FRACTURES VERTEBRALS (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Patologia medicoquirurgica
Año del apunte 2015
Páginas 14
Fecha de subida 30/05/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

FRACTURES DE RAQUIS CERVICAL: INTRODUCCIÓ: - La columna cervical consta de 7 vèrtebres amb un forat en les seves apòfisis transverses.
- La 1a, 2a i 7a tenen característiques especials.
- És el segment més mòbil del raquis, podent realitzar flexió, extensió, flexió lateral i rotació.
- És molt vulnerable a les lesions que poden ser d’extrema gravetat, ja que el cap és un gran pes i la columna cervical té gran flexibilitat i poca protecció per musculatura o parts toves.
- La majoria de lesions es produeixen per hiperextensió en malalts amb patologies espondilòtiques o joves amb estretament congènit del conducte raquidi.
- Moltes d’aquestes lesions van acompanyades de lesions neurològiques (un 67%, de les quals un 28% són completes, un 38% incompletes i un 1% progressives)  IQ d’emergència.
o Un 10% de les lesions medul·lars traumàtiques cervicals no es veuran en una radiografia o El 7-20% s’associen a altres lesions del raquis - Les vèrtebres que més freqüentment es fracturen són la 2a, la 5a, la 6a i la 7a. El 60% C6-C7 (ja que és la zona més mòbil de la columna, que s’ajunta amb la part fixa, la toràcica).
- El 60% de les lesions medul·lars que tenen seqüeles son les de la columna cervical.
Cervicals: fragment més mobili i vulnerable a patir traumatismes i fa de braç de palanca.
Moviment brusc del cap causa lesions alla. Passa la medul·la espinal per allà i pot comprometre també i fer lesió nerviosa.
VERTEBRES: - C1  Atles: no té un cos vertebral pròpiament dit, sinó que té dues masses laterals.
- C2  Axis: permet la rotació del cap.
- C3: vèrtebra amb el cos vertebral.
EPIDEMIOLOGIA: - És més freqüent en homes i negres.
- EEUU: 14.000 / any (10.000 sobreviuen).
- 3.2 - 5.3 noves lesions / 100.000 persones en risc.
- Distribució bimodal: 15-34 anys: pic principal (+ freqüent); > 55 anys: pic petit.
- El 60% de lesions medul·lars provenen de la columna cervical: o 65 % de les lesions medul·lars per accident de trànsit.
o 53% de les lesions medul·lars per caiguda.
o 37% de les lesions medul·lars per tret de pistola.
100% de les lesions medul·lars per “zambullida” (tirar-se de cap a l’aigua ETIOLOGIA: Accident trànsit Caiguda Trets Esport Altres % del total 50% 23% 15% 7% 6% Edat <30 >35 >35 <30 - Nivell d’afectació C1, C5, C6, C7 C5, C6, C7 Qualsevol C5, C6, C7 .
La causa més freqüent son els accidents de transit i també la del suciidi.
CLASSIFICACIÓ: Es segueix la classificació d’ALLEN, on el patró de fractura es defineix segons el mecanisme de producció de la lesió. Pot ser per compressió en flexió o vertical, en flexió per distracció, etc... Es compon d’un total de 6 grups i es subdivideix segons la severitat de la lesió i les troballes de RX.
1.
Flexió compressió (5 estadis): Enfonsament del cos vertebral antero-superior  desplaçament marge vertebral postero-inferior  ruptura del lligament posterior.
2.
Compressió vertical (3 estadis):Enfonsament del cos vertebral central en el marge superior (deformitat en copa)  Enfonsament del marge inferior  desplaçament posterior.
3.
Flexió distracció (4 estadis): Insuficiència del complex lligamentós posterior  luxació facetaria unilateral  luxació facetaria bilateral amb subluxació anterior del 50% del cos vertebral  luxació completa anterior del cos (vèrtebra flotant).
4.
Extensió compressió (5 estadis): Fractura unilateral de l’arc vertebral (pedicle, làmina o apòfisis transversa)  fractures bilaminars fractures bilaterals de l’arc vertebral fractures bilaterals dels arcs + subluxació anterior del cos vertebral  ídem + luxació anterior del cos vertebral.
5.
Extensió distracció (2 estadis):Insuficiència del complex lligamentós ant o fractura transversa del centre Insuficiència del complex lligamentós posterior.
6.
Flexió lateral (2 estadis): Fractura per compressió lateral + fractura de l’arc vertebral  Insuficiència lligamentosa del costat contra lateral.
Un traumatisme pot acabar desgarrant tot i trencant la medul·la espinal.
DIAGNOSTIC. EVALUACIÓ: INSPECCIÓ: abrasions, laceracions, deformitat. Suggereixen els vectors de força aplicats sobre la columna cervical.
PALPACIÓ: dolor, contractura muscular, edema, massa de parts toves Cervicals no donen clínica externa i sense RX no es diagnostica. POLITRAUMATICS Sempre hi ha que posar un collarí philiadelpia i a tots es fa una RX del raquis, cervical dorsal i lumbar. Avui en dia, directe un TAC.
Podrem sospitar de LESIÓ NEUROLÒGICA si el pacient està inconscient si te absència de respiració abdominal, extremitats inferiors en flexió i priapisme (erecció continua i dolorosa sense libido) en homes.
També pot haver-hi un Shcok medul·lar quan hi ha absència de motilitat, sensibilitat i reflexes per sota el nivell de la lesió. Pot durar entre 24 hores i diverses setmanes.
EXPLORACIÓ: EXPLORACIÓ CLÍNICA COMPLETA (politraumatisme).
EXPLORACIÓ NEUROLÒGICA: motora, sensitiva, reflexes...
Definir el nivell de lesió neurològic més caudal el grau d’afectació motora del qual sigui almenys 3 en ambdós hemicossos.
EXPLORACIÓ NEUROLÒGI CA: EXPLORACIÓ MOTORA: Motor Stretchin test, test de força per grups musculars.
Es dona una puntuació depenent del moviment i acció muscular i la força.
012345- No acció muscular Contracció sense moviment Moviment sense gravetat Moviment contra gravetat Moviment contra resistència Força muscular normal Saber quins grups musculars hem de explorar per sebre si esta bé o no.
EXPLORACIÓ SENSITIVA : També es fa la exploració sensitiva superficial i profunda. Mirant els diferents dermatomes i explorant els diferents nivells.
Explorarem la sensibilitat superficial i profunda segons els dermatomes . (Saber els nivells sensitius a grosso modo: T4 mugró, T10 melic i T12 ingle, cara interna tíbia L4 i cara anterior trocànter major L5).
- Superficial: tàctil, tèrmica i dolorosa. Dermatomes. Àrea perineal.
- Profunda: cinètica i vibratòria. Localització topogràfica molt precisa.
Diapasó: o Espina ilíaca anterosuperior: L1-L2 o Ròtula: L3 o Cara interna tíbia: L4 o Cara anterior trocànter major: L5 o Tuberositat isquiàtica: S1 REFLEXES: També es important la exploració per saber quin es el nivell afectat. També hi ha reflexes patològics que indiquen lesió central, com el babinski, el clonus...
Per lesions mes baixes, tota la funció genitourinària...
- Els reflexes osteotendinosos (ROT) desapareixen en la fase de shock medul·lar. Així que hi haurà una hiperreflèxia després de la recuperació. Característics d’EESS: bicipital C5 i C6, estiloradial C6, tricipital C7, cubitopronador C8. Rotulià L4 i Aquli S1 - Com a cutanis tenim els cutani-abdominals - Patològics: indiquen lesió de la 1a motoneurona o vies aferents (desaferenciació): Babinsky (Babinski positiu: hiperextensió 1r dit peu), clonus, Oppenhein (lesió feix corticoespinal) - El reflex bulbocavernós és un reflex absolutament medul·lar. Sempre existeix encara que presenti lesió medul·lar completa. Desapareix en la fase de shock medul·lar. Quan reapareix, el grau lesional observat és definitiu (48h. del traumatisme, encara que és variable).
- Funció genito-urinària: arrels S2-S4, to esfínter anal, incontinència urinària GRUPS DE FRANKEL.
FRANKEL A: Secció medul·lar complerta. Provoca una paràlisis sensitivo-motora completa per sota la lesió FRANKEL B: Paràlisis motora complerta. Paràlisis sensitiva incomplerta amb major o menor afectació dels cordons posteriors.
FRANKEL C: Lesió medul·lar sense sistematització anatòmica. Dèficit motor incomplert de l’activitat menor a 3 i dèficit sensitiu incomplert.
FRANKEL D: Dèficit motor incomplert. Activitat major a 3. Dèficit sensitiu incomplert.
FRANKEL E: Normalitat neurològica.
LESIÓ MEDUL·LAR: COMPLERTA Pèrdua completa de la mobilitat distal a la lesió.
Espasticitat per reflexes axonals curts. Pèrdua complerta de la sensibilitat distal a la lesió. Reflex bulbocavrnos present (no en fase de Shock) INCOMPLERTA: Algun tipus de funció motora o sensitiva distal a la lesió passada la fase de Shock medul·lar.
Preservació sacra (sacral sparing): sensibilitat perineal, to rectal, flexió plantar del primer dit.
Permet afirmar que existeix alguna connexió entre el còrtex i les motoneurones sacres. 1a en aparèixer després de la recuperació.
DIAGNÒTIC: RADIOGRAFIA: Projecció estàndard per al diagnòstic inicial: AP i P (també, alguns autors defensen que s’ha d’usar la transoral ja que es pot veure la apòfisis odontodes per veure la articulació C1-C2.) Incloure tot el segment cervical Projecció de nadador i perill de tracció ambdues EESS, ajuda a visualitzar C7 i T1.
Les projeccions especials són les obliqües i dinàmiques en casos de que ho requerirem.
RX molts cops és insuficient i hi ha que fer un tac que sinó passen desapercebudes fent que la simptomatologia duri mes del compte, la recuperació sigui més llarga...
RX TRANSORAL: SOSPITES DE LESIÓ CERVICAL: Signes que ens fan sospitar i s’ha de demanar exploracions més completes: - PÈRDUA DE LA LORDOSIS FISIOLÒGICA: molt variable i poc indicativa.
Sempre que hi ha un traumatisme cervical hi ha una contractura muscular sovint es veu la columna més recta. En nens és normal tenir una cifosis entre C2 i C3.
- ENGROSSIMENT DE TEIXITS TOUS PREVERTEBRALS: veiem que la distància entre columna i glotis a la part superior és > 3mm i > 10 mm per sota. Pot haver-hi lesió llig comú vertebral anterior (LCVA) - AUGMENT DE L’ESPAI PREODONTOIDEU (>2.5 mm en adults, > 5 mm en nens) AR, Sd de down, Ruptura del lligament transvers de l’atles.
- DESPLAÇAMENT DELS COSSOS VERTEBRALS: patològic excepte columna cervical superior en nens. Post sempre és patològic.
- ALTERACIÓ DE L’ESPAI INTERVERTEBRAL: veure un espai discal més ample del normal (disruptura del llig longitudinals) - ANOMALIES ARTICULACIONS APOFISÀRIES: anterolistesis > 3.5 mm. Augment de l’espai articular. Desalineació articular.
- AUGMENT DE L’ESPAI INTERESPINÓS: Lesió per hiperflexió.
No vàlid en C1-C2 - AUGMENT DE LA DISTÀNCIA INTERPEDICULAR. Estallido - RELACIÓ ODONTOIDES- MASSES LATERALS ATLES SIGNES QUE EVIDENCIE N INESTABILITAT: - Angulació > 1 mm d’una vèrtebra en el plano sagital.
- Translacions del cos vertebral > 3.5 mm.
- Eixamplament anormal del disc.
- Engrossiment interfacetari.
- Mal alineament d’apòfisis espinoses en AP.
- Rotació de les facetes en Rx lateral.
- Desplaçament lateral del cos en la AP.
RADIOGRAFIA AMB ESTRÉS: Demostren inestabilitat. Interrompre si hi ha alteració radiològica o neurològica.
- Prova d’estirament: Rx perfil amb tracció progressiva (4.5 kg i augmentant 2.25 fins a 13 del pes de l’individu) - Proves funcionals: perfils en flexo-extensió màxima (esperar 710 dies per espasmes musculars) Foto dreta: desplaçament de la odontoides.
ALTRES PROVES DIAGNÒTIQUES: TAC: Detecta característiques de la fractura no objectivables per RX. Ocupació del canal medul·lar. Lesions on el TAC és útil: - Teardrop-Fx.
- Fx-separació massís articular.
- Fx-separació masses laterals atlas.
- Fx conminuta.
- Fx de la làmina.
- Fx-luxació posterior.
- Luxació facetaria uni o bilateral.
RMN: Gran utilitat per les lesions discals i lligamentoses.
Utilitat per la valoració medul·lar (hematoma).
Amb discontinuïtat: el pronòstic del malalt sol ser molt dolent.
MIELOGRAFÍA I MIELOTAC: millors proves per a detectar la ocupació del canal EMG: Els potencials somatosiensorials ens confirmen la lesió neurològica.
TRACTAMENT: OBJECTIUS: El nostre deure es evitar que vagi a pitjor i estabilitzar la malalt perquè tingui una bona recuperació. Ho aconseguir realineant el raquis per a evitar la lesió del teixit nuerològic indemne. Així, millorem la recuperació neuologica Lo principal es obtenir i mantenir la estabilitat de la columna vertebral per aconseguir una recuperació funcional el més aviat possible.
D’entrada els pacients tenen un nivell baix, per edema, sagnat, hi ha compressió, però un malalt paraplègic, per molt que operem no torna a caminar. Important cirurgia, malalt no tingui dolor i pugi tenir una bona estabilitat.
TRACTAMENT INICIAL: ABC del politraumàtic (les línies generals del tractament) Només té indicació d’operar en el moment les lesions incompletes, la resta esperem a operar ja que les lesions només van a millor, no empitjoren.
Tractament amb lesió medul·lar:   Mantenir TA sistòlica > 90 mmHg.
Saturació O2 del 100%           Diagnòstic precoç de la lesió.
Metilprednisolona: 30 mg/Kg peso la 1ª hora. 5,4 mg/Kg pes/hora les següents 23h. En infusió.
Reducció - tracció immediata.
Imatge medul·lar (RMN).
Cirurgia en cas de lesió incompleta i progressiva.
Tracció cranial amb estribo de Gardner-Wells o anell de halo.
Entre un 5-10% del pes corporal, o 4,5 kg pel cap més 2,25 kg per nivell de lesió.
Punts d’inserció. Repetir Rx amb tracció.
En lesions per sobre de C2 contraindicada (1 kg máx).
Posem més pes com mes cap a C7 i com mes C1 menys pes. Això ens ajudar a mantenir el raquis alineat Corona: els claus es claven i es psa un pes a llit perquè quedi estabilitzat.
També es pot tractar amb un halo-jacket que es un fixador extern i pot estar fins a 6-8 setmanes amb això.
TRACTAMENT CONSERVADOR: Es duu a terme en lesions estables sense afectació neurològica.
Els mètodes que hi ha són: - Collarí cervical tou (cap utilitat).
- Collarí tipus Philadelphia: collarí que agafa la barbeta.
- Collarí tipus Somi: agafa el mentó i tota la part occipital. Ja no s’utilitza.
- Minerva de guix: ja no es fa.
- Halo-jaquet: tractament definitiu per lesions de columna cervical alta. També s’utilitza com a mètode d’estabilització abans de la operació.
S’hauran de fer comprovacions Rx setmanals les 3 primeres setmanes, a les 6 sem, 3 m, 6 m i l’any.
Coll: placa anterior estabilitzant el segment posterior. Sement entre vertebres es perd mobilitat, es perd la zona de moviment però que da el segment estable.
TRACTAMENT QURIÚRGIC : INDICACIÓNS: ABSOLUTES Lesió neurològica incomplerta Lesió neurològica progressiva Fall del tractament conservador RELATIVES Lesió neurològica complerta Deformtiat posttraumàtica Inestabilitat posttraumàtica Pacient jove Pacient politraumatitzat ELECCIÓ ABORDATGE: L’elecció d’abordatge dependrà de: - - Tipus de lesió.
o Posterior si hi ha inestabilitat lligamentosa.
o Anterior si fx per estallit (inestabilitat òssia), compressió medul·lar per fragments ossis o discals o dèficit neurològic incomplet. Gairebé sempre la via d’abordatge és anterior.
o Abordatge combinat si inestabilitat posterior i compressió anterior.
Necessitat o no de descompressió.
- Necessitat o no de reducció quirúrgica.
Tipus de pacient (politraumatitzat, pèrdues sang, ...).
Preferència i pràctica del cirurgià.
ABORDATGE ANTERIOR És una tècnica complexa (moltes estructures nobles), però és una cirurgia molt agraïda perquè el malalt té poc dolor i es recupera ràpid, té menys complicacions neurològiques i generals.
Pacient en decúbit supí.
Abordatge poc traumàtic.
Possibilitat de descompressió.
Condicions ideals per la fusió (forces compressives). La fusió intersomàtica és necessària per l’estabilització segura i definitiva del raquis cervical.
Menor índex de complicacions neurològiques.
ABORDATGE POSTERIOR Millor reducció de les luxacions.
Possibilitat de laminectomia amplia.
Fixació menys estable.
Major índex de complicacions neurològiques.
ESQUINÇ CERVICAL: Degut a una hiperextensio. Es greu quan hi ha una ruptura de tots els elements estabilitzadors entre dues vèrtebres, confirmat en les RX dinàmiques. Hi ha diverses característiques radiològiques per determinar que és un esquinç: - Anteriolistesisi de més de 3 mm Separació interespinosa normal Lliscament articular interespinos de mes del 50% Angulació entre murs posterior de vèrtebres implicades de més del 50%.
A part es fa una avaluació de parts blandes amb una RMN i es posa un collarí Philadelphia i si hi ha inestabilitat es fa una fusió Inter somàtica anterior/posterior ALTRES FRACTURES: FRACTURA C6-C7 És la típica de l’ahorcado, la gent que es penja.
Els cargols van pels pedicles, no atravessen la medul·la. Normalement no cal treure les espinoses.
SHIWORA: Lesió molt poc freqüent, passa en nens o gent molt flexible que es una lesió medul·lar complerta sense fractura. Traumatisme de molta alta energia en gent elàstica que causen que la medul·la es trenqui però no ho arriben a fer els ossos o lligaments. Es veu només un gran edema sense lesió òssia ni lligamentosa.
Provoca igualment una tetraplegia del malalt.
TORACOLUMBARS: INTRODUCCIÓ DEFINICIÓ Són lesions d’origen traumàtic que afecten a la integritat de les estructures anatòmiques que conformen el raquis. Poden amenaçar la estabilitat mecànica o neurologia de la columna.
ETIOLOGIA: Solen produir-se per traumatismes d’alta energia com accidents de trànsit, lesions laborals, caigudes de altura, accidents esportius: - Motociclisme, trial, ciclisme, bike, automobilisme Escalada, muntanyisme, parapent Menys frequent esports de contacte, fútbol americà, bàsquet També poden ser per traumatismes de baixa energia. Normalment en raquis patològic per ostoporisis, tumors...
GENERALITATS La seva funció és diferent de la del raquis cervical: suport de càrregues, estabilització dels organt toracoabdominals i protecció dels elements raquidis.
La seva mobilitat està limitada per la caixa toràcica (columna toràcica superior) i té elements músculolligamentosos estabilitzadors més potents a mida que baixem de nivell.
El mecanisme de lesió més freqüent és la flexió, associada o no a rotació, translació o compressió axial. És estrany que sigui per extensió.
La regió més freqüentment afectada és la T9-L1 i el segment toràcic-lumbar té dues corbes en el pla sagital, important per al seu manteniment.
ANATOMIA: TRES COLUMNES DE DENIS: En les lumbars s’utilitza les parts de la vertebra per descriure el tipus de fractura. Una vertebra la dividim en 3 parts: La part de la vertebra que ens marca una mica si les lesions són més o menys greus i l’estabilitat de la lesió és l’afectació de la columna mitja. El seu mètode de lesió es correlaciona amb el tipus de fractura i amb la lesió neurològica.
L’element que dona més estabilitat és la columna mitja. El seu “modo” de lesió es correlaciona amb el tipus de fractures i amb la lesió neurologia. La seva disrupció del lligament longitudinal posterior i del annulus fibrós posterior pot crear inestabilitat en la flexió. Aquesta inestabilitat pot ser òssia, lligamentosa o mixta.
FISIOPATOLOGIA: Compressó medul·la espinal afecten a la columna mitja anterior normalment son benignes (cinturó de les avions) normalment és benigne.
ESTUDI DEL PACIENT: Hi ha dos grans grups de pacients: - Pacients de edats avançades i/o amb fractures després de traumatismes mínims, en genral tipus I i II Pacients amb traumatismes d’alta energia FRACTURES AMB TRAUMATISMES MÍNIMS: La causa més freqüent és l’osteoporiosis. La fractura de raquis per osteoporosis és la més frequent seguint el fèmur i el radi. Són pacients de edat avançada, més freqüent en dones amb fractures vertebrals múltiples i fractors predisponents.
Ens “encongim” amb la edat ja que anem fent petites fractures que molts cops donen poca clínica, donen mal de esquena, degut a que fan acunyaments de les vertebres silents, sense fer molt de mal, i fan mal desquena. Tractaments osteoporosis, prevenció...
Quan hi ha una sospita clínica o radiològica han de descartar altres causes, especialment les neoplassies.
Ho podem fer mitjançant Gammagrafia, analítica i RMN.
EXPLORACIÓ: EXPLORACIÓ NEUROLÒGI CA: La exploració neurològica és la mateixa que realitzem en els fractures de raquis, consta, per tant de: - Exploració motora Exploració sensitiva Reflexes Es tenen en compte també els grups de frenkel, classificació que ens diu els símptomes de la lesió i si la lesió medul·lar és complerta o incomplerta.
EXPLORACIÓNS COMPLEMENTARIES: RADIOLOGIA CONVENCIÓNAL: Amenys, dos projeccions.
TAC: De gran utilitat per valorar l’afectació del canal. De elecció en la avaluació de l’afectació ossia.
RMN: Visualització de les estructures neurològicques i avaluació de les parts blanes.
CONEPTE DE ESTABILIT AT: Valorar si està estable neurològicament i si la lesió és estable mecànicament (si la lesió neurològica és estable i no progressa, però la lesió mecànica és inestable, s’haurà d'operar: per a millorar i que tingui una esquena rígida i forta i que pugui aguantar el pes del seu cos.
TIPUS D’INNESTABILIA T: - Fractura estable: Es aquella capaç de resistir sol·licitacions mecàniques sense deformitat progressiva ni afectació neurològica. ( Inestabilitat mecànica, neurològica o mixta).
- Estabilitat i area anatòmica: o T1-T9: Gran estabilitat per la caixa toràcica.
o T10-L1: Estabilitat molt vulnerable:  Zona de transició: Charnela toraco-lumbar.
 Augment de l’espai intervertebral.
 Canvi d’orientació de les facetes.
o L2-L4: Estabilitat per la mida dels cossos.
o L5-S1: Inestabilitat: Zona de transició.
TRACTAMENT: Estabilitzar perquè no es produeixi lesió neurològica el malalt pugui rehabilitar la part del seu cos. Els objectius de la estabilització són diversos: - Aconseguir l’estabilitat mecànica del raquis Protecció i/o millora del estat neurològic Màxima i ràpida recuperació funcional TRACTAMENT INICIAL: Immobilització/ mobilització en bloc.
o Limita el futur dany de la medul·la. Control del dolor o Repòs al llit en hiperlordosi, decúbit supí.
o Mobilització en bloc.
Estabilització mèdica o Tractar altres lesions o Evitar hipotensions. Oxigenació correcta. Corticoterapia o Profilaxis tromboembolica.
Reducció de la deformitat i alineació: o Reducció postural en el llit amb una cunya d’àpex de deformitat.
o Tracció bifemoral esquelètica.
Analgèsia TRACTAMENT DE LA LES IÓ MEDUL·LAR: TRACTAMENT CONSERVADOR: INDICACIONS: Generalment en fractures estables.
- Lesions estables sense potencial de deformitat progressiva ni compressió neurològica amb deambulació.
- Lesions d’una sola columna: fractures per acunyament ( major del 5’%) i fractures aïllades d’elements posteriors.
- Lesions de dues columnes sense dèficit neurològic. Flexió-distracció ( IIIA chance) o fractures estallido estables ( columna mitja sense comminució ni cifosis, amb una ocupació menor al 30% del canal medul·lar.
MÈTODE: - Vector oposat a la lesió inicial de major força.
Mecanisme dels tres punts de recolsament.
IMMOBILITZACIONS: TIPUS Repós en llit amb coixi en hiperextensió. Analgèsia i profilaxis anttrombòtica Corsé i guix en hiperextensió. Recolsament esternopubià, abdomen llure.
Ortesis inmovilitzadora: Neofrac, Taylor, Jewet, lubosato NIVELLS T1-T7: Occiptiocervicotoràcic (recolsament mentonià) T7-L3: Toracolumbosacre (recolsament esternal) LESIÓNS LUBARS BAIXES: incolure la cuixa durant les primeres setmanes TEMPS Entre 12 i 16 setmanes.
Ara ja no es posen guixos, ja que han de estar molt de temps, no tenen reducció, sinó quiròfan...
Gent gran van quedant cifòtics, en els últims anys per evitar això es fa la injecció de ciment a la vertebra.
Per pedicles vertebrals, ciment, s’infla com un globus i despres es posa ciment que li dona forma i es produeix la vertebroplastia. Es un TTMN afectiu..
TRACTAMENT QUIRÚRGIC : VERTEBROPLASTIA: Guiat per un TAC o per una radiografia, a través d’unes petites incisions a nivell dels pedicles de la vertebra s’injecta un ciment a dins de la vertebra per a que no augmenti el col·lapse.
Indicacions: - Fractures osteoporòtiques - Dolor important - Integritat del mur posterior ( fractura per acunyament).
- Espai per l’entrada del cement - Cifoplastia si hi ha necessitat de reducció - Integritat de vèrtebres adjacents.
CIFOPLASTIA: Objectius: - Disminuir el dolor - Estabilitzar la fractura - Restaurar l’altura de la vertebra - Reducció de la deformitat Es canvia la morfologia de la columna per evita que la deformitat dels raquis augmenti o inclús per poder-la corregir, però no es per evitar clínica neurològica.
TRACTAMENT QUIRÚRGIC OBERT: La cirurgia normalment es fa per la via posterior, a no ser que sigui molt greu que es anterior i posterior.
Indicacions: Lesions tant amb inestabilitat mecànica com inestabilitat neurològica: - - Fractures per compressió: o Quan la cifosis és inestable: Depèn de l’edat del pacient. En general pèrdua d’altura major del 50 % o angulació major del 20% en pacients joves.
o Quan la cifosis de la charnela toraco-lumbar és major de 15º: EN aquesta localització la cifosis és espacialment mal tolerada.
o Quan està associada a fractures a diversos nivells que fan que la cifosis global dels raquis augmenti.
fractures Estallido: o Estenosis del canal major del 30%.
- Fractura per flexió-distracció: III B, C i D.
- Fractura- luxació: Inestabilitat màxima, totes requereixen IQ.
L’estabilització dels raquis es pot fer per la via anterior, per la posterior o per es 2.
-Via anterior: En cas que s’hagi de realitzar una descompressió anterior, gran inestabilitat mecànica, impossibilitat de reducció o necessitat del ingert anterior. Plaques anteriors amb homoinjert intersomàtic, té més resistència.
-Via posterior: Sempre que no es precisi de descompressió anterior: o o o Ganxos toràcics Claus pediculars lumbars Injert posterolateral -Doble via: En cas d’afectació de les tres columnes DESCOMPRESSIÓ: - Extrusió d'un fragment al canal medul·lar sense lesió neurològica: discutit (Ligamentotaxis, remodelació). Només si hi ha trencament del lligament longitudinal posterior i ocupació> 50%.
- Lesió neurològica incompleta estable: sempre (urgència diferida). No està demostrada la utilitat de la descompressió immediata.
- Lesió neurològica incompleta i progressiva: Emergència quirúrgica.
- Lesió neurològica completa: Si hi ha un compromís significatiu. Pot millorar parcialment amb la IQ.
- Sempre associat a instrumentació. La laminectomia sola és ineficaç per descomprimir anteriorment i desestabilitza molt el raquis.
Si hi ha compressió neurològica l’objectiu serà l’anterior més la descompressió neurològica.
REHABILITACIÓ: Després de cirurgia de aquest tipus, sense tenir dèficit neurològic pot començar a caminar, els ferros consoliden...
Si té un dèficit neurològic, pot començar amb mobilitat passiva, ferulització, entrenament de la marxa, exercicis de la part superior del tronc, i finalment, aprendre a moure’s amb ortesis.
CONLCUSIONS: Per tractar bé una lesió neurològica, hi ha que fer una classificació adequada, tractament correcte, una exploració neurològica minuciosa i finalment, ser conscients de que hi pot haver greus complicacións agudes i cròniques.
...