HISTORIA (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Politécnica de Cataluña (UPC)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura historia
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Héctor Vilaseca Aguilar Joseph Mª Caminal Saperas 15 de Març del 2010 Per: Don Jorge Guilera 1 Totes les maquines consten d’un cert nombre d’elements, i cada un compleix unes determinades funcions. Aquests elements s’han de subjectar entre sí per poder realitzar la seva funció. Existiesen dos tipus d’unions per que puguin subjectar-se:  Unions fixes: Normalment s’utilitzen quan la unió ha d’aguantar esforços mecànics importants i no és necessari el seu desmuntatge, com ara els elements que formen el xasis d’un cotxe, l’estructura metàl·lica d’una grua, les unions de les baules que formen una cadena de transmissió d’una moto, etc.
Tipus: o Soldadures: És un procés de fabricació on es realitza la unió de dos materials usualments metalls o termoplàstics a través de la coalescencia (fusió), a la qual les peces són soldades fonent ambdues i afegint un material.
2 o Rebladures: Quan s’han d’unir peces planes de poc gruix que no admeten la soldadura o peces en les quals les soldadures podrien provocar tensions internes en el material i deformar-lo, ens queda el recurs d’usar la reblada. Es fa servir el rebló, que està proveït d’ una cabota en un dels seus extrems i s’introdueix en uns forats de tal manera que, una vegada sobreposades, els forats coincideixin. La part que surt del rebló s’ha de picar fins a formar la mateixa cabota a l’altre extrem, això provoca que el material ompli tot el forat de les peces, la qual cosa dóna com a resultat una compressió entre les dues peces que imposibilita el seu moviment.
El procediment de reblar es pot fer automàticament, usant un rebló, els materials dels reblons són molt diversos i el seu cap pot tenir diferents formes. Hi ha tres formes de distribuir les reblades per fer les unions:  - Unions per a recobriments - Unions per a cobrejuntes - Unions amb dues cobrejuntes Unions desmuntables: Quan els elements que estan units s’han de desmuntar amb facilitat, s’utilitzen les unions desmuntables.
Per exemple, la subjecció de la roda d’un cotxe, la subjecció del bloc del motor d’una moto, etc. N’hi ha dos tipus: o Caragolades: Quan dues peces s’han d’unir d’una manera no permament que permeti muntar-les i 3 desmuntar-les ràpidament, s’utilitza l’element d’unió roscat. En unions muntables i desmuntables els cargols realitzen funcions de subjecció de dues peces o més.
Les subjeccions amb cargols es componen del següents elements: el cargol (qu està format per un cilindre roscat, una superficie llisa i un cap), la femella i la volandera. La part més important però, és la rosca.
Característiques d’una rosca: - Pas de rosca: Està format per una superficie solcada que forma un filet que s’enrotlla helicoïdalment sobre un cilindre, anomenat cragol. Quan aquest mateix filet es fa dintre d’un forat, rep el nom de femella. Per passar d’un filet a un altre hauríem de donar tota la volta al caragol, per aconseguir amb el desplaçament rotacional un desplaçament lineal equivalent a la distancia entre els filets 1 i 2. Aquesta distancia s’anomena pas de - Inclinació de la rosca: Segons on comenci l’enrotllament del filet podrem saber si el cargol ha de girar cap a la dreta o cap a l’esquerra quan l’hàgim d’introduir dins la femella. Quan l’enrotllament del filet comença d’esquerra a dreta s’anomena rosca dreta i si es vol caragolar s’haurà de fer girar la cabota del caragol en el sentit del moviment de les agulles del rellotge. Si l’enrotllament comença de dreta a esquerra es parla de rosca esquerra 4 i la cabota girarà en el sentit contrari de les agulles del rellotge per caragolar -Geometria del filet: Existiesen moltes formes geomètriques de filets, cada una amb una finalitat diferent: les formes tringular es fan servir per la subjecció de peces, les trapezials i cuadrades per transmetre forces importants les arrodonides per buscar estanquitat...
o Unions d’elements de maquines: -Clavetes: Són unes peces, generalment d’acer, que van ubicades dins d’uns reavisos o entalles d’una geometria determinada fets a l’eix i al forat.
- Clavetes transversals: Es fan servir per unir dues peces cilíndriques que han d’encaixar quan aquestes treballen a tracció o compressió, a més de permetre la seva intercanvilitat. S’ assembla geomètricament a una falca.
- Passadors: Quan els esforços són petits, es poden substituir aquestes falques per passadors, que es una de les formes d’unir peces més sencilles i antigues que es coneixen. Els passadors són elements de fusta o metall de secció cilíndrica o cònica que s’introduiex en un forat que travesa les peces que es volen unir.
- Clavetes longitudinals: La finalitat d’aquesta claveta és la de transmetre un parell de gir i al mateix temps asegurar la inmobilitat axial de 5 les peces que uneix.
- Llengüetes: De vegades les clavetes longitudinals han de permetre el desplaçament axial de les peces acoblades sense deixar de transmetre el parell de gir, aques tipus de clavetes reben el nom de llengüetes, també hi ha llengüetes rodones, que tenen la cara inferior en forma de semicercle i es fan servir quan l’espai i esforços a soportar són petits.
- Eixos estriats: Un altre sistema d’unió empreat en el muntatge de peces que han d’estar rígidament unides per poder transmetre grans esforços és practicar un seguit d’entalles en tota la periferia de l’eix i del forat que s’ha d’acoblar.
 Molla: Les molles són tots aquells elements el material dels quals tenen la propietat elástica, és a dir, la capacitat de deformar-se quan reben una força exterior amb absorció d’energia, i de recuperar la seva posició inicial, amb alliberament de l’energia absorbida, quan aquesta força desapareix. Tipus: o Molles de tracció o tensió: Aquestes molles estan fetes d’un fil de secció circular enrollat helicoïdalment; els seus extrems es troben doblegats en forma de ganxo. Estan dissenyades per suportar esforços que tenen tendencia a estirar-les. Aquest tipus de molles té 6 les espires juntes perquè el fabricant els ha donat una determinada tensió de compressió inicial.
o Molles de compressió : Aquestes tenen la mateixa geometría que les anteriors, però estan pensades per aguantar esforços que intentin comprimir-les. Els seus extrems solen tenir forma plana per permetre un millor repartiment de la càrrega a suportar.
o Molles de torsió o Molles de ballesta  Rodament: El rodament, també conegut amb el nom de coixinet, és un element intermedi muntat entre dos òrgans d’un mecanisme que giren un respecte de l’altre, per aconseguir que la fricció entre aquests sigui mínima i, al mateix temps, asegurar que aquests dos òrgans quedin units.
7 El rodament s’usa sobretot en mecánica per moure coses, per que es puguin desplaçar més ben dit. Una situació d’utilitat seria per exemple en la roda davantera de qualsevol vehicle perque pugui girar lliurement al voltant d’un eix am el mínim de fricció, restar fixa en una posició i aguantar part del pes del vehicle, cal l’existencia d’un elemnt intermedi entre la roda i el eix, el rodament.
 Lubricants: És aquella substància capaç de disminuir la fricció que existeix entre els elements en contacte d’una màquina quan s mouen uns respecte els altres. Els lubrificants es fan servir per: - Reduir la fricció entre les peces mòbils - Actuar com a refrigerant - Suportar les agressions dels posibles contaminants que es barregen amb el lubrificant (oxidació).
En el que fa referencia a la lubricació d’olis presenten una sèrie de ventatges, sobretot els SHC: - Estalvi d’energia: La fricció interna del lubrificant es redueix representant un 5% d’estalvi.
- Duració: Dura entre 5 i 10 vegades més que un convencional, estalviant costos i fent menys aturades de producció.
- Oxidació: Són menys susceptibles a l’oxidació per l’augment de temperatura.
- Estabilitat térmica: És elevada i tenen més fluïdesa a temperatures baixes.
8 ...