Tema 3 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Teoria del dret
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 1
Subido por

Descripción

TEMA 3: IL•LUSTRACIÓ I IL•LUSTRACIÓ JURÍDICA (S.XVII)

Vista previa del texto

TEMA 3: IL·LUSTRACIÓ I IL·LUSTRACIÓ JURÍDICA (S.XVII) Quatre etapes de pensament polític (XVII-XVII): •Delegació de poder al monarca com a garantia de la seguretat (Hobbes, Leviathan, 1651) •Límits del poder: llibertat i defensa de la propietat (Locke, Segon Tractat del Govern Civil, 1690) •Dret natural de l’home a autogovernar-se segons la seva “natura racional” (Rousseau, El Contracte Social, 1762) •Límits de l’indidualisme i de la raó: mite de l’autoconsciència col.lectiva (Rousseau, Les Confessions de J.J.Rousseau, 1767; Diderot, El nebot de Rameau, 1805).
Tres sentits de Il·lustració: •Moviment intel·lectual concret: els redactors de l’Encyclopédie Française (17511772) [contra l’Antic Regim] •Moviment intel·lectual del segle XVIII, en sentit ample (centrat en la ciència i els ‘drets de l’home’) •Pensament filosòfic-polític, remanent històric en la consciència occidental (filosofia de la història optimista: domini de l’home sobre la natura i “construcció social auto-conscient”: il·luminisme).
Discussió sobre les idees il.lustrades: •Recurrent en el segle XX: fe en la ciència i en la tècnica, fe en el progrés social, fe en el progrés de la raó, crítica de la desigualtat, el paper de l’estat, “conèixer per actuar”....
•Reactivada després de la 2a Guerra Mundial •Escola de Frankfurt (Max Horkheimer, Theodor Adorno) •Anys 70-80 (discussió Michel Foucault-Jürgen Habermas) •Discussió 90-2000: modernitat vs. Postmodernitat Tres conceptes i tres filosofies de la Il·lustració: Enlightenment, Lumières, Aufklärung 1. Enlightenment •Pau anglesa del s. XVIII •I.Newton, J.Locke, D.Hume,A.Smith •Trets: (i) ciència i tècnica, (ii) raó dins dels límits de l’experiència (impressions sensibles), (iii) cos i sensacions (plaer, dolor...), (iv) deisme (religió natural), (v) principis de l’economia clàssica (indústria i economia política) I.Newton 2. Lumières •Montesquieu, Voltaire, Diderot, Rousseau •Historicisme i antitradicionalisme •Crítica de la religió i exegesi bíblica •Amplificació de la Il.lustració britànica en temes de ciència i teoria del coneixement •Il.lustració viatgera, polèmica, política i literària Voltaire 3. Aufklärung •Kant, Lessing, Baumgarten •Kant: Was ist Aufklärung? (1783) •Transformació de la “raó” en “mètode d’anàlisi racional” i “investigació de fonaments” •Equiparació entre filosofia i ciència, divisió entre filosofia teòrica i pràctica •Valor de la metafísica i de l’estètica com a principi de coneixement.
Il.lustració “jurídica: •Denominació de la doctrina italiana (M.Cattaneo, 1966) •Especial referència a les idees polítiques i jurídiques •Sensibilitat cap al sofriment (abolició de la tortura) Kant •Aplicació dels principis racionals al dret •Síntesi de racionalisme (principis de la raó eternament vàlids) i voluntarisme (llei, drets subjectius dels individus •Legislació sobirana •Traducció dels principis en dret positiu •Voluntat racional del legislador •Llei general i abstracta •Poques lleis, però clares i eficaces •El jutge ha d’aplicar i no fer la llei •L’únic intèrpret del dret és el legislador •Certesa del dret (sense interpretacions doctrinals) Obres: •Fundamenta iuris naturae et gentium ex sensu communi deducta (Ch.Thomasius, 1705) •L’esprit des loix (Montesquieu, 1748) •Dei delitti et delle pene (C.Beccaria, 1774) •Dictionnaire philosophique (Voltaire, 1776) Christian Thomasius: •Estructura dels Fundamenta (1705): (i) estat de natura amb base psicològica: l’home té tres impulsos fonamentals (vida feliç i llarga, repugnància instintiva cap a la mort i el dolor, desig de propietat i de domini) •La raó ha de dominar aquests impulsos per assolir la felicitat: (i) llei natural (justícia): no fer als altres el que no desitgem que se’ns faci, (ii) política (decència): fer als altres el que desitgem per nosaltres; (iii) ètica (honestedat): fer-nos a nosaltres mateixos el que desitgem que els altres es facin a si mateixos Montesquieu: •L’ordre diferencial de les coses •“Les lleis, en llur significació més extensa, són les relacions necessàries que deriven de la natura de les coses: i, en aquest sentit, tots els éssers tenen llurs lleis, la Divinitat té les seves lleis; el món material té les seves lleis; les intel·ligències superiors a l’home tenen llurs lleis, les bèsties tenen llurs lleis; l’home té les seves lleis” (....) Examinaré totes aquestes relacions: formen totes elles allò que s’anomena l’ESPERIT DE LES LLEIS” Beccaria: •El fonament del dret de castigar •Racionalitat: derivació des dels supòsits racionals de la llei (no cites d’autoritat) •Legalitat del dret penal: el dret ha de contenir tots els elements necessaris per tal que els jutges puguin dictar sentència •Justícia penal pública, en un procés acusatori on s’elimina la tortura judicial com a procediment provatori •Igualtat de nobles i plebeus davant la llei penal,amb penes iguals per a tothom •El criteri per a mesurar la gravetat del delicte ha de ser el dany social produït (no el pecat, rang social del delinqüent etc...) •Criteri d’utilitat i moderació de les penes: pena més suau entre les eficaces •Principi de prevenció: la pena serveix de mecanisme disuassori •Principi de proporcionalitat entre delictes i penes •La pena de mort és innecessària, injusta i ineficaç •Es preferible dissuadir que haver de castigar Destutt de Tracy: els ideòlegs (s. XIX): •“Les lleis no són, com diu Montesquieu, les relacions necessàries que deriven de la natura de les coses. Una llei no és una relació i una relació no és una llei. (Commentaire sur l’Esprit des lois, 1798) Tracy ...