3. Pediatria (2017)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 4º curso
Asignatura Fisioteràpia del cicle vital 1
Profesor A.S.
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 01/11/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Tema 3: exploración i valoració

Vista previa del texto

EXPLORACIÓ  I  VALORACIÓ   PROTOCOL  GLOBAL  DE  VALORACIÓ   “There  is  not  an  art  more  difficult  to  aquaire  than  the  art  of  observation”.  Tambè  serà  molt  important  la   observació.     “La  major  manera  de  empezar  una  evaluación  es  con  una  completa  historia  clínica  y  examen  físico”.   EXPLORACIÓ  PEDIÀTRICA   -­‐ -­‐ Té  com  objectiu  principal  DETERMINAR:   Durant  la  valoració  hem  de   o Capacitats  principals.   veure  les  capacitats,  les   o Discapacitats  (dificultats)  principals.   dificultats  ja  les  veuran  els   o Objectius  terapèutics.   pares.  És  important  demostrar   o Proposta  de  tractament.   als  pares  que  està  millorant.   Per  explorar  un  nen/a  és  important:   o Segons  edat  de  l’infant:   § Matalàs  al  terra  o  camilla  gran.   § Obtenir  la  seva  col·∙laboració.   Es  molt  p robable  que   § Tenir  les  mans  netes  i  calentes.   l’exploració  no  la  poguem  f er   § Pares  presents.   en  una  sessió,  p erquè  els  n ens   es  poden  cansar.   • Segons  l’edat  els  pares  estan   presents.  Els  pares  sempre   estaran  quan  son  nadons.   § Habitació  càlida,  ventilada  i  iluminosa.   • Fer  cura  amb  la  iluminació  perquè  estarà  tota  l’exploració  en  decubit   supí.   § 2  hores  després  de  menjar.   § Tractament  farmacològic?   • Si  pren  fàrmacs  tenir  en  compte  quan  fa  efecte.   • Tenir  en  compte  que  prenia  medicació  i  fa  poc  que  l’ha  deixat.   HISTÒRIA  CLÍNICA  (ANAMNESI)   -­‐ -­‐ -­‐   Antecedents  pre  (embaràs),  peri  (part)  i  postnatals  i  del  desenvolupament  del  nen.  Test   d’apgar.  Edat  corregida.   o Aquella  que  el  nen  tindria  si  hagués  nascut  a  la  data  inicialment  prevista.  Es  resten  els   mesos  que  es  va  avançar  el  naixement  a  l’edat  que  té  actualment.  Per  exemple,  un   nen  va  néixer  amb  un  mes  d’antelació,  avui  dia  té  nou  mesos,  li  restem  un  mes,  el  que   obtenim  una  edat  corregida  de  8  mesos.   o Conèixer  com  va  anar  l’embaràs,  coses  anormals,  com  va  ser  el  part,     Antecedents  familiars.   o Patologies  a  nivell  físic,  mental,  …   Constatar  la  presència  de  dèficit  intel·∙lectual,  visual,  auditiu,  de  l’equilibri,  dispràxies,   problemes  emocionals,  familiars  i  socials.   o Tenir  en  compte  si  tenen  les  capacitats  de  poder  fer  modificacions  dintre  de  casa.   TEST  D’APGAR   -­‐ -­‐ 1.
2.
3.
4.
5.
-­‐ Cinc  característiques  al  nounat  que  es  qualifiquen  de  0  a  2.   10  significa  que  el  nounat   està  en  perfectes   condicions.   Batec  cardíac.   Respiració.   Color  de  la  pell.   To.   Resposta  als  estímuls  de   l’examinador.     Quan  menys  puntuació  tingui  més  probable  que  presenti  un  problema  neurològic.   DADES  PERSONALS   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Nom  de  l’infant.   Data  de  naixement.   o Tenir  en  compte  per  les  ajudes  tècniques,  que  depen  de  l’edat  que  tindrà  el  nen/a.   Diagnòstic  etiològic,  funcional  i  pronòstic.   o Funcional:  que  pot  fer  i  que  no  pot  fer  el  nen.   Data  d’inici  del  tractament.   Tractament  compartit.   o Tractaments  en  altres  centres  es  tenen  que  coordinar  amb  el  nostre  tractament.   Pediatre  o  metge  de  referència.   VALORACIÓ  TERAPÈUTICA  (EXAMEN  FÍSIC)   OBSERVACIÓ  GENERAL   -­‐ -­‐ -­‐ Relació  materno  –  infantil.   o Com  la  mare  agafa  al  seu  fill.   Veure  en  quina  fase  del  dol   o Com  el  mou.   està  la  mare  i  el  pare  d esprés   o Com  el  vesteix,  desvesteix:  dificultats?   del  neixement  del  n en  que  no   o Alimentació.   era  com  esperàvem.   o Comunicació  no  verbal.   o Conducte  de  la  mare  amb  el  fill.   o Conducte  del  fill  amb  la  mare.   o Relació  en  els  jocs,  mirades,  veus,  somriure,  feeling,  aprovació  amagar   signes/reaccions...   o Expectatives  del  nen  i  de  la  família.   Observació  del  nen.   o Presència  de  trets  dismòrfics.   o Inspecció  facial:  signes  malformatius,  trets  de  síndromes,  signes  d’alteració  psíquica,   debilitat  facial,  fasciculacions  linguals,  estrabisme...   o Postura  espontània:  a  les  16  setmanes  la  postura  flexa  no  és  tan  marcada  i  l’actitud  és   simètrica,  hipotonia  (“llibre  obert”)...   Moviments  espontanis.   Simètrics  o  asimètrics,  tremolors,  clonus,  estereotípies,  moviments  involuntaris  fins  els   2  –  3  mesos.   § Alteració  del  to  quan  fa  un  moviment,  que  no  es  presenta  durant  el  repòs.   Buscar  estratègies  per  controlar  els  moviments.   Examen  de  la  motricitat  (desenvolupament  psicomotriu).   o Control  motor  selectiu,  canvis  de  posició,  marxa...   Presència  de  asimetries  morfològiques  funcionals.   Activitat  espontània.   o Decúbit  supí.   o Decúbit  pro.   En  quina  posició  està  m és   o Sedestació.   còmode,  el  seu  to  disminueix,   o Desplaçaments  al  terra.   això  ens  interessar  a  l’hora  d e   o Canvis  actius  de  posició.   l’exploració.   o Control  de  la  bipedestació.   o Marxa  assistida.   o Marxa  autònoma.   o -­‐ -­‐ -­‐ VALORACIÓ  DELS  REFLEXES  PRIMITIUS  O  ARCAICS   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ La  persistència  de  reflexes  indica  dèficit  motriu.   Els  reflexes  són  la  base  del  control  de  moviment  normal.   Els  reflexes  primitius,  presents  des  del  naixement,  desapareixen  associats  amb  les  respostes   posturals  conjuntament  amb  l’aparició  del  volteig,  la  sedestació  autònoma,  el  gateig  i  la  marxa.   És  a  dir  que  el  control  de  la  postura  i  el  moviment  depenen  de  l’aparició  i  integració  dels   reflexes.   Reflexes  arcaics  (primitius).   o Galant:  estimular  un  hemitronc,  la  resposta  es  apropar  el  membre  superior  al  membre   inferior  d’aquell  costat,  es  fa  en  suspensió.   o Babkin:  quan  es  pressiona  a  palmell  de  les  mans  la  resposta  es  l’obertura  de  la  boca.   o Succió:  desapareix  durant  el  2n  semestre.   o Moro:  patològic  després  dels  7  mesos  i  asimetria.   o Marxa  automàtica:  quan  apropem  una  superfície  dura  als  seus  peus,  el  nadó  fa  una   imitació  de  la  marxa,  serà  patològic  després  dels  4  mesos.   o Maniobra  de  l’esglaó:  quan  apropem  una  superficie  dura  a  nivell  de  la  tíbia,  el  nadó  fa   una  flexió,  desapareix  cap  els  4  mesos.   o Grasping  palmar:  desapareix  cap  els  4  –  5  mesos.   o Tònic  asimètric:  desapareix  als  4  –  6  mesos.   o Grasping  plantar:  desapareix  progressivament  fins  al  2n  semestre.   o Reflexes  secundaris:  apareix  als  7  –  8  mesos.  PARACAIGUDISTA,  el  nen  esta  es   suspensió  i  l’apropem  a  una  superfície,  la  resposta  es  posar  les  mans  davant  per  parar   el  moviment.   Reflexes  cutanis Reflex  prensió  palmar Reflexes  oro   facials Reflex  de  Babkin Reflexes  extensors La  marxa  automàtica Reflex  de  succió Reflex  prensió  plantar Reflex  de  búsqueda Moro Reflex  acústic  facial Reflex  de  Galant Reflex  òptic  facial RTAC   VALORACIÓ  DE  LES  REACCIONS  NEUROMOTRIUS   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Suspensió  dorsal.   Suspensió  ventral  (reacció  de  Landau).   o DP.  A  les  4  setmanes  flexió,  a  les  12  setmanes  resposta  extensora  de  tronc  i  EE.   Suspensió  lateral.   Suspensió  vertical  (reacció  de  suport  de  les  EEII,  escala...).   Gir  complet  en  suspensió.   Suspensió  per  les  aixelles.   Manteniment  vertical.   Recolzament  sobre  una  nalga.   Rotació  de  l’eix  corporal  en  sedestació.   Posició  de  gatzoneta  (“cuclilles”).   Redreçament  de  DS  a  sedestació  (proba  d’incorporació).   o To  actiu  en  l’eix  axial.  Control  cefàlic  caudal  al  4  –  5  mes.  Volteig  de  DS  a  DP,   estimulant  per  les  EESS  o  EEII.   Esquema  asimètric  de  rastreig.   Redreçament  lateral  mitjançant  el  recolzament  del  colze.   Signe  de  moro.   o Des  de  sedestació  agafant  el  cap,  se  l’inclina  30º  enrere  i  es  deixa  anar  el  cap.   Resposta:  ABD  d’EESS  i  obertura  de  dits,  flexió  de  genolls  i  ADD  de  peus.   VALORACIÓ  DEL  TO   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Per  palpació  de  la  massa  muscular.   Sacsejant  passivament  les  EE.   Explorant  l’extensibilitat.   To  muscular  i  reaccions  d’equilibri.   o Hipotonia  o  debilitat  muscular.   o Existència  hiperreflèxia  espàstica  –  hipertonia.   § En  repòs.   § A  la  mobilització  passiva.   § En  el  moviment  voluntari.   o Distonies.   § Aletració  del  to  amb  moviment.   o Reaccions  d’equilibri.   § En  sedestació.   -­‐ § En  bipedestació.   Extensibilitat  d’EEII  (valors  normals).   o Flexors  de  maluc  15ª.   o ADD  curts  50ª.   o ADD  llargs  45ª.   o Recte  intern  40ª.   o RAQ  (en  DP,  tocar  el  taló  a  les  natges).   o Rotadors  interns  45º.   o Rotadors  externs  40º.   o Angle  Popliti  70º.   o Tríceps  20º.   o Soli  30º.   VALORACIÓ  ORTOPÈDICA   -­‐ Exploració  del  cap.   o Deformitats  cranials:  fontanel·∙les,  possibles  fractures,  deformitats,  asimetries...     -­‐ -­‐ -­‐ Exploració  EESS.   o Palpació  de  la  clavícula:  fractures  al  part.   o Signe  de  moro  per  lesió  plexe  braquial.   o Mobilitat  passiva  a  colze  i  polze.   Exploració  columna  vertebral.   o Palpació.   o Test  d’Adams  (Sed,  i  flexió  anterior).   o Postura  cranial.   o DS  amb  coixí  per  explorar  ECM,  per  palpació,  passiu  i  actiu.   o Escoliosis:  observació  en  bipedestació,  dismetries  a  EEII,  plomada  per  desviació  lateral   (C7  a  plec  intergluti),  teleradiografia  en  bipedestació  i  calçat.  RX:  angle  de  COBB  i   rotació.   o Hipercifosis:  inspecció  en  bipedestació  i  sedestació,  RX  i  flexibilitat.   o Hiperlordosis:  bipedestació  a  la  paret,  RX.   Exploració  EEII.   o Decúbit  supí.   § Malucs.   • • • • Valorar  la  inestabilitat  amb  les  maniobres  d’Ortolani  (reducció)  i   Barlow  (luxació).  Dit  mig  a  trocànter  major  i  dit  polze  a  trocànter   menor.   Limitació  de  l’ABD:  per  escurçament  i  contracció  dels  adductors.   Signe  de  Klisic:  trocànter  major  i  EIAS  pel  melic.  Si  per  sota,  malucs   luxats.   Dismetria  medint  entre  mal·∙lèol  intern  i  EIAS.  Signe  de  Allis  o  de   Galeazzi  positius.  Genoll  més  baix  a  maluc  luxat.   Genolls.   • Genu  varum  (“en  parèntesis”,  patològic  més  gran  de  25º).  Fisiològic   fins  els  3  anys.  Genu  valgum  (“en  X”),  patològic  més  de  15º).   § Peus.   • Plans,  cavos...   o Decúbit  pro:  augment  de  la  RI  de  maluc,  asimetria  de  plecs  i  peus.   En  funció  de  l’edat.   o Valoració  de  la  marxa.   o Aspectes  de  comunicació  i  llenguatge.   o Estratègies  posturals.   o Dissociació  entre  cintures.   o Suport  extern  per  facilitar  activitat  voluntària.   o Ajudes  tècniques,  ortesis.   § -­‐ VALORACIÓ  DE  LA  POSTURA:  DECÚBITS,  SEDESTACIÓ,  QUADRUPÈDIA,  DE  GENOLLS,   BIPEDESTACIÓ  I  MARXA   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ En  sedestació.   o Observació  postural  i  funcional.   § Postures  compensatòries  anormals.   § Deformitats  estructurals  fixes.   § Limitació  per  agafar  i  manipular  objectes.   o Cotxet  o  cadira  de  rodes.   o Desplaçament  autònom.   o Transferències.   o Equilibri  estàtic  i  dinàmic.   En  quadrupèdia.   o Observació  postural  i  funcional.   o Quadrupèdia  lliure,  assistida,  no  adquirida.   o Equilibri  estàtic  i  dinàmic.   De  genolls.     o Observació  postural  i  funcional.   o Postura  de  genolls  lliure,  assistida,  no  adquirida.   o Equilibri  estàtic  i  dinàmic.   En  bipedestació.   o Observació  postural  i  funcional.   o Bipedestació  lliure,  assistida,  no  adquirida.   o Equilibri  estàtic  o  dinàmic.   Marxa.   o Observació  postural  i  funcional.   o Equilibri  i  coordinació  dinàmica   o o o o o o o o o Compensacions.   Valorar  la  velocitat  i  la  longitud  del  pas:  disfunció  neuromuscular,  dèficit  sensorial...   Marxa:  columna,  pelvis,  tòrax,  cintura  escapular,  EESS,  maluc,  genoll,  turmell,  peu.   Segons  nivell  motriu  valorar  en  postura  de  genolls,  quadrupèdia  i  el  seu  desplaçament.   Columna,  pelvis  i  tòrax.   § Observació  postural  i  funcional,  en  estàtic  i  en  dinàmic.   § Exploració  radiològica  (actitud  escoliòtica,  escoliosi,  cifosi,  desnivell  pèlvic  –   obliqüitat  pèlvica,  rotació  pèlvica...).   Cintura  escapular  i  extremitat  superior.   § Observació  postural  i  funcional.   § Valorar  l’extensibilitat  i  el  reflex  de  tracció  dels  pectorals,  flexors,  rotadors,   pronadors....   § Valorar  la  sensibilitat.   Maluc.   § Observació  postural  i  funcional.   § Valorar  l’extensibilitat  i  el  reflexa  de  tracció  dels  adductors  i  del  psoes  ilíac,   usualment.   § Exploració  radiològica  (percentatge  de  migració,  angle  cèrvico-­‐diafisari,  angle   acetabular,  ...)   § Valorar  la  sensibilitat.   Genoll.   § Observació  postural  i  funcional.   § Valorar  l’extensibilitat  i  el  reflex  de  tracció  d’isquiotibials,  usualment.  En   algunes  ocasions  també  del  RAQ  en  DP.   § Valorar  la  sensibilitat.   Turmell  i  peu.   § Observació  postural  i  funcional.   § Valorar  l’extensibilitat  i  el  reflex  de  tracció  de  soli  i  tríceps,  usualment.   § Valorar  la  sensibilitat.   ESCALES  DE  VALORACIÓ   -­‐ 5  tipus  d’escales/test:   o Tests  de  screenning.   § Milano  –  comparetti  motor  development  screening  test  0  –  24  m.   o Tests  de  funció  motora.   § AIMS  0  –  18  m,  GMFM  0  –  5  a,  PDMS.   o Escala  de  desenvolupament  global.   § BSID  –  Bayley  0  –  42m,  Brunet  –  Lezine  0  –  30  m.   o Tests  de  capacitats  funcionals.   § PEDI,  pediàtric  evaluation  of  disability  inventiry  6m  –  7,  5a.   o Tests  específics  de  patologies.   § GMFCS  y  MACS  para  PC;  EK  Egen  Klassifikation,  para  DM  Duchenn  y  AME;  ...   A  PARTIR  DE  L’EXPLORACIÓ  I  LA  VALORACIÓ  DISSENYAR  UN  PLA  TERAPÈUTIC  INDIVIDUALITZAT     ...

Tags: