es veu que això no sempre és així per tant l’argument té poca solidesa), tindrà característiques agressives si prové d’un ambient o família agressiva, per adaptació.
La violència no és només humana.
Avui dia es falsa ja que: A la violència pot portar-hi l’ambient (per imitació) o la situació (guerres, armes químiques, terrorisme...) no només perquè la família tingui una tradició violenta.
PERSPECTIVES GENÈTIQUES Si existís un gen de la delinqüència es podria extreure per tal de que no existís la criminalitat, però seria altament perillós doncs de conèixer informació genètica es podria marginar a certes persones des del naixement i fer una societat amb tan sols els que son perfectes genèticament (en plan Gattaka).
De fet ja va haver-hi el genocidi (eliminació d’una raça per gens dolents).
Estudis Genètics per si afecta més l’ambient o el gen.
Familiars: Proximitat Conducta més semblant.
Bessons univitel·lins (iguals genèticament) conducta semblant s’ha demostrat que importa més els gens que l’ambient doncs bessons separats han tingut vides paral·leles.
Bessons bivital·lins (50% genèticament iguals) conducta menys semblant que idèntics.
Adopcions: comparteixen amb pares biològics enfermetats mentals, abús tòxics i trastorns de personalitat.
TOM BOUCHARD Estudi de bessons idèntics, separats al néixer. Hi ha similituds tan físiques com psicològiques Estudi de Cambridge 411 joves londinencs, homes blancs, classe treballadora, origen britànic i d’entorn urbà. Estudi longitudinal seguiment dels 8 als 40 anys (8 entrevistes).
El 20% dels joves van ser condemants, motius: treballs poc qualificats, provenien de famílies de baixos ingressos i tenien pares amb un historial laboral deficient.
L’ambient et fa més propens.
Conclusió: el delinqüent comú tendeix a néixer en una família problemàtica, de baixos ingressos, nombrosa i amb pares delinqüents.
Estudi de Caspi (exemple de genètica de violència) Estudi longitudinal de nens que tenen el gen Monoamina Oxidasa A (MAOA) més curt i altres que han patit maltractament de petits, tendeixen a reincidir més.
MAOA llarg Ambient positiu/negatiu = Conducta positiva.
MAOA curt Ambient positiu = Conducta positiva // Ambient negatiu = Conducta negativa.
Encara que no està clar.
Triple cromosoma sexual XYY. Trastorn mental i excés d’agressivitat. Estudis demostren que tots els portadors no expressen símptomes. El cas de ‘El Arropiero’ assassí en sèrie espanyol dels anys 60 sí que n’és un exemple d’afectació. Però no afecta sempre.
El 10% dels qui tenen el XYY triple (passa en homes) son agressius.
Què fan els Gens? Els gens no causen delictes. Contribueixen a factors de risc per a certs comportaments, com l’agressivitat i la impulsivitat. Aquestes conductes són les que poden portar a delinquir.
Arousal Concepte hipotètic regula l’activació fisiològica i psicològica d’un cos. Ritme cardíac, pressió sanguínia, respiració, temperatura corporal, producció d’orina, activitat cerebral i física i la tensió arterial. Controla l’alerta, la vigília i l’activació. Varia des de la són profunda a l’excitació intensa.
Els individus amb baix arousal tendeixen a la busqueda d’excitació i són relativament insensibles a certs estímuls externs, és comú en trastorns antisocials.
ESTUDI DE RAINE, VENEBLES & WILLIANS (1990) Estudi a 101 nois de 15 anys són avaluats, es comprova que: passats 10 anys havien delinquit més els joves que tenien nivells d’arousal més baixos.
SEMINARI – HCR-20 GUIA PER AVALUAR LA CONDUCTA VIOLENTA (ESTÀ TAMBÉ A L’ARTICLE 1-2) PREDICCIÓ DE LA VIOLÈNCIA La violència és un fenomen interpersonal i social que afecta seriosament al benestar i la salut dels individus (Reiss, 1994) La violència és una estratègia psicològica per obtenir una fita determinada.
La justícia, la sanitat i els serveis socials tenen un efecte directe sobre el control i la prevenció de la violència.
És necessari, per atendre degudament a les víctimes i intervenir amb els agressors, disposar de tècniques predictores de la violència.
PROPIETATS DE LA VIOLÈNCIA • • • • • Complexitat: Components cognitius, actitudinals, emocionals i motivacionals.
Heterogènia: Física, psicològica, sexual, econòmica, política... Característiques víctima i agressor.
Multicausal: La concurrència de moltes variables pot aportar informació predictora (de forma estadística) respecte de la conducta violenta.
Intencionada: Factors biològics, psicològics i socials influeixen en la decisió i execució de la violència.
Infreqüent: la seva baixa freqüència redueix la probabilitat de ser predictible.
TIPUS DE VIOLÈNCIA PREDICCIÓ I PREVENCIÓ DE LA VIOLÈNCIA La predicció i la prevenció es troben íntimament vinculades per tres raons: • Detecció eficaç: dels individus i dels contextos amb més risc de delinquir.
• Factors de risc: de comportaments delictius (característiques personals, educatives, dèficits cognitius, trastorns, etc...) orienten sobre objectius i estratègies a utilitzar. La majoria tenen una correlació baixa amb la delinqüència. El problema es dona quan s’acumulen varis. Els efectes de l’agregació no és additiu sinó multiplicador o exponencial.
- Factors estàtics: Inherents al subjecte, difícils de canviar. (Violència Sexual: abusos sexuals patits a la infantesa o Historial de violència anterior // Violència contra la parella: Historial de violència contra la parella o trencament d’ordres d’allunyament // Violència domèstica: Maltractaments patits a la infantesa o Historial de violència física) - Factors dinàmics: Factors individuals i ambientals. Poden canviar-se amb oportunes intervencions tècniques: programes de tractament. (Violència Sexual: Consum d’alcohol, creences errònies // Violència contra la parella: gelosia, consum d’alcohol o actituds masclistes // Violència domèstica: consum d’alcohol, dificultats econòmiques o trastorns afectius.) • Programes: aplicats per obtenir-ne resultats.
FACTORS DE PROTECCIÓ Són les funcions protectores de certs nivells de variables que poden funcionar en interacció. Una variable és protectora si serveix per a reduir o afluixar els efectes patogènics de riscs específics. Un factor de protecció modera la relació existent entre factors de risc i la conducta problema.
Alguns factors associats a joves que van cometre delictes i que van abandonar la carrera delictiva a la seva edat adulta: família més intacta, recolzament extern, assistir a programes educatius, establir una relació de parella, resistència o resiliència...
AVALUACIÓ DEL RISC EN DELINQÜENTS Atorgament d’una pena o mesura judicial, reincidència en una sortida de centre penitenciari, valoració possibilitat de fuga, revisió de grau o canvi de mesura...
PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ PREDICTIVA DEL RISC • A criteri lliure del professional: - Judici professional no estructurat.
- Judici professional estructurat.
- Avaluació per anamnesi (informació clínica subjectiva del pacient).
• Mantenint una pauta determinada: - Test psicològic.
- Test actuarials/estadístics Prediuen el futur segons la combinació ponderada de variables aparegudes en el passat.
INSTRUMENTS DE VALORACIÓ DEL RISC • Qüestionaris que valoren la conducta violenta en interns (SVR-20), agressors contra la parella (SARA) i pacients psiquiàtrics respectivament (HCR-20).
• Altres escales: VRAG, PCL-R, SAVRY.
ADEQUACIÓ DE LES ESCALES DE PREDICCIÓ I.
El model teòric facilita l’elecció de l’instrument i posterior programa d’intervenció.
II.
Ús d’instruments específics i idonis.
III.
Ha de poder abastar els factors de múltiples àrees de la conducta delictiva.
IV.
L’Avaluació dels factors de risc facilita la intervenció posterior.
V.
Les escales dinàmiques permeten identificar les necessitats criminògenes.
RECOMENACIONS D’ÚS DELS INSTRUMENTS I.
Combinar-los amb test de personalitat i cognitius (es complementen).
II.
Utilitzar-los amb responsabilitat professional i rigor científic.
III.
El risc ha de ser avaluat mitjançat diferents procediments.
IV.
L’avaluació del risc és tan adequada i cartera com qualsevol pronòstic.
V.
Només es pot estimar assumint restriccions temporals i de context.
EXERCICI PRÀCTIC – GUÍA PER AVALUAR LA CONDUCTA VIOLENTA HCR-20 HCR-20 = és una guia de valoració per predir i gestionar el risc de violència futura, amb fiabilitat i precisió, en persones amb malalties mentals o en persones que han comès un o més delictes de violència.
En el cas t’ha de donar informació semblant a: Informació personal i familiar, antecedents sòciopersonals, dades judicials i historial delictiu i historial clínic (antecedents familiars, evolució clínica, diagnòstic psiquiàtric i/o toxicològic...) Ítems que valora el HCR-20: • • • Històric (passat) – Factors estàtics: en aquest cas H10.
- Punts claus de les avaluacions del risc.
- Reflecteixen l’estabilitat temporal d’aquestes, que tendeixen a ser estàtics per la seva naturalesa.
- Això no implica que no puguin canviar, per les característiques individuals o els esdeveniments passats.
Clínic (present) – Factors Dinàmics: en aquest cas C5.
- Objectiu: Aïllar uns quants conceptes particularment potents.
- Es descriuen cinc variables que son rellevants, en la mesura que tenen suport de literatura científica.
Enfrontament del risc (futur) – Factors dinàmics: en aquest cas R5.
- Aquesta part es centra en preveure com els subjectes s’ajustaran a les seves circunstàncies futures. Permet valorar la possibilitat que el subjecte podrà estar en llibertat a la comunitat en un futur (OUT), o bé que la persona es trobi institucionalitzat (IN). Millor: 1r OUT i 2n IN.
Codificació dels ítems: Puntuació 0 = NO clarament absent // Puntuació 1 = Pot ser, present amb intensitat limitada // Puntuació 2 = SÍ clarament present // Ometre = No se sap. No hi ha informació suficient vàlida.
La puntuació total és sobre 40.
Els ítems H són sobre 20.
Els ítems C i R són sobre 10.
Les conclusions no són decisives sinó mera informació, probabilística. Sempre s’han de contrastar.
Es valora el risc potencial. Són vàlids 6 mesos-1 any, canvien amb el temps.
Quan se’t pregunta ‘Edad del primer incidente violento’ no se’t demana que possis l’edat sinó que, si el delicte s’ha comés abans dels 16 i està demostrat ho puntuïs com un 2.
Insight Consciència de l’actitud, carència d’introspecció.
VÍDEO Motius de delinquir que acompanyen sempre a la violència: • Búsqueda d’emocions.
• Odi.
• Poca tolerància a la frustració.
PEL·LÍCULA 1: AMERICAN PSHYCO Símptomes: Manies d’aparences (culte al cos), Perfeccionisme i organització i valoració de si mateix art (narcisista), exemple més gràfic mentres s’està tirant a les putes i fent musculitos al mirall.
Trastorn obsessiu-compulsiu, ho repeteix tot al mil·límetre durant els dies.
Crítica al tema de la superficialitat on es comporten com nens amb les targetes, competitivament.
Superioritat amb la secretaria, manipulació. No remordiments quan mata, violència excessiva.
Sembla un comportament de psicòpata, però els psicòpates difícilment es posen a plorar, en canvi ell conforma passa la pel·lícula hi ha una evolució, comença molt controlat fins que acaba desesperat i necessita la trucada a la secretaria, hi ha un deteriorament. A més té al·lucinacions que van a més, per això podem dir que es tracta finalment d’una psicosis. Els dibuixos són un clar exponent de la psicosis.
Una de les interpretacions finals es que el para li tapa tots els crims.
• • • • • PSICÒPATA No s’ha trobat encara una desorganització cerebral mèdica.
És un trastorn de la conducta.
Falta total d’empatia.
Carència d’emocions.
Saben que en la societat no poden ser freds i aprenen a representar emocions.
• • • • • • PSICÒTIC No és conscient de que viu a la realitat.
No té pensament lògic.
La il·lusió forma part de la realitat.
Pot controlar-se medicament perquè s’han trobat desorganitzacions neuronals.
No sap que és real i que no ho és.
Sí tenen emocions però descoordinades.
TEMA 6 PERSPECTIVES TEÒRIQUES DE LA PERSONALITAT Perspectiva de les disposicions (Teoria del Tret) / Perspectiva biològica (Teoria del gen) / Perspectiva Psicoanalítica / Perspectiva fenomenològica o Humanista / La perspectiva d’autoregulació / La perspectiva de l'aprenentatge.
I.
• • • • • LA PERSPECTIVA DE LES DISPOSICIONS (TEORIA DEL TRET) Es basa en la idea de que la gent té qualitats (disposicions) relativament estables que es presenten en diverses situacions.
La naturalesa humana és un conjunt de qualitats relativament permanents a l’interior de cadascú.
Els individus presenten una disposició a respondre d’una manera determinada en situacions concretes.
Consistència de les accions, pensaments i emocions en temps i situacions.
Contempla les diferències individuals (DDII) MODELS DE LA PERSPECTIVA DISPOSICIONAL Origen: Teoria del Tret (Allport i Altres) Mètode d’Anàlisi Factorial (AF): • 1r Pas Aplicació de qüestionaris per identificar una característica de la personalitat del subjecte.
• 2n Pas Anàlisi estadístic dels ítems o preguntes.
• 3r Pas Càlcul de correlació d’ítems i agrupacions en unitats bàsiques factorials.
1r Nivell de Resposta habituals a situacions Respostes específiques a situacions.
2n Nivell de Resposta Trets primaris Dimensions o factors MODELS FACTORIALS BIOLÒGICS Característiques: • Les bases de les diferències individuals estan als mecanismes biològics.
• Els mecanismes biològics són: Aprenentatge, Emoció i Motivació.
• Aquets mecanismes biològics es constitueixen en dimensions.
• Objectiu: Buscar les causes de la personalitat Respostes Model PEN de Eysenck (teoria de la personalitat) Exemple Respostes específiques: Acceptar la invitació a la festa Respostes habituals: Anar a la festa, ser sociable, ser franc, ser adaptable Tret A: Sociabilitat // Tret B: Empatia // Tret C: Assertiu // Tret D: flexible Dimensió o factor Extraversió.
Model P.E.N Tres dimensions octogonals: 1r Extraversió – Intraversió.
2n Neuroticisme 3r Psicoticisme DIMENSIONS DEL MODEL P.E.N (EYSENCK) EXTRAVERSIÓ Sociable Actiu Vital Assertiu Descuidat Dominant Explorador Aventurer NEUROTICISME Ansiòs Depressiu Sent. Culpab Baixa Autoestima Tens Irracional Trist Emotiu PSICOTICISME Agressiu Fred Egocèntric Impersonal Impulssiu Antisocial No-empàtic Creatiu Formulació Excitació / Inhibició (Extraversió) Formulació Teòrica: l’Extraversió és causa de mecanismes de Excitació/Inhibició Explica la conducta en base el comportament del SNC i del aprenentatge L’extraversió és controlada pel SNC + Mecanismes cerebrals d’excitació i inhibició.
Formulació a la Teoria Arousal / Activació L’extraversió depèn de: Excitació del còrtex cerebral produït per un sistema neurofuncional anomenat arousal L’Arousal és el resultat de l’excitació del SNC SNC depèn d’un sistema neuronal situat a la FORMACIÓ RETICULAR del Trono Cerebral.
L’excitació del còrtex produeix l’Arousal.
Model de J. Gray (Teoria de la Sensibilitat a l’Esforç) La persona s’identifica a través de dos dimensions: L’Ansietat i la Impulsivitat El temperament reflectiria les DDII vers predisposicions a determinats tipus d’emoció.
Les dimensions obtingudes estan vinculades a dos fenòmens de l’aprenentatge: Susceptibilitat al càstig i La recompensa.
Introvertits inestables Ansiosos càstig en fase d’aprenentatge.
Extravertits inestables Impulsius Alta susceptibilitat al Alta susceptibilitat a la recompensa en fase d’aprenentatge.
Sistemes funcionals del model de Gray Davant d’estimuls hi ha sistemes que regulen la conducta de l’individu.
Impulsivitat = BAS (Behavioral Activation System).
Ansietat = BIS (Behavioral Inhibition System) Psicopatia Primaria BIS dèbil: Pecaré BAS BIS i BAS normales: No pecaré fuerte: Pecaré Psicopatía Secundaria.
Model de M. Zuckerman (Teoria de la dimensió) La ‘percaça (recerca) de sensacions’. 4 dimensions: • Percaça d’aventura i risc.
• Percaça d’experiències.
• Desinhibició.
• Susceptibilitat a l’avorriment.
Aquestes 4 dimensions s’avaluen a través del test SSS (qüestionari d’interessos i preferències de Zuckerman).
Model de R. C. Cloninger • Model psicobiològic per la importància entre les dimensions del temperament i el funcionament cerebral (apareixen des de la infantessa i són d’origen biològic).
• Cloning planteja 4 dimensions temperamentals: - Evitació del dolor Serotonina - Recerca de la novetat Dopamina - Dependència de la recompensa Noradrenalina - Persistència • 3 dimensions caracterials: - Autodirecció: Maduresa, autoestima, integritat...
- Cooperació: Tolerància, empatia, col·lectivitat...
- Autotrascendència: I.
Pensament màgic – religiós.
II.
Creativitat – Imaginació DIMENSIONS DEL TEMPERAMENT EN TRASTORNS DE LA PERSONALITAT TRASTORN Antisocial Histriònic Impulsiu Passiu-Agressiu Obsessiu Dependent Ciclotímic Esquizoide RECERCA DE NOVETATS Alta Alta Alta Alta Baixa Baixa Baixa Baixa EVITACIÓ AL DANY MODELS FACTORIALS LÈXICS Característiques: • Llenguatge Natural.
• Anàlisis Factorial (AF) • Descripció de la personalitat, no causalitat.
• Autors: - Guilford: Model integral d’intel·ligència.
- Allport i Odbert: Trets psicològics personals.
- Cattell: 16 PF (factors-trets de personalitat).
- Costa i McCrae: Model de Big 5 Model Lèxic 16PF. Raymon Cattell Baixa Baixa Baixa Alta Alta Alta Baixa Baixa DEPENDÈNCIA DE RECOMPENSA Baixa Alta Baixa Alta Alta Alta Baixa El llenguatge és la via per descriure els trets de personalitat. Llenguatge Natural.
Cal trobar unitats lingüístiques àmplies que expliquin la personalitat.
Les dades s’obtenen en l’observació del comportament humà: • Aplicació d’autoavaluacions sobre sí mateix.
• Aplicació de proves objectives.
Fases de Desenvolupament • 1r FASE Reuneix 17.953 temes lingüístics.
• 2n FASE Escull 4.504 termes.
• 3r FASE Redueix a 171 termes.
• 4t FASE Redueix a 35 termes a través d’una anàlisi de conglomerats.
• Aplica anàlisi factorial.
• Obté 16 factors de personalitat.
Es desenvolupa en dues direccions: • Interna - Identifica TRETS associats a la personalitat.
- Busca fonaments genètic i ambiental.
- Verifica la validesa dels trets.
• Externa - Desenvolupa un test per aplicar el model de forma sistemàtica.
Classificació de dades per la personalitat • DADES L (Life): Per observació de la vida quotidiana.
• DADES Q: Autoinformes a través de qüestionaris. P.e 16PF • DADES T: Observació en condicions controlades. P.e Freqüència cardíaca.
16PF – 163 ítems Model dels BIG 5. Costa i MacCrae A través de l’anàlisi del llenguatge s’obtenen factors per avaluar la personalitat.
S’obtenen 5 factors: • Neuroticisme VS Estabilitat Emocional.
- Neuroticisme = Ansietat, Hostilitat, Depressió, Ansietat social, Impulsivitat i Vulnerabilitat. Nivell Antisocial Mig/Mig alt.
• Extraversió VS Introversió.
- Extraversió = Cordialitat, Gregarisme, Assertivitat, Activitat, Recerca d’emocions, Emocions positives. Nivell Antisocial: Mitja / Baix • Apertura a l’experiència.
- Fantasia, Estètica, Sentiments, Accions, Idees i Valors. Nivell Antisocial: Mitja/Baixa.
• Cordialitat VS Antagonisme.
- Sensibilitat a les relacions interpersonals = Confiança, Franquesa, Altruisme, Actitud conciliadora, Modèstia i Sensibilitat cap als altres. Nivell Antisocial: Baixa.
• Responsabilitat VS Negligència (voluntat) - Voluntat = Competència, Ordre, Sentit del deure, Necessitat d’assoliment, Autodisciplina i Deliberació. Nivell Antisocial: Baixa.
Avaluació: • NEO-PI-R (Costa i MacCrae) • 240 ítems – 5 dimensions.
• 6 Facetes per dimensió (30 facetes).
Utilitat Forense, clínica i recerca. Validesa transcultural.
Validesa predictiva: • Rendiment acadèmic.
• Comportaments de risc (sexual, drogues...) • Depressió o nivells de felicitat.
• Lideratge i rendiment professional.
II.
LA PERSPECTIVA PSICOANALÍTICA FREUD I ALTRES • • • La personalitat és un conjunt de forces internes que competeixen i estan en conflicte.
Cada persona evoluciona a través d’una sèrie d’etapes on l’eix principal el constitueix el desenvolupament sexual.
Degut a factors o experiències traumàtiques (sobretot a l’adolescència) es produeixen anomalies generant conflictes: - Ello: La part de la persona més antiga, heretada i present al néixer. Representa impulsos més primitius.
- Superyo: La part més moral i cultural de la persona. Contraria al Ello.
- Yo: És una part del Ello modificada per la proximitat de la realitat. Tendeix a equilibrar les forces del món real, les del Ello i les del superyo.
Ens dividim en tres parts: El conscient, el preconscient (on hi ha el YO) i l’Inconscient on hi ha el Superyo i el Ello ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL • Fase Oral: (fins els 18 mesos) Boca, llengua i paladar.
• Fase Anal: (fins els 3 anys). Control d’esfínters.
• Fase Fàl·lica: (fins els 6 anys). Importància d’òrgans genitals. – Complex D’Edipo • Fase de Latència: (fins la pubertat). Forces que inhibeixen l’impuls sexual.
• Fase Genital: (fins maduresa). Coincideix a desenvolupament òrgans genials. Apareixen els desitjos sexuals i agressius.
CONCEPTES PSICOANALÍTICS Consciència, Inconsciència, Preconsciència, Impuls, Mecanismes de defensa, Transferència, Hipnosi, Altres Tècniques projectives psicoanalítiques: Taques on hi tenim que veure quelcom, o a través de dibuixos.
III. LA PERSPECTIVA FENOMENOLÒGICA O HUMANISTA TEORIA • • • • • • L’experiència de cadascú és important, valuosa, significativa i única.
La gent tendeix de manera natural a la autoperfecció, tots podem escollir anar en una direcció.
La personalitat és allò que el individu decideix fer d’ell mateix.
Conèixer esquemes del subjecte.
Les persones som sistemes autoregulats que establim fites i supervisem el nostre progrés.
En termes terapèutics es prioritza la vivència immediata i el seu significat individual.
Teràpies com: - La relació terapèutica en sí.
- Utilització del drama i l’expressió corporal.
Moralitat, creativitat, espontaineitat, falta de prejudicis, aceptació dels fets, resolució de problemes (Autorealització) Autoreconeixement, confiança, respecte, éxit (Reconeixement) Piràmide de Maslow Amistat, afecte, intimitat sexual (Afiliació) Seguretat física, de feina, de recursos, moral, familiar, de salut, de propietat privada (Seguretat) Respiració, alimentació, descans, sexe i homeostasis (Fisiologia) SEMINARI – STAI: STATE TRAIN ANXIETY INVENTORY (INSTRUMENT PER MESURA L’ANSIETAT) I.
• • • • ANSIETAT L’Ansietat és un estat intern aversiu que els individus tracten d’evitar o del que pretenen fugir.
L’Ansietat és un estat de por, inquietud i preocupació.
L’Organisme està preparat de forma innata per a reaccionar davant de situacions amenaçant, activant el sistema nerviós per preparar l’organisme per a la lluita o la fugida.
Els canvis fisiològics estan destinats a oferir beneficis en l’adaptació davant del perill.
CANVIS FISIOLÒGICS PER ANSIETAT • • • • • • • L’Organisme programat innatament per reaccionar en situacions percebudes com a amenaçant.
Alliberació d’hormones torrent sanguini.
Argument freq. I pressió cardíaca.
Activació del sistema endocrí i SNA Respiració més ràpida i profunda.
Músculs es tensen per l’acció.
Augmenta capacitat sis. Sensorials.
DIFERÈNCIES ENTRE ANSIETAT NORMAL I PATOLÒGICA Característiques generals Situació o Estímul Causant Grau de sofriment Grau d’interferència en la vida quotidiana ANSIETAT NORMAL Episodis poc freqüents intensitat lleu o mitja. Duració limitada Reacció esperable i comú de totes les persones.
Limitat i Transitori Abstent o lleugera ANSIETAT PATOLÒGICA Episodis repetits.
Intensitat alta.
Duració perllongada.
Reacció desproporcionada.
Alt i durader Importancia, incapacitat ANSIETAT GENERALITZADA • • • A nivell motriu: - Tremolors, contraccions o calfreds.
- Tensió i dolor musculars.
- Inquietud.
- Fatiga excessiva.
A nivell atencional: - Exageració de la resposta d’alarma.
- Dificultat per concentrar-se o calmar la ment.
- Dificultats per dormir i mantenir el son.
- Irritabilitat.
- Sentiments d’estar en perill o atrapat.
A nivell del SNA: - Problemes per respirar, sensació d’ofec.
- Acceleració del ritme cardíac.
- • Sudoració, mans fredes i humides.
Sequedat de la boca.
Marejos, inestabilitat.
Nàusees, diarrees i altres dolors abdominals.
- Fogots i calfreds.
- Micció freqüent.
- Problemes per engolir, sensació de tenir un nus a la gola.
A nivell cognitiu: - Alteracions cognitives bàsiques.
- Por a la crítica.
- Interpretació equivocada dels símptomes.
- Racionalització de l’estat ansiós.
- Negació dels símptomes.
- Exageració dels símptomes.
ANSIETAT I PERSONALITAT • Ansietat patològica: - Associada a trastorns psiquiàtrics (ex. Histèria, hipocondries, depressió...) - Associada a malalties físiques (trastorns cardiovasculars, artritis, hipertensió...) - Drogodependències.
STAI • • • • Autors: Spielberg, Gorsuch i Lushene.
Perspectiva: Disposicional.
Tipus d’instrument: Test, autoinforme-inventari.
Construcció: Racional (Inicis dels 60’) • • • Objectiu: Avaluació de l’ansietat.
De què informa: Nivell d’ansietat, tret i estat.
Interpretació i tipificació: Centils i Decatipus (mitjana = 5’5, s = 2) Fonaments teòrics de l’STAI • L’ansietat normal és controlable i s’extingeix ràpidament quan finalitza el perill.
• L’ansietat patològica és desajustada i desproporcionada en intensitat o duració i apareix en situacions que no impliquen perill (amplificació negativista).
• Ansietat anticipatòria: avisa d’un possible perill • L’STAI inclou dues escales separades per a mesurar dos conceptes independents de l’ansietat, l’estat (E) i el tret (R).
• L’Ansietat Estat (A/E) és un estat o condició emocional transitòria de l’individu que s’enfronta a una situació que percep com a perillosa o amenaçant, hi hagi o no un perill real.
Té un component subjectiu que és la percepció conscient de sentiments de por, aprensió i tensió; i un component fisiològic d’activació del sistema nerviós antònom.
• L’Ansietat Tret (A/R) implica una disposició estable a percebre un ampli conjunt d’estímuls com a perillosos i de situacions com a amenaçadors. Com tot tret, així serà el valor d’amenaça que el subjecte atribueix a la situació estressant i la intensitat i freqüència de les reaccions d’ansietat que presenta en aquesta situacions.
• L’estat d’ansietat ve determinat pel nivell d’ansietat tret que caracteritza a l’individu i el valor d’estrés de la situació (estrès = situacions ambientals externes que tenen algun grau de perill).
Segons Spielberger, hi hauria dos tipus de situacions generadores d’estrès: - Amenaça de perill físic: No hi ha diferència en la interpretació de l’amenaça entres subjectes amb ansietat tret alta (A/R+) i subjectes amb ansietat tret baixa (A/R-) i per tant, tampoc a nivell d’ansietat estat.
- Amenaça de l’autoestima: En situacions d’amenaça a l’autoestima, les persones amb un alt grau d’ansietat tret (A/R+) interpreten les circumstàncies com a molt amenaçadores, cosa que no passa amb persones amb nivell baix d’ansietat tret (A/R-).
• Per tant, el grau d’ansietat tret influeix sobre el nivell d’ansietat davant les situacions (ansietat estat). Els subjectes amb més ansietat tret (A/R+), presentaran més ansietat estat (A/E+) que els subjectes amb un baix nivell d’ansietat tret (A/R-), perquè els primers veuen moltes més situacions com a amenaçadores i per tant, tenen més probabilitats de patir estats d’ansietat.
Descripció de l’STAI • Escala d’ansietat estat (A/E): 20 frases amb les quals el subjecte pot descriure com se sent en un moment particular.
• Escala d’ansietat tret (A/R): 20 frases amb les quals el subjecte pot expressar com se sent generalment.
Característiques de l’STAI • Avantatges: - Ràpid i fàcil d’administrar i corregir.
- Controla la aquiescència (ítems directes i inversos).
- Pioner en l’avaluació de l’ansietat estat.
- Bona validesa discriminant dels ítems respecte el constructe a mesurar.
• Desavantatges: - No diferencia entre els aspectes cognitius, fisiològics i motors de l’ansietat.
- No disposa d’escales de validesa. És valida amb altres.
- Dificultat dels subjectes per diferenciar entre tret i estat.
Propietats Psicomètriques • Fiabilitat: (precisió, homogeneïtat i estabilitat de l’instrument).
- Consistència interna. Bona correlació dels ítems.
- Test- Retest.
• Validesa: grau d’exactitud del test respecte allò que està mesurant.
• Aquiescència: Tendència d’algunes persones a respondre sempre sí.
Aplicació de l’STAI • Instruccions: - Respondre al qüestionari.
- Format de dues parts: A/R Com et sents ara mateix // A/R Com et sents en general.
- Obtenir la puntuació.
- Sumar les puntuacions brutes i calcular puntuacions directes.
- Buscar equivalències a decatipus i centils.
Interpretació de resultats • Desviació Típica: és la mesura del grau de dispersió de les dades respecte del valor promig.
• Centil: Indica el tant per cent del grup normatiu al qual un subjecte és superior. Els centils formen part d’una escala ordinal, això vol dir que no poden utilitzar-se per calcular mitjanes o fer altres operacions matemàtiques amb ells.
• Decatipus: Transformen les puntuacions directes en puntuacions típiques, en les quals la mitjana és 5.5 i la desviació típica 2.
Valoració dels resultats (exemple) • Que en podem deduir de la situació de l’enquestat.
• Què contribueix més en aquest estat d’ansietat, el nivell d’ansietat o la situació.
• Situació de perill físic o amenaça a l’autoestima.
Conclusions • L’Ansietat Estat (A/E): - Condició emocional transitòria.
- Existeix un E percebut com a amenaça.
- Pot variar al llarg del temps i fluctuar en intensitat.
- Té un component subjectiu (por) i un component fisiològic (Activació SNA).
• L’Ansietat Tret (A/R) - Disposició estable a percebre un conjunt d’EE com a perillosos.
- Naturalesa dimensional.
- Depèn del nivell del valor d’amenaça que percep el subjecte variarà la intensitat i freqüència de les reaccions d’ansietat.
TEMA 7 AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT. TRASTORNS DE PERSONALITAT I) AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT És la tasca de recaptar dades de forma objectiva, sistemàtica i replicable d’una persona o grups de persones a fi d’aconseguir una sèrie d’objectius respecte de la conducta humana: • La seva descripció.
• La classificació de la conducta humana.
• La seva predicció.
• La seva explicació.
• La seva modificació o canvi.
Què s’avalua de la personalitat: • Les bases biològiques temperamentals de la conducta.
• Els trets de caràcter.
• Les cognicions.
• El món inconscient.
• La conducta observable.
i • • Les alteracions conductuals.
Els interessos i motivacions.
Mètodes d’avaluació de personalitat: • Observacionals.
• Experimentals.
• Qüestionaris.
Manuals de Diagnòstic Trastorns Personalitat (2): A) DSM – IV – TR DSM-IV-TR – Manual diagnòstico y estadístico de los trastornos mentales. Classificació dels diferents trastorns: • Trastornos de incio en la infància, la • Trastornos somatomorfos.
niñez o la adolescència.
• Trastornos facticios.
• Trastornos específicos.
• Trastornos disociativos.
• Delirium, demència, trastornos • Trastornos sexuales y de la identidad amnésicos y otros cognoscitives.
sexual.
• Trastornos mentales debidos a • Trastornos de la conducta alimentaria.
enfermedad médica.
• Trastornos del sueño.
• Trastornos relacionados con • Trastornos del control de impulsos no sustancias.
clasificados en otros apartados.
• Esquizofrenia y otros trastornos • Trastornos adaptatives.
psicóticos.
• Trastornos de la personalidad.
• Trastornos del estado de ánimo.
• Otros problemes que pueden ser • Trastornos de ansiedad.
objeto de atención clínica.
CLASSIFICACIÓ MULTIAXIAL. DSM EIX I: Trastorns clínics. Altres trastorns que poden ser objecte d’atenció clínica.
EIX II: Trastorns de personalitat. Retràs mental.
EIX III: Malalties mèdiques.
EIX IV: Problemes psicosocials i ambientals.
EIX V: Avaluació de l’activitat global.
DEFINICIÓ DE TRASTORN MENTAL. DSM 1- Trastorn mental és aquella síndrome o patró comportamental o psicològic de significació clínica, que apareix associat a un malestar (p. Ex. Dolor), a una discapacitat (deteriorament en una o més àrees del funcionament) o a un risc significativament augmentat de morir o de patir dolor, discapacitat o pèrdua de llibertat.
2- És la manifestació individual d’una disfunció comportamental, psicològica o biològica.
3- No és un trastorn mental ni el comportament desviat (polític, religiós o sexual) ni els conflictes entre l’individu i la societat, a no ser que la desviació o conflicte sigui simptomàtic d’una disfunció.
ESPECIFICACIONS DE LA GRAVETAT DEL TRASTORN. DSM • Lleu: Els símptomes només aporten un lleuger deteriorament de l’activitat social o laboral.
• Moderat: Existeixen símptomes o deteriorament funcional situats entre lleu i greu.
• Greu: Es detecten varis símptomes que són particularment greus o els símptomes donen lloc a un notable deteriorament de l’activitat social o laboral.
CRITERIS DIAGNÒSTICS GENERALS PER UN TRACTAMENT DE LA PERSONALITAT. DSM • Un patró permanent d’experiència interna i de comportament que s’aparta acusadament de les expectatives de la cultura del subjecte. Aquest patró es manifesta en dos (o més) de les àrees següents: - Cognició (formes de percebre e interpretar-se a un mateix i als demés).
- Afectivitat (la gamma, intensitat, labilitat i adequació de la resposta emocional).
- Activitat interpersonal.
- Control d’impulsos.
• Aquest patró persistent és inflexible i s’estén a una amplia gamma de situacions personals i socials.
• Aquest patró persistent provoca malestar clínicament significatiu o deteriorament social, laboral o de altres àrees importants de l’activitat de l’individu.
• El patró és estable i de llarga duració, i el seu inici es remunta al menys a l’adolescència o al principi de l’edat adulta.
• El patró persistent no és atribuïble a una manifestació o a una conseqüència d’altre trastorn mental.
• El patró persistentn no és degut als efectes biològics directes d’una substància ni a una altre malaltia mèdica.
TRASTORNS DE PERSONALITAT: 3 TIPUS 1. GRUP O CLÚSTER A PARANOIDE, ESQUIZOIDE i ESQUIZOTÍPICO – ELS EXCÈNTRICS.
Subjectes excèntrics, estranys o extravagants, asocials i que pensen de forma estranya.
Característiques Comuns En aquest grup s’inclouen a persones amb poca capacitat per establir i mantenir relacions interpersonals degut a: • La seva acusada introversió.
• La seva falta de sintonia i calidesa.
• La seva dificultat per aprendre habilitats socials bàsiques.
Es tracta de persones que: • Acostumen a ser rares e impenetrables.
• Viuen socialment aïllats.
• Manquen de sentit de l’humor e interessos afiliatius.
• Solen ser freds e inexpressius.
• Són molt vulnerables a la patologia psiquiàtrica, especialment a la esquizofrènia i els trastorns afectius.
• Amb freqüència abusen de les drogues, el que els desinhibeix en els seus contactes socials.
TP PARANOIDE Desconfiança excessiva o injustificada, suspicàcia, hipersensibilitat i restricció afectiva.
Desconfiança i suspicàcia general des de l’inici de l’edat adulta, de forma que les intencions dels demès són interpretades com malicioses, que apareixen en diversos contextos, per 4 o més dels següents: • Sospita, sense base suficient, que els demés es van aprofitar d’ells, fer-les mal o enganyarlos.
• Preocupació per dubtes no justificades de la lleialtat o la fidelitat dels amics o socis.
• Reticència a confiar en els demès per temor injustificat a que la informació que comparteixin pugui ser utilitzada en la seva contra.
• En les observacions o els fets més innocents observen significats ocults que són degradants o amenaçadors.
• Alberguen rancors durant molt de temps.
• Percep atacs a la seva persona o a la seva reputació que no són aparents pels demés i està predisposat a reaccionar amb ira o a contraatacar.
• Sospita repetidament e injustificada de la infidelitat de la seva parella.
Es solapa amb els trastorns límits i per evitació.
Aquestes característiques no apareixen exclusivament en el transcurs d’una esquizofrènia, un trastorn de l’estat d’ànim amb símptomes psicòtics i no son degudes als efectes fisiològics directes d’una malaltia mèdica.
• Desconfiança.
• Autoreferencialitat, tendència a culpar els demés.
• Desig de no mantenir relacions en les que es pot perdre el control.
• Suspicàcia, cautelosos, hostils, gelosos, venjatius...
• Es senten superiors o excessivament importants, són coneixedors de ‘la veritat’.
TP ESQUIZOIDE Característiques de la persona que pateix aquest trastorn: • Desarrelament afectiu.
• Incapacitat per expressar sentiments i relacionar-se amb els demes.
• Preferència per activitats solitàries.
• Indiferència davant les relacions socials.
Viu com abstret i absent, com si la seva atenció estigués permanentment adreçada a vivències internes (en realitat es queixa de sentiment de buit i món interior no especialment ric).
Es solapa amb trastorns d’evitació i paranoide.
Un patró general de distanciament de les relacions socials i de restricció de l’expressió emocional en el pla interpersonal, que comença al principi de l’edat adulta i es dona en diversos contextos.
• Ni desitja ni gaudeix de les relacions personals, inclòs el formar part d’una família. Asocial.
• Escull casi sempre activitats solitàries.
• Te escàs o cap interès en tenir experiències sexuals amb altres persones. Insensibilitat afectiva i asexual.
• Gaudeix amb poques o cap activitat.
• No té amics íntims o persones de confiança, apart dels familiars de primer grau.
Excepcionalment es a casa.
• Es mostra indiferent als elogis o a les crítiques.
• A part de la seva incapacitat per sentir, no compren el món interior dels demés. Manca d’empatia.
Alteracions més significatives: • Forma de relacionar-se: No gaudeix, ni les desitja.
• Expressivitat de les emocions: Fred, desarrelat i tendeix a aïllar-se.
• Dificultat a vegades per conèixer i complir les normes socials: Comportaments estranys, extravagants...
Consum de drogues: • Alcohol i cànnabis generen desestructuració i brots psicòtics.
• Conductes violentes en relació al consum.
• No acostumen a delinquir.
• Aquests hàbits ho fan en solitari.
TP ESQUIZOTÍPICA Característiques de la persona que pateix aquest trastorn: • Té dificultats per crear vincles amb altres i presenta una ansietat social que no disminueix amb la familiaritat.
• Però amb freqüència apareixen en la seva conducta símptomes més excèntrics: - Pensament màgic (supersticions e idees de clarividència i telepatia).
- Il·lusions recurrents (pot sentir la presència d’alguna força o persona que en realitat no hi és).
- El seu llenguatge està ple de termes inusuals i pocs clars.
- La seva conducta i aparença sol ser excèntrica (parla en sí mateix o porta robes desendreçades).
• Presenta idees de referència (creença de que els fets comuns tenen un significat peculiar per a la persona), suspicàcies e idees paranoides.
• La seva anormalitat és tan evident i la seva psicopatologia tan cridanera que el esquizotípic és etiquetat socialment com un malalt mental.
Aquest trastorn es solapa amb el trastorn límit, narcisista, evitació, paranoide i esquizoide.
2. GRUP O CLÚSTER B NARCISISTA, LÍMIT, HISTRIÓNIC I ANTISOCIAL – ELS INMADURS Característiques Comuns • Una gran labilitat afectiva (emocions canviants).
• Una peculiar i ambivalent emotivitat acompanyada de conductes descontrolades o socialment inadaptades.
• Col·loquialment se’ls etiqueta com malcriats, dèspotes o capritxosos.
• Resulten poc fiables per la seva dificultat per comportar-se segones les regles i normes socials.
TP NARCISISTA Característiques de la persona que pateix aquest trastorn: • Elevada tendència a la grandiositat i autoimportància, és pretensiós i arrogant.
• Presenta hipersensibilitat davant les valoracions dels demès.
• S’implica en fantasies de grans triomfs i busca a tota costa l’admiració i atenció dels demés.
• Les seves relacions personals es veuen afectades per la seva manca d’empatia.
• Experimenten sentiments d’enveja, temperament explosiu i abús dels demés.
• Sent que tot s’ho mereix i espera que els demès li facin favors especials i desinteressats.
• Té una necessitat exhibicionista d’atenció i admiració.
• Tendeix a autocomptemplar-se, a cuidar el seu aspecte de forma exagerada i a adquirir tots els signes que reflectint un alt estatus social davant dels demés.
TP LÍMIT DE PERSONALITAT (TLP) Criteris per al diagnòstic del TLP: Patró generalitzat d’inestabilitat en les relacions interpersonals, l’autoimatge i l’afectivitat i una notable impulsivitat, que s’inicia al principi de l’edat adulta i es dona en diversos contextos, com ho indiquen cinc o més ítems: • Esforços frenètics per evitar un abandonament real o imaginat.
• Relacions interpersonals inestables e intenses caracteritzades per l’alternança entre extrems d’idealització i devaluació.
• Alteració de la identitat: Autoimatge o sentit de sí mateix acusat i persistentment inestable.
• Impulsivitat: en al menys dos àrees, que és potencialment dolenta per sí mateix (despeses, sexe, abús de substàncies, conducció temerària...) • Comportaments suïcides: intents o automutilació.
• Inestabilitat afectiva: deguda a notable reactivitat de l’estat d’ànim (intensa disfòria, irritabilitat o ansietat, que acostuma a durar hores).
• Buit: Sentiments crònics de buit.
• Ira inapropiada e intensa: o dificultats per controlar la ira (mal caràcter).
• Ideació paranoide transitòria: relacionada amb el estrès o símptomes dissociatius freus.
Prevalença: Aprox un 2% de la població. Més freqüent en dones.
TP HISTRIÒNICA: Es caracteritza bàsicament per la recerca d’atenció, el dramatisme expressiu, les emocions labials i la suggestibilitat. La paraula histriònica s’utilitza com a substitutiu de histèria. Actor, persona farsant.
Aquest patró s’inicia al principi de l’edat adulta i es donen en diversos contextos, donant-se 5 o més dels següents ítems: • No es sent còmode quan no és el centre d’atenció.
• La interacció amb els demés es caracteritza per un comportament sexualment seductor o provocador.
• Mostra expressió emocional superficial i ràpidament canviant.
• Utilitza permanentment l’aspecte físic per cridar l’atenció sobre sí mateix.
• Té una forma de parlar excessivament subjectiva i sense matisos.
• Mostra autodramatització, teatralitat i exagerada expressió emocional.
• És suggestionable, per exemple, fàcilment influenciable pels demés o per les circumstàncies.
• Considera les seves relacions més íntimes del que ho són en realitat.
Aspectes Conductuals: • Impulsius i extravertits.
• Comportament teatral.
• Manifesten fàcilment interès pels • S’activen i reaccionen amb facilitat.
demès.
• Aparença seductora i encantadora.
• Recerca activa d’atenció dels que els • Capritxosos i exhibicionistes.
envolten.
• Incapaços de mantenir una relació • Utilitzen les seves habilitats per ser profunda i persistent.
simpàtics, sociables...
• Tenen un comportament coqueta i sexualment provocador.
Aspectes Emocionals: • Baixa tolerància a la frustració i l’avorriment.
• Alteració dramàtica i superficial de l’estat d’ànim.
• Emocionalment inestables.
Aspectes Cognitius: • Creatius, competitius, egocèntrics.
• Pensament impulsiu, poc analític.
• Confien en les intuïcions.
• Oblidadissos, irresponsables.
• Notable preocupació per aparença física.
• Sensibles al rebuig.
• • • • • • Alta dependència emocional als demès.
Malestar si no són el centre d’anteció.
Respostes emocionals exagerades, canviats i superficials.
Necessiten gratificació immediata.
Incapacitat per concentrar-se e implicar-se en activitats cognitives complexes.
Necessitat d’aprovació i recolzament social.
TP ANTISOCIAL: Un patró general de menyspreu i violació dels drets dels demés que es presenta des de l’edat de 15 anys, com ho indica tres o més dels següents ítems: • Presenta un patró conductual de despreocupació pels sentiments dels demés.
• Menyspreu per les obligacions i normes socials.
• Incapacitat per mantenir relacions personals o laborals estables.
• Baixa tolerància a la frustració, fàcil irritabilitat.
• Tendència al comportament violent.
• Poca capacitat per experimentar sentiments de culpa.
• Poca facilitat per aprendre de l’experiència.
• Alta resistència al càstig.
• Predisposició per a culpar els demès i oferir raonaments versemblants del seu comportament conflictiu.
Entre el 50-75% dels individus encarcerats tenen aquest diagnòstic.
Tp Antisocial VS Psicopatia: • Els criteris de psicopatia comparteixen criteris amb Histriónic, Narcisista i Antisocial.
• Un 50-70% dels interns compleixen criteris TAP però només una minoria en compleixen psicopatia.
• Un 15-25% dels interns compleixen criteris PCL-R i quasi tots també compleixen de TAP.
3. GRUP O CLÚSTER C EVITATIU, DEPENDENT, OBSESSIU, NO ESPECÍFIC – ELS ANSIOSOS Característiques Comuns • Experimenten una por patològica que determina i marca la seva biografia.
• Temen anar a l’escola, fer el ridícul, relacionar-se amb els demés, fracassar en les seves fites o qualsevol incertesa o novetat.
• Són extraordinàriament sensibles a les senyals de càstig.
• Les seves pors provoquen reaccions emocionals que interfereixen en el seu aprenentatge i desorganitzen la seva conducta.
• La manca d’estratègies d’afrontament provoca reaccions explosives i mal adreçades que s’alternen amb retraïment i inhibició.
TP PER EVITACIÓ La personalitat evasiva o evitativa es caracteritza per sentiments d’extrema susceptibilitat al possible desastre, que porta inhibició social, malgrat el desig de ser acceptat.
Aquest patró d’inhibició social, sentiments d’incapacitat o hipersensibilitat a l’avaluació negativa (4 o més ítems): • Evita treballs o activitats que impliquin un contacte interpersonal.
• Es reticent a implicar-se amb la gent si no està segur de que va a agradar.
• Demostra repressió en les relacions íntimes degut a la por de ser avergonyit o ridiculitzat.
• Està preocupat per la possibilitat de ser criticat o rebutjat en les situacions socials.
• Està inhibit en les situacions interpersonals noves a causa de sentiments d’inferioritat.
• Es veu a si mateix socialment inepte, personalment poc interessant o inferior als demés.
• Es extremadament reticent a córrer riscs personals o a implicar-se en noves activitats degut a que poden ser comprometedores.
Retraïment, inhibició social.
Hipersensibilitat, utilitzen la fantasia com a mecanismes de defensa.
Delinqueixen ocasionalment en situacions de tensió, en relació a conflictes no resolts.
Delictes sexuals i/o consum de drogues.
TP DEPENDENT La personalitat dependent es caracteritza en aquelles persones que no assoleixen els nivells adequats d’autonomia personal i per tant estan supeditats a altres persones. Necessitem el recolzament per les activitats comuns de la vida i tendeixen a transferir les seves responsabilitats.
Persones amb una necessitat general i excessiva de que s’ocupin d’ells, el que comporta una submissió i temors de separació, que comença a l’inici de l’edat adulta (5 o més ítems).
• Tenen dificultat per prendre decisions quotidianes sense consentiment i reafirmació pels demés.
• Necessitat de que els altres assumeixin la responsabilitat en aspectes importants de la seva vida.
• • • • • Tenen dificultats per expressar el desacord amb els demés degut a la por de pèrdua de recolzament.
Dificultats per iniciar projectes o per fer les coses a la seva manera (manca de confiança en si mateix).
Desig de protecció i recolzament dels demés fins el punt de presentar-se voluntaris a feines desagradables.
Es senten desemparats quant estan sols deguts a inseguretat o poder cuidar-se per sí mateixos.
Preocupats de forma no realista per la por a ser abandonats.
Necessitat de recolzament constat.
Poca iniciativa.
Infravaloració.
Afany d’agradar.
Preocupació per l’abandoment.
Actua dòcil i resignadament.
TRANSTORN OBSESSIU – COMPULSIU (TOC) El TOC es caracteritza per la preocupació per l’ordre, el perfeccionament i el control mental i interpersonal, amb manca de flexibilitat, espontaneïtat i l’eficiència, que comença al principi de l’edat adulta.
Es dona en 4 o més ítems: • Preocupació pels detalls, les normes, les llistes, l’ordre, l’organització, horaris, fins el punt de perdre de vista l’objecte principal de l’activitat.
• Perfeccionament que interfereix amb la finalització de les tasques.
• Dedicació excessiva al treball i a la productivitat amb exclusió de les activitats d’oci i les amistats.
• Excessiva obstinació, escrupolositat e inflexibilitat en temes morals, ètics o valors.
• Incapacitat per llançar objectes vells o inútils, inclòs quan no tenen valor sentimental.
• Es reticent a delegar tasques o treballs a altres, a no ser que es sotmetin exactament a la seva manera de fer.
• Adopta un estil avar en les despeses, els diners s’han d’acumular amb vistes a futurs desastres.
• Mostra rigidesa i obstinació.
Cometen pocs delictes, més per omissió o Sentit exagerat de la propietat.
indecisió o explosions d’ira.
Intimitat hermètica.
Perfeccionistes.
Preocupació excessiva.
Intransigents.
Dedicació desmesurada a la feina.
Obstinació.
Llenguatge escrupolós.
4. ALTRES TRASTORNS Trastorn de la Personalitat Passiu-Agressiu: Oposició, hostilitat, por a l’autoritat, ressentiment...
Trastorn Depressiu: Autodescalificació, impotència...
Trastorn Sàdic de la personalitat: Dominant, violent, controlador, sense remordiments...
Alguns trastorns d’orientació sexual: Paidofilia i Sadomasoquisme.
B) CIE - 10 CIE-10 – Clasificación. Estadística. Internacional de Enfermedades y Problemas Relacionados con la Salud. (Classificació Internacions de Malalties – enfermetat – versió 10. ICD-10 Stadistical Classification of Diseases and Relatd Health Problems. V F00-F99 = Trastornos mentales y del comportamiento. Hi ha (en el cap.5): • 1. Trastornos mentales orgánicos, incluidos los trastornos sintomáticos.
• 2. Trastornos mentales y de comportamiento debidos al consumo de psicotrópicos.
• 3. Esquizofrenia, trastornos esquizotípicos y trastornos delirantes.
• 4. Trastornos de humor (afectivos).
• 5. Trastornos neuróticos, trastornos relacionados con el estrés y trastornos somatomorgos.
• 6. Síndromes del comportamiento asociados con alteracions fisiológicas y factores físicos.
• 7. Trastornos de la personalitat y del comportamiento en adultos * - Transtornos de Personalidad a) TP Específico.
f) TP Histriónico de la b) TP Paranoide de la personalidad.
g) TP Anancástico de la personalidad.
personalidad.
c) TP Esquizoide de la h) TP ansioso o por evitación.
personalidad.
i) TP dependiente d) TP Disocial de la personalidad.
j) Otros trastornos de TP e) TP Inestabilidad emocional de específicos.
la personalidad.
k) TP sin especificar.
- Trastornos de personalidad mixtes y otras a) Trastornos de personalidad mixtos y otros.
b) Cambios de personalidad duraderos, no atribuïbles a enfermedades o daños cerebrales.
c) Trastornos impulsives y de hábito. (Ludopatía patològica, Piromanía patològica, Cleptomanía patològica y Tricotilomanía).
- Trastorns de comportament associat al evolució i orientació sexual.
a) Trastorno de maduración c) Trastorno relacional sexual.
d) Otros trastornos de la pulsión.
sexual.
e) Trastornos de la pulsión, sin b) Orientación sexual egodistónica.
especificar.
- Otros trastornos de la personalidad y el comportamiento en adultos: a) Elaboración de síntomas físicos por razones psicológicas.
b) Producción intencionada o ficción de síntomas o incapacitades, físicas o psicológicas.
c) Otros trastornos específicos de personalidad o comportamiento en adultos.
- Trastornos de la personalidad y el comportamiento en adultos sin especificar.
• 8. Retraso mental.
• 9. Trastornos del desarrollo psicológico.
• 10 Trastornos emocionales y del comportamiento que aparecen habitualment en la niñez o adolescència* • 11. Trastornos mentales sin especificar.
SEMINARI 5 – SSS: SENSATION SEEKING SCALE (INSTRUMENT PER MESURAR LA PERCANÇA – RECERCA – DE SENSACIONS) MODEL DE M. ZUCKERMAN Intro: Teoria de la dimensió: Recerca de sensacions.
Es basa en els estudis sobre la deprivació sensorial (privació dels sentits). V a observar que els efectes de la deprivació sensorial eren molt diferents d’un individu a un altre. Planteja que la diferència es deu a factors del temperament i formula una nova dimensió d’aquest: La Percança de Sensacions.
La Percança de Sensacions És la necessitat de rebre sensacions noves, variades i complexes, provinents d’experiències i la voluntat per sentir risc físics i socials per prendre part en aquestes experiències. (Zuckerman) FONAMENT TEÒRIC: La Percança de Sensacions està formada per 4 escales: • Percança d’aventura i risc.
• Percança d’experiències.
• Deshinhibició.
• Susceptibilitat a l’avorriment.
I s’avaluen al SSS Correlats Conductuals: • Els individus que puntuen alt en aquesta dimensió es poden trobar entre: - Delinqüents.
- Consumidors de drogues.
- Psicòpates primaris.
- Esportistes d’aventura.
- Policies.
- Guardaespatlles - Alpinistes.
• No hi ha una connotació moral: simplement es reflexa en un estil de vida.
• Els que puntuen baix són poc amants de sensacions, prefereixen la monotonia i són molt resistents a l’avorriment.
Mecanismes Biològics Subjacents: • Rol fonamental de la MONOAMINOXIDASA (MAO) enzim que actua com a regulador dels processos de transmissió en las sinapsis del SNC.
• Els subjectes amb puntuacions altes en la dimensió SSS acostumen a tenir nivells baixos de MAO.
• Els nivells de MAO afecten a la dopamina, serotonina i la norepifrenina.
• Això afecta a l’agressivitat, la dominància i la sociabilitat dels subjectes (nivell de testosterona).
• Els subjectes amb baixos nivells de MAO tenen respostes intenses d’orientació i febles en respostes de defensa.
Teoria de la Dimensió : Percança de sensacions Parteix del nivell òptim d’arousal. Les DDII dependran de la sensibilitat del sistema límbic.
Les persones amb baixos nivells d’arousal busquen nivells alts d’estimulació a fi de mantenir l’excitació central en els nivells òptims per a sentir-se millor i funcionar eficientment.
La noradrenalina (regula la sensibilitat de l’expectació del reforç positiu) i la dopamina (controla la disponibilitat d’explorar i apropar-se a estímuls nous) mediatitzen dos components del mecanismes de recompensa.
QUESTIONARI SSS Fitxa Tècnica del SSS • Nom original: Sensation Seeking Scale • Autors: Zuckerman, M., Eysenck, SBG i Eysenck HJ • Any: 1976 • Nom de l’adaptació espanyola: Escala de Búsqueda de Sensacions (forma V).
• Duració: 10 minuts aprox.
• Adaptació espanyola: Pérez, J i Torrubia R. (1986) • Administració: Individual i col·lectiva.
• Aplicació: S’ha d’utilitzar amb mostres d’estudiants a partir de 16 anys i adults.
• Tipificació: Taules amb mitjanes i desviacions típiques de diferents mostres.
• Significació: Avaluació del tret de Percaça de Sensacions.
Definició de Percaça de Sensacions: Tret definit per la necessitat de sensacions i d’experiències variades, noves i complexes, i per la disposició a prendre part en activitats físiques i socials arriscades només pel plaer de fer-les.
(Arousal estado de alerta de la persona).
L’escala conté 40 preguntes que s’agrupen en 4 subescales derivades de la anàlisis factorial, i una escala total que és el sumatori de totes elles. Cada subescales té 10 ítems, dicotòmics (Sí o No) i es valoren únicament les respostes afirmatives.
Subescales de SSS • Percaça d’aventura i risc: TAS (Thrill and Adventure Seeking) // Mesura la tendència o el desig de percaçar sensacions mitjançant esports de risc o activitats físiques que produeixin sensacions poc habituals, com ara velocitat, novetat, perill, desafiament de la gravetat...
• Percaça d’experiències: ES (Esperiencie Seeking) // Està formada per ítems que mesuren el desig de tenir experiències per mitjà dels sentits i de la ment, com l’art, la música, viatjar... la qual cosa defineix un estil de vida inconformista.
• Desinhibició: DIS (Disninbition) // Mesura la necessitat de buscar benestar mitjançant activitats socials desinhibides (varietat social o sexual exemple) amb o sense l’ajuda de l’alcohol i també s’ha associat amb un consum elevat de substàncies psicoactives.
• Susceptibilitat a l’avorriment: BS (Boredom susceptibility) // Inclou ítems que expressen aversió a l’avorriment produït per la manca d’estímuls (activitats o persones), aversió a la repetició de la rutina a la feina, inquietud quan les coses no experimenten canvis i descontentament a reacció a l’avorriment.
Les persones tenen diferents graus de necessitat d’estimulació per causa de diferències fisiològiques.
El tret de Percaça de Sensacions es correlaciona amb el gust per la varietat. Certs subjectes realitzen moltes formes de comportament que impliquen la percaça de la major estimulació possible.
Alguns autors han considerat aquest tret anàleg al d’extraversió. En tots dos se suposa que els subjectes que puntuen alt tenen un nivell d’activació reduït que s’ha de compensar mitjançant una major estimulació externa. Tanmateix, les correlacions entre ambdós factors son relativament baixes (aprox 0’25), la qual cosa suggereix que mesuren aspectes diferents.
Correlats Conductuals (fenotipus) Té a veure amb la MAO: Molts = menys agressius i més aguanta a la privació de les sensacions.
El MAO es relaciona amb la X del cromosoma 23, per tant les dones tenen més quantitat de MAO.
Que la ‘Y’ sigui més petita no té cap connotació perquè la segona X femenina té una part inactiva.
• • • • • • • • • • Consum de drogues.
Elevat consum de tabac.
Consum d’alcohol.
Experiències sexuals variades.
Hàbits de conducció inadequats.
Preferència per dissenys complexes.
Preferència per la música clàssica, el jazz i el rock.
Participen o es presenten voluntaris a experiències inusuals.
Aposten més diners que els altres en el joc.
Homes puntuen més alt que les dones i disminueix amb la edat.
Els estudis psicofisiològics i bioquímics aporten les següents dades: • Resposta defensiva: Els alts SS produeixen reflexes d’orientació a estímuls que normalment produeixen respostes defensives.
• Promig dels potencials evocats (AEP): Promig del primer mig segon. Els alts SS són augmentadors i els baixos són reductors. Els augmentadors també puntuen alt en Desinhibició, Extraversió i Impulsivitat.
• MAO plaquetar: Tret biològic altament fiable. Bona relació entre MAO cerebral i plaquetar.
Els alts SS tenen nivells baixos. La MAO (Monoamino Oxidasa) és un enzim que degrada certs neurotransmissors.
• Endorfines: Pèptips endògens similars a la morfina. Els alts SS tenen nivells baixos d’endorfines.
• Hormones gonadals: Els alts SS tenen nivells alts de NA (noradrenalina) en líquid cerebroespinal.
Per tal de buscar les bases biològiques de la personalitat, hem de començar per un càlcul quantitatiu de les dimensions de personalitat, essent el millor mètode un qüestionari de tret validat adequadament.
Diverses versions de la SS: • Forma II (1964): L’escala general es va derivar d’una anàlisi factorial de diferents classes d’ítems que reflecteixen el desig d’acumulació, d’excitació i d’experiències noves.
• Forma IV (1971): Altres estudis varen suggerir la possibilitat de més d’un factor de percaça de sensacions. Una anàlisi factorial va mostrar quatre factors (els anteriors) tres dels qual varen tenir bona fiabilitat.
• Forma V (1978): És la que s’utilitza actualment i la que s’ha adaptat per tal d’utilitzar-se amb població espanyola. Els autos es van plantejar de construir una forma abreujada de la SSS. Per aquest motiu, van intercorrelacionar les respostes donades als 72 ítems de la forma IV, i es van analitzar factorialment en dues mostres, una d’americana i l’altra d’anglesa (homes/dones).
Propietats Psicomètriques: Fiabilitat Interna (pròpia), Fiabilitat Test-Retest (tornar a fer el test), Validesa (comparació de puntuacions amb grups implicats en activitats d’alt risc i amb un grup de control).
Aplicació de SSS Instruccions: • Respondre el qüestionari Sí/No.
• No hi ha respostes bones o dolentes, la resposta millor és aquella que s’apropa més a la seva realitat.
• No pensi massa les qüestions, ni trigui molt en decidir-se.
• No deixi preguntes sense contestar. Comprovar en acabar d’omplir el qüestionari que els subjectes no hagin deixat preguntes en blanc o hagin donat dues respostes per a una mateixa pregunta.
• Demanar sinceritat a les respostes destacant el benefici dels resultats del qüestionari.
Calcular la Puntuació Bruta (només els 1, es suma 1).
Es calculen en comparació a taules de diversos països, edats i sexes.
SEMINARI 6 – EPQ – EYSENCK PERSONALITY QUESTIONNAIRE JUNIOR (EPQ – J) & ADULT (EPQ – A) DADES GENERALS • • • • • • Nom Original: ‘Eysenk Personality Questionnaire Junior (EPQ – J) & Adult (EPQ- A).
Autors i any: H.J. Eysenck i S.B.G Eysenck (1975).
Procedència: Hodder and Stoughton Educational. Londres, Gran Bretanya.
Objectiu: Avaluació de tres dimensions bàsiques de la personalitat.
Nom de l’adaptació catalana: Qüestionari de Personalitat d’Eysenck.
Aplicació: > 16 anys EPQ-R.
HANS JURGEN EYSENCK • • • • • • • Berlin, 4 de març de 1916 – Londres 4 d’octubre de 1997.
Pares actors, es van separar quan ell tenia 2 anys. Va ser criat per l’àvia.
Va marxar de casa als 18 anys, just quan els nazis entraven al poder i abans de la 2n Guerra mundial.
Com a simpatitzant i defensor del poble jueu, fou perseguit a Alemanya i al 1934 emigrà a Gran Bretanya.
Allà va continuar i finalitzar al 1940 la Llicenciatura de Psicologia a la Universitat de Londres.
Durant la 2n Guerra Mundial va exercir de psicòleg en les emergències d’un hospital, on va començar a investigar sobre l’exactitud dels diagnòstics psiquiàtrics.
Depsrés de la guerra, va iniciar la docència a la Universitat de Londres i la direcció de l?institut de Psiquiatria al Maudsley Hospital durant més de 40 anys.
FONAMENTS PSICOLÒGICS DE H.J. EYSENCK • • • • • Plantejament marcadament psicobiològic i evolucionista.
Influència dels estructuralistes alemanys (Wundt) i de la psicologia anglesa (comparada i aplicada: escola anglesa – Galton, Cattell, Spearman, Pearson...).
Aproxima la Psicologia a les Ciències Naturals.
Prototipus d’Home de Ciència: - Lector infatigable, escriptor prolífic, investigador original, curiós i despert. Interès per molts àmbits de coneixement.
- Escèptic, dubtava de tot, ho mesurava tot i ho argumentava tot amb sòlides bases de coneixement teòric i empíric.
- Polèmic, objectiu, crític i analític. Excel·lent docent, atent i dialogant, mestre de mestres.
Va defensar sempre una visió científica de la psicologia i de la seva pràctica professional en contra de la psicologia populista i sense bases contrastades.
MAGNITUD DELS TREBALLS D’EYSENCK • • • • • • • • Personalitat i temperament.
Genètica de la conducta.
Psicologia clínica (unint la perspectiva disposicional amb psicologia de l’aprenentatge i teràpia de la conducta).
Psicopatologia.
Intel·ligència, actituds.
Conducta sexual, tabaquisme. (El primer en fer teràpies anti-tabac).
Criminologia.
Pseudo-ciències: Astrologia, grafologia i parapsicologia.
LA RELLEVÀNCIA D’EYSENCK • • • • • • És el psicòleg científic de major impacte internacional.
Fundador de la revista PAID (Personality and Individual Differences).
És el més citat després de Freud.
És un clar exponent de la tradició diferencialista anglesa.
Consolida les bases de la Perspectiva Disposicional de la personalitat.
Aporta evidències i enforteix la Perspectiva Biològica.
MODEL TEÒRIC D’EYSENCK • • • • Teoria basada en els principis de la genètica.
Reconeix la importància dels hàbits apresos (conductisme).
Afirma i conclou que les diferències individuals sorgeixen de la nostra herència genètica.
Interès per la dimensió bàsica de la personalitat: El temperament.
Model Tridimensinal de la Personalitat • La teoria d’Eysenck fou una revolució en la psicologia de la personalitat.
• Treballa des d’una jerarquia d’unitats d’anàlisi que va de baix cap a dalt, de menys a més abstracció: Conductes específiques Hàbits Trets Dimensions (3 bàsiques PEN): - PSICOTICISME: Duresa, estabilitat emocional, racionalitat.
- EXTRAVERSIÓ: Sociabilitat, impulsivitat, gregarisme.
- NEUROTICISME: Freqüència i intensitat de les emocions, inestabilitat emocional.
PSICOTICISME Puntuacions altes – Característiques de l’Individu: • Solitaris i independents.
• Agressius i egocèntrics.
• Dominants i impulsius, desinhibits.
• Falta d’empatia.
• Racionals, molt aptes per activitats intel·lectuals i creatives.
• Acadèmics i artistes, revolucionaris, poc sensibles a les normes socials i a l’autoritat.
• • • • • Provoca problemes i no es relaciona bé amb els altres (no té sentiments de culpa).
Propensió a conductes estranyes.
No els importen les convencions socials.
Desafien el perill, no tenen por a res.
Sensibilitat a la recompensa.
EXTRAVERSIÓ Puntuacions Altes (Extraversió) • Sociables, amb molts amics.
• No els agrada estar sols.
• Els agrada parlar.
• Indiscrets i desobedients.
• Els agrada arriscar-se a iniciar coses i relacions noves.
• Impulsius, reactius i aventurers.
Puntuacions Baixes (Intraversió) • Tímids, discrets.
• Tranquils, introspectius.
• Activitats solitàries.
• Reservats i distants.
• Previsors.
• Seriosos i endreçats.
• Confiables i actius, perseverants.
• • • • • Optimistes i poc perseverants.
Els agrada les bromes i els canvis.
Dimensió protectora per a la salut.
Mala memòria episòdica.
Excitació cortical baixa – cerca d’estímuls per augmentar l’excitació.
• • • • • • Pessimistes.
Cautelosos.
Obedients.
Responsables i disciplinats.
Bona memòria episòdica.
Excitació cortical alta – evitació d’estímuls intensos (s’atabalen).
• • • • • • Irracionals.
Emocions freqüents i intenses.
Són més aviat tristos i porucs.
Dorm malament.
Queixes somàtiques.
Sensibilitat al càstig, por conseqüències de la conducta.
NEUROTICISME Puntuacions Altes: • Ansiós, amoïnat, tens.
• Carinyosos i preocupats pels altres i per un mateix.
• Canvis d’humor.
• Reactiu emocionalment, molt emotiu.
• Baixa autoestima i recurrents sentiments de culpa.
• Li costa tornar a la normalitat després d’una elevació emocional.
a les Dimensió associada amb l’activació del SNA.
* Per controlar la validesa dels resultats, l’EPQ té una quarta escala: • ESCALA LIE = Mentides, desijabilitat social, no ens podem creure els resultats.
• Adaptació castellana = + puntuació – mentida + sinceritat.
Les puntuacions altes en les escales indiquen anormalitat estadística però també alerten sobre les disposicions o tendències d’un individu a desenvolupar certes patologies.
CALCULAR LA PUNTUACIÓ DE LES ESCALES 1 punt per cada.
Puntuacions Directes: E – Extraversió = PD: (número) // N – Neuroticisme // P – Psicoticisme // L – Mentides.
Mitjanes i desviacions típiques (DT) Combinacions Problemàtiques: Puntuacions extremes en l’EPQ ens poden fer sospitar de possibles problemes que després s’haurien de contrastar amb els instruments clínics de mesura corresponents: • E- N- P+: individu solitari, no connecta amb el que pensen els altres i manifesta fredor emocional. No té empatia ni por ni sentiments de culpa. Ex. Tendència a les psicopaties, trastorns esquizoide i conductes antisocials.
• E- N+ P-: en situacions complicades pot tenir dificultats, respondre amb ansietat i inferioritat i aïllar-se socialment. Ex: Trastorns obsessius compulsius, addiccions, dependències, depressió...
• E+ N+ P-: persona explosiva, expressió emocional molt intensa. Ex: Histèria, Trastorn Límit, Estrés...
• E+ N+ P+: agressiu, dogmàtic i rígid, dominant en les relacions, tipus A. Risc de patologies coronàries.
• E+ N- P+: mentider, superficial, manipulador, gran control de l’autoimatge. Histrionisme, narcisisme...
...