5. Teoria 29.03.16 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes de Recerca en Comunciació
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 31/03/2016
Descargas 35
Subido por

Vista previa del texto

Maria Sansolí Mètodes, 2n de periodisme 4. L’aplicació de les tècniques quantitatives 4.1 L’anàlisi de contingut: disseny, planificació i execució L’ANÀLISI DE CONTINGUT acostuma a fer-se amb el SPSS, programa informàtic d’enquestes.
L’anàlisi de continguts sorgeix als EEUU gràcies a LASWELL, BERELSON i KRIPPENDORF amb el “Content Analysis”, la tècnica més utilitzada. El que fem com a unitat d’anàlisi és escollir noticies per analitzar i fer la nostra investigació. D’aquesta tècnica Bernard BERELSON va escriure Content Änalysis in Communication Research.
En canvi, a Europa hi ha una anàlisi hemerogràfica de JAQUES KAYSER parteix de la consideració que la premsa és un mapa, és a dir, no selecciona només unes unitats, sinó que s’analitza totes les unitats: publicitat, administració... Hi ha una part de l’anàlisi del propi contingut i per una altra part del mateix mitjà (la seva història, xifres...).
Nosaltres ens centrarem amb la de BERELSON que ha de ser: o Tècnica d’indagació o Objectiva o Sistemàtica, no barrejar mètodes.
o Quantitativa hem de tenir una mostra àmplia i representativa o S’analitza contingut manifest, no interpretem.
o Unitat de diferents disciplines, no només comunicació, han adaptat la seva metodologia a estudis de lingüística o dret.
4.1.1 Aplicacions - S’aplica a premsa, a Internet, a cinema... ha de ser un producte comunicatiu tant escrit com audiovisual. Podem analitzar la imatge, el text o un producte audiovisual. Descrivim el que surt al producte analitzat i el comparem entre els diferents productes que s’analitzen, Hi ha d’haver descripció i comparació.
- Evolució d’un aspecte al llarg d’un període a diferents diaris.
- Anàlisi comparativa sobre les característiques d’un missatge - Anàlisi de la representació social: fenomen, grup o característica. S’utilitza molt per analitzar diferents grups, com una determinada raça o grup social.
- Evolució de la representació social de determinats grups com per exemple l’anàlisi de la comunitat gai és representada en la premsa del 1980 al 2000.
- Punt de partida per l’estudi sobre els efectes.
Maria Sansolí Mètodes, 2n de periodisme 4.1.2 Disseny del procés 1. Triar la unitat d’anàlisi –la unitat mínima que analitzem-, per exemple les noticies, els articles d’opinions, els reportatges, els titulars... Potser més gran o més petita segons els nostres objectius. També les variables, la part mínima que ens permet realitzar la hipòtesi; per fer-ho faríem una taula d’anàlisi: cada unitat d’anàlisi li donaríem un número i hauríem de posar les variables a les altres caselles, que surten de les hipòtesis.
I les categories, també es diuen valor, són la part que distribueix la variable; per exemple amb sexe – que seria la variable- les categories serien home i dona. En un anàlisi de contingut les categories poden ser codificades, definides prèviament, o poden recollir literalment el que en diu el diari i fer les categories posteriorment. Les categories són una agrupació de resultat. Per exemple, el “nom del diari” és una categoria prèvia, però el protagonista del titular, podríem o fer un llistat previ de tots els partits polítics o anar copiant després de mirar els titulars de tots els personatges que surten i posteriorment agrupar-los. Això és útil perquè potser que surti algú que no comptàvem. És millor fer una categorització posterior.
2. Construcció de la fitxa d’anàlisi VARIABLES UA Nom del diari Localitat Nº pàgines de la noticia Protagonista Imatge 3. Guia de codificació per si és una anàlisi comparativa a molts nivells o molt gran, que avarca diferents països per exemple. Per tant, s’ha de fer una guia perquè tothom interpreti i entri als continguts al mateix nivell.
4. Prova pilot i execució: tots els investigadors analitzen 3 noticies i d’aquí sorgeixen tots els problemes que s’han anat trobant en entrar a les dades i que no s’havien tingut en compte. És obligatori fer-la, per així redefinir el que calgui i fer els canvis pertinents.
5. Resultats i anàlisi estadística: un cop feta l’anàlisi, es passen les dades al programa estadístic.
4.1.3 Limitacions - No permet fer afirmacions sobre els efectes dels mitjans, podem dir que el mitjà fa tal però que la societat actua de tal manera pel mitjà no.
- Els resultats es limiten a les variables i categories seleccionades, els resultats es limitaran al que posem a la taula.
- Escassa referència de missatges o temes determinats, pot passar que no tenim opció i no surtin les noticies als mitjans i haguem de canviar de mètode.
Maria Sansolí Mètodes, 2n de periodisme 4.2 Elaboració del programa d’anàlisi aplicat a l’anàlisi de contingut Statical Package dor the Social Sciences (SPSS) és el programa que utilitzarem per elaborar les taules de la nostra investigació amb les dades.
- Definició de variables i categories: nivell de mesura (nominal, ordinal o escala) - Elaboració de la matriu de dades, és a dir, la fixa d’anàlisi passada al programa informàtic.
4.3 L’execució del programa d’anàlisi A. ANÀLISI ESTADÍSTICA B. ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA: freqüències i casos, treure les dades de cada columna. És prèvia a la relació entre variables. Un cop tenim les dades introduïdes, hem de treure els resultats de cada variable de manera independent.
C. TIPOLOGIA D’ANÀLISI, hem de fer relacions de variables perquè si no, no m’indica res. Si per exemple veiem el nom del protagonista i el diari, i el que vull esbrinar és si els diaris de Madrid tracten pitjor l’independentisme, faria una comparativa entre localitat i protagonista de la noticia.
 Univariable  Bivariable  Multivariable per exemple si un diari dona més protagonisme a un personatge, hi actuen tres variables: diari, mida, protagonista.
D. RELACIÓ DE VARIABLES, només podem demostrar les hipòtesis si interrelacionem les variables.
E. OBTENCIÓ DADES per freqüències i percentatges.
...

Comprar Previsualizar