TEMA 5-DIAGNÒSTIC EN NEN (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació clínica fisioteràpia
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 24/01/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5: AVALUACIÓ CLÍNICA EN EL NEN: 1 MORTALITAT INFANTIL I POLITIQUES FAMILIARS: La taxa de mortalitat en menors de 5 anys en el món ha decrescut de 12.6 milions en 1990 a 6.6 milions en 2012.
Espanya i Catalunya presenten una taxa de mortalitat infantil de 3.1 i 2.7 per mil nascuts vius, respectivament, fent que sigui un dels països amb menor taxa de mortalitat infantil al món.
Pel que fa a Barcelona, la mortalitat infantil és baixa i es manté bastant estable en l´últim període de 2000 a 2011.
CAUSES I MESURES DE PREVENCIÓ: Actualment, les malformacions congènites segueixen essent la primera causa de mort infantil.
Les principals mesures per a prevenir la mortalitat infantil són la planificació familiar, el control gestacional i neonatal.
Encara queda marge per a la reducció de la mortalitat infantil, com la implantació d’un model de política familiar similar a Suècia: 16 mesos de baixa maternal i paternal.
En cas de bessons, la baixa es de 32 mesos.
Es reb el 80% del sou durant la baixa o 400€ al mes si mai van treballar.
300€/mes si el pare/mare decideix no tornar a treballar.
100€/mes per cada fill fins als 18 anys.
No es permet dur nens a la guarderia menors d’1 any.
Silicon Valley (EEUU) Es basa en tots els sistemes de rentabilitat. La gent treballa més, amb més rentabilitat i són molt poc participatius en la vida de tots. Així rendim més i això és el que interessa, no treballar més hores sinó ferles factibles.
A espanya les dones arriben a 85 anys i les dones als 80 anys (esperança de vida) 1 2 NAIXEMENT: L’òvul: cèl·lula més gran que té la dona i l’espermatozou és la mes petita que té l’home.
VIDEO EN EL VIENTRE MATERNO: 3D i 4D permeten veure el desenvolupament del fetus, i ens ha demostrat que el fetus es mou de una manera més complexa del que veiem. Somien i riuen a l’òvul.
Mare li dona aigua, aliment i oxigen.
Ejaculació 500 milions espermatozous. Cada un té el codi genètic del pare. 1000 espermatozous per segon. Qualitat, determinada per vida de l’home. Café estimula espermatozous. Es mouen a una velocitat de 3mm per minut.
Vagina coll úter útertrompes de fal·lopi  òvul Ovaris: 1 òvul amb el codi genètic de la dona, que ja els tenia formats i havien estat emmagatzemats durant la infància i adolescència i a l’edat adulta exploten de vida. Dones el nº òvuls ja determinats.
Cada mes es destrueixen diversos òvuls.
Espermatozous tenen sentit de l’olfacte i això els guia (mecanisme químic).
10 hores fins al moment de la concepció.
1 penetra membrana de l’òvul fa canvi i cap altre pot entra. Cap es separa del cos de l’espermatozou i es fusionen els 2 nuclis=fertilització.
Cada cromosoma espiral i una hèlix doble amb el codi genètic.
Cadascú de nosaltres un codi dels nostres pares.
Gens: instruccions que ens diuen que ens convertim amb humà, determinen la persona que serem. Uns gens dominants, els altres recessius, cadascú som genèticament i físicament únics. 23 Sexe. Pare: X o Y, ell tria si serà X o Y, la dona sempre X. Gestació: pronòstic del futur.
Nº gens = que un pollastre Estem determinats genètic, caràcter i malalties (diabetis, esquizofrènia i càncer) oncogens Ovari va a l’úter quan ja es fecundat. Un dia després l’òvul es divideix per primer cop.
Blastòcit: més de 100 cèl·lules i es divideix en dos grups.
Cèl·lules interiors: cèl·lules mare i es poden convertir en qualsevol tipus de cèl·lula (pluripotencials) 1 setmana ja arriba al òvul.
Temperatura dels testicles de l’home. Temperatura inferior als 37º per això els espermatozous estan a fora.
Selecció natural, només un arriba, el més fort.
Fecundació: dos gàmets (càrrega genètica haploide (n) ). Divisió per meiosi.
Les cèl·lules somàtiques són diploide (càrrega 2n) i es multipliquen per mitosi.
Fases de divisió del zigot fins etapa de mòrula, en que hi ha divisió cel·lular sense augment de mida.
Mòrula – Blàstula - Gàstrula 2 Fases de creixement intrauterí i estadis del desenvolupament humà definits per Carnegie desde el dia de la concepció.
Al principi de la gestació els peixos, les salamandres, les tortugues, els pollastres, els porquets i els micos tenen una forma molt semblant.
PART: Diàmetres pelvis determinen l’estrat pelvià, l’amplada del canal. Mesures imprescindibles per poder fer un part òptim. La sífilis pelviana es pot obrir fins a 2 cm, té un component bastant elàstic.
Durada mitjana d’un embaràs entre 39-42 setmanes.
Humans tenen un part vaginal cefàlic, és a dir, que primer surt el cap. També es pot fer per cesària.
Com més s’acosta a la branca filogenètica de l’home més tarda en néixer (chimpanzé, goril·la...) Després de néixer, s’inicia el període de dependència matern. Els humans som els animals que més prematurs naixem i necessitem durant els primers anys de la nostra vida algú que ens cuidi i ens vigili constantment La nostra prematuritat és deguda a una capacitat cranial més gran, per albergar un cervell que en un moment determinat de la història evoluciona degut a: Consumir energia Més capacitat Així necessitem un crani més gran, i el que la naturalesa va fer va ser que sortíssim abans d’hora ja que sinó el cap no sortiria, no passaríem pel canal del part. Hi hauria de haver una gestació de 2 anys per a poder néixer igual de madurs com per exemple, els cavalls.
BONOBO: el més proper al home. Va evolucionar difrent que els ximpanzés per qüestions geogràfiques. Son molt violents, poden matar cries de altres tipus de ximpanzés i es poden matar entre ells i tot ho arreglen amb el sexe. La distància genètica respecte homo sapiens és de 1.2% del DNA.
L’antropologia ha estudiat els hàbits social del pan paniscus 3 1- Arbre taxonòmic del gènere Homo. Veiem que Goril.les i Pòngids abandonen l’arbre molts anys abans.
2- Bonobo (ximpancè pigmeu) – pan paniscus Ximpancè – pan trgoglodytes Diferenciació en mil.lions d’any i tant per cent que es diferencien del nostre DNA.
MANS: Dreta: quasi ningú té una línia continua que molts d’anys s’ha anomenat plec simiesc i s’ha relacionat amb diverses patologies. Tenim un polze tots i amb les mans podem fer servir utensilis, fer la oposició. Els ximpanzés tenen el part per davant, anterior que nosaltres el veiem quan naixem.
3 ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: PRENATAL – vida intrauterina NEONAT- 1 mes INFANCIA- fins els 6a NEN – dels 6a als 12a ADOLESCENT dels 12-14a als 18-20ª Perquè tenim un cap tant gran quan som fetus? Perquè la majoria de parts són cefàlics, i perquè el nen giri un dels motius és que creixi més els parts. El cap, quan surt ja quasi be surt tot, és quan surten les espatlles quan el nen surt disparat.
Un part normal és un part Eutòcic i un part distòcic és un part no normal Quan ets nen la relació cap cos és la meitat i en un humà és 1/8.
El David de miquel Àngel és 1/7, ja que així el cap és molt gros. Es veu des de a baix per això la proporció no se’ns fa estrany.
MALALTIES CONGÈNTIES I MALALTIES HEREDITÀRIES: CONGÈNITES : con – genitus “ Allò que s’engendra conjuntament amb “ . Les malalties congènites es deuen a trastorns hereditaris o adquirits, que incideixen durant el període embrionari, del desenvolupament o durant el part. Si quan passem pel cap del part ens trenquem la clavícula és una fractura congènita. Ex: Brida amniòtica, peu bot, polidactília - HEREDITÀRIES: aquelles malalties transmeses genèticament que tenen com a característica que es transmeten de generació en generació. ( autosòmiques dominants, recessives o malalties lligades a cromosoma X). Ex: hungtinton, duchenne, hemofília No totes les malalties congènites són hereditàries ni totes les malalties hereditàries es manifesten al néixer.
- 4 4 AVALUACIÓ CLÍNICA EN EL NEN: Velocitat del metabolisme ossi: formar ossos i trencar-los també, però sobretot lo primer Immaduresa de l’aparell locomotor. Organisme que esta creixent és molt més sensible que a qualsevol tipus de problema com els dèficits nutricionals Sensibilitat als dèficits nutricionals Vulnerabilitat del sistema immunitari (placenta – calostro) El sistema immunitari és més dèbil per això mama, ja que li aporta immunoglobulines per a superar els problemes que pugui tenir.
Capacitat d’aprenentatge. Si aprèn els mals hàbits és molt dificl treure’l Malalties específiques a la infància Adaptació al canal del part és primer traumatisme de la infància. Ha de fer rotacions i flexions del cap i par per preparar-se i col·locar-se en la posició per néixer.
Presència de les fisis de creixement (ossos fèrtils). Els nens tenen les phisis de creixement que és per on arriben els nutrients perquè pugui anar creixen tel ós Capacitat de remodelació òssia (reparació fractures). En 15 dies pot curar una fractura, en canvi en els adults com a mínim estan 3 mesos.
Metabolisme ossi accelerat (alta velocitat de recanvi) Deambulació (procés d’aprenentatge) Han de aprendre a caminar: cames i peus i el tronc important pe caminar sobretot la lordosis lumbar, per això ens podem posar dempeus sinó tindríem només una corba i seriem com els primats.
Epífisis de tracció (apofisitis) 5 HISTÒRIA CLÍNICA EN EL NEN: GENERALITATS: - És una història clínica adaptada a l’edat del pacient Molta importància de la història familiar i social Dificultats d’expressió verbal – interpretació ( tipus de plor…) Dificultats de localització del problema Dolors referits El nen rarament enganya L’escola pot donar molta informació L’entorn familiar és fonamental però no ha de ser el protagonista Els pares tenen tendència a interpretar simptomatologia Sempre hem de fer cas al que ens diuen.
INTERROGATÒRI: - Antecedents familiars molt importants: malalties heredofamiliars, salut dels germans Situació nutricional i hàbitat, molt important Preguntes amb llenguatge senzill, clar, directe i adequat a l’edat.
No dirigir les respostes en base a la formulació de la pregunta: “et fa mal aquí, oi?” Sempre hi ha d’haver els pares al davant. Problemes legals amb l’exploració als nens És complicat entendre el concepte dolor 5 Intentar sempre relacionar el dolor amb l’activitat. Què es fa a l’escola, a casa, amb els amics, al parc… En cas de contradiccions en la informació facilitada pels familiars, cal destriar la que sembla més fidedigna.
valoració de la resposta dels nens: TDH, relació amb els pares, atenció… Els mateixos familiars moltes vegades són els protagonistes de el que els hi passa al nen.
Per veure si el nen ha estat maltractat fer diverses radiografies i si te diverses callós amb llocs diferents seran signes de maltractament.
Els pares solen dir sempre la interpretació dels símptomes del nen, nosaltres hem de portar sempre les brides de la exploració i no donar res per pressuposat.
No hem de dirigir mai la contestat!! Sempre hi ha de haver els pares davant o un adult ja que sinó pots tenir problemes legals.
- RAQUITISME: El raquitisme és una malaltia per trastorns del metabolisme de la vit D (hipovitaminosi) Pot afectar tots els ossos.
Causes: dèficit exposició solar, dèficit absorció, dèficit nutricional alteracions en la cadena de formació Vit D. … Tíbies vares, augment tendència fractures, tòrax de colom, escoliosi, petit, esquifit DOLOR: Propi de cadascú i cadascú l’interpreta a la seva manera.
Intentar relacionar el dolor amb l’activitat dels nens ja que es pot relacionar el dolor amb això. La activitat és font de dolors molt habituals, sobretot la esportiva.
Detectius de la informació, destriar la important de la irrellevant.
TDH: Trastorn dèficit d’atenció i d’hiperactivitat. Síndrome que es dona com a adjectius que molts nens són nerviosos i prou. Es mediquen i ha de anar alerta. Ús extensiu, manera de justificar moltes coses.
6 CONDICIONS DE L’ESPAI ON REALITZAR L’INTERROGATORI I L’EXPLORACIÓ: Espai ample amb poques barreres sensació de proximitat del professional. Ús de tamborets amb rodes.
l’ús de la bata “ blanca “. El primer contacte dels nens amb els professionals de la salut són les vacunes Presència d’elements per a distreure l’atenció i jugar - L’ideal és que els pares agafin els fills ( caminar de la mà, posar-los a la camilla, estirar-los) Mai agobiar al nen amb la presència de molts professionals ni tampoc de molts familiars.
Intentar que els germans restin esperant fora.
Hem d’aconseguir els nostres objectius a través del joc o la distracció Millor visitar el nen amb la camiseta del “Mickey Mouse” ja que a la bata blanca hi té por Es relaciona un estímul amb un dolor, per això els nens tenen por de les vacunes ja que els pares els hi ha ficat por en això.
Millor que els pares l’agafin No agobiar al nen amb molts de metges i molts de familiars, ja que això els posa nerviós. Que no entrin els germans a la consulta sinó també hem de estar pendents de ells.
- EXPLORACIÓ: - Intentar el màxim de relaxació possible. Els nadons amb biberons o mama Treure la roba. Alerta amb els adolescents o prepúbers Sempre amb els pares al davant: problemes legals amb menors Mai començar per l’àrea on refereix el dolor.
6 L’exploració ha de concebre’s com un joc, en què l’explorador distreu contínuament l’atenció del nen per a focalitzar el problema.
- Conèixer l’anatomia del nen i els canvis anatòmics d’acord amb la cronologia Exploració en decúbit i en bipedestació Exploració per zones anatòmiques L’exploració ha de ser ràpida: el nen es mou, manca de paciència, plor….
Molt important la deambulació per la sala, sols o de la mà Mai començar per on fa mal la exploració, dissimular, amb una ma el vas tocant i parlant i amb l’altre vas tocant la estructura que t’interessa - INSPECCIÓ: Comença des que el nen entra per la porta.
Despullar els nens i deixar-los en roba interior Inspecció de la pell: taques cafè amb llet, angiomes, fibromes, taques mongòliques, pilositat, cicatrius, sinus sacres, … inspecció general: extremitats superiors, inferiors, raquis i tòrax.
Hàbit postural Valorar: asimetries, deformitats, to muscular, actitud, proporcions, moviments.
Taca mongòlica ( asiàtics 80-90%) – melanocitosi dèrmica congènita- hiperpigmentació focal i mal delimitada, sense transcendència i que sovint desapareix espontàniament. Problema de migració dels melanòcits de la cresta neural a les capes més basals de la pell.
- 7 MOTIUS ORTOPÈDICS DE CONSULTA MÉS FREQÜENTS INTOEING I OUTOEING: Amb els peus cap a endins o enfora. Depen de el grau de anteversió femoral. Al inici des de 45º, la diàfisis és molt exagerada, quan mes marcada, més cap a endins els peus i es seuen amb les cames en W.
- COIXESA: Normalment per traumatismes - DEFORMITATS DEL RAQUIS: Escoliosi, normalment son deformitats posturals.
- DEFORMITATS TORÀCIQUES: Peptus excavtum i carinatum - PEUS PLANS: Els peus plans estan sempre plans fins que no caminem i fem el primer pas madur, hi ha una línia familiar.
- GENU VAR I GENU VALG - DEFORMITATS CRANIALS: PLAGIOCEFÀLIA: Al darrere el cap està pla - ASSIMETRIES Espatlla més alta que l’altre: escoliosi - DOLORS DE CREIXEMENT: Ningú sap que són però probablement són dolors al néixer. Són simètrics típics de la EEII, es passa de forma espontània i està relacionat amb l’activitat que fa.
No es sap l’origen ni res.
El nen que comença a caminar té els genolls amb varo.
L’eix del fèmur és recte, no forma cap angle.
Anem de varo a normal, de normal a valgo i de valgo a varo.
Aquet és el motiu de consulta més freqüent en ortopèdia infantil, els pediatres els envien perquè tenen les “cames tortes” si el nen es raquític té un genu varo ja que te les tibies vares, obertes. Si donem vitamina D a un nen raquític passa a tenir les cames normals.
- 8 FRACTURES: CARACTERÍSTIQUES DIFERENCIALS AMB ELS ADULTS: - Presència de fisi de creixement actives Periosti molt prominent Gran capacitat de consolidació Gran capacitat de remodelació òssia Tractament ortopèdic en la majoria Possibilitats de sobrecreixements Temps d’immobilització curt Rehabilitació funcional autònoma 7 - Fractures especials. Epifisiolisis, fx en tija verda i fx en rodet Lleis de Wolff i Hueter-Volkman: aposicióreabsorció òssies  reorientanció de l’epífisi CALLOS: Són orientacions i remodelacions òssies que es fan en els ossos. L’húmer és el os que té mes capacitat de remodelar.
Ortopèdic: sense operar. Això passa als nens (lo des callós que es milloren i queden bé) als 2 anys sembla que no hi ha fractura.
9 DESENVOLUPAMENT MOTOR: - Poden aguantar-se el cap als 3 mesos.
Rodament del cap als 5 mesos.
Sedestació amb ajuda als 6 mesos.
Sedestació tot sol als 6 mesos.
Gateig als 8-10 mesos.
Bipedestació als 12 -15 mesos.
Pujar i baixar escales sense alterar els peus: 2 anys.
Saltar amb els dos peus: 2 anys Pujar i baixar escales alternant els 2 peus: 4 anys Saltar amb un peu 4-5 anys.
8 9 ...