8. Balanç muscular. (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació instrumental en fisioteràpia de l'aparell locomotor.
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 24/01/2015
Descargas 34

Vista previa del texto

Balanç muscular.
Primeres posicions de gravetat per treballar la musculatura. Idea com posar-los contra gravetat (Robert W Lovertt) i contra resistència. S’abandona per que aporta poca informació per fer un seguiment clínic. Cahrles ja fa una quantificació més numèrica, si es contrau i en el grau de mobilitat que ho fa.
Per primera vegada 1936 es fa una descripció de diferents proves musculars. Fan una escala que va de 0 a 100%.
Brennston i Denne, parlen un balanç muscular mes funcional, per moviment. Entenen que el cos treballa en grups musculars difícils d’aïllar.
Daniels 1946 - 1951 del 1 al 5.
1961 afegeixen els signes + i – per augmentar la sensibilitat d’aquesta prova.
1. Balanç muscular.
 Compren generalment l’examen de la motricitat voluntari, obviant habitualment la motricitat reflexa. Ho podem realitzar de manera activa mitjançant l’observació, palpació i mobilització, en els que recollim les dades que comparem amb el segment contra lateral sempre que sigui possible.
Metodologia: ubicar de manera correcta l’extremitat o segment a avaluar, conèixer l’acció especifica de cada grup muscular, iniciar el testeig en aquells casos molt malmesos desgravats i posteriorment prosseguí contra gravetat. (eliminar l’acció de la gravetat sobre aquell segment) Cal estabilitzar la zona proximal que estem avaluant, per evitar l’ús de les compensacions. Les forces o resistències cal que siguin oposades a l’esforç avaluat. Es tracta de mesurar la força o activitat muscular, no el to o trofisme muscular. Cal la participació i col·laboració del pacient.
2. Factors que poden influir.
- - - La longitud del múscul a avaluar o Massa curts: pitjor rendiment. Pèrdua de sarcòmers.
o Excessivament llargs: fibres molt separades entre elles, disminueixen la capacitat de contraure’s El tipus de contracció muscular o Isomètriques o Isotòniques o Concèntrica o Excèntrica: genera major tensió La velocitat de contracció (més ràpid més força en l’excèntrica. En concèntrica al revés) El moment de força: influencia en el braç de palanca. Ens interessa la força de rotació, translació. Hi ha part que es - - perd per forces de distracció de tracció, per que aquestes siguin les mínimes situem en una situació on aquestes siguin mínimes (90º) Si son músculs mono o biarticulars (bíceps, isquiotibilas, quàdriceps, psoasilíac) La composició del múscul o Fibres tipus I o Fibres tipus II L’edat/talla 3. Tips de moments de força.
- Increment (ex. Flexió de maluc) el màxim de força s’aconsegueix en el final del moviment.
Disminució (ex. extensió del tríceps) el màxima de força el trobem en l’inici del moviment.
Augment i descens (ex. Colze) hi ha un punt intermedi on trobarem el pic de força.
4. Funció muscular segons inserció.
Molt a prop dona molta mobilitat i mes distal ens dona més força.
La orientació de les fibres en el sentit de la força va indicada a la velocitat i en oblic a la força.
5. Factors que poden influir.
- - Presencia de dolor Estat cognitiu o emocional Influència o interessos que pugin influir en el seu rendiment Estat general Edat: el pic màxima de força el trobem entre els 35 i els 30 anys. i posteriorment a aquests pic es manté de forma constant inicialment i posteriorment te un decliu progressiu que pot ser diferent segons el ús que tingui cada persona, l’activitat, la dieta, etc.
Gènere: segons el gènere la força màxima és major en els barons que en les dones (expressat en valors absoluts). Però quan aquesta es considera de manera relativa al pes o a la massa magra, les diferencies es redueixen.
5.1. La fatiga muscular i la contracció.
- Quan apareix la fatiga muscular? Mecanismes de compensació? Eficiència de la musculatura Manifestació de la fatiga o Durant el creixement: disminució de la coordinació del moviment e increment en les càrregues dels teixits.
o Detriment de la capacitat contràctil, disminució del control de moviment i de la velocitat de contracció (incrementa en la relaxació) També podria afectar la disnea, la fatiga central.
El múscul va necessitant ATP que es fa per fosforilació oxidativa sempre quan hi ha arribada d’oxigen o nutrients.
Quan la demanda supera l’ATP que es produeix es produeix la fatiga del múscul.
La producció oxidativa es produeix de forma menys eficient i forma el lactat.
Quan el múscul es troba afectat biomecanicament veiem una falta de força, disminució de la velocitat, major inestabilitat (augment del desgast en plans que no són eficients). Comporta possibilitat de lesions.
Aquesta es pot veure afavorida per causes multifactorials: - Falta de iodi, potassi en la dieta o en els hospitals. (pot afectar també a la musculatura diafragmàtiques) Us de medicaments que donen un augment del to muscular (cafeïna, important en pacients amb tractament amb betabloquejants, anticoagulants) Temperatura de la musculatura provoca: o Increment de la conducció en el sarcolemma o Una major activitat enzimàtica i per tant, eficiència de la contracció.
o Increment de l’elasticitat del col·lagen.
5.2. Temperatura de la musculatura.
La temperatura sobre la musculatura provoca:  Un increment de la velocitat de conducció en el sarcolemma.
 Una major activitat enzimàtica i per tant, eficiència de la contracció.
 Un increment de l’elasticitat del col·lagen.
6. Maneres de dur-lo a terme.
- Testos manuals: es duu a terme un moviment analític.
Testos funcionals: es duen a terme moviments funcionals (Guillein Barre s’utilitza molt com a pronòstic) Dinamomentria: valoració amb dinamòmetres de força.
QMA (quantitatva muscular assessment): molt utilitzat en assajos clínics.
Bio feed-back: s’utilitza molt en incontinència urinària.
Isocinètics: mesuren i treballen.
7. Objectius.
- Avaluar objectivament la funcionalitat Establir els objectius terapèutics Oferir el estímul al pacient Oferir un pronòstic 8. Metodologia.
- Palpació de la estructura contràctil que es treballarà Posició en desgravat Aplicació de la resistència Estabilització Registre de les mesures 8.1. Gradació de mesures.
Els graus es registren amb una numeració de 0 a 5. (de més a menys) Aquesta graduació numèrica s’afegeix + o -.
La percepció esta influïda per la subjectivitat de l’explorador i condicionada a la temporalitat (fatiga del pacient).
Dificultat en aïllar l’activitat muscular aïllada, doncs el sistema nerviós central no reconeix l’acció muscular analítica sinó de moviments.
- Serà difícil aïllar el múscul concret a avaluar Quan aquest es trobi mermat funcionalment, inconscientment es tractarà de compensar amb la musculatura integra.
Els graus de mobilitat 4 i 5, tenen la dificultat de que oferim un R que pot interferir en el resultat i la seva interpretació.
En els graus de BM de 0,1,2,3 estan lliures de la interferència de l’examinador. Malgrat tot, la fiabilitat minva en aquests casos per les compensacions musculars del pacient.
L’avaluació musculat també dependrà de l’expertesa del professional que la realitzi.
...