Tema 11. Platihelmintos y mesozoa (2014)
Apunte EspañolUniversidad | Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) |
Grado | Biología - 1º curso |
Asignatura | Zoologia |
Año del apunte | 2014 |
Páginas | 20 |
Fecha de subida | 20/12/2014 |
Descargas | 21 |
Subido por | tmesagonzalez |
Descripción
Apuntes realizados con las anotaciones de los docentes.
Vista previa del texto
ZOOLOGIA
Tania Mesa González
1º CURS BIOLOGIA
UAB
TEMA: 11. PLATIHELMINTS
-
Són metazous triblàstics.
-
Animals plans cucs plans.
Sinapormofies bilateral:
-
Tenen simetria bilateral
-
Cefalització (SNC) lligat amb la centralització dels sistema nerviós
-
Tres capes embrionàries (aparició de la mesoderma)
Sinapormofies dels protostomats:
-
El blastòpor origina la boca.
-
Segmentació espiral determinada (fixat abans de la
primera divisió).
-
Mesoderma formada a partir d’una única cèl·lula de la
zona de transició mesentoblast.
-
Formació del celoma per esquizocèlia (celomats).
Concepte de lofotrocozou:
-
Filogènia molecular (ADNr 18s)
-
Difícil establir sinapormofia
-
Relacions internes en discussió
-
Trocozous Tenen larva trocòfora No artròpodes (Articulata)
S’origina
-
Lofoforats Lofòfors no se sap si són deutostoms.
el nom
Filogènia:
-
Bilaterals condició acelomada primitiva (1) i per neotènia (2).
-
Espirals condició acelomada primitiva en espirals (3).
1
2
3
Dintre dels platihelmints hi ha quatre classes:
1. Turbel·laris polifilètics
2. Monogenis
3. Cestodes
Neoderma (monofilètics)
4. Trematodes
-
Els platihelmints, poden ser o no mono o paralifilètics,
depenent de com considerem la seva organització i
ancestre comú.
-
Acolea i Nermertodermatida a la base dels bilaterals.
Caràcters dels platihelmints:
-
Possiblement són ploifilètics dificultat d’establir sinapormofies.
-
Triblàstics acelomats el cos es massís
-
Simetria bilateral, cert grau de cefalització i centralització del sistema nerviós.
-
Cefalització i sistema nerviós central
-
Metazous vermiformes
-
Cos aplanat dorsoventralment
-
Digestiu complex però incomplerts, sense anus. (Pot arribar a faltar)
-
Amb protonefridis estructures especialitzades d’excreció.
MODEL D’ORGANITZACIÓ CORPORAL:
-
Apareix una tercera capa embrionària permetent augmentar la seva complexitat.
-
Capacitat de moviment més gran major despesa energètica
-
Manquen en aparell i d’òrgans especialitzats per al transport de gasos, per tant han de ser animals
petits, perquè sinó serien ineficients per fer arribar els components i gasos a totes les parts del cos. Per
això també són aplanats, per a retallar distància de difusió.
-
La paret del cos té una elevada humitat, perquè està despullada i necessiten estar així per a poder dur a
terme el transport dels gasos.
-
La majoria són aquàtics, però també hi ha terrestres en hàbitats humits.
TURBEL·LARIS:
-
Platihelmints de vida lliure i aquàtics.
-
Amples i ovalats (alguns més estrets i forma allargada)
-
Aplanats (els més petits fins i tot cilíndrics)
-
Cap poc diferencial amb:
Estructures sensorials i altres per a la alimentació taques oculars
Òrgans quimioreceptors aurícules o fossetes
-
Boca ventral al mig del cos ventral
-
Faringe evaginable que pot sortir i entrar
-
Paret del cos està formada per tres grans capes i per dintre hi ha l’aparell
digestiu en la zona central, però és ramificat.
Epidermis
Parènquima
Musculatura corporal
Gastroderma
Epidermis: formada per un epiteli monoestratificat, les cels poden
estar separades o connectades, formant síncits (tenen els
citoplasmes connectats i les memb. plasmàtiques no estan
separades del tot).
-
Membrana basal ben desenvolupada
-
Epiteli ciliat on destaca la presencia de rabdoides, carregades de
mucosa, per tant tenen una secreció mucosa per a mantenir la
humitat i ajudar a l’intercanvi de gasos.
Musculatura:
-
Circular
-
Obliqua
-
Longitudinal
-
Dorsoventral
Parènquima: teixit conjuntiu amb diferents tipus
cel·lulars. Cels de la epidermis que van a parar en
el parènquima però que mantenen uns canals que
desemboquen a l’interior del parènquima hi ha els
Rabdids, tenen una funció similar a les altres.
Les cels. glandulars, tenen origen epidèrmic.
El parènquima presenta fibres musculars.
GASTRODERMA: epiteli estratificat o simple, que en alguns les cels. són ciliades.
-
Cels nutritives fagocitàries fagociten l’aliment.
-
Cels. Glandulars enzimàtiques sintetitzen i emmagatzema enzims.
TREMATODES I MONOGENIS:
1. PARÀSITS INTERNS
Amb un o
2. PARÀSITS EXTRENS
més hostes
-
Ovalats i amb forma de fulla.
-
Amb òrgans externs de fixació ganxos i ventoses.
-
No tenen una gran necessitat de moviment.
Tegument
La capa més externa és la coberta que revesteix animal (síncit). Té prolongacions
citoplasmàtiques formades per cels no ciliades que tenen el cos en el parènquima i fusionen els seus
braços recobrint l’animal. Es troba en tots els platihelmints paràsits. També s’anomena neodermis.
Musculatura:
-
Circular.
-
Longitudinal.
-
En alguns casos obliqua i dorsoventral.
Parènquima És variable.
-
És una massa densa cel·lular amb un entramat
fibrós amb espais plens de líquids.
Gastroderma Epiteli simple monoestratificat.
-
Les cèl·lules poden ser:
Nutritives fagocitàries.
Glandulars enzimàtiques.
CESTODES
-
Són paràsits de vertebrats (tènies).
-
No tenen digestiu, s’aprofiten del de l’hoste. L’han perdut com una adaptació.
-
Cos llarg
-
Esta dividit en tres regions:
Cap (escòlex)
Zona de proliferació (coll)
Cos ( estròbil) format per proglotis. No és un animal metamèric, perquè no té celoma, és a dir
que només es repeteixen els òrgans reproductius i no la resta.
Proglotis immadurs sexualment i van madurant amb el pas del temps.
Proximals (immadurs)
Distals (madurs)
Estructures:
Tegument forma la epidermis, coberta de revestiment Síncit)
-
Tenen prolongacions citoplasmàtiques.
No ciliades Neodermis adaptació del parasitisme.
Les cels de la epidermis tenen els cossos cel·lulars al parènquima.
Com que no tenen digestiu l’absorció es fa per el tegument:
Formen
microtrics
augmenten
la
superfície
d’absorció.
(triquia espina)
Muscular corporal:
-
Circular
Longitudinal
En alguns casos és obliqua i dorsoventral.
Parènquima és variable.
Massa densa cel·lular.
Entramat fibrós amb espais plens de líquid.
Tenen cels. Glandulars aboquen enzims a l’exterior per a trencar les molècules d’aliment per a que
puguin passar per la paret.
SUPORT, LOCOMOCIÓ I FIXACIÓ:
-
Sense elements esquelètics
-
Parènquima i membrana basal ajuda a mantenir el cos d’aquest animal.
-
La seva mobilitat és limitada.
TURBEL·LARIS:
-
Moviment per cilis bentònics.
-
Ondulació del cos (més petits) natació
-
Serpenteig terrestres. (Alguns poden arribar a nedar, però en molts pocs casos).
Glàndules adhesives són el punt de fixació.
TREMATODES I MONOGENIS:
-
No tenen cilis (adults).
-
Es desplacen per moviments corporals.
En els monogenis hi ha 2 estructures de fixació prohaptor i opisthaptor
que és una estructura més desenvolupada a la part posterior i és la
principal.
Tenen un ancoratge mitjançant pinces.
En trematodes és mouen per ventoses que es diuen
acetàbul (diferent a la ventosa oral), que es poden
subjectar per substancies cimentals per les glàndules
adhesives i les més grans per la musculatura, que fa el
buit.
CESTODES:
-
No tenen cilis
-
Es mouen poc
-
Per ondulacions corporals
-
Fixats per l’escòlex
APARELL DIGESTIU I ALIMENTACIÓ:
TURBEL·LARIS:
Digestiu:
-
Tub digestiu incomplet amb intestí anterior, posterior, boca i faringe, però sense anus.
-
Amb un únic orifici (migventral o més anterior)
-
Faringe evaginable amb glàndules i
morfologies diverses
Alimentació:
-
Majoritàriament carnívors.
-
Altres herbívors.
-
S’alimenten d’altres invertebrats capturen les recobreixen amb el moc i les digereixen. Gràcies a la
faringe invariable.
-
Moltes especies també són carronyeres, ja que s’alimenten d’éssers ja morts.
-
Digestió extracel·lular i intracel·lular.
TREMATODES I MONOGENIS:
Digestiu:
-
Tenen un digestiu incomplert amb un únic orifici.
-
Boca connectada a la faringe muscular.
-
Esòfag curtet
-
Presenten nombroses estructures de subjecció.
Alimentació:
-
Alguns són paràsits interns i altres externs s’alimenten dels fluids dels hostes per la boca o del
tegument (si són petites substàncies.
-
Duen a terme una digestió extracel·lular parcial, mitjançant enzims que s’aboquen a l’exterior.
CESTODES:
Digestiu:
-
No tenen boca ni tub digestius a causa d’una pèrdua secundària.
Alimentació:
-
Són paràsits interns de vertebrats viuen en el digestiu de l’hoste.
-
Obtenen l’aliment a través del tegument (pinocitoci i difusió)
-
Però no poden absorbir grans molècules, per això s’aboquen els enzims a l’exterior, per fer una digestió
prèvia, que acaben de ser digerides a l’interior (fora i dintre de les cèl·lules)
Per tant digestió en tres passos.
Aquests aspectes limiten la forma i vascularització d’aquests animals.
CIRCULACIÓ I INTERCANVI DE GASOS:
-
Manquen estructures especialitzades.
-
A través del tegument
Cos
-
Limitació en la mida i forma
aplanat
-
Distàncies de difusió curtes.
EXCRECIÓ:
-
Primeres estructures que tenen estructures especialitzades en excreció.
-
Presenten protonefridis.
-
Cel. Flamígeres amb cilis que fan que els líquids circulen
cap a l’interior on es filtraran aquests fluids.
-
Túbuls excretors, que normalment desemboquen en una bufeta
comú desemboquen per un únic porus excretor.
Hi ha 4 túbuls excretors que ressegueixen la silueta del individu:
2 lateroventrals
2 transversals uneixen els altres dos.
-
El porus excretor el trobem en l’últim proglotis, però si aquest es trenca, s’allibera, cada túbul es
convertirà en un porus excretor.
Turbel·lari
s
Trematodes
Cestodes
SISTEMA NERVIÓS:
-
Hi ha un sistema nerviós central, tot i
que alguns presenten un
plexe
senzill acels (condició primitiva).
-
Està format per:
Gangli
cerebroide
i
cordons
longitudinals units per comissures
transversals SN en escala.
REPRODUCCIÓ I CICLES VITALS:
TURBEL·LARIS:
Asexual gran capacitat de regeneració, però és molt variant en
funció de les especies.
-
Generalment per fissió transversal.
-
També pot ser per fragmentació formant part del cicle vital en el
trematodes.
Sexual hemafrodites, dos orificis genitals generalment separats.
-
Fecundació interna i creuada
-
A vegades es dona la impregnació hipodèrmica la transferència d’esperma no es dona directament
en el cos, si no que es diposita a qualsevol part del cos, i aquests extravasen la paret fins arribar al
genitor femení.
-
Pot ser per ous o per naixement directe de la mare encapsulament o incubació del zigot.
-
A vegades apareix la larva Müller.
TREMATODES:
Sexual:
-
Hermafrofites orifici genital comú.
-
Un sol ovari
-
Cirrus òrgan copulador que un aspecte genital comú
-
Fecundació creuada.
-
En alguns casos autofecundació.
MONOGENIS:
Sexual:
-
Cicle vital mono genètic
-
Un sol hoste
-
Peixos, amfibis, invertebrats, etc.
-
Fecundació interna
-
Desenvolupament indirecte posen ous surt una forma larvària
oncomiracidi cilis, perquè és la part infectiva.
DIGENIS:
Fase sexual i asexual:
-
Cicle vital digenètic amb dos o més hostes (definitiu, vertebrat i intermediari, sovint invertebrats [cargol])
-
Adults conductes biliars, reproducció sexual
ous que s’alimenten de la femta. Dels ous
surt la
larva miracidi (amb cilis) i entra a
l’hoste intermediari. En aquest segon hoste es
on es dona la fase asexual cercaria (Mòbil)
surt de l’hoste intermediari i es fixa en el medi
vegetal (metacercària) i són ingerits per els
hostes primaris.
CESTODES:
Sexual:
-
Hermafrodites.
-
Amb fecundació creuada.
-
En alguns casos hi ha autofecundació.
-
Hi ha una maduració dels proglotis distals.
-
En el cicle hi ha un o més hostes intermediaris i un
hoste definitiu que correspon a un vertebrat.
TEMA 11. MESOZOA:
Característiques generals: molt senzill, es creia que eren un pas intermig entre protozous i animals.
-
Meso = “mig” zoon= “animal”.
-
Es consideren un calaix de sastre organismes pluricel·lulars simples de posició filogènica incerta.
-
Dintre dels grups, alguns s’han separat perquè hi ha força controvèrsia per saber si aquests grup es
tracta d’una branca filogenètica o no. Per actualment el filum Mesozoa consta de dues classes:
-
Nivells d’organització NO MONOFILÈTIC
-
Petits (0,5 a / 7mm)
-
Pluricel·lulars.
-
Manquen teixits.
-
Manca gàstrula.
-
Manquen digestiu, cavitats, nerviós....
-
La majoria amn 20/30 cels. (eutelia= nombre fix de cels) Organitzades en dues capes.
-
Eix de polaritat: antero-posterior.
-
Simetria radial i helicoïdal.
ORTONÉCTIDS:
-
Parasiten una gran quantitat d’invertebrats
-
Presenten dues fases: on predomina la fase asexual.
Cicle vital:
1. Fase asexual plasmodi massa sinsitial
ameboide
amorfa
es
reprodueixen
per
fragmentació.
2. Agamets produïts per
asexuals, però derivaran a
sexuals
3. Individus sexuals.
ROMBOZOUS:
Característiques generals:
-
Parasiten cefalòpodes (nefridis)
-
Individus adults 2 capes cel·lulars que envolten l’estructura interna.
a) Les cels somàtiques diferencien la capsula polar que serveixen per fixar-se en les cavitats internes
dels hostes.
b) Les cels axial que en el seu citoplasma hi ha cels mes petites que son els axoblast, que es dividiran y
es desenvoluparan els embrions que poden ser de dos tipus: vermiforme i infusoriforme.
Cicle vital:
-
Tenen un cicle vital amb fase sexual i asexual, les dos fases son molt semblant
i no tenen una alternança regular.
a) Asexual: els axoblast, dins la cel axial es divideixen per formar els embrions
vermiformes, que poden evolucionar a adults. La primera segmentació de
l’axoblast es diferent morfològicament. La mes gran serà la cel axial del
pròxim individu i la més petita seran les cels somàtiques. Per tant queda una
cel axial envoltada per cels somàtiques, la cel axial es torna a dividir en la
gran que tornarà a fer la cel axial, i la mes petita serà el primer axoblast. I
així es com es té cel axial amb cels a dins.
b) Sexual: La part sexual es dona degut a algun estímul i es creu que es
d’elevada densitat de població.
Hi ha un engruiximent de les cels somàtiques, els axoblast (no es reprodueix
asexualment com abans) fan els infusorigens que estan formades per òvuls
al voltant de l’esperma. Es dona una fecundació i s’originen els embrions
infuseriformes que abandonen a l’hoste i aniran a buscar nous hostes.
-
Les fases de creixement no són molt clares, no se sap si te hostes intermitjos
per al seu desenvolupament.
NERMERTINS
Característiques generals:
-
Nemertes = una nereida, “la infalible”
-
Animals depredadors.
-
900 ss. conegut com a “Rinocels” (“morrobuit”) i com a “Cucs cinta”.
-
Majoritàriament marins.
-
Principalment bentònics.
-
Hi ha alguns d’aigua dolça i de medi terrestre humit.
-
Pel que fa a la mida del cos no esta tan limitada ja que tenen aparell circulatori (sistema de transport de
gasos) i per això poden ser grans, més grans que el plathelmints.
Mida des de cm fins a 60 m de longitud.
-
Encara que ens doni la sensació de que estan segmentats es només per la pigmentació vermiformes
Triblàstics, bilaterals i insegmentats.
-
Acelomats no tenen cavitat celomàtica entre el cos i el digestiu, encara que es qüestiona perquè hi ha
restes d’unes cavitats d’esquizocelomes .
-
Cos massís que funciona com els dels organismes acelomats.
-
Epidermis ciliada monoestratificada que té cilis i cels glandulars, amb substancies tòxiques.
-
Algunes tenen Rabdits que son unes estructures cel·lulars com vacuoles que tenen substàncies tòxiques
que secreten.
-
La dermis pot ser variable segons el grup.
-
La musculatura circular més externa és longitudinal i
la més interna està tan desenvolupada que pot ocupar
part del mesènquima.
-
Estructura
del
sistema
nerviós
semblant
als
plathelmints.
-
Les estructures excretores estan associades al
circulatori.
-
Digestiu complet amb boca en la part anterior i anus
en la part terminal.
-
Probòscide: apèndix tubular que sobresurt per la part anterior del cos, amb funció alimentària.
Suport i locomoció:
-
Són sense esquelet.
-
La paret corporal conjuntament amb la musculatura ajuda a
mantenir la forma del cos.
-
No hi ha elements rígids per tant el cos es pot deformar per
Grans canvis de mida
i forma.
contraccions musculars.
-
Mesènquima esquelet hidrostàtic.
-
Els més petits es mouen pels cilis i les secrecions mucoses.
-
Els més grans es mouen formant ones peristàltiques, semblant a l’intestí, quan la musculatura circular
es contrau el cos es fa mes prim, per tant com no te esquelet, s’allarga i així pot caminar. Contraccions
alternades de musculatura circular i longitudinal.
-
Algunes especies que no són bentòniques sino planctòniques tenen capacitat de natació.
-
La probòscide serveix també per a fugir ja que pot enganxar-se al terra i dona empenta.
Alimentació:
-
Depredadors de petits invertebrats:
Mitjançant la Proboscide, que és un tub cec evaginable. La proboscide sobresurt per un porus o
per la boca (associada al digestiu anterior). Porten unes estructures en forma d’agulla = estilets.
Quan està invaginada, està envoltada per una cavitat plena de líquid= rincocel.
En la cara interna esta subjectada a un múscul retractor.
La evaginació es dona quan la musculatura del costat es contrau i provoca que el líquid del
rincocel faci pressió i l’empremti.
El múscul retractor que s’evagina està estirat, quan es vol que entri de nou es contrau.
Prosbòcide
Porus
-
Boca
Per a la captura Alguns tenen cels glandulars que poden secretar substàncies que garantitzen a les
preses.
-
Hi ha espècies que són carronyeres Sense probòscide.
-
Alguns són paràsits que parasiten als crancs, i quan la femella posa ous, aquests es mengen el vitel
d’aquests ous.
Circulació i intercanvi de gasos:
-
Tenen un aparell circulatori tancat, la sang circula per vasos sanguines.
-
Tenen llacunes anals i cefàlica. On hi ha petites acumulacions de sang.
-
Alguns vasos i llacunes es consideren que venen del desenvolupament de
cavitats celomàtiques.
-
Model més senzill:
a) Vasos laterals.
b) Llacuna cefàlica.
c) Llacuna anal.
Sistema nerviós
-
Augment del gran de cefalització augment
d’organització
dels
sistema
nerviós.
Això
comporta una major concentració nerviosa al
cap.
-
4 lobuls cereblas, que formen els gangli
cerebroide i dos connectius
que uneixen els
lobuls formen el sistema nerviós central.
-
La posició dels cordons depèn de l’espècie.
Reproducció i desenvolupament:
-
Reproducció asexual:
1. Regeneració (part posterior)
2. Fissió tranversal es trenca transversalment i cada fragment dona un nou individu. Si el fragment es
molt petit es forma una mena d’ou.
-
Reproducció sexual:
1. Dioics, alguns hemafrodites
2. Gònades disposades seriadament
3. Obertes independement cadascuna d’elles a l’exterior a traves d’un porus
Es fa per fecundació externa forma una mena de nus de massa que
s’allibera amb els gametes fora. La fecundació es dona en aquesta
massa
En alguns casos els espermes poden entrar en les cavitat reproductives
femenines i llavors es interna. Llavors hi ha un desenvolupament directe
o indirecte (si apareix larva plactotròfica, que passarà per un procés de
metamorfosis)
Diversitat:
-
Hi ha dos grups principals:
1. Cl. Anopla Sense estilet. Boca independent del porus proboscidi. S’obre per sota i per darrera del
gangli cerebroide.
2. Cl. Enopla Amb estilet.Boca i porus proboscidi orifici comú. Per davant del gangli cerebroide.
...