Tema 11. Platihelmintos y mesozoa (2014)

Descripción

Apuntes realizados con las anotaciones de los docentes.

Vista previa del texto

ZOOLOGIA Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA UAB TEMA: 11. PLATIHELMINTS - Són metazous triblàstics.
- Animals plans  cucs plans.
 Sinapormofies bilateral: - Tenen simetria bilateral - Cefalització (SNC) lligat amb la centralització dels sistema nerviós - Tres capes embrionàries (aparició de la mesoderma)  Sinapormofies dels protostomats: - El blastòpor origina la boca.
- Segmentació espiral determinada (fixat abans de la primera divisió).
- Mesoderma formada a partir d’una única cèl·lula de la zona de transició mesentoblast.
- Formació del celoma per esquizocèlia (celomats).
 Concepte de lofotrocozou: - Filogènia molecular (ADNr 18s) - Difícil establir sinapormofia - Relacions internes en discussió - Trocozous  Tenen larva trocòfora  No artròpodes (Articulata) S’origina - Lofoforats  Lofòfors  no se sap si són deutostoms.
el nom  Filogènia: - Bilaterals  condició acelomada primitiva (1) i per neotènia (2).
- Espirals  condició acelomada primitiva en espirals (3).
1 2 3  Dintre dels platihelmints hi ha quatre classes: 1. Turbel·laris  polifilètics 2. Monogenis 3. Cestodes Neoderma (monofilètics) 4. Trematodes - Els platihelmints, poden ser o no mono o paralifilètics, depenent de com considerem la seva organització i ancestre comú.
- Acolea i Nermertodermatida a la base dels bilaterals.
 Caràcters dels platihelmints: - Possiblement són ploifilètics  dificultat d’establir sinapormofies.
- Triblàstics acelomats  el cos es massís - Simetria bilateral, cert grau de cefalització i centralització del sistema nerviós.
- Cefalització i sistema nerviós central - Metazous vermiformes - Cos aplanat dorsoventralment - Digestiu complex però incomplerts, sense anus. (Pot arribar a faltar) - Amb protonefridis  estructures especialitzades d’excreció.
MODEL D’ORGANITZACIÓ CORPORAL: - Apareix una tercera capa embrionària permetent augmentar la seva complexitat.
- Capacitat de moviment més gran  major despesa energètica - Manquen en aparell i d’òrgans especialitzats per al transport de gasos, per tant han de ser animals petits, perquè sinó serien ineficients per fer arribar els components i gasos a totes les parts del cos. Per això també són aplanats, per a retallar distància de difusió.
- La paret del cos té una elevada humitat, perquè està despullada i necessiten estar així per a poder dur a terme el transport dels gasos.
- La majoria són aquàtics, però també hi ha terrestres en hàbitats humits.
 TURBEL·LARIS: - Platihelmints de vida lliure i aquàtics.
- Amples i ovalats (alguns més estrets i forma allargada) - Aplanats (els més petits fins i tot cilíndrics) - Cap poc diferencial amb:  Estructures sensorials i altres per a la alimentació  taques oculars  Òrgans quimioreceptors  aurícules o fossetes - Boca ventral al mig del cos  ventral - Faringe evaginable  que pot sortir i entrar - Paret del cos està formada per tres grans capes i per dintre hi ha l’aparell digestiu  en la zona central, però és ramificat.
 Epidermis  Parènquima  Musculatura corporal  Gastroderma  Epidermis: formada per un epiteli monoestratificat, les cels poden estar separades o connectades, formant síncits (tenen els citoplasmes connectats i les memb. plasmàtiques no estan separades del tot).
- Membrana basal ben desenvolupada - Epiteli ciliat on destaca la presencia de rabdoides, carregades de mucosa, per tant tenen una secreció mucosa per a mantenir la humitat i ajudar a l’intercanvi de gasos.
 Musculatura: - Circular - Obliqua - Longitudinal - Dorsoventral  Parènquima: teixit conjuntiu amb diferents tipus cel·lulars. Cels de la epidermis que van a parar en el parènquima però que mantenen uns canals que desemboquen a l’interior del parènquima hi ha els Rabdids, tenen una funció similar a les altres.
 Les cels. glandulars, tenen origen epidèrmic.
 El parènquima presenta fibres musculars.
 GASTRODERMA: epiteli estratificat o simple, que en alguns les cels. són ciliades.
- Cels nutritives fagocitàries  fagociten l’aliment.
- Cels. Glandulars enzimàtiques  sintetitzen i emmagatzema enzims.
 TREMATODES I MONOGENIS: 1. PARÀSITS INTERNS Amb un o 2. PARÀSITS EXTRENS més hostes - Ovalats i amb forma de fulla.
- Amb òrgans externs de fixació  ganxos i ventoses.
- No tenen una gran necessitat de moviment.
 Tegument  La capa més externa és la coberta que revesteix animal (síncit). Té prolongacions citoplasmàtiques formades per cels no ciliades que tenen el cos en el parènquima i fusionen els seus braços recobrint l’animal. Es troba en tots els platihelmints paràsits. També s’anomena neodermis.
 Musculatura: - Circular.
- Longitudinal.
- En alguns casos obliqua i dorsoventral.
 Parènquima  És variable.
- És una massa densa cel·lular amb un entramat fibrós amb espais plens de líquids.
 Gastroderma Epiteli simple monoestratificat.
- Les cèl·lules poden ser:  Nutritives fagocitàries.
 Glandulars enzimàtiques.
 CESTODES - Són paràsits de vertebrats (tènies).
- No tenen digestiu, s’aprofiten del de l’hoste. L’han perdut com una adaptació.
- Cos llarg - Esta dividit en tres regions:  Cap (escòlex)  Zona de proliferació (coll)  Cos ( estròbil)  format per proglotis. No és un animal metamèric, perquè no té celoma, és a dir que només es repeteixen els òrgans reproductius i no la resta.
 Proglotis  immadurs sexualment i van madurant amb el pas del temps.
 Proximals (immadurs)  Distals (madurs)  Estructures: Tegument  forma la epidermis, coberta de revestiment Síncit) -  Tenen prolongacions citoplasmàtiques.
 No ciliades  Neodermis  adaptació del parasitisme.
 Les cels de la epidermis tenen els cossos cel·lulars al parènquima.
 Com que no tenen digestiu l’absorció es fa per el tegument:  Formen microtrics  augmenten la superfície d’absorció.
(triquia  espina) Muscular corporal: -  Circular  Longitudinal  En alguns casos és obliqua i dorsoventral.
Parènquima  és variable.
 Massa densa cel·lular.
 Entramat fibrós amb espais plens de líquid.
 Tenen cels. Glandulars  aboquen enzims a l’exterior per a trencar les molècules d’aliment per a que puguin passar per la paret.
SUPORT, LOCOMOCIÓ I FIXACIÓ: - Sense elements esquelètics - Parènquima i membrana basal  ajuda a mantenir el cos d’aquest animal.
- La seva mobilitat és limitada.
 TURBEL·LARIS: - Moviment per cilis  bentònics.
- Ondulació del cos (més petits)  natació - Serpenteig  terrestres. (Alguns poden arribar a nedar, però en molts pocs casos).
 Glàndules adhesives  són el punt de fixació.
TREMATODES I MONOGENIS: - No tenen cilis (adults).
- Es desplacen per moviments corporals.
En els monogenis hi ha 2 estructures de fixació prohaptor i opisthaptor  que és una estructura més desenvolupada a la part posterior i és la principal.
 Tenen un ancoratge mitjançant pinces.
En trematodes és mouen per ventoses que es diuen  acetàbul (diferent a la ventosa oral), que es poden subjectar per substancies cimentals per les glàndules adhesives i les més grans per la musculatura, que fa el buit.
 CESTODES: - No tenen cilis - Es mouen poc - Per ondulacions corporals - Fixats per l’escòlex APARELL DIGESTIU I ALIMENTACIÓ:  TURBEL·LARIS:  Digestiu: - Tub digestiu incomplet  amb intestí anterior, posterior, boca i faringe, però sense anus.
- Amb un únic orifici (migventral o més anterior) - Faringe evaginable amb glàndules i morfologies diverses  Alimentació: - Majoritàriament carnívors.
- Altres herbívors.
- S’alimenten d’altres invertebrats  capturen les recobreixen amb el moc i les digereixen. Gràcies a la faringe invariable.
- Moltes especies també són carronyeres, ja que s’alimenten d’éssers ja morts.
- Digestió extracel·lular i intracel·lular.
 TREMATODES I MONOGENIS:  Digestiu: - Tenen un digestiu incomplert amb un únic orifici.
- Boca connectada a la faringe muscular.
- Esòfag curtet - Presenten nombroses estructures de subjecció.
 Alimentació: - Alguns són paràsits interns i altres externs  s’alimenten dels fluids dels hostes per la boca o del tegument (si són petites substàncies.
-  Duen a terme una digestió extracel·lular parcial, mitjançant enzims que s’aboquen a l’exterior.
CESTODES:  Digestiu: - No tenen boca ni tub digestius  a causa d’una pèrdua secundària.
 Alimentació: - Són paràsits interns de vertebrats  viuen en el digestiu de l’hoste.
- Obtenen l’aliment a través del tegument (pinocitoci i difusió) - Però no poden absorbir grans molècules, per això s’aboquen els enzims a l’exterior, per fer una digestió prèvia, que acaben de ser digerides a l’interior (fora i dintre de les cèl·lules)  Per tant digestió en tres passos.
 Aquests aspectes limiten la forma i vascularització d’aquests animals.
CIRCULACIÓ I INTERCANVI DE GASOS: - Manquen estructures especialitzades.
- A través del tegument Cos - Limitació en la mida i forma aplanat - Distàncies de difusió curtes.
EXCRECIÓ: - Primeres estructures que tenen estructures especialitzades en excreció.
- Presenten protonefridis.
- Cel. Flamígeres  amb cilis  que fan que els líquids circulen cap a l’interior on es filtraran aquests fluids.
- Túbuls excretors, que normalment desemboquen en una bufeta comú  desemboquen per un únic porus excretor.
 Hi ha 4 túbuls excretors que ressegueixen la silueta del individu:  2 lateroventrals  2 transversals uneixen els altres dos.
- El porus excretor el trobem en l’últim proglotis, però si aquest es trenca, s’allibera, cada túbul es convertirà en un porus excretor.
Turbel·lari s Trematodes Cestodes SISTEMA NERVIÓS: - Hi ha un sistema nerviós central, tot i que alguns presenten un plexe senzill  acels (condició primitiva).
- Està format per:  Gangli cerebroide i cordons longitudinals units per comissures transversals  SN en escala.
REPRODUCCIÓ I CICLES VITALS:  TURBEL·LARIS:  Asexual  gran capacitat de regeneració, però és molt variant en funció de les especies.
- Generalment per fissió transversal.
- També pot ser per fragmentació  formant part del cicle vital en el trematodes.
 Sexual  hemafrodites, dos orificis genitals generalment separats.
- Fecundació interna i creuada - A vegades es dona la impregnació hipodèrmica  la transferència d’esperma no es dona directament en el cos, si no que es diposita a qualsevol part del cos, i aquests extravasen la paret fins arribar al genitor femení.
- Pot ser per ous o per naixement directe de la mare  encapsulament o incubació del zigot.
- A vegades apareix la larva Müller.
 TREMATODES:  Sexual: - Hermafrofites  orifici genital comú.
- Un sol ovari - Cirrus  òrgan copulador que un aspecte genital comú - Fecundació creuada.
- En alguns casos autofecundació.
 MONOGENIS:  Sexual: - Cicle vital mono genètic - Un sol hoste - Peixos, amfibis, invertebrats, etc.
- Fecundació interna - Desenvolupament indirecte  posen ous  surt una forma larvària oncomiracidi  cilis, perquè és la part infectiva.
 DIGENIS:  Fase sexual i asexual: - Cicle vital digenètic amb dos o més hostes (definitiu, vertebrat i intermediari, sovint invertebrats [cargol]) - Adults  conductes biliars, reproducció sexual  ous que s’alimenten de la femta. Dels ous surt la larva miracidi (amb cilis) i entra a l’hoste intermediari. En aquest segon hoste es on es dona la fase asexual  cercaria (Mòbil) surt de l’hoste intermediari i es fixa en el medi vegetal (metacercària) i són ingerits per els hostes primaris.
 CESTODES:  Sexual: - Hermafrodites.
- Amb fecundació creuada.
- En alguns casos hi ha autofecundació.
- Hi ha una maduració dels proglotis distals.
- En el cicle hi ha un o més hostes intermediaris i un hoste definitiu que correspon a un vertebrat.
TEMA 11. MESOZOA:  Característiques generals: molt senzill, es creia que eren un pas intermig entre protozous i animals.
- Meso = “mig” zoon= “animal”.
- Es consideren un calaix de sastre  organismes pluricel·lulars simples de posició filogènica incerta.
- Dintre dels grups, alguns s’han separat perquè hi ha força controvèrsia per saber si aquests grup es tracta d’una branca filogenètica o no. Per actualment el filum Mesozoa consta de dues classes: - Nivells d’organització  NO MONOFILÈTIC - Petits (0,5 a / 7mm) - Pluricel·lulars.
- Manquen teixits.
- Manca gàstrula.
- Manquen digestiu, cavitats, nerviós....
- La majoria amn 20/30 cels. (eutelia= nombre fix de cels) Organitzades en dues capes.
- Eix de polaritat: antero-posterior.
- Simetria radial i helicoïdal.
 ORTONÉCTIDS: - Parasiten una gran quantitat d’invertebrats - Presenten dues fases: on predomina la fase asexual.
 Cicle vital: 1. Fase asexual  plasmodi  massa sinsitial ameboide amorfa  es reprodueixen per fragmentació.
2. Agamets  produïts per asexuals, però derivaran a sexuals 3. Individus sexuals.
 ROMBOZOUS:  Característiques generals: - Parasiten cefalòpodes (nefridis) - Individus adults  2 capes cel·lulars que envolten l’estructura interna.
a) Les cels somàtiques diferencien la capsula polar que serveixen per fixar-se en les cavitats internes dels hostes.
b) Les cels axial que en el seu citoplasma hi ha cels mes petites que son els axoblast, que es dividiran y es desenvoluparan els embrions que poden ser de dos tipus: vermiforme i infusoriforme.
 Cicle vital: - Tenen un cicle vital amb fase sexual i asexual, les dos fases son molt semblant i no tenen una alternança regular.
a) Asexual: els axoblast, dins la cel axial es divideixen per formar els embrions vermiformes, que poden evolucionar a adults. La primera segmentació de l’axoblast es diferent morfològicament. La mes gran serà la cel axial del pròxim individu i la més petita seran les cels somàtiques. Per tant queda una cel axial envoltada per cels somàtiques, la cel axial es torna a dividir en la gran que tornarà a fer la cel axial, i la mes petita serà el primer axoblast. I així es com es té cel axial amb cels a dins.
b) Sexual: La part sexual es dona degut a algun estímul i es creu que es d’elevada densitat de població.
Hi ha un engruiximent de les cels somàtiques, els axoblast (no es reprodueix asexualment com abans) fan els infusorigens que estan formades per òvuls al voltant de l’esperma. Es dona una fecundació i s’originen els embrions infuseriformes que abandonen a l’hoste i aniran a buscar nous hostes.
- Les fases de creixement no són molt clares, no se sap si te hostes intermitjos per al seu desenvolupament.
 NERMERTINS  Característiques generals: - Nemertes = una nereida, “la infalible” - Animals depredadors.
- 900 ss.  conegut com a “Rinocels” (“morrobuit”) i com a “Cucs cinta”.
- Majoritàriament marins.
- Principalment bentònics.
- Hi ha alguns d’aigua dolça i de medi terrestre humit.
- Pel que fa a la mida del cos no esta tan limitada ja que tenen aparell circulatori (sistema de transport de gasos) i per això poden ser grans, més grans que el plathelmints.
 Mida des de cm fins a 60 m de longitud.
- Encara que ens doni la sensació de que estan segmentats es només per la pigmentació  vermiformes  Triblàstics, bilaterals i insegmentats.
- Acelomats  no tenen cavitat celomàtica entre el cos i el digestiu, encara que es qüestiona perquè hi ha restes d’unes cavitats d’esquizocelomes .
- Cos massís que funciona com els dels organismes acelomats.
- Epidermis ciliada monoestratificada que té cilis i cels glandulars, amb substancies tòxiques.
- Algunes tenen Rabdits que son unes estructures cel·lulars com vacuoles que tenen substàncies tòxiques que secreten.
- La dermis pot ser variable segons el grup.
- La musculatura circular més externa és longitudinal i la més interna està tan desenvolupada que pot ocupar part del mesènquima.
- Estructura del sistema nerviós semblant als plathelmints.
- Les estructures excretores estan associades al circulatori.
- Digestiu complet amb boca en la part anterior i anus en la part terminal.
- Probòscide: apèndix tubular que sobresurt per la part anterior del cos, amb funció alimentària.
 Suport i locomoció: - Són sense esquelet.
- La paret corporal conjuntament amb la musculatura ajuda a mantenir la forma del cos.
- No hi ha elements rígids per tant el cos es pot deformar per Grans canvis de mida i forma.
contraccions musculars.
- Mesènquima  esquelet hidrostàtic.
- Els més petits es mouen pels cilis i les secrecions mucoses.
- Els més grans es mouen formant ones peristàltiques, semblant a l’intestí, quan la musculatura circular es contrau el cos es fa mes prim, per tant com no te esquelet, s’allarga i així pot caminar. Contraccions alternades de musculatura circular i longitudinal.
- Algunes especies que no són bentòniques sino planctòniques tenen capacitat de natació.
- La probòscide serveix també per a fugir ja que pot enganxar-se al terra i dona empenta.
 Alimentació: - Depredadors de petits invertebrats:  Mitjançant la Proboscide, que és un tub cec evaginable. La proboscide sobresurt per un porus o per la boca (associada al digestiu anterior). Porten unes estructures en forma d’agulla = estilets.
 Quan està invaginada, està envoltada per una cavitat plena de líquid= rincocel.
 En la cara interna esta subjectada a un múscul retractor.
 La evaginació es dona quan la musculatura del costat es contrau i provoca que el líquid del rincocel faci pressió i l’empremti.
 El múscul retractor que s’evagina està estirat, quan es vol que entri de nou es contrau.
Prosbòcide Porus - Boca Per a la captura  Alguns tenen cels glandulars que poden secretar substàncies que garantitzen a les preses.
- Hi ha espècies que són carronyeres  Sense probòscide.
- Alguns són paràsits que parasiten als crancs, i quan la femella posa ous, aquests es mengen el vitel d’aquests ous.
 Circulació i intercanvi de gasos: - Tenen un aparell circulatori tancat, la sang circula per vasos sanguines.
- Tenen llacunes anals i cefàlica. On hi ha petites acumulacions de sang.
- Alguns vasos i llacunes es consideren que venen del desenvolupament de cavitats celomàtiques.
- Model més senzill: a) Vasos laterals.
b) Llacuna cefàlica.
c) Llacuna anal.
 Sistema nerviós - Augment del gran de cefalització  augment d’organització dels sistema nerviós.
Això comporta una major concentració nerviosa al cap.
- 4 lobuls cereblas, que formen els gangli cerebroide i dos connectius que uneixen els lobuls formen el sistema nerviós central.
- La posició dels cordons depèn de l’espècie.
 Reproducció i desenvolupament: - Reproducció asexual: 1. Regeneració (part posterior) 2. Fissió tranversal  es trenca transversalment i cada fragment dona un nou individu. Si el fragment es molt petit es forma una mena d’ou.
- Reproducció sexual: 1. Dioics, alguns hemafrodites 2. Gònades disposades seriadament 3. Obertes independement cadascuna d’elles a l’exterior a traves d’un porus  Es fa per fecundació externa forma una mena de nus de massa que s’allibera amb els gametes fora. La fecundació es dona en aquesta massa  En alguns casos els espermes poden entrar en les cavitat reproductives femenines i llavors es interna. Llavors hi ha un desenvolupament directe o indirecte (si apareix larva plactotròfica, que passarà per un procés de metamorfosis)  Diversitat: - Hi ha dos grups principals: 1. Cl. Anopla  Sense estilet. Boca independent del porus proboscidi. S’obre per sota i per darrera del gangli cerebroide.
2. Cl. Enopla  Amb estilet.Boca i porus proboscidi orifici comú. Per davant del gangli cerebroide.
...