Vida Vegetal (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Fisiologia Vegetal
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

PECULIARITATS DE LA VIDA VEGETAL NUTRICIÓ RELACIÓ I FORMA Fins el segle XIX, es distingien regne animal i vegetal en funció de si ingeria menjar o no. Més tard es van distingir 5 regnes.
En el regne vegetal, de totes les plantes, mirarem les superiors Definim planta com aquell ésser eucariota pluricel·lular i que obté l’energia del sol i la transforma per un benefici propi (la transformen en energia química).
CARACTERÍSTIQUES PLANTES - - - - Dependència del sol respecte dels minerals – això els du a tenir una nutrició molt conservadora, especialment del N.
Són éssers autòtrofs – obté l’energia que necessita per créixer de la llum solar.
Són col·lectors solars (productors primaris) – converteixen l’energia del sòl en energia química (ATP, equivalents de reducció i matèria orgànica). L’autotròfia del C possibilita un metabolisme molt eficient.
Són éssers vius immòbils (estan ancorades i només poden explorar un volum limitat del medi).
Són sistemes oberts (intercanvi de matèria i energia amb el medi); sempre en contacte amb el medi.
Són sistemes canviants, cicle ontogènic, canvis constants en el seu cicle de vida, canvia molt de pressa.
Jerarquia de complexitat: tenen diferents teixits, estructures, cèl·lules, que interaccionen per donar un funcionament concret; estan organitzades de manera jeràrquica (teixit dèrmic, vascular i fonamental) Dins el regne planta, totes tenen una estructura bàsica: arrel tija i fulles (és comú a totes). Dins d’això trobem les que fan flor i les que no (angio i gimno).
Perden aigua contínuament (transpiració: obren porus per la fotosíntesi), absorbeixen del sòl i perden en favor de l’atmosfera (un 98%). Quan la planta perd molta aigua, tanca els estomes, no capta CO2, no fa la fotosíntesi: ha de trobar un equilibri, desenvolupar mecanismes per evitar dessecació i optimitzar l’intercanvi de gasos.
L’hàbitat terrestres requereix de mecanismes per obtenir (arrels) i transportar l’aigua i els nutrients, que es fa a través de xilema i floema: o El xilema condueix aigua i sals inorgàniques en forma ascendent per tota la planta i proporciona també suport mecànic.
- - - - - - o El floema és un teixit vascular que condueix sucres i altres nutrients sintetitzats des dels òrgans que els produeixen cap a aquells en què es consumeixen i emmagatzemen (en forma ascendent i descendent).
No tenen esquelet, tenen un sistema de suport perquè s’aguanti recta i rígida (vacúols i PC rígida enlloc d’un esquelet organitzat). Ha de permetre un sistema de comunicació perquè l’aigua arribi a tot arreu (plasmodesmes).
Greus problemes estacionals (que ha portat a desenvolupar mecanismes de mesura i regulació del creixement) a causa de les constants condicions canviants (floració, reproducció, formació de llavors, dormició, germinació, abscisió).
Sistemes de protecció front l’estrès ambiental – en ser immòbils no poden protegir-se’n fàcilment però han desenvolupat mecanismes especials de protecció en front vent, sequera, fred, calor, llum...
Desenvolupament i creixement continu: hormones, encarregades de controlar el creixement de la planta.
L’evolució de les plantes ve determinada per l’adaptació al medi on viuen, la qual és una adaptació anatòmica i morfològica que ha portat a distingir 3 models de funcionament de planta: C3, C4 i CAM.
Reproducció en organismes immòbils: les estructures que participen son altament especialitzades.
No tenen un sistema nerviós organitzat, però sí tenen un seguit de lectors que capten diferents coses de l’entorn, estímuls, i les transporten als llocs on s’ha de donar la reacció, la resposta – es relacionen per mitjans bioquímics. Per tant parlem d’una captació i transducció interna de senyals tan interns com externs.
Creixen vers la llum i contra la gravetat.
...