TEMA 12. ESPERMATÒFITS, FÍLUM MAGNOLIÒFITS II (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 18/10/2014
Descargas 26
Subido por

Descripción

Professora: Concepción Delinares

Vista previa del texto

TEMA 12: ESPERMATÒFITS – FÍLUM MAGNOLIÒFITS II REPRODUCCIÓ L’esporòfit, que és la generació principal de les plantes, produeix dos tipus diferents d’espores dins de dos tipus diferents d’esporangis. Això s’anomena heterospòria.
Dels microsporangis en surten micròspores, que es converteixen el gametòfit masculí o microgametòfit, que és el gra de pol·len.
Dels megasporangis en surten megàspores, que es converteixen el gametòfit femení o megagametòfits, que és on es produirà l’ovocèl·lula.
GIMNOSPERMES Són les plantes sense flor. Els esporangis es troben dins els cons o estròbils. En un estròbil mai trobarem els esporangis micro i macro, només poden tenir un o l’altre, són unisexuals.
Els cons o estròbils estan formats per una tija que té fulles modificades que protegeixen les estructures reproductores, és a dir, els esporangis. Aquests se situen tocant a la tija, just a la sortida d’una d’aquestes fulles.
En uns trobarem megasporangis, per tant seran cons o estròbils femenins. Els megasporangis també s’anomenen primordis seminals. No estan totalment tancats per una fulla (carpel) i no produeixen un fruit veritable.
En altres trobarem microsporangis, per tant seran cons o estròbils masculins. En aquest cas les fulles sí que tanquen els esporangis, on es formen els grans de pol·len, i passen a ser anteres.
ANGIOSPERMES Tenen estructures reproductores especialitzades, les flors. Les flors poden ser unisexuals o hermafrodites, i aparèixer per separat o reunides en inflorescències. Les flors estan formades per branques modificades, nusos modificats i fulles en verticil·lades modificades.
Aquestes modificacions, si mirem el dibuix de dalt a baix, són: - Corol·la: està formada per fulles modificades que s’han tornat pètals.
Calze: està format per fulles modificades que s’han tornat sèpals.
El conjunt de fulles modificades del calze és un verticil·li, i el de la corol·la un altre. El conjunt d’aquests dos verticil·lis que no tenen òrgans sexuals, amb la única funció de cridar l’atenció, s’anomena periant. Si els dos verticil·lis són iguals morfològicament, parlarem de perigoni, no de calze i corol·la, i direm que està format per tèpals.
Dins la corol·la hi ha les estructures dels òrgans sexuals: - - Estams: òrgan masculí. Produeix el pol·len, que ve de les anteres, que es troben al final d’un filament. Els filaments són fulles modificades replegades, i les anteres són els esporangis.
Gineceu: les fulles modificades s’anomenen carpel. Contenen els òrgans reproductors femenins, que tenen tres parts: ovari, estil i estigma (és on es posa el gra de pol·len per fecundar).
Hi ha periants que poden tenir només un verticil·li, de manera que és impossible diferenciar entre calze i corol·la, només hi ha un pis de fulles modificades. Hi ha plantes que no tenen periant, només fulles modificades que són els òrgans sexuals. Són les que no necessiten cridar l’atenció, perquè la pol·linització es fa per efecte del vent.
Els sèpals del calze poden estar lliures (calze dialisèpal) o estar ajuntats entre ells (calze gamosèpal). De la mateixa manera, la corol·la pot tenir els pètals separats (dialipètal) o junts (gamopètal).
Les flors poden tenir moltes formes. Es classifiquen segons la seva simetria: - Zigomorfa: només hi ha un pla de simetria.
Actinomorfa: hi ha 2 o més plans de simetria.
L’androceu és el conjunt d’estams. Cada estam prové d’una fulla modificada. Les gimnospermes tenien la fulla modificada amb l’esporangi a sobre. Aqueta fulla es va anar replegant, fins a deixar un tub amb els esporangis a l’extrem. Els esporangis són les anteres, i la fulla modificada el filament o estam.
Dins d’una antera hi ha dues teques, i dins de cada teca hi ha dos sacs pol·línics. El punt connectiu és la unió de l’antera amb l’estam. Els sacs pol·línics estan protegits per les cèl·lules del tapet, i per sobre d’aquestes hi ha l’epidermis.
El gineceu és el conjunt de fulles modificades (carpels) que formen l’òrgan sexual femení. En les gimnospermes, una fulla contenia els primordis seminals sense cap protecció de l’exterior. La fulla es va replegar i va formar una forma d’ampolla dividida en tres parts: - Ovaris: tenen els primordis seminals que contenen l’ovocèl·lula.
Estil: conducte que uneix l’ovari amb l’estigma.
Estigma: zona de contacte amb el pol·len.
Quan un gineceu està format per un sol carpel, parlem d’un gineceu unicarpel·lar. L’evolució ha fet que en les angiospermes, la majoria dels gineceus es tornin pluricarpel·lars.
Alhora, la evolució també ha fet que variï la posició del gineceu respecte a la resta de la flor. En la forma més evolucionada, l’ovari es troba per sota el nivell de l’androceu i els pètals.
LA LLAVOR Quan es produeix la fecundació, es forma l’embrió (planta o esporòfit jove), que es troba protegit dins de la llavor, dins de les parets del gineceu. L’embrió està acompanyat de teixit nutritiu (endosperma). L’endosperma prové de la transformació del gametòfit femení.
En el cas que les parets del gineceu no creixin gaire al voltant de la llavor, es formaran els fruits secs. Es poden dividir en dos grups: - Dehiscents: tenen una coberta que s’obre per alliberar les llavors que porta dins. Ex: els llegums.
Indehiscents: la llavor està dins un fruit que no s’obre per alliberar-la. Per tant es despendran conjuntament de la planta fruit i llavor.
Si les parets del gineceu creixen al voltant de la llavor, es formen altres tipus de fruits, que tenen més classificacions: - Fruits carnosos: tomàquets, llimones...
Fruits complexos: la flor on es trobava el gineceu a partir del qual s’ha format el fruit, també es troba formant part d’aquest fruit. Ex: maduixes, magranes, pomes...
Fruits múltiples: es formen en una flor que conté molts gineceus. Llavors una mateixa flor dóna un conjunt de fruits carnosos. Ex: móres, gerds...
CICLE BIOLÒGIC DE LES ANGIOSPERMES L’esporòfit forma les flors, en les quals hi ha els estams (formats per microsporofil·les) i els carpels (formats per megasporfil·les).
Els estams tenen al final les anteres, on hi ha els sacs pol·línics o microsporangis. Cada microsporangi té una cèl·lula mare de les micròspores, que per meiosi, dóna lloc a quatre micròspores. Cada una d’aquestes és un gra de pol·len unicel·lular, que germina dins mateix de l’antera i dóna lloc al gametòfit masculí, o gra de pol·len pluricel·lular.
El gametòfit masculí està format per dues cèl·lules: la cèl·lula vegetativa i la germinativa. Alhora, tot el gametòfit està cobert per dues capes: una d’esporopol·lenina i l’altra d’exina. Tot això conforma el gra de pol·len, que quan està preparat, és alliberat de l’antera i es transporta fins a l’estigma dels gineceus.
Els carpels formen l’ovari, que contenen els primordis seminals, o megasporangis. Aquest primordi seminal està envoltat de teguments, però té una sortida que el comunica amb l’exterior, el micròpil. A més, els teguments s’uneixen a la paret de l’ovari per la part que s’anomena funicle, fixant així el primordi seminal.
Dins el primordi seminal es troba la cèl·lula mare de les megàspores. Aquesta es divideix per meiosi en quatre megàspores, de les quals tres moren i només queda la que es troba més a prop del micròpil. Aquesta megàspora també es pot anomenar sac embrionari unicel·lular.
La megàspora restant, llavors, es divideix per mitosi, i dóna lloca a una megàspora amb dos nuclis. Es fan dues divisions mitòtiques més successivament, i s’arriba a tenir una megàspora de 8 nuclis. D’aquests, tres nuclis se’n van a la zona del micròpil, tres s’allunyen just cap al pol oposat i dos nuclis es queden al centre. En aquest moment els nuclis s’envolten de membrana i constitueixen 7 cèl·lules diferents.
De les tres cèl·lules del micròpil, la del mig serà l’ovocèl·lula, les dues cèl·lules que l’acompanyen, una a cada costat, són les cèl·lules sinèrgiques (són un rastre de l’arquegoni que ha desaparegut amb l’evolució). Les tres cèl·lules més allunyades a l’altre pol són les cèl·lules de les antípodes, i els dos nuclis del centre formen una sola cèl·lula, que s’anomena cèl·lula dels nuclis polars. Totes aquestes cèl·lules conformen el gametòfit femení.
Quan el gametòfit masculí es posa sobre l’estigma, la cèl·lula vegetativa d’aquest forma el tub pol·línic, que arriba fins el micròpil, que és l’entrada al gametòfit masculí. Al tub el segueixen dos gàmetes masculins que s’han format a partir de la cèl·lula germinativa.
Quan els gàmetes arriben al micròpil es produeix la fecundació. El primer gàmeta que arriba fecunda a l’ovocèl·lula, i el segon s’uneix a la cèl·lula dels nuclis polars. Aquesta última serà una cèl·lula triploide que formarà l’endosperma secundari o teixit nutricional, que servirà d’aliment per l’embrió en les seves primeres etapes de creixement.
L’embrió es va formant a prop del micròpil, i per mitosi va creixent. L’embrió sempre creix envoltat de l’esperma dins la llavor. La coberta seminal de la llavor té dues capes: - Perisperma: membrana del megasporangi o nucel·la.
Episperma: teguments que envoltaven el primordi seminal.
A més, si tenim en compte el fruit, hi ha tres capes més: - Endocarp: és la capa interna de l’ovari. És prima i envolta la capa externa de la llavor.
Mesocarp: és la part mitja de l’ovari, i és la que forma la part més carnosa, la polpa.
Exocarp: és la part externa de l’ovari, seria la pell del fruit.
Un cop formats la llavor i el fruit, hi ha d’haver la disseminació, que és el moviment d’aquestes perquè s’allunyin de la planta mare i trobin un lloc on germinar. Es pot donar per aigua, aire, animals...
Quan finalment la llavor arriba en un lloc on germina, comença a créixer, alimentant-se de l’endosperma. Surt de la llavor pel que havia estat el micròpil i el primer que forma són unes petites arrels, i unes fulles anomenades cotilèdons. Aquestes són les primeres fulles amb capacitat de fer la fotosíntesi i alimentar al nou espermatòfit, que podrà créixer per si sol fins arribar a formar una planta adulta.
...