Tema 1. L'individu social: Actituds (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura la dimensió social de la persona
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 22/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej Tema 1. L’individu social: Actituds - - Pots citar alguna MTS (Malaltia de Transmissió Sexual)? VIH, gorronea, papil·loma, sífilis, hepatitis Saps com prevenir una MTS? Protecció (preservatius), fent-se proves, abstenció, vacunes.
Quin penses que és el percentatge entre 16 i 25 anys que coneixen les formes de prevenir la transmissió de MTS? 60% Saps què significa “pràctiques sexuals de risc”? La ruleta russa, acte sexual sense preservatiu, moltes parelles sexuals, el “muelle”, la “marcha atrás”, sexe oral.
Penses que hi ha joves que, encara coneixent les formes de transmissió de les MTS, realitzen pràctiques sexuals de risc? Sí.
Si penses que sí, a què creus que es deu? Els joves són més irresponsables i ingenus.
Saps què és la PPE (Profilaxi postexposició)? És el tractament antiretroviral que s’administra a persones sense VIH que acaben de tenir una exposició al virus de VIH.
Saps què és el “chemsex”? Pràctiques del sexe realitzades sota la influència de substàncies psicoactives.
 Definició No s’ha de confondre la paraula “actitud” quan s’utilitza en l’àmbit de psicologia, que quan s’utilitza en la vida quotidiana. En aquest últim cas, se sol utilitzar aquest terme referint-se a tenir una bona o mala actitud. En la psicologia, en canvi, no hi ha bones o males actituds: és una valoració sobre grups de persones, idees o coses (objectes d’actitud). Fa referència al judici que les persones solem realitzar sobre qualsevol aspecte de la realitat (l’objecte). Són importants perquè poden condicionar varies coses: per exemple, l’aprenentatge. Té a veure amb com assimilem la informació i la nostra conducta. Per exemple: si considerem el tabac com una cosa dolenta, evitarem fumar.
No obstant, cal dir que els grups o les societats tenen una gran influència en l’individu, podent fer variar la seva forma d’actuar.
També es pot definir com a una predisposició a respondre a alguna classe d’estímuls amb certs tipus de respostes. És un sentiment positiu o negatiu general i perdurable sobre alguna persona, objecte o tema.
Aquests judicis poden ser positius, negatius o neutres (neutre no equival a que no hi hagi actitud) i poden ser més o menys intensos.
Poden ser objectes d’una actitud: - Coses materials. Ex. Tabac 1 La Dimensió Social de la Persona - Oliwia Ciurlej Persones. Ex. Categories socials Situacions. Ex. Situació econòmica d’un país Idees. Ex. Comunisme Els objectes poden ser: - Concrets: una sèrie de TV, el matrimoni igualitari, el tabac...
Abstractes: la salut, la igualtat, la independència de Catalunya, l’okupació...
Les actituds són constructes mentals: - No són directament observables des de fora del subjecte. Pensem que existeixen en cadascú, però no els podem veure o tocar. Són invents.
Cal, per tant, inferir les actituds de les persones a partir de certs indicadors que solen ser:  Verbals: el que les persones ens diuen.
 No-verbals: la cara que fan o la resposta a determinades mesures fisiològiques.
 Estructura Hi ha vàries teories sobre l’estructura de les actituds. Una és que es tracta de dimensions o components, que poden ser: 1) Cognitiva (idees, conviccions, pensaments, creences sobre l’objecte d’actitud).
2) Afectiva (sentiments, emocions associats a l’objecte... agradabilitat, a favor/en contra).
3) Conductual (intencions o predisposició a l’acció, NO ÉS L’ACCIÓ).
Ex. Si pensem que el tabac és natural (idea) i ens agrada el seu sabor (afectivitat), tendirem a fumar (conducta).
Per tant, actitud com a conjunt organitzat de conviccions o idees que predisposa favorablement o desfavorablement a actuar respecte un objecte social.
 Formació Les actituds es formen a partir de la socialització que té lloc des del naixement. Les actituds depenen de factors com: - Influència paterna/materna → La major part de les relacions que tenen els bebès són amb les persones que tenen al seu entorn al seu dia a dia, per tant, el pare i la mare.
2 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej  - Recompensa i càstig → La relació materna/paterna-filial és la que modela i determina el comportament del fill, actuant així com a la seva base.
Aquest aprenentatge o modulació de l’actitud es produeix per condicionament, imitació entre d’altres.
 Control de la informació → En cada etapa de la vida, certes persones estan en possessió d’informació que poden controlar; en cas dels nens, els controladors d’aquesta informació solen ser els pares. D’aquesta forma, doncs, els pares són el punt principal i el més fiable de referència.
Grups de referència → En la història de les actituds, el grup més important ha sigut anomenat grup de referència. Aquest és el grup al qual un individu aspira a pertànyer, i en virtut d’aquesta aspiració, adopta com a propis els valors (conductes i ideologies) del grup en concret. La importància que tenen aquests grups sobre la nostra vida es deu a que provoquen un gran canvi en els comportaments de la pròpia persona.
 Estudi Newcomb → Es va observar que a la universitat americana, els estudiants que s’integraven en la vida universitària modificaven molt la seva conducta. Els que vivien a cases seves, en canvi, no sofrien casi modificacions. Per tant, en aquest cas la vida universitària actuaria com un mecanisme d’influència.
 El contacte amb un grup de persones, tan emocionalment com per altres factors que poden ser beneficiosos per la vida de la persona, provoca molts canvis en l’individu.
 Funcions - Motivacionals → Estan relacionades amb el desig, les aspiracions...
 Egodefensives: Les actituds poden protegir-nos de sentiments negatius dirigits cap a nosaltres mateixos. Per exemple: Una persona que té problemes de parella, tendirà a desenvolupar un pensament de negació cap a l’idea de divorci.
 Expressió de valors auto-realitzadors: Les persones tenim necessitat d’expressar les nostres actituds, és una manera de confirmar-nos a nosaltres mateixos el què som (el què pensem i com actuem). Reforcem la nostra personalitat per tal de convèncer-nos i tenir la sensació de ser una persona molt segura de si mateixa. Les persones que canvien molt d’actituds ens semblen dèbils.
 Instrumentals: Utilitzar les actituds per un fi, obtenir objectius o metes desitjades; o evitar alguna cosa que no desitgem. Per exemple, manifestar actituds similars a la persona que volem agradar és una actitud molt comú.
3 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej  - Econòmiques: Ens ajuden a economitzar el temps i ordenar un món caòtic. Les actituds ens ajuden a determinar les coses que ens agraden (tenir els nostres prejudicis i estereotips). Per exemple, si coneixes a una persona i et cau malament des del primer dia, és molt difícil modificar la nostra opinió.
Cognitives → Les actituds actuen com a guia en el processament de la informació.
 Cerca activa de informació: Tendim a buscar informació que reforci les nostres actituds. Exemple: Un fumador buscarà com a justificació una persona que era fumadora i que no hagi tingut càncer de pulmó, independent que ni hagi 100 que sí.
 Percepció de informació rellevant: No es percep tota la informació igual, sinó que es percep la rellevant (la atenció selectiva influeix en les actituds).
 Recordar informació rellevant: És més fàcil recordar allò que està relacionat amb els teus interessos.
 Mesura La mesura d’actitud pot servir per coses com: classificació de persones, veure si hi ha relació entre la conducta i l’actitud, per veure si es produeixen canvis en un grup de persones, per comparar...
Hi va varis enfocaments sobre com mesurar l’actitud. Aquests són: - Enfocaments clàssics:  Escala d’intervals aparentment iguals de Thurstone. És un instrument bastant habitual: consisteix en posar una escala on la persona haurà de marcar el que pensi.
Exemple: Marcar com d’agradable li sembla el tabac a algú +3 +2 +1 0 -1 -2 -3  Escala tipus Likert. Proposa una escala ordinal (escala ordenada) amb un llistat d’afirmacions (ítems) que abracin tot l’aspecte de l’actitud i es demana a les persones el seu grau d’acord o desacord amb aquestes. La puntuació de cada persona a l’escala és la suma (invertint els ítems negatius) de les respostes a cada un dels ítems.
Tipus d’escales: o Nominals: Sí/No Una escala numeral no necessàriament té ordre.
o Ordinals: Molt d’acord – Lleugerament d’acord – Neutral Desacord...
4 La Dimensió Social de la Persona - - Oliwia Ciurlej o D’interval: Escales on la distància entre un número i un altre és igual.
o De proporció: L’escala més matemàtica. El 0 és absència de l’ítem que es vol mesurar.
 Diferencial semàntic. Es diu una oració i la persona ha d’avaluar-la amb un valor numèric.
Altres enfocaments:  Mesures fisiològiques  Observació del comportament i mesures no reactives Les escales només mesuren la dimensió afectiva.
 Relació actituds / comportament - Factors metodològics  LaPiere: Interessat en les connexions entre actituds i comportaments, en particular en el racisme. Va partir des del supòsit que una persona racista actuarà d’una forma particular (farà certes coses i deixarà de fer-ne d’altres). Va triar 200 restaurants als quals va escriure, preguntant si podria anar-hi a sopar amb una parella d’asiàtics. La gran majoria (190) li van donar una resposta negativa. No obstant, a l’hora de presentar-s’hi, pràcticament tots li van deixar passar amb la parella asiàtica. En aquest cas, doncs, es veu clarament la diferència entre una actitud i conducta.
 Instruments de mesura per certs estudis poden ser o bé molt elaborats i complexes i, per tant, molt específics; o molt simples i molt genèrics.
- Característiques especials de les actituds  Algunes actituds són per definició constants o continues en el temps, és a dir, que persisteixen en el temps i no canvien; en canvi, n’hi ha d’altres que són fàcilment modificables.
 Si algú genera una actitud a partir de la pròpia experiència, és molt més difícil que canviï, que si ha estat formada per qualsevol altre factor.
- Factors situacionals  Teoria de l’acció raonada → Resposta complexa a les connexions d’actituds i comportaments que resulta ser un bon instrument per comprendre la realitat social.
o Fishben i Ajzen: Van desenvolupar aquesta teoria, i diuen que el comportament està determinat per la intenció. Per comportar-te d’una manera específica es té que generar una actitud positiva.
o El que determina les actituds són les expectatives de resultats i el valor que li donem a aquests resultats.
o No obstant, també hi tenen influència les normes subjectives: per exemple, què penso que pensen les persones importants sobre 5 La Dimensió Social de la Persona - Oliwia Ciurlej mi. Si aquestes persones comparteixen les meves intencions, és més probable que actuï d’una determinada forma.
Factors de personalitat  Moltes persones pensen que totes les seves actituds són degudes a la seva personalitat, creuen que són més estables i tenen més autocontrol en relació al que pensen i a com actuen.
 Canvi d’actituds - Teoria de la comunicació persuasiva  Més que una teoria, és una recopilació d’un conjunt de resultats experimentals.
 La psicologia social és un dels camps on més experiments amb humans s’han realitzat.
 En aquesta teoria, els experiments realitzats s’han basat sobretot en la teoria de Shannon.
 Factors: o Factors lligats a la font → Factors que augmenten la persuasió, el fet de que la persona canviï d’actitud.
 Credibilitat i efecte adormit: Les persones més creïbles són més fàcils de persuadir que les persones no creïbles. Una persona creïble sol ser una persona amb certa importància, amb una gran responsabilitat (ex. científics, esportistes...).
→ Experiment de Hovland: Es va realitzar durant el període de la Guerra Freda. Va consistir en presentar un text que suposadament era del New York Times a un grup de persones; i, a un altre grup, el mateix text però presentant-lo com un fragment d’un diari de la Unió Soviètica. Es va poder comprovar que el primer grup va creure més en el text que els del segon grup.
La credibilitat té un efecte immediat però que es pot anar perdent amb el temps. Per exemple, a l’hora de veure un anunci presentat per personatges importants (com científics), aquest pot influenciar en nosaltres en aquell moment. No obstant, quan ens oblidem de qui ho ha dit, aquesta influència disminueix.
→ Efecte adormit: Desaparició i reaparició de la credibilitat.
Exemple: Quan ens oblidem i llavors tornem a recordar qui ha dit alguna cosa important que ens hagi influenciat.
6 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej Una forma d’augmentar la credibilitat és l’oferir que algú busqui diferents opcions per comparar. Un altre mètode és que una persona digui alguna cosa que no s’espera que digui.
 Atractiu de la font: Exemple: Presentació de dones atractives en anuncis. L’atractiu, però, no sempre va a nivell del físic, sinó també pot estar relacionat amb sentir-se identificada amb una situació.
L’atractiu funciona perquè capta l’atenció immediatament. En general, tot aquell anunci que ens sembla absurd és perquè no va dirigit a nosaltres.
L’atractiu també està relacionat amb fantasies. L’atractiu manipula idees, tals com que les persones atractives són bones persones, les persones amb sobrepès són més simpàtiques etc. També està el fet que acostumem a sentirnos més identificats amb les persones atractives que amb les que no ho són.
 Intenció expressaria d’influir: Si algú ens diu que no ens vol influir, se’l creu i automàticament et posiciones al seu favor.
 Poder: Hi ha determinats agents que tenen poder a l’hora d’enviar el missatge.
o Factors lligats al missatge  Por: Quan un missatge presenta por en l’audiència, sempre té un gran poder de persuasió. Exemple: Anuncis sobre la seguretat a l’hora de circular amb vehicles.
Efecte en U invertida → Com més por produeixin, més persuasió produiran però fins a un cert punt. Si es passa d’aquest grau de por, perdre la seva persuasió. Per evitar això, s’ofrenen models de comportament: que la gent senti por, però que se’ls digui què haurien de fer per evitar la situació concreta.
Està més que provat que els anuncis basats en por són altament efectius fins a cert punt; i, si a més, tenen aquests models de comportament, solen tenir un llarg efecte. No obstant, tenen un efecte només quan estan actius. Una vegada que desapareix l’anunci, la seva persuasió també ho fa.
Aquesta estratègia s’ha utilitzat en campanyes sobre els accidents de tràfic, l’àmbit de la salut etc.
 Presentació d’un o varis costats de l’argument: Què és millor per presentar un determinat missatge amb eficàcia? Presentar només els arguments positius o els negatius? S’ha pogut 7 La Dimensió Social de la Persona - Oliwia Ciurlej comprovar que la millor solució és presentar els dos tipus d’arguments, per contrastar.
 Ordre de presentació dels arguments: Normalment se sol pensar que el primer que escoltem és el que té més influència.
D’aquesta forma, si es presenta un argument seguit d’un altre es produeix l’efecte de primacia: el primer argument té més força. En una situació on es presenta un argument i, després d’una estona, un altre, es produeix l’efecte de recència: l’argument més recent té més força.
 Censura del missatge: Quan es censura un missatge, hi ha una alta probabilitat que l’audiència es posiciona a favor del missatge censurat.
o Factors lligats a la recepció  Actituds inicials de l’audiència: Si partim des del punt de favor/contrasta, ens podem adonar que acostumem posarnos molt a favor d’allò que creiem correctes, i que ens situem exageradament en contra d’allò que no defenem. Les posicions s’extremen: hi ha una polarització de posicions.
En auditoris més informats no es produeix tanta polarització, fins i tot es poden produir canvis d’opinions.
Molt utilitzat en política.
 Expressió pública de l’actitud: Una vegada que hem fet públiques les nostres opinions, és molt difícil canviar-les.
 Inoculació: Quan un missatge ens arriba i és molt fàcil de rebatre, ens inoculem per quan arribin missatges més potents.
Teoria de la inoculació (McGuire) → McGuire pensa que la inoculació serà més eficaç que donar arguments de suport per dos motius: 1. Facilita la pràctica de la defensa de la pròpia creença.
2. Incrementa la motivació del individu per defensar-se.
 Autoestima: Les persones amb una alta autoestima estan en condicions per resistir la persuasió molt més que aquelles amb autoestima baixa. Estan molt segures del què pensen, per lo qual és molt més complicat rebatre-les.
Teoria de la dissonància cognitiva.
8 ...

Comprar Previsualizar