Bloc I Dissenys de Recerca (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Dissenys de Recerca
Año del apunte 2015
Páginas 41
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 9
Subido por

Descripción

Apunts complets Disseny de recerca primer examen

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez METODOLOGIES CIENTÍFIQUES I______________________________I______________________________I______________________________I Baix control intern Alt Metodologia observacional Qualitativa Metodologia selectiva control intern Metodologia experimental Quantitativa Mixed-Methods: combinació entre mètodes quantitatius i qualitatius *Control intern: Mesura en què l’investigador pot estar intervenint sobre els participants en un estudi.
Ex: No apliquem control intern quan observem dos nens jugant sense intervenir.
Requisits essencials del mètode observacional  Conformen el perfil òptim 1. Comportament habitual o espontani. Ex: NO entrevista 2. El comportament s’ha de donar en un context habitual o natural.
Ex: si es realitza un estudi familiar, el context habitual és la casa de la família.
3. No existeixen instruments estàndards que puguem utilitzar, els hem de construir a mida.
4. Percepivitat: estudiarem comportaments que els nostres sentits puguin captar.
Ex: Treballem amb vídeos, gravacions... Gravem allò que ens interessa veure o escoltar pel nostre estudi.
- El pensament no és una conducta perceptiva, el moviment o el to de veu si (ho veiem a través de la vista o la oïda) - Els estats emocionals tenen una part perceptible: les manifestacions de tristesa, etc.
Observació directa i indirecta  Estudis observacionals pròpiament dits - Observació directa - Perceptivitat total - Registres diversos: podem, veure o sentir alguna cosa.
 Conducta oral i anàlisi documental - Material documental - Percepció parcial: Exemple: Sit. 1: Ja ve! (entusiasmat)  No varia la forma d’escriure-ho.
Sit.2: Ja ve! (quina merda) les paraules però no l’estat si ens agrada o no.
- Observació indirecta: hi ha 2 fonts: o Conducta oral o Treballar amb texts (cartes suïcidi, diaris, informes) Percebem Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez DEFINICIÓ I TIPUS Equació funcional de l’observació Observació = Percepció + Interpretació + Coneixement previ o contextualització – Biaixos (sesgos) + (P) Percebre: Captar la realitat tal com es produeix. Avui en dia utilitzem gravacions (l’únic que ha canviat, no és una forma humana) Per percebre hem de contextualitzar + (Cp) Contextualitzar: Cal disposar d’info al menys de 4 nivells: 1. Context físic: Característiques del lloc concret on es desenvolupa la informació. Ex: aula: taules, cadires, porta 2. Context d’activitat: conductes que transcorren durant les sessions d’informació. Hem d’analitzar si és habitual, novedosa.
3. Context social: qui està present durant les sessions d’observació  persones observades + no observades presents. Exemple: al cole assagen teatre. Els pares van de públic però ho presencien igual.
4. Context organitzatiu, institucional i cultural: S’inclouen diferents possibles informacions, costums, normes escrites i no escrites.
Exemple: Sit.1: al pati cada curs té establert baixar a una hora per esmorzar Sit.2: en cada família hi ha la costum d’esmorzar en una hora concreta.
+ (I) Interpretar: donar sentit a lo percebut. Donar un lloc a allò que hem percebut.
(S) Sesgos:  Reactivitat: situacions e què l’observat deixa d’actuar espontàniament perquè es sent observat o gravat.  Cal el consentiment informat dels participants. Ha de tenir: - Indicar l’objectiu de l’estudi de forma comprensible - Es demana permís per un número específic de temps/sessions.
- Garantir l’anonimat - Garantir la confidencialitat - Preservar la intimitat - Anonimitzar el material gravat amb el fi que pugui ser utilitzat en altres estudis.
- Devolució dels resultats globals de l’estudi o informe final als participants.
Exemple: 1. Avises als nens que els gravaràs durant el joc i després es veuran  Estan molt emocionats i van mirant la càmera mentre juguen.
2. Un cop portin moltes sessions sent gravats mentre juguen ja no la miraran i es podrá realitzar l’estudi adequadament.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez   Expentància: es presenta quan: - Problema d’expentància per defecte  No tenim completa la informació dels 4 contextos, i per tant no ho podrem interpretar correctament.
- Expentància per excés  té lloc quan el marc teòric pressiona més del compte.
Exemple: S’està realitzant un estudi sobre el apego de nens d’un any gravant-los. El nen no mira a la mare quan ella passa i mira al gos. La noia que realitza l’estudi posa que si mira a la mare per tal que li acceptin la tesis.
Errors tècnics Exemple: ajust cronòmetres, es sent parlar però no es distingeixen les paraules.
PROCÉS En qualsevol estudi, l’eix bàsic està format per: Observació passiva o exploratòria* 1. Delimitació del problema  Disseny observacional - Temporització - Fixa d’observació - Especificació taxonòmica i unitat de conducta - Criteris constància intersensorial, intrasensorial i D.T a. Recollida de dades i la seva optimització: controlar si s’han produït errors i resoldre’ls. És necessari per passar a la següent etapa.
o Registre i codificació o Instruments d’observació en funció del disseny observacional o Paràmetres de registre o Gestió de dades en funció del disseny observacional o Mostreig observacional i control de la qualitat de les dades.
b. Anàlisi de dades: on s’obtenen els resultats o En funció del disseny observacional c. Interpretació de resultats (!) Cada etapa està delimitada per l’anterior.
 - Etapes del procés Observació passiva o exploratòria (no es tracta d’un estudi pilot) Només és per preparar bé l’estudi Etapes del procés  Fase precientífica  Té 3 aspectes 1. Necessitat: És imprescindible per preparar la observació activa o científica.
El temps adequat d’aquesta observació és entre 1/5 i 1/3 (20-33%) del temps total dedicat a l’estudi.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez 2. Metes o fins:  Delimitar el problema de forma precisa. Ex: tesis amb nens autistes. L’autor vol observar totes les conductes que fan els 10 nens. La professora li diu que apunti en una llista totes les conductes que facin sense repetir-les. Un cop té la llista es fixa en què moltes de les conductes tenen a veure amb la interacció amb un globus. Així doncs, centra el seu estudi en les conductes que impliquen els globus.
 Reduir els sesgos, especialment el de reactivitat  Millorar l’entrenament  “El observador nace, no se hace”  Obtenir un bagatge complet de informació que permeti adequades preses de decisions.  ens permetrà no haver d’improvisar després, sinó que podrem justificar bé les nostres preses de decisions.
3. Obtenció de les dades: Mai és possible. Les anotacions que fem seran desechables. La real recollida de dades es troba a la fase Recollida de dades.
Observació activa:  Procés: Hi haurà una repercussió important en cada etapa. Cada una ha de ser congruent amb la anterior.
Macro-etapes de la metodologia observacional Complementarietat qualitatiu-quantitatiu en M.O Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez I.
OBJECTIUS Implica prendre 6 decisions 1. Acotació del problema  Passar del tema al problema  Acotar la situació  Delimitar molt cuidadosament els objectius  Definir la estratègia:  Estratègia inductiva: porta a terme una descripció minuciosa de casos particulars homogenis amb la fi de detectar si existeixen regularitats entre aquests casos. Va del cas particular al general.
 Estratègia deductiva: va del cas general al particular. Partim del marc teòric, que ens diu com funciona el comportament en el cas general.
(!) No confondre cas general amb cas universal  No existeixen casos universals en psicologia perquè estudiem casos humans. Només existiria si ens centressin en la base somàtica 2. Agenda del procés Fem una planificació de les etapes del procés.
3. Criteri de temporalitat *Període d’observació: des de quan comencem i acabem la recollida de dades.
 Treballem amb sessions d’observació:  Temps ininterromput de registre (gravacions)  La tindrem que transformar en un paquet de dades controlant la qualitat de les dades.
Després, operarem a nivell quantitatiu.
4. Unitats observades  No venen donades. Nosaltres decidim quines seran les unitats que considerarem.
 Conceptes relatius:  Molecularitat: cada cop anem segmentant més les unitats Avantatge: elevada objectivitat Desavantatge: Tindrem moltes dades que no quedaran vertebrades entre el les.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez   Molaritat: cada cop considerem unitats més àmplies.
Avantatge: Elevada vertebració del registre. És molt fàcil integrar la informació.
Desavantatge: Baixa objectivitat Per delimitar les unitats de conducta ens fixarem en: o Ajustar molt bé l’objectiu per saber si treballarem amb unitats molecularitzades o molaritzades.
o Regla de les 3D:  Delimitable: s’especifica cada unitat de conducta des de on comença fins on acaba.
 Denominable: hem de poder donar-li nom a la conducta perquè tingui identitat per ella sola.
 Definible: hem d’explicar en què consisteix.
5. Acceptació de sessions Fa referència a la mesura en què acceptarem o rebutjarem sessions. Ens fixarem en tres criteris per rebutjar o acceptar: 1) Constància intersesional: cal fer una llista de mínims establerta inicialment que contingui els requisits que s’han de complir en cada sessió.
2) Constància intrasessional: circumstàncies imprevistes que fan que la sessió s’acabi abans del que estava previst. Ex: el pati es de 10:30 a 11:00.
Es posa a ploure i s’acaba a les 10:45. Aquesta sessió només es rebutjarà si no s’han complert el total de mínims establerts en la constància intersessional. Si s’han complert, encara que s’acabi abans d’hora es podrà acceptar.
3) Estimació disrupcions temporals: circumstància inesperada on només s’interrumpeix la perceptivitat durant un cert temps. És inobservable (inobservabilitat). Ex: jugant a basquet es cola la pilota; sentim el que diu la gravació però està enfocant a altres persones. Una sessió s’ha de rebutjar si la inobservabilitat excedeix del 10% del total de la sessió 6. Nivells de resposta - Desplegament d’un sistema classificatori Possible assimilació de nivell de resposta a dimensió Taxonomia del comportament de resposta  Dimensions (dissenys) (criteris diversos)  Nivells Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez Simples:  No verbal Decisions en el procés de la metodologia observacional: delimitació de objectius o Expressions facials El face Reader son estudis en que quan la persona esta davant de la pantalla queden remarcades totes les diferents mesures del rostre.
o Conducta gestual: Sempre suposa moviment de alguna part del cos des d’una perspectiva topogràfica. Per naturalesa es dinàmica y mai es refereix a desplaçament.
o Conducta postural: Sempre és estàtica. Estem quiets amb una determinada estructura del nostre cos. Ex: sentats, de peu, ..
 Quan ens moguem serà conducta gestual, quan estem quiets postural. Sempre hi ha una alternança entre la conducta gestual i postural.
-  Nivell proxèmic: Variant estàtica: distància en la qual ens col·loquem.
Variant dinàmica: fa referència a l’execució de trajectòries.
 Conducta vocal o extralingüística: Fa referència de com es vocalitza.
El sonògraf només estudia conducta vocal. Te dos prestacions molt importants. En primer lloc, trobem les zones grises/negres (formante), el qual es individual per cada persona. Així doncs, només estudiant la conducta vocal podríem arribar a aconseguir la identificació de qualsevol ésser humà. Exemple: va desaparèixer una nena de 1any i mig. Van analitzar les diferents veus de dona que trucava per demanar el rescat. Van descobrir que no eren dones diferents doncs tenien el mateix formante. Finalment, la dona raptora era ventrioloca, és a dir, podria emetre dos diferents veus, per això tenia el mateix formante, perquè es tractava de la mateixa persona.
 Conducta verbal o lingüística Es refereix a l’anàlisi del missatge que es transmet. Aquesta conducta verbal es pot presentar de dos maneres: - - Forma oral: queda clara quan parlem. Es pot transcriure  aconseguim un text que posteriorment podrà ser analitzat. A partir de 2012 ja no es té la necessitat de transcriure, ja que treballem directament amb el reproductor mp3 amb que ho hem gravat.
Forma documental: l’origen és un document. Exemple: cartes de suïcidi, diari d’una persona anorèxica, testimoni d’una escena de maltractament i ho escriu. Durem a terme l’anàlisi del text (!) Tan la forma oral com la documental corresponen a la observació indirecta ja que la perceptivitat és parcial.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez II.
DISSENYS OBSERVACIONALS Què és? És una pauta o guia flexible que ens acompanyarà al llarg de tot el procés. Hi ha 8 dissenys observacionals i per arribar a ells caldrà considerar tres criteris: (!) els considerarem de forma dicotòmica, és a dir, que cada un d’ells dóna lloc a dos possibilitats de plantejament.
1. Unitats de l’estudi 1. Ideogràfic: Allport  cas únic. Avui en dia  considerem idiogràfic com una unitat, ja sigui una persona o més d’una, sempre que entre les persones existeixi un vincle estable. Exemple: una família, metge-pacient durant el seguiment d’una malaltia prolongada. No seria el cas la gent amb qui coincidim a l’autobus, ja que no hi ha un vincle estable, és casualitat 2. Nomotètic: Allport  grup. Avui en dia  Pluralitat d’unitats sense vincle rellevant. Inclús si en els casos que hi ha vincle estable, volguéssim estudiar de forma individualitzada en separat o en paral·lel cada persona.
(!) Cal tenir en compte que la mateixa situació segons com plantegem els objectius pot donar a que el estudi sigui ideogràfic o nomotètic.
Exemple: - Si t’interessa estudiar l’equip com un conjunt, fer un anàlisi de l’estratègia de l’equip en un partit.
Si t’interessa estudiar l’equip des de la individualitat de cada jugador, eficàcia de cada jugador en un determinat partit.
Gràficament  representat de forma vertical 2. Temporalitat a. Disseny puntual: una única sessió.
b. Disseny de seguiment: diferents sessions al llarg del temps. (es sobreentén que sempre és intersessional) Tan en el disseny puntual i de seguiment, cal incorporar (sempre que es pugui) un altre tipus de seguiment  seguiment intrasessional: consisteix en que des de que comença la sessió fins que acaba, anirem registrant ordenadament la successió de les conductes que tinguin lloc.
Seguiment intersessional Seguiment intrasessional En el seguiment intrasessional podem obtenir la freqüència, i a més tenim un valor clar de la seqüència de les accions produïdes, però amb el intersessional només obtenim la freqüència.
Serà molt major la consistència de les dades si tenim un seguiment intrasessional que intersessional. Aquest seguiment intrasessional el podrem aplicar tant si tenim una única sessió com si en tenim més d’una.
Gràficament  Eixos del diàmetre horitzontal Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez 3. Dimensionalitat a. Unidimensional: només considerem un nivell de resposta. Ex: només conducta verbal b. Multidimensional: considerem diferents nivells de resposta. Ex: conducta verbal i gestual.
Gràficament  representat en circumferències concèntriques  Estructura bàsica dels dissenys observacionals (8) - Cada problema/objectiu específic de cada estudi correspondrà amb un d’aquests dissenys observacionals.
- Pot passar que en un estudi observacional plantegem diferents objectius específics. En aquest cas, cada objectiu podria requerir el mateix o diferent disseny observacional. Exemple: objectius diferents en estudiar l’equip de volei (exemple unitat d’estudi) Primer exemple referencia a la freqüència Segon exemple  fa referencia a l’ordre.
Tercer exemple  fa referència a la duració III.
REGISTRE Ara comencem a recollir dades.
Què significa registrar? A partir d’una parcel·la de la realitat efectuarem un bolcat d’informació sobre algun tipus de suport (antigament el suport era paper i llapis. Avui en dia, el suport pràcticament el 100% dels casos és un suport informàtic.) i utilitzant preferentment un sistema de codis.
 Sistematització del registre Hi ha moltes formes de registrar. Al no poder entrar en detall en totes elles, les agrupem en 4 grans caixes.
El fet que del registre narratiu al registre descriptiu no estiguin units és perquè el registre narratiu neix i mor en si mateix. Mai es bolcarà aquesta informació en les dades. En canvi, en la fase activa veurem com transformem un prototip de registre descriptiu al llarg d’aquest procés, anomenat procés de desmaterialització del registre.
Els prototips de registre narratiu i descriptiu cal diferenciar-los des de dos punts de vista diferents 1. Qualitat informativa o pla del contingut: tenen clares diferències:  Ús de termes precisos: El registre descriptiu utilitza termes precisos. No només hem acotat el problema, també ens hem documentat, buscat el marc teòric, etc. Això mai passarà en el registre narratiu perquè ens trobem en la fase passiva, la qual es caracteritza perquè ens estem començant a situar i el problema no estarà ni acotat.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez   Delimitació precisa de quines conductes s’han de registrar: El registre descriptiu queda explícit (escrit) quines conductes s’han de registrar i quines no. En canvi, en el registre narratiu mai s’especifica, ja que ens trobem en la fase passiva i encara no hem delimitat l’objectiu. Les notes que es prenen en aquesta fase són totalment arbitràries i no seran aprofitables pel registre.
Registre seqüencial: significa que hi ha un seguiment intrasessional, és a dir, des de que comença fins quan acaba la sessió estarem registrant una rere l’altre les conductes que tinguin lloc que ens interessen. Té registre seqüencial el registre descriptiu. En el registre narratiu les notes que es prenen son atemporals.
2. Aparença del registre o pla formal: tenen la mateixa aparença  és tipo text.
*Control extern d’un registre: grau de sistematització o estructuració. Haurem de canviar l’aparença tipus text per anar modificant l’aparença sense modificar res de la qualitat informativa. Ex: ordenar els apunts que tenim.
Haurem de començar el procés de desmaterialització del registre que tindrà varies etapes. En aquestes etapes passarem de paràgrafs a frases, de frases a paraules i de paraules a codis sense modificar la qualitat informativa del registre. L’únic que canviarem serà l’aparença del registre. Aquest procés és molt import ant per la formació dels observadors tot i que no l’haguem de dur a terme cada cop que observem.
Exemple: tenim un registre descriptiu tipus text (paràgraf), que és seqüencial (es va registrant en ordre en que les conductes han tingut lloc) Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez 1. El registre semi-sistematització és subdivideix en dos: D’entrada: representen paràgrafs. Les línies en vertical corresponen a la segmentació en unitats.
Com més complexa sigui la situació tindrem més punts intermedis.
De sortida: tenim un format de taula. Les columnes són els nivells o subnivells de resposta que haguem plantejat en el disseny observacional (ex: nivells de resposta que ens interessin). Aquestes dependran de l’objectiu que volguem estudiar. Les files, seran les successives unitats de conducta.
 Passem de paràgrafs a frases 2. Posteriorment realitzem una taula analitzant els nivells de resposta. Les files d’aquesta taula (numerades) corresponen amb les conductes que hem numerat anteriorment  passem de frases a paraules 3. Ara hem de passar de paraules a codis. Hem de passar del bloc registres semi-sistematitzats a registre sistematitzat. En aquest, apareixen dos opcions:  Registre codificat: ens permetrà acabar aquesta última etapa de transformar el nostre registre semi sistematitzat en un registre format per codis.
Per transformar les paraules en codis necessitarem el manual de codificació.
Elaboració d’un manual de codificació a. Decisió prèvia sobre els nivells de resposta que ens interessen. Ex: com es mou per el gimnàs.
b. Per cada un d’aquests nivells de resposta preparem una llista sobre possibles conductes que obtindríem amb sessions de prova pe saber quin tipus de conducta tenen lloc en els diferents nivells de resposta.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez En el nostre exemple, veuríem que en el primer i segon nivell de resposta queden representades en el croquis (per on es mou). El tercer nivell queda representat en la taula de desplaçament (com es mou). També tenim els altres nivells de resposta representats en la columna d’orientació i mobiliari del gimnàs.
c. Redacció de les regles sintàctiques d’ús dels codis.
Per cada fila (cada unitat de conducta) col·locaríem el codi corresponent.
Tindrem co-ocurrència de codis, és a dir, codis que ocorren en una mateixa conducta. Ex: co-ocurrència de codis: caminar (desplaçar-se) ,parlar (conducta verbal) alhora.
Això ens porta a les regles sintàctiques en l’ús d’aquests codis. Hi ha moltes, però només dos que son universals: 1) En cada fila figuraran els codis que corresponguin a les conductes que corresponguin a la mateixa unitat de conducta (passin a la vegada) i que corresponguin als successius nivells de resposta.
2) A mesura que va avançant la sessió, les successives unitats de conducta són les que van ocupant les co ocurrències de cada fila.
En el nostre exemple (ja són codis) 4. Validació del procés de codificació Tot i que ja tenim la taula de codis, podem haver fet errors en la seva elaboració. Així doncs, caldrà validar aquest procés. Per fer-ho, haurem de descodificar el registre codificat que hem obtingut. Haurem de passar de codis a text.
És important que: 1) Han d’haver transcorregut alguns dies des de que s’ha realitzat el registre codificat fins que es descodifica. (7 dies) 2) Per descodificar només necessitarem el registre codificat i el manual de codificació. No haurem de veure el nostre registre descriptiu inicial.
3) Descodificació del registre codificat. No serà important les paraules que utilitzem (no cal que siguin com les que havíem dit inicialment) 4) Haurem de cotejar si hem afegit informació nova o hem suprimit informació que teníem o si l’hem alterat, però no importa les paraules que utilitzem.
5) Si no s’ha produït cap d’aquestes tres modificacions, donarem per validat aquest procés de desmaterialització del registre.
6) Si s’han produït alguns d’aquests canvis d’informació, ho haurem de revisar des de l’inici.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez  Llista de trets: serà la base, és a dir l’obtenció de matèria prima, per construir l’instrument d’observació que haurem de fer a mida.
Hi ha dos grans tipus de llista de trets: catàleg i repertori. Els dos, tenen unes característiques comunes entre si i una característica diferent. Seran la base per construir un instrument d’observació. El catàleg serà la base per construir un instrument d’observació anomenat format de camp, mentre que el repertori serà la base per construir un instrument d’observació que es diu sistema de categories.
o o En comú: consisteixen en una llista de conductes d’una mateixa dimensió que són entre si mútuament excloents (no es poden solapar) Ex: si salta no camina.
Diferència: en el cas del catàleg sempre es tracta d’una llista oberta en permanent estat de construcció. El repertori, en canvi, té com a meta ser una llista exhaustiva i tancada. Com això és impossible en l’estudi del comportament humà espontani, ens haurem de quedar en una suposició d’ exhaustivitat. Per això s’aplica la prova de cautela, la qual té un mínim que cal complir: tenir almenys tres sessions consecutives en les quals no hagi passat cap nova conducta de les que ja teníem en la llista.
Exemples registre sistematitzat: Es refereix a la conducta interactiva entre dos persones.
La primera columna fa referència al temps (duració).
En la segona columna tenim la llista de codis, obtinguts després de registrar successives conductes utilitzant els seus corresponents codis i tenint pre sent que en cada fila hi haurà com a mínim un codi i com a màxim tants com nivells de resposta haguem contemplat.
Cal registrar sempre cada sessió en el format d’una matriu de codis.
 Els codis poden ser de molts diferents tipus: literals, i cònics, mixtes, numèrics, cromàtics...
Tipus de dades Bakeman  autor de referència respecte els dissenys observacionals. Proposa aquests 4 tipus de dades: Dades seqüencials: corresponen a conductes que no poden solapar-se entre si, és a dir, hauran de correspondre’s a una única dimensió. Ex: si camina no salta Dades concurrents: corresponen a conductes que si que es poden solapar entre elles, és a dir, poden co -ocòrrer, per tant es requeriran varies dimensions. Ex: observar a algú mentre es desplaça, gesticula i verbalitza.
Evento-base: fa referència a que les nostres dades estan registrades segons el paràmetre ordre Temps-base: fa referència a que les nostres dades estan registrades segons el paràmetre duració.
(!) la freqüència com a dada és tan dèbil que no la contemplem quan està sola.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez Exemple: Dades seqüencials: Dades tipus I: només ens interessa un nivell de resposta i observem l’ordre amb què s’han donat les conductes.
Dades tipus III: només ens interessa un nivell de resposta. Però ara tindrem més que l’ordre, sinó la duració. B dura 4 min, D 3 min, etc.
Dades concurrents: Dades tipus II: ens interessa dos nivells de resposta: conducta gestual i proxèmica. Per això tenim dos columnes. En les files, però podem tenir varis codis (B passa al mateix temps que W).
Dades tipus IV: ens interessen dos nivells de resposta. Ara tenim registrada la duració de la co-ocurrència de conductes de cada fila.
 Les dades tipus IV són les dades més robustes i potents, fins al punt que es considera que es considera que els altres tres tipus de dades son variants incompletes de les dades tipus IV.
Decisió sobre tipus de dades No podem escollir el tipus de dades que volem per l’estudi. Aquest, tindrà un marge que dependrà del disseny observacional escollit.
Si tenim un disseny unidimensional, les dades hauran de ser seqüencials, ja que només treballarem amb una dimensió.
Si el nostre disseny és multidimensional, les dades hauran de ser concurrents, ja que treballem amb varies dimensions.
IV.
INSTRUMENTS D’OBSERVACIÓ (!) Important recordar que existeix una circularitat metodològica entre registre i instruments.
(!) El registre sempre s’haurà de fer després d’haver construït l’instrument.
Distingim dos famílies d’instruments:  INSTRUMENTS D’OBSERVACIÓ Correspon a instruments que no son estàndard i que hem de construir nosaltres a mesura (ad hoc). Sempre es refereixen al fons del tema en què estem treballant. Per tal de construir-los necessitarem la llista de trets, ja sigui en la modalitat de catàleg o de repertori.
 Sistema de categories: utilitzem el repertori 1. Sempre requerirà del marc teòric. És imprescindible 2. Té un sistema tancat. Si ho volem canviar hem de tornar al punt de partida.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez 3.
4.
5.
6.
Instrument unidimensional: nomes el podrem construir quan el disseny observacional sigui unidimensional Te uns codis (sistema de codis únics) No només és tancat, també és un instrument rígid. Si l’hem de reconstruir més val començar de nou.
Requerirà un llarg procés construir-lo.
 Procés de categorització: A la part superior tindrem el marc teòric i a la inferior un registre de la realitat tipus llista de trets i subtipus repertori.
Seguirem amb el recorregut de les fletxes fins que es compleixin dos condicions bàsiques obligatòries  E/ME Exhaustivitat Mutua exclusivitat També es recomana que el nom i el contingut de les categories siguin congruents.
Quan es compleix E/ME significarà que haurem arribat a un sistema de categories provisional. Per poder completar-lo caldrà acabar uns requisits formals.
Exemple: volem estudiar les conductes d’ajuda a altres persones en l’àmbit físic  conducta física prosocial.
1) Partim de la realitat i passem al marc teòric Caldrà haver superat la prova de cautela Les agrupacions i nombres són totalment provisionals.
Posteriorment connectarem cada una de les conductes del repertori amb un d’aquests termes teòrics (!) Cal tenir en compte:  Alguna de les conductes del repertori pugui tenir connexió amb dos o més termes teòrics. (mala traducció, etc)  Alguna de les conductes del repertori no es connecta amb cap terme teòric. Aquest problema es pot donar per dos causes: en el repertori hem inclòs conductes que no haurien d’estar en el repertori; que la cerca de conceptes estigués inacabada.
2) Preparem una taula que tindrà tantes columnes com agrupacions que hem fet  En el nostre cas 3 columnes.
Si ho féssim perfecte hauríem de fer un assaig: observar situacions que es repetissin en els 4 contextos en 3 o 4 noves sessions. En aquestes sessions registraríem només cada cop que es produís una conducta física prosocial i el nom d’aquesta conducta el col·locaríem a la seva respectiva columna.
Un cop que la teoria ens ha donat l’estructura de les tres columnes, caldrà connectar el que diu la teoria amb el que sorgeix de la realitat.
3) Caldrà tornar al marc teòric per profunditzar més i poder incloure la lletra petita de la teoria. A l’hora de profunditzar ens donarem compte que la columna (A) es pot fer de dos maneres: explícitament (ho diem amb Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez paraules) i implícitament (sospirs). Així doncs, el marc teòric ens mostra que la proposta (A) cal subdividir-se en dos propostes més. Ara haurem de desdoblar la columna (A) en dos.
Pel que fa a la columna (B) en el marc teòric no s’ha trobat que tingui cap desplegament i la deixem igual.
A la columna (C), en el marc teòric ens queda clar que cal desplegar-la entre els diferents matisos de conductes d’ànim, conductes de consol i utilitzar paraules neutres amb connotacions d’ànim.
4) Ara anirem de marc teòric a realitat. Construirem una taula amb tantes columnes com agrupacions que hem fet (ara en tenim més) Si ho féssim perfecte caldria fer un assaig i registraríem només cada cop que es produís una conducta física prosocial i el nom d’aquesta conducta el col·locaríem a la seva respectiva columna.
(!) Potser tindrem un número limitat de sessions (ex: campionat de futbol). El que podria funcionar com a alternativa és repetir el visionat de la mateixa o mateixes sessions que ens van permetre preparar el repertori inicial.
5) Seguiríem el procés fins arribar a la E/ME. Un cop complertes les dues condicions obligatòries i la recomanable tindríem un sistema de categories provisional.
 Un cop es compleixen les tres condicions  SC definitiu 1. Caldrà cuidar el nombre definitiu de les categories (el nom quedarà inamovible) 2. Codificació de les categories.  ho hem fet espontàniament quan hem anat desplegant les columnes A, B, C, utilitzant el nom de cadascuna amb els seus codis (A1, A2, B, C1, C2, C3). Si anteriorment no ho hem fet, cal fer-ho ara.
3. Notació universal del sistema de categories  El que hi ha entre les claus () és E/ME. si no hi ha les claus no serà un sistema de categories i no es complirà E/ME.
4. Definició detallada de les categories.
5. Exemples i contraexemples, per veure i entendre què es troba dins la categoria i la compleix i què no mitjançant el contraexemple.
(!) El sistema de categories ja ha quedat rígid. Si el volem canviar haurem de tornar al punt incial.
En cada categoria sempre hi ha dos components: 1) Nucli categorial És l’essència bàsica de la categoria.
2) Nivell d’apertura o plasticitat de la categoria Format per totes les diferents manifestacions externes que pugui tenir un nucli categorial.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez (!) No confondre mai una conducta amb una categoria!! Una conducta es el nom que nosaltres donem a algun element del comportament humà. En canvi, una categoria és el resultat del procés d’haver partit d’un repertori, haver passat al marc teòric, ... les categories les construïm. Algunes estaran més properes a la realitat i algunes al marc teòric.
Exemple: I = (A, B, C, D, E, F, G, H, I, J) II = (J, K, L) Són equivalents? Si. Perquè els dos grups han complert E/ME. Això és el que realment és important, no el nombre de categories que hagin sortit en cada grup (més molecularitzades o molaritzades) (!) Si a la categoria II volguéssim afegir una nova lletra (J, K, L, M) no podríem  hauríem de tornar a començar  Categories especials o formals: No es refereixen al contingut, sinó al funcionament de l’instrument.
Categoria z  ha anat decreixent el seu ús, però s’utilitza quan pretenen detectar l’existència de patrons de conducta encara que els actuals programes informàtics també ho resolen per ells mateixos.
Les dos S es tendien a subsimir (dos registres que corresponen a diferets conductes es categoritzaven de la mateixa manera i que son successius entre si  quedaven transformats en una sola S). Ex: ooh! (S1) ooh! (S2). Per evitar que les dades es subsimeixin, s’incerta z : actua com a separador entre dos categories identiques registrades de forma succesiva.
Categoria conducta buit  no ocurrència de conducta. Ex: estar quiet. La suma de la duració de tots els registres ha de ser el total de la sessió, per això cal afegir el conjunt buit.
D i T suren 5’. F dura 3’ i W 4’. Així doncs, F i W coincideixen 3’. Hi haurà 1’ que es donarà W (C verbal), però res de C gestual, per tant tindrem conducta buida de C gestual i W durant 1’.
 Critiques sistema de categories: - - No funciona quan estudiem processos. Ex: estudiem el desenvolupament d’un nen d’un any. L’instrument és rígid, però la conducta que estem observant va canviant (el nen cada cop utilitza estructures mes complexes de la parla).
Arriba un moment que l’instrument de sistema de categories ja no serveix. Es comença a produir un desajust entre la realitat dinàmica amb l’instrument creat el qual es estàtic.
Donat a que és un sistema unidimensional, no el podrem utilitzar en estudis on el disseny observacional que hem plantejat és multidimensional.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez  Format de camp: utilitzem el catàleg 1. Marc teòric no és imprescindible però recomanable.
2. És un sistema obert. Podrem incorporar una nova categoria.
3. No es compleix la E/ME. La mútua exclusivitat no és compleix. Es capaç d’adaptar-se sense que importi el nombre de respostes o conductes que vulguem observar  És multidimensional.
4. Ús de codis múltiples. Al sistema de categories cada conducta requereix un codi únic. En el format de canvi, en canvi, al treballar amb varies dimensions treballarem amb co-ocurrències o cadenes de codis.
5. És autoregulable. Ell mateix es pot anar a adaptant a una realitat que es va modificant.
Si ho comparem amb el sistema de categories son dos sistemes molt diferenciats.
Semblances amb el sistema de categories  instruments que es fan a mesura (ad hoc)  Com es construeix el format de camp? Exemple: aprenentatge de la natació 1. Proposem criteris (nivells de resposta o dimensions) en funció dels objectius Es proposen 11 criteris amb marc teòric.
2. Elaborar un catàleg de conducta (i/o situacions) per cada criteri. El catàleg està sempre obert, per això sempre acaba amb punts suspensius.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez 3. Aplicació d’un sistema decimal de codificació. Ex: una biblio volem buscar info sobre éssers vius. Hi ha 3 apartats: 1. Animals, 2. Vegetals, 3. Minerals. Ens interessa animals. Dins hi ha 3.1 amfibis, 3.2 rèptils, 3.3....... dins hi ha 3.1.1, 3.1.2...  Avantatges:  Completar de forma indefinida: ens permetrà generar sistemes subordinats més i afegir nous codis cada cop que els necessitem.
 Estructurar jeràrquicament  Dóna molta flexibilitat a l’instrument Encara ho desglossem més.
 Aplicació de l’instrument 4. Elaborar les configuracions del format de camp. Aquestes configuracions són co-ocurrències de codis.
Files: unitats de conducta. El que esta en la mateixa fila co-ocurreix. S’anomena també perspectiva sincrònica perquè està passant al mateix temps.
Columnes: criteris o dimensions. Podem aplicar una perspectiva diacrònica, ja que apliquem un seguiment intrasessional.
Quadrats: conjunt buit, no hi ha conducta.
(!) El registre sempre es tradueix en una matriu de codis per poder-la introduir a un programa informàtic per el seu anàlisi.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez  Decisió sobre instruments bàsics d’observació Si és multidimensional  format de camp Si es unidimensional  Sistema de categories Si el nostre disseny es unidimensional i tenim marc teòric construirem un sistema de categories. Si el nostre disseny es multidimensional tingui o no marc teòric, haurem de construir format de camp. Però, que passaria si tenim un disseny unidimensional però no tinguéssim marc teòric? Hauríem de construir un format de camp que de forma atípica nomes tindria un únic criteri. Mai seria possible construir un sistema de categories que tingues més d’una dimensió.
 Combinació FC/SC: combinem format de camp amb sistema de categories 2. Tenir marc teòric.
3. Es tracta d’una conducta o situació atemporal : no ens trobem en un procés determinat.
Si es compleixen aquestes dos condicions, en el respectiu criteri que es compleixin, elaborarem un sistema de categories.
En el G1, G5 i G6 compleixen les dos condicions, i per això elaborarem un sistema de categories  no tenim conductes, tenim categories En el G2, G3 i G4, no compleixen les dos condicions. Així doncs, al no poder elaborar un sistema de categories es quedaran com si fossin un format de camp, com un catàleg. Un catàleg es caracteritza per ser una llista permanentment oberta, per això acaben amb punts suspensius.  el que tindrem son conductes El conjunt serà més ric que si només fos format de camp i serà molt més complet que si només fos sistema de categories.
 INSTRUMENTS DE REGISTRE Normalment els instruments ja estan construïts. Som usuaris d’aquests instruments (els utilitzem però no els creem).
No cal conèixer a fons el tema.
 De paper i llapis: avui en dia ja no s’utilitzen. Generen molts més errors. És la única excepció on cal conèixer a fons el tema per poder fer la plantilla.
 Electrònics: el data mai permetia arribar a composar molts codis diferents, mesurar el temps amb alta precisió, gran bateria, etc. Ja no s’utilitza avui en dia al ser molt delicat.
 Programes informàtics: aconseguim molta més eficiència. Ens facilita registrar de manera codificada.
5. D’us general: access i excel.
6. D’ús específic:  Còdex: primer creat en Espanya.
 Hoisan: programa més robust i gratis. Permet treballar en registre, control de qualitat i anàlisi de dades .
 Lince :només permet registrar i controlar la qualitat de les dades  Match vision Studio  SDIS: permet treballar en registre, control de qualitat i anàlisi de dades. És el més antic.
 Thèmecoder: molt utilitzat en registres esportius.
 Transana: s’utilitza per observació directa i per indirecta. Permet registrar imatges i text.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez V.
OBTENCIÓ DE PARÀMETRES Moment clau del procés  es troba en el punt d’inflexió entre variant qualitativa i variant quantitativa.
No transformem el registre , sinó que veurem com extreiem info quantitativa del que és material qualitatiu.
 MESURES O PARÀMETRES EN OBSERVACIÓ Obtenció de paràmetres a partir del registre. Hi ha bastants paràmetres, els qual estan agrupats en tres blocs: *Hi ha 6 tipus diferents de freqüències.
1. Paràmetres primaris - Ocurrència o frequencia: sabem que han passat 4 conductes Ordre: sabem l’ordre en que s’han produït les conductes Duració: diu què ha durat en primer lloc i quantes unitats ha durat. Ex: el que ha tingut lloc primer, ha durat 12 unitats.
Exemple: Son dades tipus I. Es tracta de dos sessions diferents.
És possible que saben que les dos sessions son diferents mitjançant el paràmetre ordre, un cop hem transformat les dades en paràmetre freqüència no es diferenciïn les dues sessions i semblin idèntiques? Perquè el paràmetre freqüència és tan poc consistent i dèbil, que no permet discriminar entre sessions diferents.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez Son dades tipus III. Es tracta de sessions diferents.
Quan transformem les dades de duració a ordre, només hem tret la duració i hem passat de dades tipus III a dades tipus I.
Per què si sabem que les dos sessions son diferents en el paràmetre duració, semblen igual en el paràmetre ordre? Perquè el paràmetre ordre o ha permès discriminar entre sessions com ho feia el paràmetre duració, ja que aquest últim és molt més consistent.
- Latència /Lapso Sempre que treballem amb un mateix individu en el qual registrem una única tipus d’ocurrència de conducta, o bé quan treballem amb un únic individu però treballant amb dades concurrents, s’anomena latència al temps que transcórrer entre els respectius inicis de conducta.
El lapso sempre s’utilitza quan treballem amb sistemes de categories. En la categoria A, el lapso seria el temps que transcórrer entre el final de A (conducta assignada a una categoria) i el començament d’una nova conducta assignada a la mateixa categoria. (!) No té perquè ser la mateixa conducta a la primera A i a la segona A, el que és igual és la categoria.
- Intensitat La intensitat té sentit en poques ocasions en les metodologies observacionals, ja que sempre requereix que allò que estudiem segueixi una escala ordinal, és a dir, passar d’un valor mínim a un valor màxim i són relativament poques les conductes que ho admeten.
- 2. Paràmetres mixtes FM – Freqüència modificada: S’utilitza quan hem optat per dividir la sessió en intervals.
Aquest paràmetre correspon al numero d’intervals que estan total o parcialment ocupats per ocurrència de conducta.
El que està marcat en vermell són els intervals ocupats. Ex: nivell 1 parcialment ocupat, nivell 2 totalment ocupat..
Es tracte d’un paràmetre anòmal, i cal utilitzar-lo amb molt cuidado, ja que si l’utilitzem sol ens pot donar valors sesgats. Per això l’utilitzarem conjuntament amb altres paràmetres. Aquest parametre plenteja dos problemes: 1) No presenta proporcionalitat amb la longitud de l’interval Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez Ara els intervals ocupats són el doble, o la meitat que els orignals.
2) El paràmetre pondera igual a tots els intervals que estan total o parcialment ocupats per ocurrència de conducta. Ex: en els intervals contem que hi ha 5, però en l’interval 2 està complet i en el 7 una part molt mínima.
- FM S-F Això genera l’error intrainterval  es produeix en tots els intervals d’ocupació parcial de la conducta.
Es va proposar una correcció d’aquest parametre i van donar lloc al paràmetre de frequancia modificada de SansonFisher: La seva proposa es que només es sumarà una unitat en aquells intervals que haguessin ocupat més de la meitat de la longitud de l’interval.
Ex: així doncs, la freqüència modificaa per Sanson i Fisher seria 3.
Quins seran els intervals que encara generen error intrainterval? El 3 i el 5, ja que continuen estan incomplets. I no tots els intervals son iguals.
- Freqüència de transició Paràmetre que utilitzarem sempre que vulguem estudiar regularitats en el comportament. S’utilitzarà molt quan vulguem detectar si hi ha patrons de conducta.
Per treballa amb aquest parametre esrequereix sempre tenir dades almenys tipus I.
Te dos variants diferents:  Prospectiva o transició cap a endavant Hi ha 3 conceptes que cal saber: o Conducta antecedent: FT Serà la que ens permetrà mesurar com va canviant el comportament.
o o Conducta conseqüent: CD Grau o ordre: 1), 2) Ex: D’ordre o grau 1  Busquem la primera DC ( 1)) i diem quants cops passa la conducta, que son 2. (BLAU) Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez CA de grau 2: C i al cap de dos espais A.  Hi ha 1 (VERD) CC grau 3: C, tres espais i una altre C  Hi ha 1 (TARONJA)  Retrospectiva o transició cap endarrere Si és – és perquè és retrospectiva (lo mateix que abans) 3. Paràmetres secundaris - Freqüència relativa Tots els paràmetres relatius son quocients. Posem la r per saber que es tracte de freqüència relativa - Duració relativa (!) Tant per trobar les freqüències com la duració relativa no necessitem l’ordre.
- Freqüència de transició relativa Numerador frequencia de transició que tindrà la mateixa conducta antecedent, consecuent i el mateix grau o ordre.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez Denominador  freqüència de transició (una altre) amb la mateixa conducta antecedent, el mateix grau o orde, però sense que ens importi quina sigui la conducta conseqüent. El més important és que no es trenquin els cicles.
Ex primer ordre: Numerador : hi ha 2 DC seguides en primer ordre Denominador: després de D hi ha un lloc ocupat per alguna lletra, sense que ens importi quina sigui (DC, DC i DA). Per tant, el denominador és 3.
Ex segon ordre: Numerador: hi ha dos C_A Denominador:Hi ha després de C dos llocs ocupats, sense importar la lletra, 3.
Passa el mateix amb la retrospectiva, però es mira de dreta a esquerre.
 Taula de microanàlisi Cm es construeix? Dades tipus III.
1. El primer que hem de fer és segmentar cada sessió en intervals  la longitud d dels intervals pot ser variable.
Tindrem que escollir una longitud d’intervals. Les diferents longituds tindran que tenir un valor divisor de la longitud total.
Haurem de trobar els divisors del total de la sessió.
300 2 150 2 75 3 25 5 5 5 1 300= 22 + 3 + 52 Possibles longituds d’intervals: 2, 3, 5, 4, 6, 25, 15..
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez - 2. Construirem una taula que tingui: tantes columnes com intervals  en aquest cas 6 (A, B, C, D, E, F) tantes files con categories Exemple: cada interval tindrà 15 segons.
El que col·locarem en cada casella serà el lloc d’ordre que ocupa cada codi dins del seu respectiu interval. Ex: B ocupa el primer lloc d’ordre, per tant en B1 posarem 1. Ocupa 14’.
E  ocupa el segon lloc del primer interval, però a la vegada (-) el primer lloc del segon interval. Dura 3’ B  ocupa el tercer lloc de l’interval 2, i el primer lloc del interval 3. Ens queden 14 ‘ lliures.
C  ocupa 10’. Ocupa el segon lloc en l’interval 3.
Ens queden 4’ lliures.
D  Ocupa 9’. Ocupa el tercer lloc de l’interval 3 i el primer lloc de l’interval 4. (agafa 5’ del interval 4) Ara queda 10 ’ lliure.
E  ocupa 2’. Ocuparà el segon lloc de l’interval 4.
Queden 8’ lliures.
D dura 12’. Ocupa els 8’ lliures de l’interval 4 (tercer lloc d’ordre) i agafa 4’ del interval 5 (ocupant el primer lloc d’ordre). Al ja haver ocupat abans el primer lloc d’ordre en l’interval 4, es posa una coma.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez Queden 11’ lliures de l’interval 5.
.....
3. Hem de trobar els valors dels 4 paràmetres per cada una de les categories de l’instrument (6 en el nostre cas) La freqüència de D  10. Per contar les ocurrències és important NO separar el números juntets per -. Ex: 2 + 3-1 +31+2-1+2-1+...
FM de D  17. Numero d’intervals total o parcialment ocupats per intervals de conducta (caselles ocupades). Només l’interval 16 és l’únic que no genera error intrainterval perquè només està ocupat per D.
FM S-F  8. Ens diu en quants intervals estan ocupats més de la meitat de la conducta. Per això és important saber quans segons sobren en cada casella al col·locar-ho. Si duren 8’ o més els contarem, ja que són més de la meitat, que és 15’.
DUR  127. Hem de dumar les duracions de les respectives ocurrències de conductes. Ex: 8+9+12+10+10+14+10+30.
Per què serveix? Serveix per fer una dissecció de la sessió d’observació. Aquesta dissecció ens permetrà dos coses: 1) Comparabilitat entre diferents sessions en què observem a un mateix individu. O bé comparar a diferents participants en una mateixa sessió.
Com freqüència i duració tenen ela mateixos valors, son constants, no ens importaran gaire.
Ens importarà el que marca les diferencies entre les sessions que és la freqüència modificada i la freqüència modificada de sanson-fisher. Aquestes, en la sessió 1 tenen valors molt diferents entre si (6 i 0), però en la segona sessió tenen el mateix valor (1 i 1).
2) Estimació de les disrupcions temporals. Ens permetrà que en les sessions on s’ha produït disrupcions temporals acceptades (menys del 10%), poder calcular aquests paràmetres estimats.
Els tres paràmetres que es poden estimar son: Freqüència FM Duració Hi ha un paràmetre d’inobservabilitat  significarà que durant un temps no sentim el que la persona diu, fent que no puguem observar les conductes verbals d’aquesta persona. La sessió va avançant però no tenim l’accés visual o auditiu a allò que volem percebre.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez Exemple A: F  normalment és un valor teòric, però com ara calcularem un paràmetre estimat podrà tenir decimals. Per calcularho, es fa una regla de 3, sabent el valor que ha tingut aquest paràmetre durant el temps d’observabilitat.
Si sabem que el total de la sessió va durar 300 i la inobservabilitat 50, la observabilitat va ocupar 250.
DUR  En 250’ hi ha una DUR de 43.
En 300’ – DUR ? = 51.6 FM  Si durant el temps d’observabilitat la FM ha estat 8, en el total de la sessió quina serà aquesta FM estimada de A? - Durant el numero d’intervals d’observabilitat en la categoria A tenim que la FM és 8. No sabem quina part de l’interval 7 i 10 està afectada per la inobservabiitat. Tenim una forma exacte de saber quan dura. El temps total d’inobservabilitat és 50.
Temps d’observabilitat: 20 intervals que hi ha, menys 50 unitats que dura la inobservabilitat dividit entre 15’ que dura cada interval.
VI.
MOSTREIG OBSERVACIONAL Ens permetrà decidir adequadament quines sessions o parts d’una sessió son les que sometrem a observació en un estudi. Té alguns elements paral·lels als del mostreig poblacional, però té altres elements diferents.
Elements paral·lels al mostreig poblacional  tindrem una població i una mostra. La mostra estarà formada a partir d’unitats mostrals extretes de la població. També haurem de aconseguir la representativitat de la mostra Elements diferents  1. Tenim dos tipus de poblacions a. Població real: fracció dels 6 mesos que corresponguin a tots els subperíodes de disponibilitat.
b. Població ideal: tots els dies que abarquen els 6 mesos de l’estudi. No tot el temps es pot considerar com una població real perquè molta part del temps el nen estarà dormint. Sempre que el nen no generi la conducta que volguém estudiar la observació no serà possible, per això s’anomena ideal.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez Ex: volem estudiar el desenvolupament del llenguatge d’un nen des de que té un any fins als 18 mesos.
Períodes de disponibilitat: quan el nen mostra la conducta que volem observar.
Els subperíodes de disponibilitat són els que formaran la població real. Sobre aquests subperíodes és on plantejarem la selecció de les unitats mostrals i, aquestes unitats mostrals seran en principi les sessions d’observació.
2. Tenim dos tipus de mostreig a. Mostreig intersessional: implica que al llarg de tot el període d’observació realitzarem una planificació temptativa. Ex: estem observant el profe d’educació física d’un institut. Ho fa dilluns, dimecres i divendres a les 4 de la tarda. Si el dilluns plou a les 4 de la tarda, això donaria lloc a una sessió que no es pot donar a terme. Aquest ajust es pot resoldre prevenint sessions de reserva (es recomana un 15% de sessions de reserva) Cada una d’aquestes sessions serà una unitat mostral, tant si el nostre di sseny és ideogràfic com nomotètic, ja que serà un mostreig centrat en sessions d’observació.
b. Mostreig intrasessional: té una gran importància. Establiriem un sistema intern de selecció dins de la sessió, que s’anomena segon nivell de mostreig. Ex: en un partit de futbol només observem les xutades a porteria.
En els dos tipus de mostreig caldrà prendre decisions: MOSTREIG INTERSESSIONAL: - - Període d’observació  temps que abarca la recollida de dades Numero de sessions  sempre es recomanarà aconseguir una estabilitat en el conjunt de sessions sol·licitades, una línia de base constant. En el moment que es produeixen molts alt i baixos en el comportament no hem arribat a aquesta línia base.
Numero mínim de sessions  són 6 sessions (el temps que es triga a aconseguir la línia base). Aquest numero de sessions podrà ser periòdic o no periòdic.
Criteri d’inicis de sessió  s’ha de tenir clarament establert el moment en que comença la sessió per tal de poder buscar la concordància després. Sinó, hi haurà un paralaje, el qual generarà valors nuls i fins i tots negatius.
Criteri comportamental: la sessió comença quan comença el criteri que volem estudiar Criteri cronomètric: la funció comença en funció de l’hora de rellotge prè viament establerta Critiques entre ambdós: Partidaris del criteri cronomètric  criticaven que era completament inexacte començar la sessió al començar la conducta, en canvi lo seu era totalment exacte.
Partidaris del criteri comportamental  no comença sempre la classe igual per tots. El criteri cronomètric tampoc és exacte Exemple: volem gravar una classe d’una escola. La classe és a les 9h. A les 9h, un cop els nens ja han arribat comencen a jugar perquè el profe sempre arriba a les 9:10h. La càmera grava des de les 9h. Hi ha 10’ que corresponen a comportaments diferents als que correspondrien Degut a aquests problemes es proposa  criteri mixte, el qual consta de varies etapes: 1) S’inicia igual que si fos criteri cronomètric, és a dir, s’estableix la hora de l’activitat provisionalment. Ex: 9h Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez 2) Es requereixen una sèrie de sessions (mínim 10) en que es defineixin dos coses: a. Que s’especifiqui la conducta que es pren com a referència b. Que s’hagi mesurat la hora exacte en que aquesta conducta passa en aquests mínims 10 dies.
Ex: registrem conducta cada cop que el profe comenci la classe dient bon dia! 3) Interval de retard màxim (IRM). Es fixa a partir de la informació dels punts 1 i 2. Ex: si el nostre IRM és de 10’ significa que els dies que el profe ha entrat a dir bon dia i ha tardat més de 10’ en dir bon dia, les sessions es rebutjaran.
4) Rebuig de sessions en que es supera el IRM.
- Criteri de fi de sessions: ve donat per el numero de dades que hem recollit. S’entén que sempre que tinguem un mínim de 30 dades registrades, podrem garantitzar la validesa dels resultats.
Ex: tenim tres possibles registres de dades tipus I. Una sessió té 10 dades, l’altre 23 i l’altre 12. Cap arriba a les 30 dades i no ens garantitzen la validesa. Al no poder analitzar cada sessió per separat, podem agregar sessions (les tres sessions seguides). Al agregar sessions sempre cometrem un numero determinat d’errors. Aquest numero d’errors sempre serà k-1, sent k el numero de sessions. En aquest cas, al tenir 3 sessions, tindrem 2 errors. Caldrà que valorem el cost disposats a assumir sobre el numero d’errors que podríem obtenir  Per això val més la pena treballar amb instruments molacuralitzats, ja que així augmenta el volum de dades, i com més volum de dades tinguem serà més fàcil garantir la validesa.
MOSTREIG INTRASESSIONAL - Registre continu Segon nivell de mostreig  es recomana en situacions d’estat.
o Situacions d’esdeveniments : sessions en què hi ha una continuada variabilitat del comportament o Situacions d’estat: sessions en què pràcticament es donen una de dos possibilitats  No es produeix cap canvi. Tot roman sense comportament que es modifiqui. Ex: observar un ós tirat al terra.
 Quan hi ha un moviment que es repeteix exactament igual tota l’estona. Ex: un atleta corrent sense parar.
Tipus de mostreig instrasessional: Hi ha 3. El mostreig Ad libitum forma part de la fase passiva, i posteriorment s’eliminarà.
1. Mostreig d’eventos (all ocurrence): consisteix en seleccionar únicament aquelles conductes o episodis que d’acord amb els objectius que hem plantejat, ens interessen. Ex: estudiem interacció mare – fill en nens de 3 anys. El nostre objectiu és l’estudi de les ‘rabietes’. Dins de cada sessió només ens interessarà el comportament de rabieta, res mes. Aquest mostreig era el preferit pels que defensaven el criteri comportamental Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez 2. Mostreig focal: té dos característiques inicials: 1) Només es pot utilitzar en dissenys nomotètics, NO en dissenys ideogràfics 2) És un mostreig que es realitza en etapes successives (polietàpic). Aquestes etapes successives, en totes elles, es compleix la equiprobabilitat, però són etapes que es van optimitzant progressivament.
Exemple: tenim tres unitats d’estudi. És una sessió que dura 30’. Dividirem el total de la sessió (30’) entre les tres unitats.
A la unitat S1 li corresponen els 10’ primers, a la S2, els 10 minuts següents i a la S3 els últims 10’. Cada unitat té la mateixa probabilitat de ser observada. Problema!  validesa externa: grau de generalització dels resultats. En aquest cas, la nostra validesa externa seria baixa, ja que potser en la unitat S1 no ha passat res i les discussions comencen a la unitat 2 i 3 (S2, S3). Així doncs, el fet que només hi hagués aquests tres intervals, dóna lloc que algunes o totes aquestes unitats estiguin sesgades perquè el comportament no és uniforme al llarg de la sessió. Per aquest motiu, s’aplica la duplicació de ronda, que consisteix en que cada un dels intervals es dividirà per la meitat. Ara cada unitat tindrà dos intervals de 5’. Això augmentarà la seva validesa externa. Seguirem duplicant rondes (4 intervals de 2.5’ ...) 3. Mostreig scan: preferits pels partidaris del criteri cronomètric. Correspon a la selecció de punts o in tervals de temps. Diferenciem:  Mostreig instantani o mostreig de punts de temps: És l’únic tipus de mostreig que tant la observació com el registre són discontinus.
El representarem amb una línia ............... (puntejada), no en intervals, on cada temps revisarem si passa o no passa la conducta. El temps que no haguem d’observar és el temps buit: el temps que passa entre dos punts. El registre també serà discontinu perquè només registrarem entre els dos punts en sistema binari (1: passa conducta; 0: no passa conducta). Serà molt important la distància entre els dos punts, ja que perdrem la informació pel mostreig. Cada un dels punts serà la nostra unitat mostral. Per saber quina és la millor en diferents distàncies entre punts utilitzarem el índex d’eficàcia. En el numerador: té si hi ha ocurrència de conducta en aquell punt en concret. En el denominador: tenim el numero de punts. Entre els diferents mostreigs instantanis que barallàvem, ens quedaríem amb el que té un major índex d’eficàcia.
 Mostreig d’intervals: Es caracteritza perquè la observació és continua, però el registre és discontinu.
En aquest cas, observarem continuadament la sessió dividida en intervals, però només anotarem alguna cosa al final de cada interval.
Què registrem al final de cada interval?  vindrà donat per el subtipus de mostreig d’intervals totals i mostreig d’intervals parcials.
Regles del mostreig  ens diran que és allò que registrarem en el final de cada interval.
Interval no ocupat per ocurrència de conducta Mostreig d’intervals totals Mostreig d’intervals parcials 0 Interval parcialment ocupat per ocurrència de conducta 0 Intervals totalment ocupats per ocurrència de conducta 1 0 1 0 Nominalista 0 1 1 Garantista Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez  Mostreig d’interval total: requereix que els intervals seleccionats ocupin completament un interval.
 Mostreig d’intervals parcials: es subdivideix en quan a la interpretació i praxis:  Nominalista (A)  intervals parcials són només el interval parcialment ocupat serà una unitat mostral.
 Garantista (B)  Quan un interval està ocupat el 99.9% és una ocupació parcial. Si està ocupat el 100% de l’interval, tindrem una mostra més representativa i els contemplem com una ocupació parcial molt elevada. El seu objectiu és que la mida de la mostra sigui major.
Repercussions les trobarem quan haguem de cotejar dins del mateix mostreig diferents grau d’eficàcia, amb el fi de decidir quin serà el tipus de mostreig òptim pel nostre cas. Si utilitzem un mostreig que ens genera poques unitats mostrals tindrem poques dades i això ens portarà molts problemes.
Per comparar-ho de forma valorativa mirarem la puntuació d’eficàcia  Quocient entre el num d’intervals dividit entre el numero total d’intervals.
Quan més lat sigui el índex d’eficàcia, aquesta serà la decisió del índex de mostreig que utilitzarem.
Si estem estudiant una sessió tipus estat, convindrà més utilitzar un mostreig instantani o de punts de temps. Així, el investigador descansa i no perdem res d’informació.
VII.
CONTROL DE QUALITAT DE LES DADES Com cometem molts errors, els registres estan sesgats i no podríem passar a la següent etapa (anàlisi de dades) si abans no hem analitzat si les nostres dades són correctes o no. Per això mai podríem dur a terme un anàlisi de dades si no els hem examinat. El fet d’examinar les dades es coneix com control de qualitat de les dades.
El control de qualitat de les dades és una part del procés que en si mateixa és molt àmplia. Veurem 7 dels conceptes que ho formen: Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez Precisió  Absència d’error. És fàcil de decidir però més treballosa de controlar.
Si diferents observadors registren sense error, la seva precisió és elevada.
(!) La precisió elevada implica fiabilitat elevada.
La relació inversa, en canvi, no es compleix.
(!) Fiabilitat elevada no implica precisió elevada.  Això és perquè els dos observadors podrien haver comprés el mateix error. Es recomana treballar amb tres observadors, perquè així comproven indirectament la precisió.
Validesa  ens dirà si les dades que obtenim en el registre, és a dir, la mesura del comportament que estudiem respon de veritat a allò que volem mesurar. Com no és un instrument estàndard sinó un instrument que hem fet a mesura, i el instrument i el registre estan ben fets la validesa serà elevada. El problema és que ens serà difícil saber si l’instrument està ben fet si no tenim cap element extern d’ajuda. Aquest element d’ajuda extern és l’únic punt dèbil que té la metodologia observacional, la objectivació de la validesa. Si l’instrument no és correcte, les nostres dades estaran sesgades.
Fiabilitat  distingim entre: - Fiabilitat clàssica: grau d’ajust entre un registre que puguem fer (la nostre mesura del comportament) i el registre perfecte o estàndard. Ex: Si en ves de mesurar conducta perceptible i mesuréssim coses físiques (com una taula), podrem equivocar-nos en la seva mesura en 2 mm, però en aquest cas si podrem apel·lar que hi ha una mesura estàndard (el metro mesurarà exactament la taula).
En la metodologia observacional no existeix aquest registre estàndard (mesurem comportament!). per això, el fet de no tenir instruments estàndard, va portar a que es re conceptualitzés la fiabilitat per adaptar-la a les qualitats de la metodologia observacional - Fiabilitat re conceptualitzada: grau d’ajust existent entre diferents registres o mesures. Aquests registres o mesures seran:  Fiabilitat d’interobservadors: registres que corresponen a diferents observadors que observen el mateix i amb el mateix instrument d’observació. S’admet si les sessions es graven o es registren in situ o en viu (no hi hauria una segona sessió on es repeteixi exactament el mateix)  Fiabilitat d’intraobservadors: els diferents registres entre els que buscaríem si hi ha ajust serien d’un observador que registrés el mateix i amb el mateix instrument en diferents moments de temps. Tindríem que treballar amb sessions gravades  avaluem la estabilitat interpretativa del observador perquè si el observador sóc jo mateix, la meva percepció serà idèntica, però podria variar com ho interpreto el primer dia i el segon.
Si la percepció és la mateixa, l’únic que podria canviar és com ho interpreto.
Com sabem quan obtenim el grau d’ajust? Es calcula quantitativament en funció de dos famílies de coeficients Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez  Família de la concordança  mesura el grau d’associació entre registres. S’utilitzen índex percentuals i el seu valor sempre estarà entre 0 – 100 o 0 – 1.
Hi ha 72 coeficients diferents. Bastants són d’una subfamília on es complirien les característiques dels Kappa.
Dins la concordança hi ha tres grans grups: Ordenats de pitjor a millor Forma quantitativa: 1) Paràmetres registrats segons l’ocurrència Son coeficients espúreos. Poden semblar molt alts sense que això sigui veritat. Això és perquè són coeficients que no controlen l’efecte de l’atzar.
a. Fiabilitat de percentatge d’acord (F%A) No controla l’efecte de l’atzar  és el més dolent de tots, però continua utilitzant-se molt.
- És un percentatge d’acord sense corregir.
Càlcul  hem de calcular un quocient o Raut. Aquest quocient serà una constant. La seva expressió anirà canviant.
b. Fiabilitat d’acord de pontatge (FA.P.) Controls només parcialment l’efecte de l’atzar Coeficient proposat per reduir l’efecte de l’atzar. Van calcular dos coeficients diferents ( desdoblar la sessió) en funció de tractar només amb intervals puntuats (score interval) i intervals no puntuats (unscore interval).
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez Score interval o intervals puntuats  de la taula, en farem dos. La primera taula només constarà de l’interval 3, 5 i 7 perquè són els únics intervals que un o els dos observadors han puntuat o registrat.
Càlcul score interval O  ocurrències d’acord (en què estan d’acord els dos observadors quan hi ha ocurrència) = 1 (interval 5) O + N.O.  ocurrències d’acord + No ocurrències en desacord. Les N.O són les de l’interval 3 i 7.
Unscore interval  un o els dos observadors no registren ocurrència de conducta. Ara treballarem amb tots els intervals menys és el 5 N.O  No ocurrències d’acords. Són el 1, 2, 4, 6, 8 i 9 i 10.
N.O + O  N.O és no ocurrència d’acord (7). La O significa ocurrència en desacord: interval 3 i 7.
(!) Els conceptes seran els mateixos però la notació canvia en score i unscore Finalment, amb les dos fiabilitats (score interval i unscore interval) trobem el promig.
Podem veure que ha baixat el percentatge comparat amb la fiabilitat de percentatge d’error, ja que és molt més consistent.
c. Fiabilitat global (Fgl) Controla totalment l’efecte de l’atzar.
Fiabilitat global neta = Fiabilitat global total – Fiabilitat global aleatòria  Haurem d’estabilitzar el coeficient.
Treballem amb freqüències.
F GLOBAL TOTAL O1y2 : Ocurrències d’acord pels observadors 1 i 2  Tenim 1 NO1y2 : No ocurrències d’acord pels observadors 1 i 2  86 (100 intervals que hi ha – 14 ocupats pels dos observadors, que són 10 del primer i 5 del segon, però en un coincideixen) T: número total d’intervals  100 F GLOBAL ALEATÒRIA 01 i 02: ocurrències de l’observador 1 (10) i ocurrència de l’observador 2 (5) NO1 i NO2: No ocurrències de l’observador 1 (90) i no ocurrències de l’observador 2 (95) T2: número total d’intervals al quadrat (1002) FGLOBAL NETA  Surt 1% perquè dels 100 intervals, els dos observadors només coincideixen en 1.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez d. Concordança canònica (Cc) S’utilitza quan tinguem més de dos observadors. Tenim dades de freqüència. El fet de tenir tres o més observadors ens permetrà afirmar la fiabilitat de les nostres dades.
- Pertany a la subfamília kappa.
Serà d’ús obligat quan treballem amb observació indirecta Si és observació directe partirem la sessió en intervals de temps o unitats de conducta.
Si és observació indirecta partirem la sessió en unitats textuals Files  registre de cada observador en cada una de les 9 unitats que té la sessió. Afegirem tantes files com categories o codis tingui el nostre instrument d’observació (nA, nB, nC, nD).
Fórmula  Numerador: només tindrem en conte els intervals, 2, 5 i 7 (no hi ha concordança)  Trobarem la suma de tots els productes binaris, és a dir, de dos factors. A l’interval 2 (1x2) + interval 5 (1x2) + interval 7 on hi ha tres possibles productes binaris: (primer x segon, segon x tercer, primer x tercer) Denominador: es calcula a partir de les sumes de la taula final. Multipliquem cada número per tots els demés.
2) Paràmetres registrats segons l’ordre En canvi, els coeficients registrats segons el paràmetre ordre són més consistents.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez a. Cas general (Pi) S’aplica sempre que tinguem un instrument d’observació, sigui FC, SC o la combinació dels dos.
*Els prototips pertanyen a la subfamília kappa: concordança canònica, pi, coeficient de feingold i kappa Les categories de pi es caracteritzen per ser de percentatge d’atzar corretgit.
Com es calcula? Pel mateix lloc d’ordre s’ha d’haver registrat la mateixa categoria, és a dir que els dos observadors hagin coincidit (ja sigui alhora o en diferents moments) Fórmula En aquest cas tenim un SC= (A, B, C, D).
Probabilitat observada (Po)  probabilitat que en els dos registres estigui ubicada la mateixa categoria en el mateix lloc d’ordre Probabilitat esperada (Pe ) probabilitat que si només actués l’atzar, en els dos registres, es registrés la mateixa categoria en el mateix lloc d’ordre.
Càlcul Probabilitat esperada  construïm una taula amb les següents columnes: - Categories Acord Desacord Es pot calcular per unitats o per parells. Si ho calculem en unitats, en el cas de A, veiem que tenim dos acords (la A es troba en els dos observadors al segon lloc), no hi ha desacords. La B, els observadors també estan d’acord 4 cops (posició 3 i 7). La B també té dos desacords, ja que en la posició 4 i 5 no han coincidit els observadors. La C té 0 acords i 2 desacords, etc. La D té 2 acords i 2 desacords.
Probabilitat esperada del observador 1 o de l’observador 2 (efecte de l’atzar). La probabilitat esperada que per l’atzar es calcula en sumar quantes A hi ha i dividir-ho pel total de lletres.
Per calcular la probabilitat esperada conjunta, al ser de concordança entre dos observadors és una probabilitat composta. Així doncs, el seu càlcul és el producte simple al quadrat. (els dos tenen la mateixa probabilitat de treure A, B, C, D) Per últim hem de fer la suma de tots els resultats obtinguts.
Po  acords / total Pe  suma de la columna probabilitat esperada conjunta.
Un cop obtinguts aquests paràmetres podem calcular Pi mitjançant la fórmula.
Quina diferencia hi hauria entre pi i la fiabilitat global? Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez El coeficient Pi l’estandarditzem. El dividim per el complementari de la probabilitat esperada, el que ens permet estandarditzar-lo.
- b. Coeficient de Feingold És el més recent.
Se’l considera com un cas particular quan en lloc de tenir un SC amb varies opcions o un FC o un instrument combinat, només tenim un sistema binari de presència/absència. Va adaptar els coeficients del coeficient pi i adaptar-lo als casos que només tenim respostes binaries.
Registres dels observadors 1 i 2 de forma binària Haurem de construir la matriu de confusió Files  introduïm les dades de l’observador 1 Columnes  introduïm les dades de l’observador 2 Un cop obtenim els valors, fem una prova de chi quadrat, on el que tenim en la casella seran les freqüències observades. Ara calcularem les freqüència esperades. Un cop les tenim, trobem x2 .
Un cop calculat, podrem calcular el coeficient de Feingold.
Com interpretem el valor obtingut? Tot els coeficients de concordança on es corregeixi l’efecte de l’atzar, la pauta interpretativa és que si el valor es troba entre un 0 – 60% és insuficient. Si està entre 61 – 80% és tolerable. I si està entre el 81 – 100% és satisfactori. En el nostre cas, al dona 46% és insuficient.
3) Paràmetres registrats segons la duració a. Kappa - Hi ha moltes Kappas. Molts coeficients es consideren subtipus kappa.
Se’l considera el índex més potent per trobar la concordança entre registres.
L’utilitzarem quan tinguem dades registrades mitjançant duració, tenint també la informació de l’ordre i la freqüència.
La unitat de concordança serà que els dos observadors hagin registrat no només la mateixa categoria en el mateix lloc d’ordre, sinó també durant les mateixes unitats de temps.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez Mapa Taula En el mapa està dibuixat el mateix que a la taula.
1) Hem de construir la matriu de confusió Files i columnes: amb tantes categories o codis com tinguem.
- Files  observador 1 Columnes  observador 2 Afegirem unitats de concordança.
a. Primer omplir la diagonal, que és on sempre tindrem acords (unitats de concordança). Ex: A: 15+23; B: 17; C:30;...
b. Fora de la diagonal només col·locarem les no concordances. Ex: El primer observador veu A i el segon encara veu B, tenim dos unitats que O1 veu A i O2 B.
Fórmula: Po  acords/total : suma de la diagonal/total Pe  diferenciem entre la probabilitat esperada de l’observador 1 i 2. Les calculem per separat i després les multipliquem entre elles.
Probabilitat esperada observador 1: suma de la fila/total Probabilitat esperada observador 2: suma columna/total Un cop tenim la probabilitat esperada dels dos observadors, hem de trobar la probabilitat esperada conjunta. Ex: A: 0.266x0.253; B: 0.113x0.126;... i ho sumem.
Un cop tenim calculats aquesta valors, podrem calcular kappa mitjançant la fórmula.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez  Família del acord  mesura el grau de covariació entre registres. S’utilitzen índex correlacionats i el seu valor sempre estarà comprès entre -1 – 1 Coeficients d’acord: pearson, etc.
Poden tenir un efecte enganyós en relació als coeficients de concordança.
a. Pearson (r) EXCEPCIONS: -  Concordança seqüencial o forma mixta: Combina el plantejament de la concordança amb el plantejament de l’acord.
1/ Construïm la matriu de confusió de l’O1 i l’O2, tenint en compte les freqüències de transició d’ordre o grau 1.
Files  conducta antecedent Columnes  conducta conseqüent 2/ Construïm una taula amb les dos matrius de confusió anteriorment calculades.
Calcularíem la correlació entre els valors de la primera i segona fila i trobaríem Pearson.
 Forma qualitativa o concordança consensuada Els diferents observadors (no pot ser intraobservador) es reuneixen per registrar. Es produeix una inversió del tempus del procés. Cada un diu la categoria que creu que és adequada i ho discuteixen fins estar d’acord. Ho revisen fins arribar a un acord, a un registre únic consensuat.
Te 2 riscos: Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuari o smestremartinez 1. Els observadors no estan disposats a discutir i deixen que algú porti la veu cantant cedint.
2. Hi ha observadors que volen portar sempre la contrària.
...