9.3 Guerres Mèdiques [RESUM] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 10/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

9.3 GUERRES MÈDIQUES Revolta Jònia (499 aC) Les ciutats gregues estaven governades per tirans grecs sota influencia persa. Darios, tot i que governava amb certa tolerància, va apostar pel desenvolupament comercial dels fenicis (ja que formaven part del seu imperi des de feia més temps). Els fenicis eren rivals tradicionals dels grecs i aquest acte no va agradar. A més, els perses van conquistar Bizanci (“clau” del mar negre) una ciutat grega localitzada a l’estret de Bòsfor i que controlava tot el comerç.
D’aquestes accions va néixer un sentiment anti – persa. L’ambiciós tirà de Milet (Aristágoras) va aprofitar aquest sentiment per mobilitzar les ciutats jòniques contra l’Imperi persa l’any 499 aC. Ràpidament van demanar ajuda a les ciutats de la Grècia continental però només van respondre Atenes i Erètria, les quals van enviar 1.000 homes.
Esparta no va ajudar. L’exèrcit grec es va dirigir fins a la ciutat de Sardes (Lídia) i van saquejar-la mentre que les tropes ateneses recuperaven la ciutat de Bizanci. Els grecs es van assegurar de que ja no hi havia perill persa i les ciutats de la Grècia continental van retirar les tropes i van retornar a les ciutats.
Darios I va enviar un exèrcit naval molt poderós, format per 600 vaixells fenicis, egipcis i perses al mar Egeu per sufocar la revolta. Es va produir la batalla naval de Lade on l’exèrcit grec va ser destruït completament i els perses van reconquistar les ciutats jònies. Milet va ser la més castigada ja que van matar a la meitat de la població i l’altre va ser reduïda a l’esclavitud i deportats a Mesopotàmia.
Primera Guerra Mèdica (491-490 aC): Darios I. BATALLA DE MARATÓ (490 aC) Les ciutats gregues continentals, al veure la massacra que van fer els perses a Milet, van penedir-se d’haver retirat les tropes. Atenes va anar a buscar ajuda a Esparta per crear una aliança més forta.
Darios va fer una expedició naval a Atenes i va desembarcar a la plana de Marató. Els Atenesos van avisar als Espartans de l’arribada dels perses però no van ajudar-los amb l’excusa que estaven celebrant una festa. Malgrat trobar-se en desavantatge, els Atenesos van aconseguir vèncer els perses ja que es coneixien millor el territori i les seves tàctiques de guerra van ser molt més efectives.
Segona Guerra Mèdica (481-478 aC): Xerxes I. BATALLA DE SALAMINA (480 aC) I PLATEA (479 aC) Darios I va morir i el seu successor va ser el seu fill: Xerxes I. Aquest, considerava que la derrota del seu pare era un insult i va enviar ambaixadors per demanar l’aigua i la terra de les polis gregues i la seva rendició. Les ciutats gregues van veure aquesta proposta com una amenaça i no van cedir. Els grecs van llençar als ambaixadors perses a un pou (escena de la pel·lícula 300, Leònides).
Els ambaixadors eren sagrats en aquella època perquè no eren problemàtics, simplement portaven un missatge i la seva mort va ser un “missatge” dels grecs als perses declarant la guerra.
Xerxes no va voler repetir els errors del seu pare (ja que Darios només va fer una expedició naval) i va configurar un doble exèrcit: terrestre i naval. Va construir un pont sobre vaixells per travessar els Dardanels. Els perses van arribar fins a Macedònia, un estat vassall, i el rei macedoni va donar-los provisions i va permetre l’estacionament de les tropes perses. Tot i així, el rei macedoni es sentia grec i enviava missatges a les polis de les estratègies i posicions dels perses. L’exèrcit estava configurat per 250.000 homes i estava molt més preparat que amb Darios I.
Els grecs eren conscients del perill real d’invasió i van fer una reunió a Corint per tal de crear una gran aliança: Atenesos i Espartans volien liderar les tropes. Finalment, els atenesos es van quedar amb el lideratge marítim i els espartans amb el terrestre.
Els perses havien de passar per les Termopiles per arribar a Atenes i els grecs van decidir que un grup reduït d’homes (espartans) serien suficients per barrar-los el pas.
Mentrestant, els atenencs pel mar atacarien als perses atrapats entre la muntanya i el penya-segat. Però un pastor grec va trair-los i va ensenyar als perses un pas secret per les muntanyes. Els grecs, al assabentar-se’n, entren en pànic perquè la seva estratègia ha fallat i es retiraran a la ciutat d’Atenes per preparar-se per la batalla i per evacuar als seus habitants.
Un petit exèrcit es va quedar a les Termopiles per aguantar el màxim de temps possible i donar temps a la resta de grecs de retornar a les ciutats. L’exèrcit estava format pels 300 seguidors de Leònides, 700 homes de Platea i els ilotes (tot i que a la pel·lícula només apareixen els 300 espartans). Xerxes va aconsellar-los que es rendissin però els espartans no van accedir. Un exèrcit hoplíta on es protegia al company fins a la mort. Van ser massacrats pels perses però van aconseguir debilitar a l’exèrcit persa i a guanyar temps perquè la resta de grecs fugissin. Els perses van tenir camí lliure fins Atenes i quan van arribar la van destrossar i saquejar.
Temístocles va ser el líder grec que va aconseguir derrotar als perses en dues grans batalles: Salamina: batalla naval on els atenesos són els protagonistes. Els perses, tot i ser majors en numero, no tenien un exèrcit naval potent ja que la majoria de les flotes eren fenícies i les tàctiques de guerra eren desordenades mentre que els atenesos eren els “reis del mar”.
Platea: batalla terrestre on els espartans són els protagonistes.
Xerxes va veure’s obligat a retirar les seves tropes i els perses ja no van tornar mai més a Grècia. Atenes i Esparta van quedar com les dues potències més importants en tot el món grec.
LES REFORMES DE TEMÍSTOCLES (489-471 aC) - - Temístocles, del partit democràtic, va aprofitar el període entre la primera i la segona guerra mèdica per fer nous canvis a la ciutat d’Atenes. Es converteix en el referent de la política atenesa i s’’aprofita de l’ostracisme per fer fora als seus rivals polítics i fer-se amb el poder. Finalment, es veurà afectat pel propi ostracisme que ell havia practicat i al 471 aC serà expulsat d’Atenes.
Fa un traspàs de funcions: Arconts escollits per sorteig: 500 candidats (50 per tribu). D’aquests 500, en sortiran 10 (1 de cada tribu). Els arconts queden com una magistratura honorífica.
Les funcions dels arconts són passades a 10 estrategs i aquests tenen un clar avantatge sobre els arconts ja que podien ser reelegits si complien el mandat correctament.
Abans, aquests estrategs només tenien funcions militars i ara se’ls hi retiraran per complir funcions financeres i administratives. Són elegits per sorteig.
Les funcions militars passen als Taxiarques: comandants de les unitats militars a Atenes. Cada tribu tenia la obligació d’aportar una Taxis (unitat militar), els 10 taxiarques (1 de cada tribu) les comandaven.
Construccions navals molt espectaculars: trirrems. Atenes comença a convertir-se en una potència militar molt gran i s’arriben a tenir 200 trirrems. Això tenia un cost important i es descobreixen unes mines d’argent a l’Àtica que permetran aquestes construccions.
...

Comprar Previsualizar