Metodologia Científica (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Metodologia científica i bioestadística
Profesor M.F.
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 17/01/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

Apunts teòrics Metodologia

Vista previa del texto

METODOLOGIA CIENTÍFICA 1. TIPUS DE CONEIXEMENT I FONS D’INFORMACIÓ La informació pot ser tant la cosa que es comunica, com l’acte de comunicar, com el resultat de la comunicació. És el factor de la producció com ho són la terra, el treball, el capital i l’energia.
El coneixement és una sèrie d’afirmacions organitzades de fets o idees que presenten un judici raonat o un resultat experimental, que es transmet als altres mitjançant algun mitjà de comunicació en alguna forma sistemàtica.
1.1.TIPUS DE CONEIXAMENT a) Tradició: són “veritats” o creences basades en costums o tendències. Es transmeten via oral o escrita amb la creació de rols i, influeixen a tota professió.
Característiques: Inqüestionables perquè durant molts d’anys s’han fer així (limita els canvis) Relacionades amb persones que tenen poder i certa autoritat No demostrada la seva eficiència a través de la investigació i d’altres, malgrat que s’ha demostrat que es segueix fent.
b) Intuïció: (instint visceral) percepció o comprensió d’una situació o fet com un tot que normalment no podria ser explicat lògicament.
Característiques: No pot ser explicada científicament “La intuïció no és falta de coneixement, és el resultat d’un coneixement profund” c) Assaig-error: apropament als resultats desconeguts que s’utilitza en una situació d’incertesa en la que no es tenen altres fonts de coneixement.
Característiques: S’obté a partir de l’experiència empírica Requereix massa temps abans de trobar el resultat més eficaç d) Raonament: processament i organització de les idees per extreure conclusions Característiques: • • • A través del raonament les persones donen sentit als seus pensaments i experiències.
R. Deductiu: va d’allò general a allò específic R. Inductiu: va d’allò específic a allò general 1.2.MÈTODE CIENTÍFIC Què és? Procés en el qual s’usen experiments per a contestar preguntes.
Es la manera ordenada de procedir per a obtenir el coneixement de la veritat, a l’àmbit d’una disciplina científica.
Un conjunt sistemàtic de criteris d'acció y de normes que orienten el procés d’investigació.
El mecanisme que utilitzen els científics a l’hora de procedir amb la finalitat d’exposar i confirmar teories.
Es l’eina que utilitzen els científics per a trobar respostes als seus interrogants.
Fases: 1.Observació 2.Preguntes 3.Hipòtesi 4.Experimentació 5.Concluisons 1. Observació: consisteix en fixar l’atenció en una porció de l’Univers. Mitjançant l’observació identifiquem realitats o fets específics del cosmos a traves dels nostres sentits.
2. Pregunta: ha de ser congruent amb la realitat o els fenòmens observats. L’investigador objectiu prefereix començar les seves preguntes amb un “què”, ”com”, ”on”, ”quan”, ”per a què serveix” (el “per què” és molt difícil de contestar).
3. Hipòtesi: es tracta de donar una o més respostes lògiques a les preguntes. Cada resposta és una introducció temptativa que pot servir com a guia per a la resta de la recerca. Aquestes són solucions preliminars a un problema. Les hipòtesis són declaracions falses o vertaderes que han de ser sotmeses a una comprovació (experimentació). Els resultats determinaran el caràcter final (V o F) de la hipòtesi.
4. Experimentació: conjunt de proves sistemàtiques per a comprovar si les prediccions anteriors es repeteixen en el futur. Consisteix en sotmetre un subjecte o procés a variables controlades. Pot fer-se de diverses maneres, però l’experimentació controlada és una característica pròpia del mètode científic: hem de tenir dos grups (grup control i grup experimental) que son sotmeses a les mateixes condicions, excloent la variable (que s’ha escollit) al grup control.
5. Conclusions: després de l’experimentació la hipòtesi original és avaluada i es determina si és vertadera o falta. S’avaluen els resultats obtinguts.
2. PROCÉS D’INVESTIGACIÓ Esquema general plantejament d’investigació: Plantejament: Problema + ¿? + Cerca BB + Lectura info + Elaboració marc teòric i antecedents Elaboració hipòtesi i objectius Disseny d’estudi Selecció mostra: quants, qui, com...
Selecció variables: definició, escales i intervals...
Protocol recollida de dades Anàlisi de dades Resultats i interpretació de dades Conclusions i discussió (nova cerca BB) 2.1. FASE CONCEPTUAL (=introducció d’un article científic) 1. Plantejament del problema a partir de la observació de la realitat assistencial o de experiència viscuda.
• Problema: Significatiu per la disciplina. Perfilat dins del seu àmbit de coneixement. Incertesa sobre un fenomen o fet observat que l’investigador vol resoldre realitzant mesuraments.
2. Elaboració de una pregunta • Pregunta: Ha de ser preciosa, clara, curta i centrada en el problema d’investigació. Habitualment en la literatura científica i en articles originals (AO) no té estructura de pregunta si no que s’expressa com a propòsit, com a objectiu i/o com a hipòtesi.
• Components claus: explícita en el títol. És comprensible per totes les persones.
És un element important en la pràctica basada en l’evidència. En investigacions experimentals ajuda a guiar a les hipòtesis. Ús: cercar bibliografia i realitzar revisions sistemàtiques. És necessària per sol·licitar beques i projectes d’investigació. No contestada a la BB. Pot suggerir format de la resposta (HPT).
• A recordar: QUI, ON, QUAN, COM i PER QUÈ són bones partícules interrogatives per la investigació quantitativa. FINS A QUIN PUNT, COM HO VIUEN LE SPERSONES majoritàriament són partícules interrogatives per la investigació qualitativa. QL vs QT: experiència vívida vs relació entre X i Y.
• Prioritzar: Benestar dels pacients. Viabilitat de fer el projecte en el temps que tenim. Pregunta interessant i que contengui problemes recurrents de la pràctica. Preguntes que produeixin recomanacions per a la pràctica clínica.
3. Cerca d’informació per redactar antecedents, estat actual del tema i marc teòric.
• Objectius: Relacionat directament amb el problema i la hipòtesi, compartint variables. Marca el disseny i l’anàlisi de dades. Tres nivells: N. Exploratori (conocer, definir, estudiar, explorar,...), N. Descriptiu (analitzar, calcular, classificar, examinar, medir,...), N.Explicatiu (comprovar, determinar, establecer, explicar,...) Relació Preguntes vs Objectius: Clars, precisos, sense ambigüitats, expressada com a pregunta, com propòsit / objectiu.
4. Lectura crítica. EBE. Validesa interna/externa 5. Formulació d’una hipòtesi.
• Hipòtesi: “d’obligatori compliment” (en investigació QT). Va més enllà d’una pregunta, prediu un resultat. Declaració sobre la relació entre dues variables.
Estructura variable dependent (EFECTE) i independent (CAUSA). Hipòtesi • nul·la: declara que NO hi ha relació entre les variables. S’accepten o es rebutjant segons els resultats, mai son veritat o mentida.
Variables: Característica que varia entre els individus i que poden ser mesurades. Han d’estar incloses en la pregunta, problema, hipòtesi i objectius.
2.2. FASE METODOLÓGICA (què vull fer? =material i metodologia d’un article científic) • • Definició de variables. Assignar un significar a un concepte o a una variable precisant les activitats o operacions necessàries per el seu mesurament. Ens permet observar i mesurar conceptes, de la forma més explícita possible.
Mètodes de recollida i anàlisi de dades. Definició dels instruments que serviran per recollir, mesurar i analitzar les dades. L’investigador haurà d’assegurar-se de que els instruments triats són vàlids i fiables, ha de preveure els possibles problemes envers la recollida de dades i comprovar que els anàlisis estadístics són correctes.
*Incertesa: el coneixement científic no és absolut.
*Epidemiologia: Coneixement de les epidèmies. Estudia la freqüència d’aparició de malalties en grups població, causes, distribució, factors de risc. Observació, mesurament i anàlisi de successos relacionats amb la salut. Antiga tradició en l’àmbit de la salut. Ús: avaluar i dissenyar estratègies de prevenció, guia de gestió dels pacients que ja has desenvolupat una malaltia.
a) ESTUDIS DESCRIPTIUS AVANTATGES • Poc temps per a la seva realització • Baixos costos econòmics DESAVANTATGES • No són vàlids per avaluar relacions casuals • No són útils per determinar característiques poc freqüents • La “no resposta” i les pèrdues de participants indueixen al biaix • • • • • a) Estudis ecològics.
Són de base poblacional, prenen el grup i no l’individu com unitat d’anàlisi.
La unitat d’anàlisi correspon a la població o a comunitats geogràficament ben delimitades.
Es fan a partir de dades secundàries (fonts d’informació sanitàries, Institut Nacional Estadística,...). S’observa l’associació entre una exposició i un resultat a nivell de grup.
Un grup pot ser des d’una llar, una escola un hospital, fins una nació.
Per mesurar un resultat en el grup es recorre a mesures de resum: incidència (nº de casos nous), tasses de mortalitat, prevalença ( nº casos totals), etc. Aquestes mesures han d’estandaritzar-se per edat i sexe.
b) Estudis transversals.
AVANTATGES • Fàcils d’executar • Útils per patologies freqüents en la població (malalties cròniques) • Ràpids i econòmics • Generen hipòtesi DESAVANTATGES • No seqüència temporal ni útils per malalties rares • No permeten calcular ni la incidència ni el risc relatiu • Biaix de no respondre qüestionaris • Biaix de supervivència b) ESTUDIS ANALÍTICS Observacionals: Descriuen l’estat de salut. Intenten trobar correlacions entre característiques com la dieta, sedentarisme, etc. Dèbils des del punt de vista explicatiu.
No manipulen variables (no experimentació).
• c) Estudis casos i controls Estudi analític, no intervenció, longitudinal retrospectiu. Comencem estudiant els malalts per analitzar el seu passat.
AVANTATGES • Són econòmics • Útils per malalties de llarga latència • Avaluen múltiples factors de risc • La seva duració és relativament curta • DESAVANTATGES • No es pot estudiar més d’una malaltia • Susceptibles a biaixos • Seqüència temporal no sempre fàcil d’establir (exposició-malaltia) • No permet calcular la incidència d) Estudi de cohorts Estudi analític, no intervenció, longitudinal prospectiu. Comencem sense tenir malalts par anar estudiant les incidències. Un factor de risc per diferents malalties.
AVANTATGES DESAVANTATGES • Estimen incidència • Cost elevat • Millora la possibilitat de biaixos • Dificultat en l’execució amb el mesurament de • No útils per malalties rares l’exposició • Requereixen una mostra elevada • • El pas del temps pot introduir canvis en el mètodes i diagnòstics Possibilitat pèrdua del seguiment Experimentals: Disseny més potent en relació a l’evidència científica. Causa-efecte.
• • • e) Assaig clínic (ECA) Estudi aleatori. Un grup control (no intervenció) només tractament habitual i un crup intervenció. Comparar per saber si la intervenció està actuant i com.
AVANTATGES DESAVANTATGES • Major control en el disseny • Cost elevat • Menys possibilitat de biaixos • Limitacions ètiques i degut a l’assignació aleatòria dels responsabilitat en la manipulació grups de l’exposició • Repetibles i comparables amb • Dificultats en la generalització altres experiències degut a la selecció i/o a la pròpia rigidesa de la intervenció • Molt explicat material i mètodes Estudi Quasi-experimental: quan els grups no estan elegits a l’atzar.
Estudi Pre-post: sols dos qüestionaris, un abans i l’altre després de la intervenció.
Factors que determinen l’elecció d’un disseny Objectius de la investigació Característiques del problema salut-malaltia i de l’exposició Temps i recursos disponibles Aspectes ètics I.
• • • Població i mostra Caracteritzar la població establint criteris de selecció i tamany mostral La Població és el conjunt d’individus (elements, grups) que té en comú alguna característica/es observables o mesurables i sobre els que es desitja estudiar un determinat fenomen. És a la població diana que apliquem les conclusions. Conjunt de subjectes sobre els que l’estudi vol saber alguna cosa La Mostra és un subconjunt d’aquesta població, accessible per l’investigador i és la població a la que legítimament podem aplicar les conclusions de l’estudi. Representa • • II.
• • • • fidelment les característiques de la població diana; Representativitat per poder extrapolar a la població. Subconjunt de la població sobre el que l’estudi pren dades.
Els objectes que es mesuren per generar dades són els subjectes sobre de l’estudi (individus, famílies, països, ciutats, etc.) Per què estudiem mostres i no poblacions? Raons econòmiques, temps (pot originar variable de confusió, ex: paro), l’estudi altera l’objecte (investigacions sanitàries, industrials, biològiques, etc.) Tipus de mostra Preocupació principal: Representativitat de la població. Perquè sigui bona s’ha de semblar mantenint les característiques prioritàries.
Els resultats seran ‘sensats’ ( els paràmetres es semblaran als estadístics) Si seguim certes regles: podrem calcular matemàticament, a partir de l’estadístic, el valor aproximat del paràmetre.
Criteris d’exclusió i d’inclusió de la població per seleccionar una bona mostra.
III.
• • • • • • Tamany mostral Quantitat de subjectes que s’estudiaran, garantitzar la representativitat.
Condicionat pels objectes d’estudi.
Directament proporcional a: Nivell de confiança i Variabilitat del fenomen estudiat.
Inversament proporcional a: l’error que l’investigador estigui dispost a acceptar.
NC 95%, 98%; n 90, ↑; error: 5%, 2% Càlcul complexa: existeixen taules i recursos en internet (GRANMO) Calcular T.Mostral IV.
Tipus de mostreig 1.
2.
3.
4.
5.
a) Probabilístic: es seleccionen subgrups amb el nom de ‘unitats de primera etapa/primàries’. Es seleccionen a l’atzar les ‘unitats de la segona etapa/secundàries’ a partir de les primeres. Així successivament, es van elegint fins arribar a les unitats d’anàlisi (individus que formin la mostra de l’estudi) Aleatori simple: tots els elements tenen la mateixa probabilitat de ser ecològics.
Sistemàtic: s’afegeix una constant que permet elegir als individus. Es fa elegint a un de cada cert nombre de subjectes. Tracció de mostreig (k): k= N/n Estratificat: subgrups o estrats ben definits. Les persones d’un mateix estrat són més similars entre sí que amb un altre estrat.
Conglomerat: (per raïms) es denomina en etapes múltiples o multietàpic. Ús: Es vol estudiar una població gran i dispersa; no es disposa en cap llistat per poder aplicar les tècniques anteriors.
Polietàpic: estrats de conglomerats per tamany de la població i anat reduint fins arribar a un mostreig aleatori simple dels residents de cada casa.
b) NO probabilístic: de conveniència població accessible. Internacional (casos extrems/crítics). Bola de neu (xarxes humanes para n de difícil identificació.
Consecutiu (accidental) V.
Instruments i/o mètodes de recollida d’informació Principals mètodes: Enquesta per qüestionari, entrevista, observació directa, recopilació de dades existents (estudis ecològics) 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
a) Procediment per a construir un instrument de mesura Llistar variables (pregunta hipòtesi objectius) Revisar definició conceptual i comprendre el significat (introducció/metodo i mètodes) Operacionalitzar les variables i elegir com les mesurem (instruments) Indicar nivell de mesura de cada ítem i/o de les variables (s’ha d’explicar l’instrument) Indicar la manera com es codificaran les dades (programa estadístic qualificar) Si no hi ha instruments validats, aplicar una prova pilot. Detectar si s’ha entès l’instrument creat entre els pacients.
Modificar, ajustar i millorar l’instrument.
*SF-36 mesura de l’1 al 100 (ñitems, escales, subescales, etc.) ID/dades sociodemogràfiques...
b) Instruments de recollida d’informació • Una bona recollida de dades és fonamental • Recollir informació sobre totes les variables d’interés (sociodemogràfiques: sexe, edat, etc.), aplicabilitat del protocol. Criteris d’avaluació.
• Escales de mesura: a. Nominal: consta de dos o més categories excloents. Ex: sa vs malalt.
b. Ordinal: categories ordenades (per escala) per rang. S’utilitzen nombres per identificar les categories i la seva posició en la sèrie. Ex: dolor c. D’interval: no existeix un 0 real o racional. Ex: Tª d’una persona.
d. De raonament: sí existeix 0 absolut. Aporten dades sobre: ordre d’objectes, distància entre els atributs i la magnitud absoluta del atribut.
• Qüestionari: procés estructurat de recollida de dades a través d’una sèrie determinada de preguntes. Estructurat= tots els participants se’ls hi fan les mateixes preguntes en el mateix ordre (qüestionari tancat i estricte) • Tipus de qüestionari: Autoadministratiu i per entrevistes (correu/telèfon).
Auto administratiu Per entrevista AVANTATGES DESAVANTATGES AVENTATGES DESAVENTATGES • Baix cost • Mínim de lectura • Baixa el nombre de no- • Alt cost econòmic resposta • Major possibilitat • Preguntes simples i • Més temps per d’enquestar tancades • Major control sobre la realitzar-se seqüència preguntes • Elimina el biaix enquestador • Incapacitat de clarificar • Possibles biaixos dels allò que no s’entén • Preguntes més entrevistadors • Més còmode per contestar complexes • Per correu: alt nivell de • Major estandardització del no-resposta material a presentar • Absència de seguretat Principis ètics a en el context de la investigació • Existeixen tres principis fonamentals (bàsics i universals) de l’ètica de la investigació.
*S’ha de detectar i considerar les poblacions vulnerables quan s’inclouen éssers humans als estudis d’investigació. (Fillets, ancians, persones problemes de salut mental, pobres...) 1. Respecte per les persones (autonomia).
• Reconeix la capacitat i els drets de totes les persones de prendre les seves pròpies decisions. És el respecte a l’autonomia i a l’administració dels éssers humans al reconèixer la seva dignitat i llibertat.
• Necessitat de donar protecció especial a les persones vulnerables .
• El respecte per les persones s’expressa en el procés de consentiment informat (CI), on s’informa del risc i/o benefici de qualsevol instrument utilitzat durant la investigació. El CI ha estat dissenyat per oferir la capacitat de decidir voluntàriament i amb la informació adequada de la investigació perquè la persona pugui elegir fer-ho o no. És una document amb els pros i contres de l’estudi.
2. Principi de beneficència. (no maleficència) • Fa que l’investigador sigui responsable del *benestar físic, mental i social* (salut) del participant envers a l’estudi.
• La protecció del participant és la principal responsabilitat de l’investigador. Protegir al participant és més important què: la cerca de nou coneixement, el benefici científic que es pot obtenir, l’interès personal o professional de la investigació.
3. Principi de justícia. (estudis experimentals) • L’obligació de l’investigador és distribuir per igual els riscos i beneficis de la participació en l’estudi d’investigació.
• El reclutament i la selecció dels participants ha de fer-se de manera equitativa.
• Es prohibeix posar un grup de persones en una situació de risc per beneficiar únicament a un altre.
Pràctiques NO ètiques • • • • • • Utilitzar a persones amb capacitat disminuïda que no presentin problemes a rebutjar les pràctiques, o de reaccionar contra elles.
Aprofitar-se de persones discriminades socialment per investigar.
No informar a les persones de les característiques i riscos de l’experiment al que es van a sotmetre.
Per part de l’investigador, fer una valoració personal i subjectiva de la relació entre beneficis i riscos per decidir la conveniència de l’assaig.
Realitzar assajos arriscats sense cap di terapèutic respecte a la persona sotmesa, o encara amb un di terapèutic, fer-ho sense el seu consentiment.
Enganyar amb subjecte i tractar a les persones com a mitjans.
*En les últimes dècades s’han elaborat pautes, codis i reglaments per guiar la realització de la investigació amb éssers humans. Orígens de les pautes són: resposta als errors ètics, presentar millors serveis al canviant món de la investigació, intent de respondre a nous problemes i reptes creats per el canviant ambient de la investigació.
• • Contextos dels errors ètics: Experiments nazis, experiments en EEUU, en Manchuria (Japó), treball a la Talidomida, Guerres en general (Codi de Nüremberg) Activitat dels comitès de l’avaluació ètica i científica: respectar els tres principis mirant la organització per vetllar l’anonimat (de persones) i la confidencialitat (de dades).
Anonimat: es guarda com un codi per cada persones (sigles, nombre, pseudònim, etc.).
Confidencialitat: es guarden totes les dades (llei de protecció de dades) en base de dades.
2.3.FASE EMPÍRICA (experimentació =procediment d’un article científic) • • Recollir de manera sistemàtica les informacions dels participants utilitzant els instruments elegits i seguint el pla d’investigació definit.
També és important obtenir el consentiment dels participants i de l’establiment on es realitza la investigació (en cas que sigui necessari) 2.4.FASE ANALÍTICA (anàlisi de les dades) (=resultats d’un article científic) • • L’anàlisi es realitzarà depenent de la finalitat de l’estudi, de les preguntes plantejades i del tipus de variables analitzades.
En les ciències de la salut s’utilitzen diverses eines per realitzar les anàlisis estadístiques descriptives i inferencials, les més utilitzades són SPSS i EPIINFO (anàlisis epidemogràfiques, patrocinades per OMS, descàrrega gratuïta) 2.5.FASE INTERPRETATIVA (=discussió i conclusions) • • • • • Respondre a la pregunta inicial: elaboració i/o verificació de la hipòtesi Limitacions de l’estudi Comparació dels resultats amb altres estudis Utilitat dels resultats. Aportacions rellevants Línies d’investigació futures.
1. Interpretació dels resultats. L’investigador ja d’explicar els resultats en el context del seu estudi i en base dels estudis anteriors sobre el tema. Farà referència a possibles biaixos (sesgos) i podrà extreure conclusions relacionades amb la teoria, la pràctica i la investigació, i proposar recomanacions envers a futures investigacions.
2. Validesa interna. Estudi que està exempt d’errors, però no es pot assegurar que si s’aplica a altres poblacions s’obtinguin resultats similars. Sempre com a mínim hi ha que garantitzar que un estufi tingui validesa interna 3. Validesa externa. Quan els resultats són extrapolables a altres poblacions per poder generalitzar els resultats (sense validesa interna no és possible una validesa externa).
2.6. FASE D’ELABORACIÓ DE L’INFORME • Comunicació dels resultats. Per a que la investigació sigui útil, és necessari donar-la a conèixer a través de publicacions de caràcter científic o professional, o bé a congressos.
Per fer això s’haurà de realitzar un informe de la investigació mitjançant el qual el lector tingui coneixement de tots els passos utilitzats en la investigació.
3.FISIOTERÀPIA BASADA EN L’EVIDÈNCIA CIENTÍFICA • • Un alt % de decisions cíniques es prenen sense un bon fonament científic.
• “La Fisioterapia también necesita ser vista como una profesión que contribuye con intervenciones efectivas al beneficio de los pacientes y que está comprometida con su autoevaluación con el fin de mejorar su práctica clínica.” La política sanitària exclama que a tots els professionals que tan important és que la pràctica clínica estiguis basada en la millor informació científica, com ho són els imperatius ètics.
3.1 EVIDÈNCIA vs EVIDENCE • • • El terme evidència en anglès significa alguna cosa que està comprovada o verificada, no es correspon amb el que significa en castellà/català, alguna cosa que necessita comprovar-se.
En l’àmbit sanitari s’entén ja per evidència a tota aquella informació que ajuda a prendre una decisió.
La perspectiva de la pràctica basada en l’evidència considera que la racionalitat o la eficàcia biològica no constitueix una prova de la seva efectivitat clínica.
• Rothstein, «ha sido parte de nuestra cultura creer que las explicaciones que ofrecía la teoría eran tan científicas como la evidencia, de ahí nuestra fascinación con la formación continuada a través de oradores... Ellos a menudo argumentan que hay una mayor necesidad de comprender los mecanismos de acción del tratamiento que de verificar si el tratamiento funciona» • La pràctica de la Fisioteràpia basada en l’evidència no intenta reemplaçar el dol de l’experiència clínica ni la consideració de les preferències dels pacients, del que es tracta és que la informació de les millors evidències disponibles estigui present en la relació fisioterapeuta-pacient.
3.2 NIVELLS DE QUALITAT DE L’EVIDÈNCIA CIENTÍFICA I.1.- Evidència obtinguda d’un metaanàlisi d’assajos aleatoritzats i controlats.
I.2.- Evidència obtinguda a partir d’almenys un assaig aleatoritzat i controlat dissenyat de forma apropiada.
II-1- Evidència obtinguda a partir d’assajos controlats no aleatoritzats i ben dissenyats.
II-2. Evidència obtinguda a partir d’estudis de Cohorts o Casos-Control ben dissenyats, realitzats preferentment en més d’un centre o per grups d’investigació.
II-3. Evidència obtinguda a partir de múltiples sèries comparades en el temps amb o sense intervenció.
III. Opinions basades en experiències clíniques, estudis descriptius o informes de comitès d’experts.
4.LECTURA CRÍTICA DE L’EVIDÈNCIA CIENTÍFICA. EBE.
4.1.EBE Les etapes que componen la pràctica basada en l’evidència són: 1. Formulació de preguntes susceptibles de ser respostes. (Criteris objectius) 2. Cerca bibliogràfica exhaustiva 3. Lectura crítica dels documents obtinguts, aplicació de la intervenció mas adequada i avaluació de la intervenció.
4.2.LECTURA CRÍTICA Característiques: • • • Es verifiquen la validesa i l’aplicabilitat dels resultats publicats amb el fi de poder incorporar-los a la cura dels nostres pacients.
Permet discriminar els articles segons els punts forts i dèbils de la metodologia utilitzada.
Finalitat: ajudar als professionals a prendre decisions adequades a una situació clínica o de gestió concreta.
Fases: • • • Primera: es realitzarà la primera selecció dels articles localitzats prèviament. En aquesta selecció s’avaluaran alguns paràmetres que ens permetran eliminar alguns dels articles, i així focalitzar la nostra anàlisi en aquells que passin a segona fase. Els aspectes que hem de tenir en compte per seleccionar els articles de interès són: títol, autors, resum i resultats.
Segona: s’analitzarà la capacitat de l’article per contestar al problema platejat.
Tercera: els articles que hagin passat les dues fases anteriors s’analitzaran de manera més profunda, focalitzant l’avaluació sobre el material i la metodologia utilitzats.
Mitjançant certes preguntes podrem descobrir si l’article s’estructura de forma adequada i no queden elements de la investigació sense contestació, aclariment i resolució adequades. Validesa interna i externa (ja explicades anteriorment).
5.DISSENYS DERIVATS DEL MANEIG DE L’EVIDÈNCIA Metaanàlisis i Revisions sistemàtiques.
• Progressiu increment en el nombre de publicacions científiques ha plantejar des de fa ja temps la necessitat de realitzar revisions de la literatura mèdica en un intent de sintetitzar els resultats arribats en relació a un rema determinat.
5.1.REVISIONS SISTEMÀTIQUES • • Procés d’identificar sistemàticament i avaluar caris estudis del mateix tipus i amb un objectiu comú.
S’ha convertit en un disseny d’investigació en sí mateixa en el que les unitats de l’estudi, en lloc de pacients o unitats administratives, són els treballs originals que es revisen.
Etapes: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
Establiment de la pregunta a respondre i les seves raons.
Quantificació dels efectes i localització dels estudis d’investigació.
Seleccionar criteris d’inclusió/exclusió dels estudis.
Cerca d’informació i dades rellevants de cada estudi avaluant-ne la qualitat.
Anàlisi de l’heterogeneïtat dels estudis combinant-ne els resultats Identificació del biaix de la publicació i anàlisi de la sensibilitat.
5.2.METAANÀLISI • • • • • Conjunt de tècniques estadístiques mitjançant les quals es combinen els resultats d’aquests estudis per obtenir paràmetres de mida global.
S’ajunten mostres/resultats de cada estudi i es donen resultats estadístics.
Tots els metaanàlisis són revisions sistemàtiques, però no a la inversa.
És el nombre 1 en evidència científica.
No té els mateixos criteris que els articles revisats ja que no tracta persones, sinó articles originals.
LIMITACIONS DEL METAANÀLISI I LES REVISIONS SISTEMÀTIQUES • • Biaix de publicació: molts treballs científics amb resultats ‘negatius’ ( els que no troben diferències significatives o amb resultats en contra de la hipòtesi d’estudi) mai arriben a publicar-se, tarden més en fer-ho o són menys citats.
Biaix de selecció: principal crítica del metaanàlisi. És important definir amb claredat els criteris d’inclusió/exclusió dels estudis en la revisió, i que aquests siguin lo més objectius possibles.
6.PRÀCTIQUES AULA (cerques) ...

Comprar Previsualizar