Tema 12 FRDV Regulació hormonal i genètica (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura fisiologia i regulació del desenvolupament vegetal
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Tema I2.- Morfogdnesi. Regulaci6 hormonal i gendtica Sabem que els factors de regulaci6 de diferenciaci6 i morfogEnesi son la concertaci6 d'auxines, gibberel.lines i citoquinines.
i distribuci6 Slcus: tota la formaci6 d'drgans a la planta ha d'estar regida per substancies formadores d'drgans.
On se sintetitza Substincies Com es mou Auxina GAs Citoquinines ABA i etilE Regulaci6 hormonal Com a resultat d'un augment de la concentraci6 d'auxines sintetitzada al brot apical i dels seu transport basip,Etal 6s necessari un gradient d'auxina i de GAs en planta. Aquestes dos son qui regulen el creixement i la diferenciaci6 de les diferents parts de la planta.
Sembla que les zones en proc6s de diferenciaci6 i morfogEnesi se sintetitzen les seves prdpies hormones, per6 cal que siguin exportades als teixits allunyats que s'han de diferenciar. Les hormones son encarregades d'indicar el punt d'inici de I'organogdnesi i son tamb€ les desencadenants del proc6s.
Gracies a alguns experiments sabem que: Un teixit diferencial pot induir la diferenciaci6 d'altres L'actuaci6 de l'auxina sobre la diferenciaci6 del xilema: on es talla i s'interromp el teixit es regenera, sempre i quan hi hagi fulles a la part alta.
Formaci6 de les arrels: si rnatxuquem fulles i les clavem a dalt d'una estaca es formen arrels.
Les GAs inhibeixen la formaci6 d'aquesta arrel.
Sempre hi hauri balang entre les diferents hormones segons els drgans que interessi formar.
lJorganogEnesi es un procds 1.
2.
bifisic Diferenciaci6 cel.lular (primordi cel.lular) OrganogBnesi (tipus d'drgan) ln vitro: la relaci6 entre auxines i citoquinines 6s clau a l'hora de l'equilibri hormonal per a la diferenciaci6 i morfogEnesi. Sense presencia d'auxina no hi ha efecte de la citoquinina. Si no hi ha citoquinina si que es dona procds d'auxina, tot i que el material no acaba de diferenciar correctament.
24 Cal tenir en compte que hi ha altres compostos que poden influir indirectament en l'organogdnesi variant la proporci6 d'auxines respecte de les citoquinines.
Regulaci6 gdnica fexpressi6 ginica es la base de la diferenciaci6 cel.lular.
Es poden identificar gens que codifiquen les moldcules responsables del desenvolupament. Si algun gen deixa de funcionar dona fenotips mutants, que son bones eines d'investigaci6 cientffica.
i el lloc, 6s a dir que dona l'drgan correcte al lloc adequat. L'estudi mes important amb aquests es el del model ABC del Un gen homedtic es aquell gen del que coneixem el moment desenvolupament floral en Arabidopsis thaliana: Gens de classe A: sEpals en el primer verticicle Gens de classe A i B: pEtals al segons verticicle Gens de classe B i C: formaci6 d'estams altercer verticicle.
Gens de classe C: carpels al quart verticicle Bloqueig de gen A: dona flors sense sEpals ni pEtals perd amb dos escarpells i dos estams, 6s a dir flors apEtales en 2 Bloqueig delgen B: dona sdpals i carpels, per6 no dona ni pdtals ni estams. Fa flors apEtales en3 Bloqueig del gen C: d6na s,Epals i pdtals, perb no dona ni estams ni carpels. Fa agamous.
Processos de creixement En planta es donen de forma simultinia i estan relacionats els uns amb altres. Per exemple: la tija creix en longitud per efecte del creixement del meristem apical, perd alhora s'esti engruixint. Aixd augmenta les necessitats que hauri d'aportar l'arreJ.
Aquesta dependdncia s'anomena correlaci6 de creixement. En coneixem de diferents tipus: Creixement del fruit que atura el creixement vegetatiu Dominincia apical (inhibici6 de les gemmes laterals per efecte del creixement de la gemma apical).
Teories que expliquen la corelaci6 de creixement: 1.- Teoria nutritiva: La gemma apical representa una despesa constant, per tant cal regular el gradient de nutrients. Aquesta teoria mai ha estat demostrada, ja que s[ que hi ha gradient de nutrients perd aixb no fa que les parts secundiries se'n quedin sense.
2.- Teoria de l'acci6 directa de l'auxina: les gemmes es veuran inhibides per la disminuci6 de concentraci6 d'auxina supradptima que hi hauri ne la tija. Es comenga aposar en dubte, ja que la concentraci6 d'auxines 6s m6s aviat supradptima. Quan traiem el meristem apical la concentraci6 d'auxines augmenta a les gemmes laterals, cosa gue hauria d'inhibir-les en lloc d'estimular-les, que 6s el que realment ocorre.
25 ...