AD_Intestí_gros_2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Aparells Digestiu i Genitourinari
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 12/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Recte El recte és el segment terminal del tub digestiu i es troba entre el còlon ili-pelvià i el conducte anal. Fa uns 15cm de longitud i no presenta tènies, apèndixs epiploics o haustres.  La  seva  part  inferior  s’eixampla  per  formar  l’ampolla  rectal.
Els seus límits són: S3 (superiorment) i conducte anal (inferiorment).
Les flexures que presenta en els diferents plans són les següents: - En el pla sagital: o Flexura sacre: de concavitat anterior (emmotllant-se en el sacre).
o Flexura perineal: de convexitat anterior. Marca el límit entre la porció pelviana i la perineal o conducte anal.
- En el pla coronal: o Flexura lateral superior: convexitat dreta.
o Flexura lateral mitja: convexitat esquerra (és la més gran).
o Flexura lateral inferior: convexitat dreta.
Presenta uns plecs transversos produïts per les flexures  laterals,  d’1-2cm. Aquests estan formats per mucosa, submucosa i per la capa circular de músculs (hi ha 3 capes musculars). Es distingeix entre: - Plec mig (de Kohlrausch): és el més gran i constant. És palpable en el costat dret i es troba 6-8cm per sobre  de  l’anus.   - Plecs superior i inferior (vàlvules de Houston): es poden veure en la paret esquerre.
La constitució anatòmica del recte està constituïda per vàries capes: - Mucosa: plecs transversals.
- Muscular: fibres circulars internes i longitudinals externes.
- Serosa: la part superior està envoltada per peritoneu. La part anterior és més profunda que als costats (fons de sac de Douglas), que després es reflectirà sobre la  bufeta  (en  l’home)  i  sobre  l’úter  i  la vagina (en la dona).
La part inferior del recte però, està cobert per una baina fibro-adiposa que el fixa en el perineu mitjançant la fàscia pelviana.
Conducte anal NO EXAMEN Correspon  a  l’última  porció  del  recte,  als  4-5cm  finals.  Comença  en  l’extrem  terminal  de   l’ampolla  rectal,  quan  s’estreny  el  terra  pelvià;  i  acaba  amb  l’anus  després  de  travessar   el perineu. Quan travessa el terra pelvià, el conducte anal està envoltat en tota la seva longitud pels esfínters intern i extern, que normalment el mantenen tancat.
La seva constitució anatòmica és la següent: - Mucosa: replecs longitudinals (vàlvules o columnes de Morgagni) que formen part  del  sistema  sinterià  de  l’anus.   - Línia pectina: divideix la porció mucosa de la porció cutània.
- Línia de la blanca de Hilton:  està  situada  en  la  part  cutània;  a  partir  d’aquí  cap   avall, ingressa a la pell. Cap a la porció mucosa existeix una transició mucocutània anomenada Pecten (1-2cm).
- Muscular: fibres llises circulars (esfínter intern) i estriades circulars (esfínter extern).
Hi  ha  uns  músculs  relacionats:  retractor  de  l’anus,  múscul  recto-uretral i elevador de  l’anus.   - Revestiment cutani: pell prima, amb menys papil·les i sense pèls ni glàndules.
Relacions del recte: La porció sacre és intra-peritoneal. Pel seu meso (mesorecte) hi discorren els vasos (artèria i vena hemorroïdal superior).
Les  relacions  d’aquesta    porció  són:   - Anteriorment: o Home: fons de sac de Douglas (replec de peritoneu entre recte i bufeta).
o Dona: fons de sac utero-rectal i fons de sac vesico-uterí.
- Posteriorment: mesorecte i sacre.
- Lateralment: fosses para-rectals.
P. EXAMEN La porció subperitoneal està formada per teixit conjuntiu gras, amb poca irrigació, que envolta els òrgans de la pelvis. Es distingeix entre: - Para-cisti: recobreix la bufeta.
- Para metri:  recobreix  l’úter.
- Para-colpi: recobreix la vagina.
En la porció   de   l’ampolla   rectal destaca l’espai   pelvià-rectal superior (dret i esquerre). Aquests espais  laterals  a  l’ampolla,  es  situen  entre  el  peritoneu  (per  sobre)  i  el  múscul  elevador   de  l’anus  (per  sota).   En la porció anal es troba: - Espai pelvià-rectal inferior (dret i esquerre) o espais isquio-rectals: són espais laterals   a   la   porció   anal   i   es   troben   per   sota   del   múscul   elevador   de   l’anus.   Contenen teixit connectiu gras i els seus límits són: P. EXAMEN - o o o o Superiorment:  múscul  elevador  de  l’anus.   Inferiorment: pell.
Interiorment: recte.
Exteriorment:   múscul   obturador   intern   i   canal   d’Alcock   (per   on   circula   l’artèria,  vena  i  nervi  pudend intern).
Esfínter   extern   de   l’anus: constituït per musculatura estriada (voluntària).
Juntament   amb   el   múscul   elevador   de   l’anus   s’encarrega   de   la   continència   i   la   defecació.  Si  el  múscul  elevador  de  l’anus  no  funciona,  l’esfínter  no  pot  contenir   per si sol.
P. EXAMEN Irrigació arterial del recte: El recte és una zona que es troba àmpliament irrigada. Es diferencien les següents artèries: - Artèria hemorroïdal (rectal) superior:  és  branca  de  l’artèria  mesentèrica  inferior.   Irriga la cara anterior de la porció intra i extraperitoneal, excepte el canal anal.
- Artèria hemorroïdal (rectal) mitja: és branca de la ilíaca interna (hipogàstrica).
Irriga les cares laterals del recte.
- Artèria hemorroïdal (rectal) inferior:   és   branca   de   l’artèria   pudenda   interna   originada del tronc isquio-pudend, que   és   una   branca   de   l’artèria   hipogàstrica.   Irriga el canal anal.
- Artèria sacra mitja:   és   una   branca   terminal   de   l’aorta.   Neix   a   nivell   de   la   bifurcació  de  l’aorta.  Irriga  la  cara  posterior  del  recte.   P. EXAMEN Irrigació venosa del recte: En el recte es diferencien les següents venes: - Vena hemorroïdal superior: desemboca en la vena mesentèrica inferior (drena a la porta). Neix del plexe hemorroïdal superior o intern, situat a nivell de la submucosa de la porció superior del canal anal.
- Vena hemorroïdal mitja: desemboca   en   la   vena   hipogàstrica   i   d’aquesta   a   la   vena cava inferior.
- Vena hemorroïdal inferior:  desemboca  en  la  vena  pudenda,  d’aquesta  a  la  vena   hipogàstrica i finalment a la vena cava inferior.
- Vena sacra mitja.
Drenatge limfàtic del recte: segueix als grans vasos.
Presenta tres arrels (superior, mitja i inferior) que acompanyen a les artèries rectals superior, mitja i inferior.
- Arrel superior: presenta un gangli limfàtic a nivell de la divisió arterial (ili limfàtic de Mondor).
- Arrel mitja: drena cap als ganglis ilíacs interns.
- Arrel inferior: la porció intrapelviana drena als ganglis limfàtics ilíacs comuns i del promontori; mentre que el canal anal drena als ganglis inguinals.
Innervació del recte: Presenta el plexe hipogàstric inferior, el qual està format per branques del plexe sacre (S2, S3, S4), de manera que té components parasimpàtics (nervis erectors del sacre) i un component simpàtic (cadena simpàtica ganglionar lumbo-sacre, que originarà els nervis esplàncnics lumbars).
...

Comprar Previsualizar