Tema 2. La comunicació i el llenguatge (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura la dimensió social de la persona
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 22/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej Tema 2. La comunicació i el llenguatge 1. La comunicació La comunicació té un paper molt important en la construcció de la societat i la cultura.
 La societat de la comunicació Avui en dia, les societats contemporànies són societats de la comunicació i de la informació perquè el predominant, allò que ocupa el major espai tant real com simbòlic, és la comunicació.
Amb els nous recursos i formes de treball podem fer les coses sense pensar-les abans (per exemple: escriure) i això canvia completament la nostra forma de comunicar-nos.
L’humà es considera un animal hermenèutic: és capaç de crear coses. Som éssers interpretatius, podem interpretar als altres. Es realitza d’una manera doble: per una part, som capaços de crear significats pels altres i, per una altra part, som capaços d’interpretar els significats que els altres han construït.
En la nostra vida quotidiana estem constantment creant significats i, al mateix temps, intentant entendre i desxifrar els significats d’altres persones. No obstant, cal tenir en compte que aquesta comunicació pot fallar: els significants poden ser malinterpretats.
 La noció de comunicació Tota comunicació necessita almenys dues entitats diferents per tal que es produeixi una interacció. En sentit estricte, no anomenem comunicació a qualsevol tipus de relació, sinó que anomenen comunicació a una interacció en la que es transmet una informació amb un determinat codi. En la comunicació els significats estan codificats. La codificació s’utilitza per transmetre informació o missatges. El llenguatge, per exemple, és un codi.
Una informació està codificada quan es transmeten signes. Un signe és una entitat formada per dues parts: el significat i el significant. Els elements que són perceptius pels nostres sentits equivalen als significants; mentre que els elements conceptuals associats a aquests significants són els significats. Exemple: Un núvol de tempesta en sí és un significant, però el concepte de “núvol” és el significat. Aquesta connexió entre significant i significat és totalment aleatòria (per aquest motiu, per exemple, existeixen diferents paraules en cada idioma per un mateix significat).
Hi ha codis de diferents tipus: significants que connecten només amb un significat, significants que connecten amb varis significats...
La relació entre significant i significat també és una correspondència.
1 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej  La comunicació mitjançant el llenguatge Cal fer una lectura del total en el que es produeix la comunicació, no només als codis.
Durant molt temps s’ha pensat que el llenguatge limita la descripció de la realitat. Les paraules es consideraven com a simples etiquetes que s’associaven a diferents objectes o situacions. No obstant, no és així, i aquí cal introduir el concepte de referència.
La comunicació quan es refereix a elements del món ja és complicada, però si intenta referir-se al món psicològic es complica encara més.
Un altre problema que té la comunicació és que sense context no pot funcionar. El significat està delimitat per les característiques d’un context determinat. Si els interlocutors no són conscients de totes les claus del context pot causar molts problemes en la comunicació.
Aquests problemes en la comunicació fa que sigui important entendre tots els seus elements per tal de poder-los utilitzar correctament i no causar malentesos.
- Concepció del llenguatge de la hipòtesis “Sapir-Whorf” Van posar èmfasis en veure com la realitat no és exactament la mateixa pels diversos grups humans que parlen diferents llengües. Si una altra persona utilitza milers de termes quan nosaltres només utilitzem un, podem constatar que aquesta persona veu el món de forma diferent a nosaltres.
Van demostrar que el llenguatge és el que construeix la realitat. D’aquesta forma, cadascú interpreta i descriu la seva realitat de forma diferent. La nostra forma de parlar del món és el que construeix el món en particular.
Un camp semàntic està format per totes aquelles paraules que tenen relació entre sí (a nivell de significat). Cada paraula està inserida en un context (que pot ser més o menys tancat) i ens ajuda en el processament de comprensió. Dins del mateix món l’espai de significació és diferent i, consegüentment, el món en el que vivim també és diferent.
Les persones organitzem el llenguatge per camps semàntics, ja que és una forma molt més senzilla d’aprendre i ordenar els conceptes.
Aquestes idees de diferències en la concepció del món poden donar-se també dins d’una mateixa llengua considerant els distints grups socials.
En una paraula tant és important el significat de la paraula com els significats amb els que connecta, ja que es construeixen basant-se entre sí. Quan més riquesa hi ha en la comprensió de significats, més difícil es fa la comunicació amb algú que no té aquest nivell de riquesa en aquest camp. Confrontació de nivells de camps semàntics.
El llenguatge no només descriu la realitat, sinó que crea determinades realitats. Podem parlar d’actes de llenguatge per referir-nos a aquelles activitats lingüístiques que 2 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej produeixen coses. Totes les situacions socials depenen del tipus d’interacció que mantenim amb les altres persones a través del llenguatge. Això és demostrable identificant aquelles activitats lingüístiques que produeixen coses que no poden ser fetes d’una altra manera. Hi ha coses de la comunicació que no es poden fer sense el llenguatge. Per exemple: Prometre una cosa sense utilitzar les paraules “Jurar”, “Prometre” i sinònims.
Garfinkel era un sociòleg molt favorable als experiments mentals. Un exemple dels seus experiments era dir als seus estudiants que es comportessin como persones estranyes.
El que havien de fer és anar a casa seva i esperar que l’obrissin la porta les persones amb que compartien el pis. Un cop oberta la porta, aquests s’havien de quedar a la porta ja que, en cas d’anar a casa de les persones que no coneixem molt, les persones tendim a quedar-nos en la porta fins que ens convida. Així, volia demostrar que la societat és la que determina la comunicació.
Les coses en sí, els conceptes, existeixen perquè nosaltres en parlem, gràcies al llenguatge.
Les persones podem entendre més enllà d’una simple paraula. Per exemple: Si es va a buscar a un professor al seu despatx i es pregunta a un dels seus companys si està allà, un d’ells pot respondre una cosa com que “Té les seves coses aquí”. Tot i no respondre directament, nosaltres ja interpretem que el professor sí està a l’edifici (com l’escola o la universitat), però que ara mateix no està en el seu despatx.
Les persones en les nostres situacions quotidianes som capaces de negociar els continguts i els marcs d’interpretació dels nostres significats i significants. A més, podem incloure l’entorn comunicatiu.
 La etnometodologia Branca de sociologia que s’interessa per les relacions micro entre les persones i que ha agafat com a objecte d’anàlisi principal el vis a vis entre les persones (relacions bipersonals). En els processos de comunicació micro en els que anem constituint les relacions i la societat sempre utilitzem estratègies que van més enllà de lo verbal. Són coses que no veiem fins que ens parem a observar-les.
L’estructura d’una conversa és extremadament simple. Primer, requereix que les dues persones vulguin parlar, és una tasca col·laborativa. Segon, obeeix a torns: primer parla un i després parla l’altre. Hi ha indicadors subtils i que tots coneixem que indiquen quan ha de parlar un. Per aquest motiu una conversació és extraordinàriament organitzada tot i que no ens adonem.
Una conversa pot desenvolupar-se d’una forma del més inesperada, concloent, per exemple, en una discussió. Els problemes de la comunicació es solucionen per una 3 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej constant interpretació sobre els marcs de comunicació en els quals s’ha d’entendre allò que s’està dient.
Acostumem a veure el llenguatge com una via de comunicació ben planificada, no obstant, la etnometodologia defensa l’idea de que el propi procés comunicatiu és el que va construint el llenguatge (a mesura que té lloc la comunicació). El curs de la conversa modela la raó, el motiu i el missatge de la comunicació.
 Els elements no lingüístics de la comunicació En la comunicació cara a cara intervenen altres elements que no són merament lingüístics: la comunicació no verbal (la mímica, la roba, les postures, els gestos etc.).
Són complements molt importants. També són importants elements com l’entonació, el volum de veu... Les manifestacions corporals donen informació, comuniquen i completen les formes de comunicació lingüística. A més de reforçar el significat i la comunicació verbal, aquests elements tenen un abast encara major: amb el cos també pensem, en el sentit de que els gestos ajuden al pensament. El nostre cos i la nostra ment estan estretament connectats.
Hi ha molts elements de la comunicació no verbal que no necessàriament són utilitzats per comunicar-se amb els altres, sinó per comunicar-nos amb nosaltres mateixos. Per exemples: postures a l’hora de l’estudi que ajuda a la concentració.
Entre elements no lingüístics també existeixen els factors espacials que intervenen en la comunicació. Hi ha una certa dinàmica en la comunicació que tenen a veure amb la disposició espacial. La gestió de l’espai fa possible un tipus de comunicació, però no fa possible d’altres. Per tant, la disposició espacial pot modificar la comunicació.
Moscovici → Va descriure l’efecte que té la variació a la exposició dels interlocutors.
4 ...

Comprar Previsualizar