TEMA 4-CONTENSIÓ FRACTURES (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Patologia patomedicoquirurgica
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 16/03/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4: MÈTODE DE CONTENSIÓ DE LES FRACTURES: 1. INTRODUCCIÓ: Una fractura és una pèrdua de continuïtat amb l’os, és a dir, un os trencat generalment secundari a un traumatisme.
L’objectiu del tractament és la màxima recuperació funcional possible del segment involucrat a la fractura, mitjançant les condicions idònies que faciliten els processos biològics de consolidació en posició adequada dels fragments fracturats.
El tractament es compon de 3 fases: REDUCCIÓ CONTENCIÓ (Immobilització o estabilització) REHABILITACIÓ 2. REDUCCIO: Millora la posició dels fragments de la fractura. No totes les fractures aconsegueixen tenir una reducció perfecte.
La no demora podria provocar tumefacció de les parts toves. La reducció ha de ser el mes urgent possible per evitar edema, síndrome compartimental, problemes de pell. Les fractures articulars, són aquelles que sempre necessiten una reducció anatòmica ja que podrien patir artropatia degenerativa. No està indicada la reducció quan: No hi ha desplaçament dels fragments Desplaçament sense importància clínica (1/3 mig de la clavícula) Improbable èxit de la reducció (fx acunyament vertebrals) La fractura pot ser tancada o oberta: Tancada: Es fa mitjançant manipulacions de tracció. Hi ha fractures que no es poden fer de forma tancada i que hi ha que fer una reducció oberta, accedir quirúrgicament al focus de la fractura i hi ha que fer una reducció. També hi ha una manipulació manual dels fragments (control radiològic).
Oberta: Es fa accedint quirúrgicament al focus de fractura per manipular els fragments.
3. IMMOBILITZACIÓ: Manteniment de la reducció. Un cop tenim la reducció, no puc deixar la fractura alineada d'aquesta manera ja que es pot tornar a desalinear, per tant es fa una immobilització perquè actuïn els sistemes biològics. S’evita el desplaçament dels fragments reduint el moviment.
MÈTODES D'IMMOBILITZACIÓ: Sistemes de contenció simple (cabestrell, benes, esparadraps) Fèrula (guix o d’alumini) Guix complert Guix funcional Ortesi Tracció Fixació interna Fixació externa 3.1 GUIX COMPLERT: Abans de guix abans hi ha que encoixinar ja que poden donar problemes de pell, per tant hi ha que protegir la pell i desprès passar la bena de guix. És molt important que un guix immobilitzi l'articulació per sobre i sota la fractura i la resta quedin mòbils. Una de les complicacions dels guixos pot ser immobilitzada durant un temps, el temps 1 necessari si es major pot provocar altres problemes i també col·locar el guix amb posició funcional. Embenat tubular (tubiton) a fi d’evitar que el pèl s’incrusti al guix i faciliti la transpiració de la pell. Aplica el guix i moldejar-lo mentre encara estigui humit.
POSICIÓ FUNCIONAL: Genoll: lleugera flexió 15º Turmell a 90º Colze 90º amb pronosupinació neutre Canell: lleu extensió (escafoides) Hi ha diversos tipus de guix: Guix anvanbraquial que és amb la flexió del canell Guix braquiopalmar, amb flexió de colze i avantbraç Guix de Zanolli amb flexió de metacarpians Guix toracobraquial, amb luxació d’espatlla i flexió supraondílies en nens Botina de guix amb flexió de turmell Guix cilíndric (calza) i flexió de ròtula Guix cruropèdic: flexió de genoll i diàfisis tibial.
Guix pedipèlvic: flexió de fèmur en nens. Indicació per la displàsia congènita de maluc. És difícil de ol·locar i està desapareixent del mercat.
Minerva: fractura de les vèrtebres cervicals.
PRECAUCIONS DEL GUIX: SI ve un malalt amb un guix donar una educació per a portar el guix alhora de rehabilitació serà millor. SI el malalt eleva la extremitat, provoca dolor, està blau podria ser la síndrome compartimental sinó millora en 30 minuts. Les complicacions majoritàriament són de pell i rigidesa. Poden ser per una mala col·locació del guix que provoquen ulceres, per les prominències òssies; si això passa, es fa una “finestreta” per inspeccionar. Hi ha que intentar preveure un edema intens, per tant es deixa el guix obert. Si s’afluixa o s’esquerda cal canviar-lo i finalment, exercitar les articulacions no immobilitzades, com per exemple els dits si el que està enguixat és l’avantbraç.
Abrasions pell: retirar el guix amb serra en compte de no lesionar la pell. També s’obre si està massa apretat i causa dolor i inclús compromís vascular.
3.2 GUIX FUNCIONAL: Amb el guix habitual s’immobilitzen dues articulacions. Amb el temps, això pot repercutir sobre altres articulacions fent que aquestes es tornin rígides. En canvi, el guix funcional té la capacitat de proporcionar estímuls (mobilitat a les articulacions o càrrega  el moviment afavoreix la osteogènesis) per afavorir la osteogènesis. Deixa lliures les articulacions per sobra i per sota la fixació.
El seu origen es remunta al 1967 amb el doctor Sarmiento que començà a realitzar aquesta immobilització en la guerra de Vietnam, en una fractura de fèmur.
FRACTURES DE TIBIA: Normalment es posa en ossos llargs com la tíbia o fèmur. Abans es posava un guix llarg a tota la cama durant els 6 mesos que tractava en curar-se. Avui en dia, es posa un guix curopèdic les primeres 3-4 setmanes. Passant aquest temps es canvia el guix retallant la part de dalt i fent un escut al tendó rotuliá per aconseguir moviment (flexióextensió de peu) i així consolidar la fractura. 3-4 setmanes després permeten moure el turmell en càrrega.
Finalment es posa una ortesis funcional la qual permet el moviment de genoll i turmell fins a la consolidació complerta.
AVANTATGES: Afavoreix la osteogènesis i evita la rigidesa de les articulacions ja que manté la funció de l’articulació.
INCONVENIENTS: És incòmode, requereix molta col·laboració per part del pacient. No és aplicable a tots els pacients ni a totes les fratures i té un major risc d’unió defectuosa a la fx.
2 3.3 ORTESIS S’utilitzen dispositius externs per la contenció de fractures/luxacions. Avui en dia de cada cop més hi ha ortesis que substitueixin el guix.
ORTESIS DE COLUMNA: JEWETT: Bàsicament limita la flexió. Us en fx acunyament estables, cifosis secundària a osteoporosis, dolor ciàtic, post IQ. És ajustable el punt màxim de correcció. T11, 12 o L1 BODY JACKET: Restringeix els moviments de la columna toraco-lumbar. Indicat en fx de columna lumbar o toràcica baixa MINERVA: indicat per fractures de cervicals, com un corsé de oll alte PHILADELPHIA: No controla rotacions, descàrrega de pes, retracció dels moviments i ús en processos cervicals.
HALO JACKET: Proporciona la millor protecció ortèsica de la columna cervical. Restringeix els moviments quasi per complert. Fx inestables de columna cervical.
3.4 TRACCIONS: S’utilitza per restaurar la longitud i alinear correctament els fragments de la fractura i manipular-les. Es basa en posar en tensió les parts toves que resten unides als fragments a modo de fèrula. Utilitza peses i sistemes de politges. Traccions les utilizem per reduir les fractures i manipular-les, hi ha sistemes de tracció per immobilitzarles i abans es feia per tractar les fractues del nen. EL nen estava 3 setmanes al llit per alinear mobilitzar la fractura.
La fractura abans posa en tensió les parts toves que s'enganxen a cada costat de la fractura.
US: Estabilitzar la fractura mentre esperem el tractament definitiu (guix o IQ).
TIPUS: Cutànies: mitjançant embenat adhesiu al segment afectat. Estabilitza temporalment la fixació de maluc en gent gran. Fractures de fèmur en nens.
Esquelètiques: s’aconsegueix travessant l’os amb el clau de Stainman. El sistema més potent i més a llarg plaç. EX: tracció axial per intentar alinear el fèmur amb la tíbia mitjançant una clau Stainman que travessa la tíbia i que forma un estrep per sobre la cama, de manera que d’aquest penja un sistema de politges i de peces per realitzar la tracció.
CASOS CLÍNICS: Malalt polifracturat per un accident de transit amb fractura de fèmur es fa una fixació temporal per a després el procés definitiu. N'hi ha de cutànies i esquelètiques i es fan de forma temporal. Fixació interna, no ho podem fer per guix ni traccions i hem de obrir la fractura i fixar-la d'alguna manera. La contenim la fractura amb diversos mètodes perquè quedi fixada.
3.5 FIXACIÓ INTERNA: Procediment de fixació de les fractures que requereixen abordatge quirúrgic.
Fixació interna rígida (osteosíntesis) utilitzant algun tipus de dispositiu metàl·lic: Cargols Agulles Cerclatges a compressió Plaques de neutralització o compressió Enclavats endomedul·lars elàstic o rígid Pròtesis o hemipròtesis: Extracció de fragments ossis i substitució per pròtesis. En les fractures del coll de fèmur hi ha risc de necrosis, al igual que el cap del radi i per tant directament posem les pròtesi.
CARGOLS: Normalment no es treuen depenen de on ens trobem. Si un pacient es fa fractura a prop del clau, pot arribar a ser molt dolent.
AGULLES DE KIRSHNER: Agulles que es van posant i que van decaiguent de cada cop. Molts cops no es fa abordatge quirúrgic sinó que es fa per osteosíntesis.
3 CASOS CLÍNICS: Fractura base 1r metacarpià: podem reduir mediant traccions guiant-nos por una càmera de augmento i col·loquem una agulla percutània per aguantar l’os. La agulla de kisler va lligada més a la EEII.
Fractura de olècranon i fractura de ròtula: normalment es treuen ja que pot haver-hi una complicació (bursitis...).
PLAQUES de neutralització i de compressió.
ENCLAVAT: Estructura que va per dins l'os per contenir i reduir la contesió que hem tingut de la fractura. poden ser rígids o elàstics.
Com a enclavats rígids tenim els del fèmur i la tíbia. Es posa com una pròtesis. El malalt fa una fractura subcapital, una fractura a través del coll del fèmur molt desplaçada que el que pot arribar a passar és que acabarà amb una necrosis. Quan veiem que no hi ha millora, que el os acabarà necrosat doncs directament ja posem la pròtesis.
CAP DEL RADI TRANCAT: Fem tracció i supinació per arreglar-lo. Fractura de cap de radi el sistema per contenir la fractura múltiple per exemple en 40 trossets, si es irreparable col·loquem una fractura de cap de radi. Molts cops la fractura esmicolada és completament irreparable.
AGULLES PERCUTÀNIES: Mitjançant lents de augment i una càmera que permet anar seguint el procediment quirúrgic que anem fent.
3.6 FIXACIÓ EXTERNA: Introducció percutània d’agulles/pins a dintre de l’os a nivell proximal i distal de la fractura. S’acoblen per fora de l’extremitat amb una barra. Immobilització a distància, sense alterar el focus de la recuperació. L’exemple clar és les fractures obertes, la fractura de tíbia i peroné d'un malalt que amb moto pica amb cotxe, cau, i arrossega la cama. No podem posar cargols, plaques ni agulles ni res. Contenim immobilitzem l'estructura i posem una fixació externa, ja que sinó podria haver-hi infecció i la barra surt de per fora de la pell. És una manera de contenir fractura. Pot anar a casa. En fractures obertes. Intentar contenir la fractura sense risc d’infecció. Les fractures comminutes (no es poden reparar) és una altra indicació de les fixacions externes.
4. RECUPERACIÓ FUNCIONAL: REHABILITACIÓ: Hi ha diversos punts essencials que hi ha que tenir en compte: Reduir l’edema present en tota la fractura Preservar el moviment articular i vèncer la rigidesa Recuperar força muscular Conduir al pacient a la seva activitat normal (tornar a casa o al treball és el millor estímul) REHABILITACIÓ: El nostre objectiu principal és la mobilitat, que l'articulació torni a tenir la funcionalitat que tenia abans i poder tornar a l'activitat normal.
4 ...