02_Mesopotàmia (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Arquitectura - 2º curso
Asignatura Història de l'arquitectura I
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 06/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

MESOPOTAMIA Ens trobem en l’espai que hi ha entre els rius Èufrates i Tigris, que moren al Golf Pèrsic. Es una terra molt fèrtil, encara que aparentment sembli un desert.
En aquesta zona veurem néixer les primeres urbanitzacions.
Fases cronològiques del període prehistòric: El període prehistòric en la època mesopotàmia duraria entre els anys 5.500 i 2.900 aC, que es on començaria l’època dels metalls.
Les diferents fases cronològiques serien les següents: - Cultura de Hassana-Samarra, del 5.600 al 5.000 aC.
Cultura de Tell-Halaf, del V Mil·lenni al 4.500 aC.
Cultura de El Ubaid, del 5.600 al 3.700 aC.
Període d’Uruk, del 3.800 al 3.200 aC.
Període de Jemdet Nasr, del 3.200 al 2.900 aC.
Cultura de Hassana-Samarra Es desenvolupa una arquitectura molt semblant a unes masies grans on conviuen grups de famílies nombroses. Al jaciment de Tell Hassuna s’han trobat cases amb sitges per l’emmagatzematge de gra i teulades a dues aigües.
Cultura de Tell-Halaf Comencem a trobar mes elements de caràcter religiós.
Les cases son d’estructura circular, els denominats tholos.
Ceràmiques mes espectaculars, utilitzades ja per coses especifiques i com a caprici. Son ja objecte de comerç. Això també ens indica que hi comença a haver un cert prestigi de classes, una possibilitat d’adquirir aquests elements, poder polític i econòmic.
Societats cada cop mes complexes, persones amb mes poder que altres.
Cultura de El Ubaid Primeres grans ciutats mesopotàmiques. Donem un pas mes endavant en aquestes societats complexes.
Apareixen temples públics d’entre altres tipus d’estructures d’aquestes característiques..
Utilització massiva de fang tant en forma de tapia com en forma de tova.
Les cases també son cada vegada mes complexes, on algunes ja comencen a tenir dos pisos,amb paviment al terra, passadissos interiors i murs enlluïts amb fang.
Elements decoratius que marquen la religió mesopotàmica.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 1 Període d’Uruk Hi comencen a haver indici d’utilització dels metalls.
Inici de l’escriptura, els jeroglífics, es un fet molt important en la història, ja que ens indica que calia enregistrar coses perquè quedin en constància. Una de les coses que s’ha d’enregistrarson els impostos.
Apareixen nous tipus de persones, com els recaptadors d’impostos.
A les ciutats ja no es produeixen productes d’alimentació, aquesta tasca es fa al camp.
L’urbanisme comença a tenir un cert ordre, amb uns límits. Apareixen portes d’entrada on es cobren unes taxes per entrar a les ciutats.
Eridu (Tell Abu Shahrein, Iraq) (5.400-2.050 aC) Es considerat com l’inici del món. Es deia que abans d’Eridu no hi havia res mes i per això es una ciutat sagrada.
Els temples son grans edificis de format totalment públic i dedicats al culte. Aquests templeses denominaven ziggurats, que significa muntanya i la seva significació es arribar al cel.
El Déu del modelatge de rajoles s’anomenava Kulla.
Uruk (Warqa, Iraq) (3.800 aC-canvi d’era) Sobre els 3.200 aC arriben els sumeris i soterren tot el que hi havia per fer els seus temples.
Apareixen nous materials de construcció, com la rajola crua, hi ha de tres tipus: - Riemchen (20x9x9 cm) Patzen (80x40x16 cm) Flachziegel (29x9x6,5 cm) Els noms son alemanys pels arqueòlegs El deu del modelatge es deia Fases cronològiques del període històric: El període històric de la època mesopotàmica duraria entre els anys 2.900 i 2.112 aC, en el temps denominat com el Tercer Mil·lenni.
Les diferents fases cronològiques serien les següents: - Període dinàstic antic I, del 2.900 al 2.700 aC Període dinàstic antic II, del 2.700 al 2.600 aC Període dinàstic antic III, 2.600 al 2.334 aC Període d’Akkad i Guti, del 2.334 al 2.112 aC Tercera dinastia d’Ur, del 2.112 al 2.002 aC © JUANJO PÉREZ LÓPEZ 2 El país del Sumer, el sud de Mesopotàmia (3.500-2.350 aC) Ens ubiquem al sud de Mesopotàmia.
Els habitants no sabem d’on venen, però està clar que no eren autòctons.
S’anomenen a ells mateixos com caps negres, diuen que provenen d’un país que es diu Melukhkha, que no se sap on està.
No son ni indoeuropeus ni semites. El terme indoeuropeu es un paraula inventada per denominar una llengua que es pensa que es la primitiva d’on provenen les llengües actuals.
Els sumeris son un poble que venen de fora, com els bascs i el hongaresos, probablement de la zona del Caucas, a la mar Càspia.
Dominaren la Baixa Mesopotàmia fins que Sargó d’Akkad conquereix els últims enclaus.
Apareix la figura de ciutat estat, que es el centre d’un territori, que controla una zona econòmica. Tindran un govern abastit per una producció natural provinent dels camps.EnSumer estaríem parlant de la ciutat d’Ur. Tot el poder hi serà al costat del ziggurat.
Totes les ciutats son independents entre elles, no obstant, unes destaquen mes que les altres, però en conclusió, no es un país centralitzat.
Les cases de l’anima Fetes amb fang amb moltes apertures a l’exterior. Son estructures de dos pisos amb sostres plans i sortides de fum.
També disposaven de moltes finestres perquè hi hagués ventilació, a causa de les elevades temperatures de la zona.
La ciutat d’Ur Les primeres evidències d’habitat es daten al V mil·lenni i entre el 4.000 i el 3.000 aC es converteix en una ciutat important productora de ceràmica.
Allà sobre el III Mil·lenni hi ha una gran inundació que cobreix de fang tota la ciutat, això esdevé el mite bíblic del gran Diluvi Universal.
Es converteix en capital sumeria durant el període dinàstic antic. El 2.335 aC la ciutat cau sobre el poder de Sargó d’Akkad, incorporant-se a l’Imperi Acadi.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 3 01/03/17 El ziggurat d’Ur Nammu Ziggurat es una paraula que prové del terme ‘Ziqurratu’, una paraula de la llengua arcàdia, que es lingua franca.
Característiques del Ziggurat: - Edificis de planta rectangular, fets en talussos.
El mètode constructiu es per terrasses que es van elevant fins la cúspide.
Construït per milers de rajoles de fang cuit.
Edifici tot rígid, no hi ha res a dins.
Recerca l’acostament al cel i als Deus, creant estructures que superin la mesurahumana.
Representa poder: Arquitectura del Poder, els ziggurats son la primera mostra de legitimitat religiosa.
Estructura urbana d’Ur Es una ciutat totalment emmurallada rodejada per un canal recol·lector d’aigües residuals.
Al centre hi trobem el temple, rodejat també per unes muralles que el separen de la resta de la ciutat. En aquesta zona també hi trobem altres departaments,on els grans sacerdots controlen el poder.
El sector domèstic no el coneixem gaire, perquè es tracta d’una arquitectura pobre, s’han conservat les grans edificacions, les pobres s’han anant erosionant i desapareixent, les grans s’han conservat també gràcies a la poca pluja a la zona.
Pel fet de que es un clima molt calorós, s’aprofita el pas del vent. Coneixem que s’utilitzen les teulades per fer vida.
Les tombes reials d’Ur (1.850 aC) Les descobreix l’arqueòleg britànic Woolley.
Aquestes tombes consisteixen en pous excavats a terra que els fan inaccessibles.
Es van trobar objectes de valor, s’enterraven amb ells per emportar-se’ls al mes enllà.
L’objecte mes destacat que s’ha trobat es l’estendard reial d’Ur, que es considerat com l’artcom a document històric.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 4 Elam - Susa (Iran) (5.000 – canvi d’era) En aquesta ciutat trobem el ziggurat mes ben conservat: Choga Zambil. Aquests no son mesopotamis, son avantpassats dels perses.
Representacions històriques dels Ziggurats La Torre de Babel Minaret de la mesquita de Samarra © JUANJO PÉREZ LÓPEZ 5 ...

Comprar Previsualizar