Conferència 7: Relacions interpersonals: atracció personal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Dimensió social de la persona
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 20/04/2016
Descargas 98
Subido por

Descripción

Conferència 7: Relacions interpersonals: atracció personal

Vista previa del texto

Dimensió social de la persona Laura Casado Conferència 7: Relacions interpersonals: atracció personal.
Alguns interrogants:       Com sabem si algú ens agrada? Com ho fem per agradar a algú? Busquem agradar sempre de la mateixa manera? És la mateixa meda d’atracció la que sentim per tothom? De què depèn? Tothom viu el procés de manera similar? Partim tots des de les mateixes condicions? 1. Teories de l’intercanvi social “Ens agraden les persones la conducta de les quals ens proporciona la màxima recompensa i el mínim cost” (Homans, 1974)  Conductisme. Exemple: Ens poden agradar les persones maques perquè ens recompensen estèticament.
   Ens agraden les persones maques perquè ens recompensen estèticament Ens agraden les persones que associem a experiències agradables (encara que no hi tinguin res a veure)  Experiment De Griffitt (Considerem més atractives a persones quan hem viscut una experiència agradable) Ens agraden les persones que pensen com nosaltres perquè ens ajuden a creure que no estem equivocats.
1.1: Crítiques a les T.I.S:     Matisos des de les teòriques d’equitat i de l’afecte: o Equitat: Si creiem que el món és just això condiciona l’avaluació de costos i recompenses (has de pensar que aportes el mateix que l’altre per mantenir una relació) o Afecte: Hi ha sempre un biaix per la intenció de mantenir la relació. Les persones som socials i, a priori, intentem salvar les relacions.
Simplificació del procés d’etiquetatge d’una situació com a gratificant: El procés d’etiquetar una relació com a gratificant o agradable no és senzilla.
Contradictòria amb l’experiència del manteniment de relacions molt costoses: Maltractament.
Absència de gran nombre de factors socials: Massa simplificació del procés.
2. Factors que mediatitzen l’atracció 2.1: Proximitat:  Accessibilitat: (Propinquity Effect)  Perquè algú ens agradi a d’estar al nostre abast.
o Festinger, Schaschter i Back (1950): estudi en edificis d’estudiants: Persones que vivien a prop de les bústies en els edificis d’estudiants eren percebudes com gent més atractiva  Era més probable creuar-se amb algú que vivia a prop de les bústies  Efecte de proximitat i accessibilitat.
 Recompensa: Saludar, di “hola”, no mostrar indiferència.
Dimensió social de la persona Laura Casado   Expectatives d’interacció continua: Sabem que ens seguirem trobant a aquella persona i creiem que es millor saludar-lo i tenir una bona relació.
 Familiaritat:  Zajonc (1968): estudi amb fotografies  Les fotos més repetides agraden més als subjectes.
 Langlois i Roggman (1990/94): preferència per foto composta de rostres diferents.  li es més familiar perquè té diversos elements que ja han vist.
 Altres: música, polítics, assistència a classe, un mateix, publicitat...
Distancies interpersonals: o Definició de la situació com a situació íntima o no: Parlem més pròxims a les persones més familiars. Exemple: A les discoteques la música alta ens obliga a apropar-nos i la situació es redefineix.
o Evitar ser considerat algú que trenca normes.
2.2: Atractiu físic:  Qui és atractiu? o Diferències interculturals o Diferències interepocals o Diferències intergeneracionals o Diferències al llarg del segle vital  Efectes de l’atractiu: Té conseqüències personals importants o Tant per qui les altres persones creuen que no ho són o Com per qui creu que no ho és  Clifford i Walster (1973): nens més macos desperten millors expectatives intel·lectuals en els seus mestres. Amb els errors de les persones atractives serem molt més indulgents.
 Landy i Sigall (1974): Treballs d’estudiants avaluats per estudiant: Qualitat de l’assaig Bo Dolent Total   Atractiu físic Atractiu 6,7 5,2 6 Control 6,6 4,7 5.5 No atractiu 5,9 2,7 4.3 Promig total 6,4 4,2 L’atractiu físic crea síndrome (estereotip), les persones guapes són vistes com a més: o Felices o Exitoses o Agradables o Existoses o Intel·ligents o Bones persones Consideracions sobre l’atractiu físic: o Influència del cànon de bellesa cultural  Què podem fer per canviar-lo? Dimensió social de la persona o Laura Casado Factors important en l’inici d’una relació, problemàtic per continuar la relació si aquest segueix sent l’únic criteri per a continuar-la.
 Homes i dones no valoren igual l’atractiu físic de la seva parella.
 Paper de l’autoconcepte (busquem algú similar a nosaltres en grau d’atracció) Walster, 1969, Berscheid, 1971, Huston, 1973...
2.3: Similitud personal      Ens agraden les persones que s’assemblen a nosaltres en: o Atractiu físic o Actituds o Valors o Creences i ideologies o Interessos o Activitats socials o Habilitats o Estudis o Estatus econòmic i classe social És un factor que explica tant la continuïtat en la relació com l’inici d’aquesta.
Similitud funciona fins a cert punt, no en tots: o Ens agrada sentir-nos únics en alguna dimensió.
o Les relacions a llarg terme es basen en l’habilitat de satisfer els desitjos de l’altre, és a dir, en la complementarietat en alguns aspectes.
Sempre parlem de característiques personals desitjables: o Amabilitat, calidesa...la desitgen les persones que la mostren com les que no.
o Una persona passiva no té per què sentir-se atreta per una persona passiva. Ser actiu està més valorat.
o Algú amb un autoconcepte negatiu no se sent atret per persones amb el mateix autoconcepte.
Factors situacionals: no sempre considerem interessant que l’altre s’assembli a nosaltres: o A classe el professors interessants mostra que en sap molt (més que els estudiants, si sap el mateix no té valor) o En un grup de treball preferim un nivell semblant al nostre (especialment si le nostre nivell és alt).
2.4: Reciprocitat i consideració positiva:   Si t’agrado, m’ agrades: o Ens atrauen les persones a les que agradem perquè ens recompensen les mostres de consideració positiva. Exemple: Si li agrades a algú comences a interessar-te per aquesta persona.
o Efecte més important en persones dissímils: L’elogi d’un amic és menys important que l’elogi d’un desconegut.
o Atractiu més durable si a la persona inicialment no li quèiem bé o ens ignorava.
Consideracions sobre la reciprocitat i les consideracions positives: Dimensió social de la persona o o Laura Casado Paper bàsic de la percepció de sinceritat: Les sospites de manipulació alteren aquest efecte (riquesa, estatus, atractiu físic comporten consideracions positives interessades)  Major et al. (1984): avaluació d’un text creatiu.
La sinceritat perd importància si augmenta la nostra necessitat de consideració.
Exemple: Quan suspenem un examen i algú ens consola ens és igual si està sent sincer o no.
3. Relacions a llarg terme 4. El paper de les normes socials 5. Relacions de gènere en un món patriarcal ...